Pablo Escobar - Historial de revisions

Lluísm: Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

2026-02-07T11:39:00Z

Text reemplaça - ' menut ' a ' chicotet '

← Revisió anterior		Revisió de 11:39 7 feb 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Pablo Emilio Escobar Gaviria''' ([[Rionegro]], [[Colòmbia]], [[1 de decembre]] de [[1949]] - † [[Medellín]], [[Colòmbia]], [[2 de decembre]] de [[1993]]), fon un [[narcotraficant]], criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del [[Cartell de Medellín]]. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.		'''Pablo Emilio Escobar Gaviria''' ([[Rionegro]], [[Colòmbia]], [[1 de decembre]] de [[1949]] - † [[Medellín]], [[Colòmbia]], [[2 de decembre]] de [[1993]]), fon un [[narcotraficant]], criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del [[Cartell de Medellín]]. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.

	Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de ~~menut~~ demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la [[década de 1960]] com a [[sicari]] a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de [[1970]] es va involucrar en la producció i comercialisació de [[cocaïna]] a l'exterior.		Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de chicotet demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la [[década de 1960]] com a [[sicari]] a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de [[1970]] es va involucrar en la producció i comercialisació de [[cocaïna]] a l'exterior.

	Despuix de formar aliances en [[Gonzalo Rodríguez Gacha]], [[Carlos Lehder]] i [[Jorge Luis Ochoa]] i el seu clan, Escobar fundaria el Cartell de Medellín, organisació que, en el seu auge, va monopolisar el negoci de la cocaïna des de la seua producció fins al seu consum, controlant més del 80 % de la producció mundial de dita droga i el 60 % del mercat ilícit de la mateixa en els [[Estats Units]]. Conseguint aixina consolidar el seu imperi criminal, convertint-lo en l'home més poderós de la [[màfia]] colombiana, acumulant una immensa fortuna, que va rondar els huit mil millons de [[dólars]] entre bens i efectiu, consagrant-lo aixina com un dels hòmens més rics del món, segons la [[revista Forbes]] durant sèt anys consecutius.		Despuix de formar aliances en [[Gonzalo Rodríguez Gacha]], [[Carlos Lehder]] i [[Jorge Luis Ochoa]] i el seu clan, Escobar fundaria el Cartell de Medellín, organisació que, en el seu auge, va monopolisar el negoci de la cocaïna des de la seua producció fins al seu consum, controlant més del 80 % de la producció mundial de dita droga i el 60 % del mercat ilícit de la mateixa en els [[Estats Units]]. Conseguint aixina consolidar el seu imperi criminal, convertint-lo en l'home més poderós de la [[màfia]] colombiana, acumulant una immensa fortuna, que va rondar els huit mil millons de [[dólars]] entre bens i efectiu, consagrant-lo aixina com un dels hòmens més rics del món, segons la [[revista Forbes]] durant sèt anys consecutius.

Reval: /* Referències */

2026-01-18T12:46:47Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:46 18 gin 2026
Llínea 29:		Llínea 29:
	* Fotografía, A. S. (5 de octubre de 2025). «Los narcos más famosos». Diario AS		* Fotografía, A. S. (5 de octubre de 2025). «Los narcos más famosos». Diario AS
	* [https://www.celebritynetworth.com/richest-businessmen/richest-billionaires/pablo-escobar-net-worth// «Pablo Escobar Net Worth». Celebrity Net Worth. 1993]		* [https://www.celebritynetworth.com/richest-businessmen/richest-billionaires/pablo-escobar-net-worth// «Pablo Escobar Net Worth». Celebrity Net Worth. 1993]
			* [https://web.archive.org/web/20160507171617/http://www.elsalvador.com/articulo/internacional/pablo-escobar-siete-anos-seguidos-ranking-forbes-94810 Pablo Petovel (2 de diciembre de 2015). «Pablo Escobar, siete años seguidos en el ranking de Forbes». Diario El Salvador]
			* [https://elpais.com/diario/1993/12/03/internacional/754873211_850215.html García, Maria Isabel (2 de diciembre de 1993). «El narcotraficante Pablo Escobar, abatido a tiros por la policía colombiana en Medellín». El País. ISSN 1134-6582]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Referències */

2026-01-18T12:44:28Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:44 18 gin 2026
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Referències ==		== Referències ==
			* Fotografía, A. S. (5 de octubre de 2025). «Los narcos más famosos». Diario AS
	* [https://www.celebritynetworth.com/richest-businessmen/richest-billionaires/pablo-escobar-net-worth// «Pablo Escobar Net Worth». Celebrity Net Worth. 1993]		* [https://www.celebritynetworth.com/richest-businessmen/richest-billionaires/pablo-escobar-net-worth// «Pablo Escobar Net Worth». Celebrity Net Worth. 1993]

Reval en 12:43 18 gin 2026

2026-01-18T12:43:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 18 gin 2026
Llínea 25:		Llínea 25:

