País Vasc - Historial de revisions

Lluísm en 19:53 28 març 2026

2026-03-28T19:53:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:53 28 març 2026
Llínea 185:		Llínea 185:
	* [[Història dels vascs]]		* [[Història dels vascs]]
	* [[Euskera]]		* [[Euskera]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Basque Autonomous Community}}		{{Commonscat\|Basque Autonomous Community}}

Reval en 13:19 27 març 2025

2025-03-27T13:19:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:19 27 març 2025
Llínea 179:		Llínea 179:

	== Sistema d'educació del País Vasc ==		== Sistema d'educació del País Vasc ==
	*Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]		* Vore: [[Euskera en el sistema educatiu]]

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian: Text reemplaça - 'la Edat' a 'l'Edat'

2023-09-05T01:45:59Z

Text reemplaça - 'la Edat' a 'l'Edat'

← Revisió anterior		Revisió de 01:45 5 set 2023
Llínea 96:		Llínea 96:
	Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''		Fontes Hispaniae Antiquae, IX, p. 74''

	Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de la Edat Mija:		Les últimes investigacions arqueològiques pareixen indicar una expansió franc-aquitana a partir del [[sigle VI]], lo que se contradiu en les propostes historiogràfiques que se basen en una continuïtat de la cultura des de la protohistòria fins els inicis de l'Edat Mija:

	''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''		''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''

Píntego en 06:39 16 jul 2023

2023-07-16T06:39:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 06:39 16 jul 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	\|mapa = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg		\|mapa = Pais Vasco in Spain (including Canarias).svg
	\|tamany_mapa = 200px		\|tamany_mapa = 200px
	\|peu_mapa = <small>~~Vascongades~~ en Espanya</small>		\|peu_mapa = <small>El País Vasc en Espanya</small>
	\|capital = [[Vitòria]]		\|capital = [[Vitòria]]
	\|coor =		\|coor =

Píntego: /* Els Furs Medievals */

2023-07-16T06:37:42Z

Els Furs Medievals

← Revisió anterior		Revisió de 06:37 16 jul 2023
Llínea 104:		Llínea 104:
	Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.		Despuix de l'invasió musulmana, se creu que Viscaya i Àlava quedaren baix l'òrbita del [[regne d'Astúries]], en alguns enfrontaments del qual reflex seria la també mítica Batalla de Padura. En la crònica de Alfonso III d'Astúries, escrita en el [[sigle IX]], i referint-se al regnat d'Alfonso I, és a on se fa per primera volta referència a Àlava i Viscaya: "Àlava, Viscaya, Alaon i Orduña sempre havien segut posseïdes pels seus habitants"., dient al mateix temps que no hagué necessitat de repoblar-les.

	=== Els Furs ~~Medievals~~ ===		=== Els Furs Migevals ===
	==== Viscaya ====		==== Viscaya ====
	La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:		La [[Viscaya]] migeval estava dividida en tres parts en govern i jurisdicció pròpies:

Píntego: /* Edat Mija */

2023-07-16T06:36:55Z

Edat Mija

← Revisió anterior		Revisió de 06:36 16 jul 2023
Llínea 99:		Llínea 99:

	''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''		''En definitiva, s'observa que entre la tart-antiguetat i el món precedent existix una ruptura dels patrons de assentaments. Ruptura que no és sino el reflex dels canvis profunts que experimentà l'estructura social, derivats de la recessió demogràfica que afectà a tota Europa, pero també dels acontenyiments polítics relacionats en l'expansió franca que, a partir del [[sigle VI]], ha debut afectar al País Vasc, segons se desprén de les característiques del registre arqueològic.''


	Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.		Ni les invasions dels visigots ni les dels musulmans pareixen haver arribat a Viscaya ni a Guipúscoa, encara que provablement les seues costes foren assolades pels vikingos, especulant-se en la possibilitat d'un assentament vikingo en les rodalies de Mundaca, que podria ser l'orige de la llegenda de Juaun Zuria.

Valencian: Text reemplaça - 'de [[Amèrica' a 'd'[[Amèrica'

2022-12-16T16:59:26Z

Text reemplaça - 'de [[Amèrica' a 'd'[[Amèrica'

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 16 dec 2022
Llínea 148:		Llínea 148:
	=== Edat Moderna ===		=== Edat Moderna ===
	==== L'armada de Viscaya ====		==== L'armada de Viscaya ====
	Com conseqüència del Descobriment de [[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].		Com conseqüència del Descobriment d'[[Amèrica]], empijoraren les relacions entre [[Espanya]] i [[Portugal]]. El rei de Portugal considerava que, en virtut del Tratat de Alcaçovas, les terres recentment descobertes li pertanyien, i en la cort espanyola se tenia informes de que s'estava aprestant una armada en [[Lisboa]], per lo que els Reis Catòlics aplegaren a témer atacs portuguesos a la segona expedició de [[Coló]].

	Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Altees que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomandà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. L'armada fon coneguda com Armada de Viscaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions viscaïnes (en el sentit ampli, açò si, vasques). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]].		Per a remediar esta situació, els reis encarregaren des de Barcelona al doctor Andrés Villalón, regidor major i membre del Real Consell de les seues Altees que organisa-se una armada oceànica. En permís real, Villaón, en [[juliol]] de [[1493]], encomandà en Bermeo esta faena al bilbaí Juan de Arbolancha. L'armada fon coneguda com Armada de Viscaya, per formar-se en Bermeo en naus i tripulacions viscaïnes (en el sentit ampli, açò si, vasques). A finals de juny Iñigo de Artieta, nomenat pels reis Capità General d'esta armada, reunix les naus en Bermeo a finals de juliol, la armada ix de Bermeo cap a Cadis, a on arriben a primers d'[[agost]].

Valencian en 08:23 19 ago 2022

2022-08-19T08:23:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:23 19 ago 2022
Llínea 30:		Llínea 30:
	\|camp3_nom =		\|camp3_nom =
	\|camp3 =		\|camp3 =
	\|població = 2.~~155~~.~~546~~		\|població = 2.220.504
	\|població_lloc = 7		\|població_lloc = 7
	\|població_any = ~~2008~~		\|població_any = 2020
	\|població_post =		\|població_post =
	\|densitat = 216,28 hab/km		\|densitat = 216,28 hab/km

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-08-19T08:22:16Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 08:22 19 ago 2022
Llínea 188:		Llínea 188:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Basque ~~autonomous~~ Community}}		{{Commonscat\|Basque Autonomous Community}}

	{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}		{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
	[[Categoria:Euskadi]]		[[Categoria:Euskadi]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-08-19T08:21:46Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 08:21 19 ago 2022
Llínea 188:		Llínea 188:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Basque ~~Country~~}}		{{Commonscat\|Basque autonomous Community}}

	{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}		{{Comunitats Autònomes d'Espanya}}
	[[Categoria:Euskadi]]		[[Categoria:Euskadi]]