Orde de Montesa - Historial de revisions

Lluísm en 18:58 1 abr 2026

2026-04-01T18:58:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 1 abr 2026
Llínea 85:		Llínea 85:
	* [[Orde d'Alcántara]]		* [[Orde d'Alcántara]]
	* [[Orde de Malta\|Orde de Sant Joan]]		* [[Orde de Malta\|Orde de Sant Joan]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Reval en 18:52 6 març 2026

2026-03-06T18:52:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 6 març 2026
Llínea 85:		Llínea 85:
	* [[Orde d'Alcántara]]		* [[Orde d'Alcántara]]
	* [[Orde de Malta\|Orde de Sant Joan]]		* [[Orde de Malta\|Orde de Sant Joan]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Lluísm en 19:25 14 gin 2026

2026-01-14T19:25:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:25 14 gin 2026
Llínea 81:		Llínea 81:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Orde de Santiago]]		* [[Orde de Santiago]]
	*[[Orde de Calatrava]]		* [[Orde de Calatrava]]
	*[[Orde d'Alcántara]]		* [[Orde d'Alcántara]]
	*[[Orde de Malta\|Orde de Sant Joan]]		* [[Orde de Malta\|Orde de Sant Joan]]

	== Referències ==		== Referències ==
	{{listaref}}		{{listaref}}

Valencian: Text reemplaça - 'Orà (Algèria)' a 'Orà'

2022-09-01T11:16:35Z

Text reemplaça - 'Orà (Algèria)' a 'Orà'

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 1 set 2022
Llínea 56:		Llínea 56:
	No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.		No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

	L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà ~~(Algèria)~~\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.		L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.

	[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>		[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

Valencian: Text reemplaça - 'Argèlia' a 'Algèria'

2022-09-01T10:30:39Z

Text reemplaça - 'Argèlia' a 'Algèria'

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 1 set 2022
Llínea 56:		Llínea 56:
	No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.		No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

	L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (~~Argèlia~~)\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.		L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (Algèria)\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.

	[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>		[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

Jose2: /* Evolució */

2021-07-20T19:30:32Z

Evolució

← Revisió anterior		Revisió de 19:30 20 jul 2021
Llínea 50:		Llínea 50:
	Es va nomenar com a primer Mestre de la nova Orde a [[Guillerm d'Eril]], un home vell, gran expert en les arts militars. El càrrec li va durar molt poc, ya que Eril fallia setanta dies despuix d'haver segut elegit.		Es va nomenar com a primer Mestre de la nova Orde a [[Guillerm d'Eril]], un home vell, gran expert en les arts militars. El càrrec li va durar molt poc, ya que Eril fallia setanta dies despuix d'haver segut elegit.

	El regne de Valéncia es trobava agitat pel tumult conegut com ''[[Guerra de l'Unió\|de l'Unió]]'', per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desijaven emancipar-se de la tutela del Regne d'Aragó i constituir-se en un regne independent. El rei d'Aragó va encarregar al Mestre de Montesa, Arnaldo de Ferriol, que controlara als sediciosos, convertint-se aixina els montesans en una basa molt important per a que el rei [[Pere IV d'Aragó]] derrotara als sublevats de Valéncia. L'Orde es va convertir en la principal força militar defensora del tro.		El [[regne de Valéncia]] es trobava agitat pel tumult conegut com ''[[Guerra de l'Unió\|de l'Unió]]'', per la qual alguns nobles valencians, recolzant-se en el poble, desijaven emancipar-se de la tutela del Regne d'Aragó i constituir-se en un regne independent. El rei d'Aragó va encarregar al Mestre de Montesa, Arnaldo de Ferriol, que controlara als sediciosos, convertint-se aixina els montesans en una basa molt important per a que el rei [[Pere IV d'Aragó]] derrotara als sublevats de Valéncia. L'Orde es va convertir en la principal força militar defensora del tro.

	== Decliu ==		== Decliu ==

Jose2: /* Decliu */

2020-01-24T00:14:22Z

Decliu

← Revisió anterior		Revisió de 00:14 24 gin 2020
Llínea 60:		Llínea 60:
	[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>		[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

	El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un terremot en [[1748]] va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.		El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un [[terremot]] en l'any [[1748]] va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.