	Despuix de la consumació de l'[[Assamblea Constituent de Colòmbia de 1991\|Assamblea Nacional Constituent en 1991]], que li donà a Colòmbia una nova constitució i la prohibició de l'extradició de nacionals als Estats Units, Escobar decidí sometre's a la justícia en l'única condició de ser reclós en [[La Catedral]], una ostentosa presó ubicada en els seus terrenys. Despuix de demostrar-se que encara seguia delinquint despuix de les reixes, el Govern va voler capturar-lo, per la qual cosa Escobar es va fugir, eixint fàcilment per la part trassera de la presó, lo que fon un dels episodis més vergonyosos per a l'autoritat penitenciària del país. Despuix de la seua fugida, el Govern va conformar el denominat [[Bloc de Busca]] per a agarrar-lo i, despuix de 17 mesos d'intens rastreig, fon localisat pel Bloc en el Barri Les Oliveres de Medellín morint el [[dijous]] 2 de decembre de 1993.		Despuix de la consumació de l'[[Assamblea Constituent de Colòmbia de 1991\|Assamblea Nacional Constituent en 1991]], que li donà a Colòmbia una nova constitució i la prohibició de l'extradició de nacionals als Estats Units, Escobar decidí sometre's a la justícia en l'única condició de ser reclós en [[La Catedral]], una ostentosa presó ubicada en els seus terrenys. Despuix de demostrar-se que encara seguia delinquint despuix de les reixes, el Govern va voler capturar-lo, per la qual cosa Escobar es va fugir, eixint fàcilment per la part trassera de la presó, lo que fon un dels episodis més vergonyosos per a l'autoritat penitenciària del país. Despuix de la seua fugida, el Govern va conformar el denominat [[Bloc de Busca]] per a agarrar-lo i, despuix de 17 mesos d'intens rastreig, fon localisat pel Bloc en el Barri Les Oliveres de Medellín morint el [[dijous]] 2 de decembre de 1993.

			== Referències ==
			* [https://www.celebritynetworth.com/richest-businessmen/richest-billionaires/pablo-escobar-net-worth// «Pablo Escobar Net Worth». Celebrity Net Worth. 1993]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval en 12:42 18 gin 2026

2026-01-18T12:42:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:42 18 gin 2026
Llínea 25:		Llínea 25:

	Despuix de la consumació de l'[[Assamblea Constituent de Colòmbia de 1991\|Assamblea Nacional Constituent en 1991]], que li donà a Colòmbia una nova constitució i la prohibició de l'extradició de nacionals als Estats Units, Escobar decidí sometre's a la justícia en l'única condició de ser reclós en [[La Catedral]], una ostentosa presó ubicada en els seus terrenys. Despuix de demostrar-se que encara seguia delinquint despuix de les reixes, el Govern va voler capturar-lo, per la qual cosa Escobar es va fugir, eixint fàcilment per la part trassera de la presó, lo que fon un dels episodis més vergonyosos per a l'autoritat penitenciària del país. Despuix de la seua fugida, el Govern va conformar el denominat [[Bloc de Busca]] per a agarrar-lo i, despuix de 17 mesos d'intens rastreig, fon localisat pel Bloc en el Barri Les Oliveres de Medellín morint el [[dijous]] 2 de decembre de 1993.		Despuix de la consumació de l'[[Assamblea Constituent de Colòmbia de 1991\|Assamblea Nacional Constituent en 1991]], que li donà a Colòmbia una nova constitució i la prohibició de l'extradició de nacionals als Estats Units, Escobar decidí sometre's a la justícia en l'única condició de ser reclós en [[La Catedral]], una ostentosa presó ubicada en els seus terrenys. Despuix de demostrar-se que encara seguia delinquint despuix de les reixes, el Govern va voler capturar-lo, per la qual cosa Escobar es va fugir, eixint fàcilment per la part trassera de la presó, lo que fon un dels episodis més vergonyosos per a l'autoritat penitenciària del país. Despuix de la seua fugida, el Govern va conformar el denominat [[Bloc de Busca]] per a agarrar-lo i, despuix de 17 mesos d'intens rastreig, fon localisat pel Bloc en el Barri Les Oliveres de Medellín morint el [[dijous]] 2 de decembre de 1993.

			== Bibliografia ==
			* Cañón M., Luis. El patrón: vida y muerte de Pablo Escobar. Editorial Planeta
			* Castillo, Fabio.El capo RCN Los jinetes de la cocaína. Editorial documentos periodísticos
			* Escobar, Roberto. Mi hermano Pablo. Quintero Editores. ISBN 8482805364
			* Legarda, Astrid. El verdadero Pablo: Sangre, traición y muerte. Ediciones Gato Azul
			* Salazar, Alonso, La parábola de Pablo. Editorial Planeta. ISBN 958-42-0148-4
			* Vallejo, Virginia. Amando a Pablo, odiando a Escobar. Random House Mondadori. ISBN 978-958-639-510-6

