PANAVIA Tornado - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - 'Canada' a 'Canadà'

2022-07-05T22:25:14Z

Text reemplaça - 'Canada' a 'Canadà'

← Revisió anterior		Revisió de 22:25 5 jul 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	En [[Europa]] els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.		En [[Europa]] els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.

	En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[~~Canada~~]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avió Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res més començar [[~~Canada~~]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny.		En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canadà]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avió Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res més començar [[Canadà]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny.

	En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participació era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definició del proyecte acabà en 1970 i en 1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.		En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participació era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definició del proyecte acabà en 1970 i en 1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.

Valencian: Text reemplaça - 'constituit' a 'constituït'

2022-07-05T21:26:16Z

Text reemplaça - 'constituit' a 'constituït'

← Revisió anterior		Revisió de 21:26 5 jul 2022
Llínea 44:		Llínea 44:
	==L'estructura==		==L'estructura==

	El fuselage està ~~constituit~~ per una forta estructura de titani, soldada electricament. Els alvéols centrals estagen els sistemes de control, els motors i els gots d'aire per al sistema de climatisació. En la part superior trassera del fuselage hi ha dos grans aerofrens, un a cada costat de la deriva.		El fuselage està constituït per una forta estructura de titani, soldada electricament. Els alvéols centrals estagen els sistemes de control, els motors i els gots d'aire per al sistema de climatisació. En la part superior trassera del fuselage hi ha dos grans aerofrens, un a cada costat de la deriva.


	[[Categoria: Tecnologia]]		[[Categoria: Tecnologia]]
	[[Categoria: Avions de combat]]		[[Categoria: Avions de combat]]

Valencian: Text reemplaça - 'aerea' a 'aérea'

2022-06-13T21:09:22Z

Text reemplaça - 'aerea' a 'aérea'

← Revisió anterior		Revisió de 21:09 13 jun 2022
Llínea 24:		Llínea 24:
	* Regne Unit era la que tenia les necessitats més compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.		* Regne Unit era la que tenia les necessitats més compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.

	La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant el rol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria una variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat ~~aerea~~. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)		La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant el rol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria una variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aérea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)

	==L'avió==		==L'avió==

Jose2 en 08:28 26 feb 2019

2019-02-26T08:28:47Z

Jose2: Text reemplaça - ' definicio ' a ' definició '

2019-02-26T07:16:12Z

Text reemplaça - ' definicio ' a ' definició '

← Revisió anterior		Revisió de 07:16 26 feb 2019
Llínea 16:		Llínea 16:
	En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny.		En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny.

	En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de ~~definicio~~ del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.		En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definició del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.

	Les necessitats dels tres països eren les següents:		Les necessitats dels tres països eren les següents:

Jose2: Text reemplaça - ' avio ' a ' avió '

2019-02-25T07:20:51Z

Text reemplaça - ' avio ' a ' avió '

← Revisió anterior		Revisió de 07:20 25 feb 2019
Llínea 14:		Llínea 14:
	En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.		En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.

	En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou ~~avio~~ i en el seu disseny.		En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny.

	En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definicio del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.		En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definicio del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.

Jose2 en 07:18 25 feb 2019

2019-02-25T07:18:30Z

Jose2: Text reemplaça - ' unic ' a ' únic '

2018-11-09T10:32:09Z

Text reemplaça - ' unic ' a ' únic '

← Revisió anterior		Revisió de 10:32 9 nov 2018
Llínea 24:		Llínea 24:
	* Regne Unit era la que tenia les necessitats mes compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.		* Regne Unit era la que tenia les necessitats mes compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.

	La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un ~~unic~~ aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria un variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)		La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria un variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)

	==L'avió==		==L'avió==

Jose2: Text reemplaça - ' aixo' a ' això'

2018-08-11T17:52:16Z

Text reemplaça - ' aixo' a ' això'

← Revisió anterior		Revisió de 17:52 11 ago 2018
Llínea 8:		Llínea 8:
	El programa Tornado naixque a mitat dels anys 60 a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte.		El programa Tornado naixque a mitat dels anys 60 a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte.