	== Mestres de l'Orde ==		== Mestres de l'Orde ==

Carruan: /* Mestres de l'Orde */

2018-12-16T15:21:58Z

Mestres de l'Orde

← Revisió anterior		Revisió de 15:21 16 dec 2018
Llínea 70:		Llínea 70:
	* [[Romeu de Corbera\|Romero de Corbera]] (1410-1445)		* [[Romeu de Corbera\|Romero de Corbera]] (1410-1445)
	* [[Gilabert de Monsavin]] (1445-1453)		* [[Gilabert de Monsavin]] (1445-1453)
	* [[~~Luis~~ Despuig]] (1453-1482)		* [[Lluís Despuig]] (1453-1482)
	* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1482-1484)		* [[Felipe Vivas de Cañamanes i Boll]] (1482-1484)
	* [[Felip d'Aragó i Navarra]] (1484-1488)		* [[Felip d'Aragó i Navarra]] (1484-1488)

Jose2: /* Decliu */

2018-05-04T09:33:42Z

Decliu

← Revisió anterior		Revisió de 09:33 4 maig 2018
Llínea 56:		Llínea 56:
	No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.		No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

	L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (Argèlia)\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.		L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (Argèlia)\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.

	[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>		[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

	El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un terremot en [[1748]] va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.		El convent de l'Orde es trobava en la vila de Montesa. Un terremot en [[1748]] va fer que es desplomara la roca en la qual se situava i va matar a molts dels seus membres. L'Orde va passar a tindre el seu centre en Valéncia, en la casa del Temple.

Jose2: /* Fundació */

2018-05-04T09:25:44Z

Fundació

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 4 maig 2018
Llínea 41:		Llínea 41:
	El rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] va cedir a l'orde el [[Castell de Montesa]], enclavat en territori [[Regne de Valéncia\|valencià]], frontera en els [[sarraí\|sarraïns]] d'eixa zona. Va ser aprovada pel [[Papa]] [[Joan XXII]] el [[10 de juny]] de [[1317]], per bula, aprovant i confirmant l'Orde de Montesa com ho havia propost el rei [[Jaume II d'Aragó]], invertint els bens de l'[[Orde del Temple\|orde dels Templaris]] extinguida per [[Clement V]] en dotar una nova orde que pretenia fundar el susdit rei. La fundació es va verificar el dumenge [[22 de juliol]] de [[1319]], en la capella real del palau de [[Barcelona]], sent el cap i sacre convent d'ella el de la vila de [[Montesa (Valéncia)\|Montesa]] de [[Província de Valéncia\|Valéncia]], de la qual el rei va fer donació a l'orde, i va prendre d'ella el nom.		El rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] va cedir a l'orde el [[Castell de Montesa]], enclavat en territori [[Regne de Valéncia\|valencià]], frontera en els [[sarraí\|sarraïns]] d'eixa zona. Va ser aprovada pel [[Papa]] [[Joan XXII]] el [[10 de juny]] de [[1317]], per bula, aprovant i confirmant l'Orde de Montesa com ho havia propost el rei [[Jaume II d'Aragó]], invertint els bens de l'[[Orde del Temple\|orde dels Templaris]] extinguida per [[Clement V]] en dotar una nova orde que pretenia fundar el susdit rei. La fundació es va verificar el dumenge [[22 de juliol]] de [[1319]], en la capella real del palau de [[Barcelona]], sent el cap i sacre convent d'ella el de la vila de [[Montesa (Valéncia)\|Montesa]] de [[Província de Valéncia\|Valéncia]], de la qual el rei va fer donació a l'orde, i va prendre d'ella el nom.

	Per divisa va prendre una creu roja sense flors, i el mant capitular blanc que va aprovar [[Clement VII (antipapa)\|Clement VII]] el [[5 d'agost]] de [[1397]]. Pero més avant, en motiu d'haver-se incorporat a esta orde en [[1399]] la de [[Sant Jordi d'Alfama]], va deixar aquella insígnia i va adoptar una creu de gules de color roig per concessió de [[Benet XIII d'Avinyó\|Benet XIII]], otorgada en [[1400]] i que [[Martí V]] va confirmar posteriorment.		Per divisa va prendre una creu roja sense flors, i el mant capitular blanc que va aprovar [[Clement VII (antipapa)\|Clement VII]] el [[5 d'agost]] de [[1397]]. Pero més avant, en motiu d'haver-se incorporat a esta orde en [[1399]] la de [[Sant Jordi d'Alfama]], va deixar aquella insígnia i va adoptar una creu de gules de color roig per concessió de [[Benet XIII d'Avinyó\|Benet XIII]], otorgada en l'any [[1400]] i que [[Martí V]] va confirmar posteriorment.

