Països Baixos austríacs - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:09:03Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 3 jul 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, encara que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, encara que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En l'any [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en l'any [[1795]]. ~~Després~~ del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En l'any [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en l'any [[1795]]. Despuix del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

	==Referències==		==Referències==

Jose2 en 14:39 22 maig 2019

2019-05-22T14:39:13Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:39 22 maig 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> ~~tot i haver~~ un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> encara que hi havia un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, ~~tot i~~ que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, encara que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En l'any [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en l'any [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

	==Referències==		==Referències==

Jose2: Text reemplaça - 'reial' a 'real'

2018-02-19T13:02:11Z

Text reemplaça - 'reial' a 'real'

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 19 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i ~~reial~~ de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

2016-02-26T19:36:56Z

Text reemplaça - 'segle' a 'sigle'

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 26 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el ~~segle~~ anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

Jose2: Text reemplaça - 'església' a 'iglésia'

2016-02-19T18:48:15Z

Text reemplaça - 'església' a 'iglésia'

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 19 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[~~església~~ catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

Jose2 en 20:32 14 ago 2013

2013-08-14T20:32:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:32 14 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. ~~A poc~~ a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també ~~van~~ desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

Valencian en 15:08 14 ago 2013

2013-08-14T15:08:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 14 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], ~~amb~~ el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen ~~sota~~ la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''~~Homenatge~~ al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de ~~Bardelona~~, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver~~-hi~~ un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. A poc a poc, ~~sota la~~ influència de les idees de la [[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment al [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya ~~començat~~ el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de ~~Luxemburg~~ als liegesos, i productes metalúrgics liegesos a [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també van desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') a [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi a [[Viena]] que implicava un carpiment de la influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. A poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també van desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	El [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per la Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] el [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs ~~cedeixen~~ el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

	==Referències==		==Referències==

Chabi en 12:12 14 ago 2013

2013-08-14T12:12:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:12 14 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], amb el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen sota la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], amb el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen sota la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

			El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la [[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment al [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya començat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes metalúrgics liegesos a [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també van desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') a [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi a [[Viena]] que implicava un carpiment de la influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.
	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la [[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment al [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya començat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes ~~metaŀlurgics~~ liegesos a [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també van desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') a [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi a [[Viena]] que implicava un carpiment de la influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	El [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per la Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] el [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedeixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		El [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per la Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] el [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedeixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

Chabi en 12:11 14 ago 2013

2013-08-14T12:11:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:11 14 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], amb el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen sota la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], amb el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen sota la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]


			El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. A poc a poc, sota la influència de les idees de la [[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment al [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya començat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburg als liegesos, i productes metaŀlurgics liegesos a [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també van desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') a [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi a [[Viena]] que implicava un carpiment de la influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

			El [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per la Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] el [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedeixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

	==Referències==		==Referències==

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat El '''Països Baixos austríacs''' comencen el...».

2013-08-14T12:08:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|left|241px|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat El '''Països Baixos austríacs''' comencen el...».

Pàgina nova

[[Image:OoNL1786.png|thumb|left|241px|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], amb el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen sota la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenatge al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Bardelona, , 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver-hi un control militar a certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides|República]].<ref>{{GEC|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg|thumb|200px|right|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

==Referències==
<references/>

[[Categoria:Països Baixos austríacs]]

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 19 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i ~~reial~~ de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i real de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 19:36 26 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el ~~segle~~ anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el sigle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 18:48 19 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[~~església~~ catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[iglésia catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>

← Revisió anterior		Revisió de 20:32 14 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen el [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]		[[Image:OoNL1786.png\|thumb\|left\|241px\|Els '''Països Baixos austríacs''' i el ''Principat de Lieja'' enclavat]] El '''Països Baixos austríacs''' comencen en [[1713]], en el [[Tractat d'Utrecht]], quan els [[Països Baixos espanyols]] passen baix la dominació dels [[Dinastia dels Habsburg\|Habsburgs]],<ref>Llorenç Ferrer i Alòs & Rosa Congost i Colomer, ''Homenage al Doctor Emili Giralt i Raventos'', Estudis d'Història Agrària n° 17, Barcelona, Universitat de Barcelona,, 2004, pàgina 837, ISBN 9788447528738</ref> tot i haver un control militar en certes ciutats fortificades per la [[República de les Set Províncies Unides\|República]].<ref>{{GEC\|0048265}}</ref> [[Image:Austrian Low Countries Flag.svg\|thumb\|200px\|right\|Bandera dels '''Països Baixos austríacs''' de [[1781]]]]

	El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. ~~A poc~~ a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també ~~van~~ desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.		El govern mantindrà l'administració central organisada a [[Brusseles]] pels espanyols. Poc a poc, baix l'influència de les idees de l'[[Ilustració]] <ref>''De Verlichting in de Oostenrijkse Nederlanden en het prinsbisdom Luik'', catàlec de l'exposició del 27 juliol al 20 agost 1983,, Brusseles, Koninklijke Bibliotheek Albert I/Bibliothèque royale Albert Ier, 1983, 228 pàgines</ref>l'administració es centralisa i uns grans proyectes d'industrialisació principalment en el [[comtat d'Hainaut\|Hainaut]] Al mateix moment, els [[príncep-bisbe\|prínceps-bisbe]] del [[principat de Lieja]] continuaven la política industrial, ya escomençat el segle anterior i modernisaven el sistema educatiu. Les indústries de Lieja i dels Països Baixos eren concurrents, tot i que també interdependents: faltava fer de Luxemburc als liegesos, i productes metalúrgics liegesos en [[Charleroi]].<ref>René Leboutte, ''Proto-industrialisation: recherches récents et nouvelles perspectives : mélanges en souvenir de Franklin Mendels'', Volum 11 de ''Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève'', Publications du Centre d'histoire économique internationale de l'Université de Genève, Genève, Librairie Droz, 1996, pàgina ISBN 9782600001519</ref> Sovint el principat està dibuixat a les mapes, a pesar de que mai no va fer part dels Països Baixos Austríacs.Tret de l'industrialisació,els Austríacs també varen desenrollar l'educació (''Acadèmia imperial i reial de les belles Arts i les Ciències'') en [[Brusseles]]. Esta modernisació imposta des del centre de l'imperi en [[Viena]] que implicava un carpiment de l'influència de l'[[església catòlica]] no agrada molt al clericat ni als nobles conservadors.

	En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>		En [[1790]], les tropes austríaques sofrixen una desfeta militar a [[Turnhout]] durant la [[revolució brabançona]]. Seguix un episodi d'uns mesos dels [[Estats Units bèlgics]] independents. La discòrdia entre els catòlics conservadors i els lliberals inspirats per l'Ilustració facilitarà el retorn del govern austríac fins a l'arribada dels [[revolució francesa\|revolucionaris francesos]] en [[1795]]. Després del [[Tractat de Campo Formio]] [[1797]], els austríacs cedixen el territori als francesos.<ref> W. Scheelen, ''De Oostenrijkse Nederlanden, het Prinsbisdom Luik en het Graafschap Loon in de 18de eeuw: bijdragen over cultuur, politiek en economie'' {{nl}}, Volum 32 de Kunst & oudheden in Limburg, [[Hasselt]], Provinciebestuur van Limburg, Culturele Aangelegenheden, 1989, 110 pàgines, ISBN 9789066851009 (en català: ''El principat de Lieja, el [[comtat de Loon]] i els Països Baixos Austríacs, contribucions sobre cultura, política i economia)</ref>