	Per ad ~~aixo~~ se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.		Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.

	L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio.		L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio.
Llínea 37:		Llínea 37:
	Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avio de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegacio precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny.		Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avio de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegacio precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny.

	Una missio tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot ~~aixo~~ en una sola passada.		Una missio tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada.

	L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles.		L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles.

Jose2: Text reemplaça - 'dificil' a 'difícil'

2018-08-02T20:08:28Z

Text reemplaça - 'dificil' a 'difícil'

← Revisió anterior		Revisió de 20:08 2 ago 2018
Llínea 10:		Llínea 10:
	Per ad aixo se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.		Per ad aixo se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.

	L'ala en delta resultava un compromis ~~dificil~~ d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio.		L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio.

	En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de 1967 denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.		En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de 1967 denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.

← Revisió anterior		Revisió de 08:28 26 feb 2019
Llínea 2:		Llínea 2:
	Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant).		Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant).

	El primer vol d'un Tornado fon el [[14 d'agost]] de [[1974]] i ha entrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana. Despuix de l'entrada en servici de l'~~avio~~, la ~~colaboracio~~ s'ha mantengut en la posada en marcha d'una unitat d'entrenament i ~~evaluacio~~ trinacional (Tri-NationalTornado Training Establishment) en la base militar anglesa de Cottesmore. Incloent totes les versions fabricades per als tres socis del programa i la compra d'[[Arabia Saudí]], s'han fabricat 992 aparats.		El primer vol d'un Tornado fon el [[14 d'agost]] de [[1974]] i ha entrat en combat durant la Guerra del Golf baix bandera britanica i italiana. Despuix de l'entrada en servici de l'avió, la colaboració s'ha mantengut en la posada en marcha d'una unitat d'entrenament i evaluació trinacional (Tri-NationalTornado Training Establishment) en la base militar anglesa de Cottesmore. Incloent totes les versions fabricades per als tres socis del programa i la compra d'[[Arabia Saudí]], s'han fabricat 992 aparats.

	== Els precedents ==		== Els precedents ==

	El programa Tornado ~~naixque~~ a mitat dels [[anys 60]] a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte.		El programa Tornado naixqué a mitat dels [[anys 60]] a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte.

	Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.		Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.

	L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una ~~opcio~~ poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible ~~invasio~~.		L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opció poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasió.

	En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.		En [[Europa]] els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.

	En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – ~~Avio~~ Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res ~~mes~~ començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny.		En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avió Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res més començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avió i en el seu disseny.

	En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La ~~participacio~~ era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definició del proyecte acabà en 1970 i ~~en1974~~ se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.		En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participació era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definició del proyecte acabà en 1970 i en 1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.

	Les necessitats dels tres països eren les següents:		Les necessitats dels tres països eren les següents:
Llínea 22:		Llínea 22:
	* Alemanya necessitava substituir als [[FIAT G-91R]] i els [[F-104G]] que li quedaven (havien tengut una taxa d'accidents molt alta) i que s'encarregaven de missions d'atac al sol i reconeiximent per a la Luftwaffe i als [[F-104G]] que realisaven l'atac antibuc en missils Kormoran per a la Marineflieger.		* Alemanya necessitava substituir als [[FIAT G-91R]] i els [[F-104G]] que li quedaven (havien tengut una taxa d'accidents molt alta) i que s'encarregaven de missions d'atac al sol i reconeiximent per a la Luftwaffe i als [[F-104G]] que realisaven l'atac antibuc en missils Kormoran per a la Marineflieger.
	* Italia necessitava substituir als [[FIAT G-91Y]] i alguns [[F-104G]] per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que els alemans.		* Italia necessitava substituir als [[FIAT G-91Y]] i alguns [[F-104G]] per a les mateixes missions d'atac, reconeiximent i antibuc que els alemans.
	* Regne Unit era la que tenia les necessitats ~~mes~~ compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.		* Regne Unit era la que tenia les necessitats més compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.