	L'orde va sofrir numeroses dificultats. Segons la [[bula]] de fundació, era el mestre de [[Orde de Calatrava\|Calatrava]] a qui li corresponia la creació de la nova orde, aixina com la capacitat d'armar als cavallers<ref>Josep Cerdà i Ballester, ''Els cavallers i religiosos de l'Orde de Montesa en temps dels Àustries ([[1592]]-[[1700]])''. ISBN 978-84-00-09857-5</ref> i fer vestir les costums als cavallers montesans. Jaume II, en antelació, havia escrit al mestre de Calatrava per a que accelerara l'acció. El mestre, a qui no li agradava obedir órdens ni del seu propi rei, el de [[Corona de Castella\|Castella]], ni tan sols va contestar a les missives. El rei es va dirigir llavors al Papa per a que donara l'orde al de Calatrava. El Pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de [[Valéncia]], que tampoc va rebre resposta per part del Mestre de Calatrava.		L'orde va sofrir numeroses dificultats. Segons la [[bula]] de fundació, era el mestre de [[Orde de Calatrava\|Calatrava]] a qui li corresponia la creació de la nova orde, aixina com la capacitat d'armar als cavallers<ref>Josep Cerdà i Ballester, ''Els cavallers i religiosos de l'Orde de Montesa en temps dels Àustries ([[1592]]-[[1700]])''. ISBN 978-84-00-09857-5</ref> i fer vestir les costums als cavallers montesans. Jaume II, en antelació, havia escrit al mestre de Calatrava per a que accelerara l'acció. El mestre, a qui no li agradava obedir órdens ni del seu propi rei, el de [[Corona de Castella\|Castella]], ni tan sols va contestar a les missives. El rei es va dirigir llavors al Papa per a que donara l'orde al de Calatrava. El Pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de [[Valéncia]], que tampoc va rebre resposta per part del Mestre de Calatrava.

← Revisió anterior		Revisió de 11:16 1 set 2022
Llínea 56:		Llínea 56:
	No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.		No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

	L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà ~~(Algèria)~~\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.		L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.

	[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>		[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 1 set 2022
Llínea 56:		Llínea 56:
	No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.		No obstant, els reis començaven ya a prendre part activa en l'elecció dels Mestres. El rei Ferran II d'Aragó (Ferran el [[Catolicisme\|Catòlic]]) va impondre com a tal al seu nebot, [[Felip d'Aragó i Navarra]], revocant aixina l'anterior nomenament.

	L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (~~Argèlia~~)\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.		L'últim Mestre va ser [[Pedro Luis Garcerán de Borja]], marqués de Navarrés, fill del [[duc de Gandia]], germà de sant [[Francesc de Borja]], elegit als 17 anys. En l'any [[1572]], un tribunal de l'[[Inquisició]] de [[Valéncia]] va condenar a Garcerán de Borja per [[sodomia]].<ref name="Bruquetas">{{cita llibre\|autor = Bruquetas de Castro, Fernando\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\| enlaceautor = Fernando Bruquetas de Castro\|títul = Reyes que amaron como reinas\|any = 2002\| editorial = La Esfera de los Libros S.L.\|id = ISBN 84-9734-076-0}}</ref> Sembla ser que Pedro Luis Garcerán de Borja havia estat enamorat temps abans d'un tal Martín de Castro, un rufià dedicat a la prostitució i el proxenetisme, tant d'hòmens com de dònes, i que va ser sorprés en el llit en el comte de Ribagorça, [[Joan II de Ribagorça]]. Martín de Castro, abans de ser eixecutat en [[1574]] en la cort, va delatar a Pedro Luis Garcerán de Borja, donant escabrencs detalls i mostrant la seua falta d'escrúpuls. Garcerán de Borja, que havia segut virrei i capità general dels regnes de [[Tremecén]], [[Tunísia]], [[Orà (Algèria)\|Orà]] i [[Mazalquivir]], es va vore compromés per la crisis interna que patia l'Orde de Montesa, dividida en faccions, i per les enemistats creades en promocionar als seus favorits.

	[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>		[[Felip II d'Espanya\|Felipe II]], que va ser consultat per l'Inquisició sobre la conveniència del juí, va decidir amprar el procés per a donar una lliçó a la noblea levantisca, neutralisant al mateix temps l'aliança dels [[Casa de Borja\|Borja]] en la família real portuguesa. Garcerán de Borja va ser condenat a 10 anys de reclusió en el convent de Montesa i una multa de 6000 ducats, a raó de 1000 ducats a l'any. No obstant, ya en l'any [[1583]], Garcerán de Borja, despuix d'unes disputes internes per la successió del Gran Mestre, va saber congraciar-se en el Rei i va negociar en Felip II l'incorporació a la corona de l'última Orde que es mantenia independent el 8 de decembre de [[1587]], gràcies a una bula del papa [[Sixt V]] expedida en [[Roma]]. Com a premi va obtindre la Comanda Major de Calatrava i en l'any [[1591]] el [[Virregnat de Catalunya]], fallint en [[1592]].<ref name="Bruquetas"/>

