Orde d'enllaç - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - ' entero' a ' sancer'

2022-06-03T20:20:24Z

Text reemplaça - ' entero' a ' sancer'

← Revisió anterior		Revisió de 20:20 3 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen\|nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de [[carbono]] és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número ~~entero~~. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], a on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi\|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.		L''''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen\|nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de [[carbono]] és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número sancer. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], a on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi\|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.

	En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].		En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].

Jose2 en 10:31 24 jun 2017

2017-06-24T10:31:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:31 24 jun 2017
Llínea 19:		Llínea 19:
	A on <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.		A on <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.

			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]		[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]
	[[Categoria:Estructura química]]		[[Categoria:Estructura química]]

	{{Traduït de\|es\|Orden de enlace}}		{{Traduït de\|es\|Orden de enlace}}

Jose2 en 12:24 20 gin 2017

2017-01-20T12:24:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:24 20 gin 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	L''''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de carbono és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], a on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi\|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.		L''''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen\|nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de [[carbono]] és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], a on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi\|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.

	En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].		En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].
Llínea 18:		Llínea 18:

	A on <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.		A on <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.


	[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]		[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]

Jose2 en 11:54 31 oct 2016

2016-10-31T11:54:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:54 31 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de carbono és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi\|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.		L''''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de carbono és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], a on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi\|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.

	En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].		En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].
Llínea 17:		Llínea 17:


	On <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.		A on <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.

	[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]		[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «El '''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de àtoms. Per eixemple, en el nitrogen molecular, N≡N, l'orde d'enllaç...»

2016-10-31T00:15:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de àtoms. Per eixemple, en el nitrogen molecular, N≡N, l'orde d'enllaç...»

Pàgina nova

El '''orde d'enllaç''' és el número d'enllaços existents entre un parell de [[àtom]]s. Per eixemple, en el [[nitrogen molecular]], N≡N, l'orde d'enllaç és 3, en el [[acetilé]], H-C≡C-H, l'orde d'enllaç entre els dos àtoms de carbono és 3 i l'orde d'enllaç C-H és 1. L'orde d'enllaç dona una indicació de l'estabilitat de l'enllaç. En un context més alvançat, l'orde d'enllaç no necessita ser un número entero. Un bon eixemple són els enllaços entre àtoms de carbono en la molècula de [[benzé]], on els orbitals moleculars deslocalisats contenen 6 [[enllaç pi|electrons pi]] sobre els sis àtoms de carbono, constituint essencialment mig [[enllaç pi]]. Junt en el [[enllaç sigma]], l'orde d'enllaç és 1,5. Més encara, poden sorgir órdens d'enllaç de, per eixemple, 1,1, en escenaris complexos, referint-se essencialment a la força de l'enllaç relativa als enllaços en orde 1.

En la [[Teoria dels orbitals moleculars]], l'orde d'enllaç entre dos àtoms es definix com la semidiferencia entre el número d'electrons enllaçants i el número d'electrons antienllaçants. L'orde d'enllaç és també un índex de la [[força d'enllaç]] i és usat extensivament en la [[teoria de l'enllaç de valència]].

<center>
<math>O.E. = \frac{\text{número d'electrons enllaçants} - \text{número d'electrons antienllaçants}}{2}</math>
</center>

Per eixemple, el concepte d'orde d'enllaç s'usa en [[potencial d'orde d'enllaç]] en [[dinàmica molecular]].

La magnitut de l'orde d'enllaç està associat en la llongitut de l'enllaç. D'acort a [[Linus Pauling|Pauling]], l'orde d'enllaç és descrit experimentalment per:

<center>
<math>s_{ij} = e^\left [ \frac{R_{ij} + d_{ij}}{b} \right ] </math>
</center>

On <math>R_{ij}</math> és la llongitut d'enllaç medida experimentalment, <math>d_{ij}</math> és la llongitut de l'enllaç simple, i b és una constant, dependent dels àtoms. Una bona aproximació per a b sol ser 0,37.

[[Categoria:Propietats de l'enllaç químic]]
[[Categoria:Estructura química]]

{{Traduït de|es|Orden de enlace}}