	La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant ~~elrol~~ d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria una variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)		La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant el rol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria una variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)

	==L'avió==		==L'avió==
Llínea 30:		Llínea 30:
	L'aparat resultant devia respondre a cinc criteris operatius:		L'aparat resultant devia respondre a cinc criteris operatius:

	Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades.		* Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades.
	Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia,sense escessiva fatiga per a la ~~tripulacio~~.		* Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia, sense escessiva fatiga per a la tripulació.
	Poder efectuar penetració en rasant, diürna o nocturna,independentment de les condicions meteorologiques.		* Poder efectuar penetració en rasant, diürna o nocturna,independentment de les condicions meteorologiques.
	Atacar en precisió en una pesada carrega belica en una ~~unica~~ passada.		* Atacar en precisió en una pesada carrega belica en una única passada.
	Volar a velocitats supersoniques a gran altura.		* Volar a velocitats supersoniques a gran altura.

	Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avió de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegació precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny.		Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avió de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegació precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny.

	Una missió tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada.		Una missió tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada.

	L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La ~~tripulacio~~ està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles.		L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulació està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles.

	==L'estructura==		==L'estructura==

← Revisió anterior		Revisió de 07:18 25 feb 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	Es una familia d'avions de combat bimotor, desenrollat conjuntament per [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[Italia]], per mig del consorci PANAVIA Aircraft GMBH format per British Aerospace (posteriorment British Aircraft Corporation),MBB i Alenia Aeronautica.		És una familia d'avions de combat bimotor, desenrollat conjuntament per [[Regne Unit]], [[Alemanya]] i [[Italia]], per mig del consorci PANAVIA Aircraft GMBH format per British Aerospace (posteriorment British Aircraft Corporation),MBB i Alenia Aeronautica.
	Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant).		Se desenrollaren tres versions principals: el caçabombarder Tornado IDS (interdictor/strike), la versio per a la supressio de defenses aerees enemigues Tornado ECR (electronic combat/reconnaissance) i l'interceptor Tornado ADV (air defence variant).

Llínea 6:		Llínea 6:
	== Els precedents ==		== Els precedents ==

	El programa Tornado naixque a mitat dels anys 60 a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte.		El programa Tornado naixque a mitat dels [[anys 60]] a fi de desenrollar un aparat d'atac en capacitat multimisió. En plena guerra freda una de les principals preocupacions dels comandaments militars de l'[[OTAN]] era com conseguir detindre a les onades de carros i infants sovietics que se suposava que atacarien en cas de conflicte.

	Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.		Per ad això se requerien avions que permeteren realisar missions d'atac a baixa, curta i alta velocitat per a sobreviure en un ambient saturat de defenses antiaérees i, al mateix temps, precisos per a optimisar l'efectivitat de les missions. Els estudis en boga en eixe moment se basaven en l'aprofitament de les ales en delta a fi de conseguir velocitats elevades.
Llínea 12:		Llínea 12:
	L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio.		L'ala en delta resultava un compromis difícil d'acceptar ya que, a pesar de ser una planta optima per al vol rapit, aumenta considerablement les velocitats de desagafe i aterrisage. Aixo implicava un allargament de les pistas per a que pogueren operar este tipo d'aparats. No obstant les pistes llargues suposavan un blanc major i per lo tant una opcio poc recomanable per ad aerodroms alvançats, imprescindibles per a una resposta rapida a una possible invasio.

	En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de 1967 denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.		En Europa els primers antecedents poden trobar-se en un proyecte conjunt anglo-frances de l'any [[1967]] denominat AFVG (Anglo French Variable Geometry – Geometria variable Anglo Frances). Este proyecte fracassà degut al'abando per part de França per a dedicar-se a potenciar els Mirage. No obstant els estudis realisats resultarien molt valiosos en el futur.

	En 1968 [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a 1975). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avio i en el seu disseny.		En l'any [[1968]] [[Alemanya]], [[Canada]], [[Belgica]], [[Holanda]] i [[Italia]] inicien un proyecte conjunt denominat MRA (Multi Role Aircraft – Avio Multipropósit).L'objectiu del proyecte era substituir als F-104G que prestaven servici en estes forces aerees. Posteriorment s'incorporaria [[Regne Unit]] al temps que el proyecte se renomenava com MRCA-75 (s'afegi la C de Combat , i el 75 perque devia estar lliste per a [[1975]]). El programa preveïa que el nou aparat se fabricara en dos versions, una monoplaça i l'atra biplaça. Res mes començar [[Canada]] i [[Belgica]] se retiraren del programa per diferencies en les funcions assignades al nou avio i en el seu disseny.