← Revisió anterior		Revisió de 09:25 4 maig 2018
Llínea 41:		Llínea 41:
	El rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] va cedir a l'orde el [[Castell de Montesa]], enclavat en territori [[Regne de Valéncia\|valencià]], frontera en els [[sarraí\|sarraïns]] d'eixa zona. Va ser aprovada pel [[Papa]] [[Joan XXII]] el [[10 de juny]] de [[1317]], per bula, aprovant i confirmant l'Orde de Montesa com ho havia propost el rei [[Jaume II d'Aragó]], invertint els bens de l'[[Orde del Temple\|orde dels Templaris]] extinguida per [[Clement V]] en dotar una nova orde que pretenia fundar el susdit rei. La fundació es va verificar el dumenge [[22 de juliol]] de [[1319]], en la capella real del palau de [[Barcelona]], sent el cap i sacre convent d'ella el de la vila de [[Montesa (Valéncia)\|Montesa]] de [[Província de Valéncia\|Valéncia]], de la qual el rei va fer donació a l'orde, i va prendre d'ella el nom.		El rei d'[[Corona d'Aragó\|Aragó]] va cedir a l'orde el [[Castell de Montesa]], enclavat en territori [[Regne de Valéncia\|valencià]], frontera en els [[sarraí\|sarraïns]] d'eixa zona. Va ser aprovada pel [[Papa]] [[Joan XXII]] el [[10 de juny]] de [[1317]], per bula, aprovant i confirmant l'Orde de Montesa com ho havia propost el rei [[Jaume II d'Aragó]], invertint els bens de l'[[Orde del Temple\|orde dels Templaris]] extinguida per [[Clement V]] en dotar una nova orde que pretenia fundar el susdit rei. La fundació es va verificar el dumenge [[22 de juliol]] de [[1319]], en la capella real del palau de [[Barcelona]], sent el cap i sacre convent d'ella el de la vila de [[Montesa (Valéncia)\|Montesa]] de [[Província de Valéncia\|Valéncia]], de la qual el rei va fer donació a l'orde, i va prendre d'ella el nom.

	Per divisa va prendre una creu roja sense flors, i el mant capitular blanc que va aprovar [[Clement VII (antipapa)\|Clement VII]] el [[5 d'agost]] de [[1397]]. Pero més avant, en motiu d'haver-se incorporat a esta orde en [[1399]] la de [[Sant Jordi d'Alfama]], va deixar aquella insígnia i va adoptar una creu de gules de color roig per concessió de [[Benet XIII d'Avinyó\|Benet XIII]], otorgada en [[1400]] i que [[Martí V]] va confirmar posteriorment.		Per divisa va prendre una creu roja sense flors, i el mant capitular blanc que va aprovar [[Clement VII (antipapa)\|Clement VII]] el [[5 d'agost]] de [[1397]]. Pero més avant, en motiu d'haver-se incorporat a esta orde en [[1399]] la de [[Sant Jordi d'Alfama]], va deixar aquella insígnia i va adoptar una creu de gules de color roig per concessió de [[Benet XIII d'Avinyó\|Benet XIII]], otorgada en l'any [[1400]] i que [[Martí V]] va confirmar posteriorment.

	L'orde va sofrir numeroses dificultats. Segons la [[bula]] de fundació, era el mestre de [[Orde de Calatrava\|Calatrava]] a qui li corresponia la creació de la nova orde, aixina com la capacitat d'armar als cavallers<ref>Josep Cerdà i Ballester, ''Els cavallers i religiosos de l'Orde de Montesa en temps dels Àustries ([[1592]]-[[1700]])''. ISBN 978-84-00-09857-5</ref> i fer vestir les costums als cavallers montesans. Jaume II, en antelació, havia escrit al mestre de Calatrava per a que accelerara l'acció. El mestre, a qui no li agradava obedir órdens ni del seu propi rei, el de [[Corona de Castella\|Castella]], ni tan sols va contestar a les missives. El rei es va dirigir llavors al Papa per a que donara l'orde al de Calatrava. El Pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de [[Valéncia]], que tampoc va rebre resposta per part del Mestre de Calatrava.		L'orde va sofrir numeroses dificultats. Segons la [[bula]] de fundació, era el mestre de [[Orde de Calatrava\|Calatrava]] a qui li corresponia la creació de la nova orde, aixina com la capacitat d'armar als cavallers<ref>Josep Cerdà i Ballester, ''Els cavallers i religiosos de l'Orde de Montesa en temps dels Àustries ([[1592]]-[[1700]])''. ISBN 978-84-00-09857-5</ref> i fer vestir les costums als cavallers montesans. Jaume II, en antelació, havia escrit al mestre de Calatrava per a que accelerara l'acció. El mestre, a qui no li agradava obedir órdens ni del seu propi rei, el de [[Corona de Castella\|Castella]], ni tan sols va contestar a les missives. El rei es va dirigir llavors al Papa per a que donara l'orde al de Calatrava. El Pontífex va passar l'encàrrec a l'arquebisbe de [[Valéncia]], que tampoc va rebre resposta per part del Mestre de Calatrava.