	En 1969 Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definicio del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.		En l'any [[1969]] Holanda se retira del proyecte al temps que es crea el consorci PANAVIA Aircraft GMBH per les empreses MESSERSCHMITT-BOLKOWBLOHM (MBB) per part alemana, BRITISH AEROSPACE (BAE) per l'anglesa i AERITALIA(AIT) per l'italiana. La participacio era d'un 42,5% per a alemans i anglesos iun 15% per a italians. La fase de definicio del proyecte acabà en 1970 i en1974 se li tornaria a canviar el nom del mateix assignant-li l'actual de Tornado.

	Les necessitats dels tres països eren les següents:		Les necessitats dels tres països eren les següents:
Llínea 24:		Llínea 24:
	* Regne Unit era la que tenia les necessitats mes compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.		* Regne Unit era la que tenia les necessitats mes compleixes, posat que devia substituir als Buccaner en les seues missions d'ataci antibuc en missils Sea Eagle i als [[F4 Phantom II]] de les missions d'atac i interceptació, i complementar en futur als [[SEPECAT Jaguar]] (que finalisava el seu desenroll eneixe moment) en missions d'interdiccio.

	La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria un variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)		La majoria d'objectius eren prou similars exceptuant elrol d'interceptació que necessitava cobrir [[Anglaterra]]. Un únic aparat que cobrira totes les possibilitats hauria resultat massa compleix per lo que finalment se decidi crear una plataforma conjunta solament per a les missions d'atac i reconeiximent, mentres que Anglaterra solicitaria una variant de la mateixa optimisada per a missions de superioritat aerea. El disseny definitiu se designà Tornado IDS (Interdiction Strike – Incursions d'Interdicció)

	==L'avió==		==L'avió==
Llínea 32:		Llínea 32:
	Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades.		Desagafar i aterrisar en distancies molt curtes, per ad operar des de pistas alvançades i/o danyades.
	Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia,sense escessiva fatiga per a la tripulacio.		Volar a gran velocitat a baixa cota i llarga distancia,sense escessiva fatiga per a la tripulacio.
	Poder efectuar ~~penetracio~~ en rasant, diürna o nocturna,independentment de les condicions meteorologiques.		Poder efectuar penetració en rasant, diürna o nocturna,independentment de les condicions meteorologiques.
	Atacar en ~~precisio~~ en una pesada carrega belica en una unica passada.		Atacar en precisió en una pesada carrega belica en una unica passada.
	Volar a velocitats supersoniques a gran altura.		Volar a velocitats supersoniques a gran altura.
	Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un ~~avio~~ de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de ~~navegacio~~ precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny.		Per a poder complir en estos objectius el disseny se defini com un avió de gran tamany , per a poder almagasenar molt combustible i carrega ofensiva, portar dos tripulants a fi de disminuir la carrega de treball, ala de geometria variable per a reduir la velocitat en desagafe i aterrisage i permetre vol supersonic de forma eficient, motors de gran espente i poc consum, inversors de fluix en la tovera per a reduir la llongitut d'aterrisage, sistemes de navegació precisos i vol automatic a baixa cota en seguiment del terreny.

	Una ~~missio~~ tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada.		Una missió tipica per a la que se dissenyà era l'interdicció profunda d'aerodroms per mig del vol a menys de 1000 peus, en velocitat supersonica, atacant la base de forma paralela a la pista en bombes d'escampada i de proposit general de forma que s'inhabilitara la pista, se destruiren aparats en les plataformes, o s'aillaran estes de la pista principal i se destruiren els centres de mandament, tot això en una sola passada.

	L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles.		L'aparat resultant és un biplaça, bimotor, monoderiva, en ales de geometria variable. La tripulacio està composta pel pilot i l'oficial d'armes i sistemes. Per a l'entrenament existixen versions de doble comandament que mantenen totes les capacitats de les senzilles.