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 12:41 18 gin 2026

2026-01-18T12:41:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:41 18 gin 2026
Llínea 2:		Llínea 2:
	\| nom = Pablo Emilio Escobar Gaviria		\| nom = Pablo Emilio Escobar Gaviria
	\| image = [[File:Pablo Escobar Mug.jpg\|250px]]		\| image = [[File:Pablo Escobar Mug.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu = Pablo Escobar en l'any [[1976]]
	\| nacionalitat = [[Colòmbia\|Colombiana]]		\| nacionalitat = [[Colòmbia\|Colombiana]]
	\| ocupació = Narcotraficant, criminal i terroriste.		\| ocupació = Narcotraficant, criminal i terroriste.
Llínea 27:		Llínea 27:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Pablo Escobar}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Escobar Pablo Escobar en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pablo_Escobar Pablo Escobar en Wikipedia]

Reval en 12:40 18 gin 2026

2026-01-18T12:40:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:40 18 gin 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Pablo Emilio Escobar Gaviria		\| nom = Pablo Emilio Escobar Gaviria
	\| image =		\| image = [[File:Pablo Escobar Mug.jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Colòmbia\|Colombiana]]		\| nacionalitat = [[Colòmbia\|Colombiana]]

Reval en 12:39 18 gin 2026

2026-01-18T12:39:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:39 18 gin 2026
Llínea 12:		Llínea 12:
	'''Pablo Emilio Escobar Gaviria''' ([[Rionegro]], [[Colòmbia]], [[1 de decembre]] de [[1949]] - † [[Medellín]], [[Colòmbia]], [[2 de decembre]] de [[1993]]), fon un [[narcotraficant]], criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del [[Cartell de Medellín]]. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.		'''Pablo Emilio Escobar Gaviria''' ([[Rionegro]], [[Colòmbia]], [[1 de decembre]] de [[1949]] - † [[Medellín]], [[Colòmbia]], [[2 de decembre]] de [[1993]]), fon un [[narcotraficant]], criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del [[Cartell de Medellín]]. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.

	Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de menut demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la década de [[1960]] com a [[sicari]] a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de [[1970]] es va involucrar en la producció i comercialisació de [[cocaïna]] a l'exterior.		Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de menut demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la [[década de 1960]] com a [[sicari]] a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de [[1970]] es va involucrar en la producció i comercialisació de [[cocaïna]] a l'exterior.

	Despuix de formar aliances en [[Gonzalo Rodríguez Gacha]], [[Carlos Lehder]] i [[Jorge Luis Ochoa]] i el seu clan, Escobar fundaria el Cartell de Medellín, organisació que, en el seu auge, va monopolisar el negoci de la cocaïna des de la seua producció fins al seu consum, controlant més del 80 % de la producció mundial de dita droga i el 60 % del mercat ilícit de la mateixa en els [[Estats Units]]. Conseguint aixina consolidar el seu imperi criminal, convertint-lo en l'home més poderós de la [[màfia]] colombiana, acumulant una immensa fortuna, que va rondar els huit mil millons de dólars entre bens i efectiu, consagrant-lo aixina com un dels hòmens més rics del món, segons la [[revista Forbes]] durant sèt anys consecutius.		Despuix de formar aliances en [[Gonzalo Rodríguez Gacha]], [[Carlos Lehder]] i [[Jorge Luis Ochoa]] i el seu clan, Escobar fundaria el Cartell de Medellín, organisació que, en el seu auge, va monopolisar el negoci de la cocaïna des de la seua producció fins al seu consum, controlant més del 80 % de la producció mundial de dita droga i el 60 % del mercat ilícit de la mateixa en els [[Estats Units]]. Conseguint aixina consolidar el seu imperi criminal, convertint-lo en l'home més poderós de la [[màfia]] colombiana, acumulant una immensa fortuna, que va rondar els huit mil millons de [[dólars]] entre bens i efectiu, consagrant-lo aixina com un dels hòmens més rics del món, segons la [[revista Forbes]] durant sèt anys consecutius.

	Per a excusar el seu inmens capital, al començament dels anys huitanta, Escobar tractaria de polir la seua image a través de la realisació d'obres de caritat per als desprotegits i en una breu incursió en la política, ocupant un escan com a [[Cambra de Representants de Colòmbia\|representant a la Cambra en el Congrés Nacional]] en [[1982]]. No obstant, en [[1983]], despuix de diverses publicacions del diari ''El Espectador'' i en l'acusació directa del ministre de Justícia, [[Rodrigo Lara Bonilla]], pert el seu escan i és acusat públicament pels seus negocis illegals. Temps despuix, Lara Bonilla i [[Guillermo Cano Isaza]], director de ''El Espectador'', són assessinats per órdens d'Escobar.		Per a excusar el seu inmens capital, al començament dels [[Anys 1980\|anys huitanta]], Escobar tractaria de polir la seua image a través de la realisació d'obres de caritat per als desprotegits i en una breu incursió en la política, ocupant un escan com a [[Cambra de Representants de Colòmbia\|representant a la Cambra en el Congrés Nacional]] en [[1982]]. No obstant, en [[1983]], despuix de diverses publicacions del diari ''El Espectador'' i en l'acusació directa del ministre de Justícia, [[Rodrigo Lara Bonilla]], pert el seu escan i és acusat públicament pels seus negocis illegals. Temps despuix, Lara Bonilla i [[Guillermo Cano Isaza]], director de ''El Espectador'', són assessinats per órdens d'Escobar.

	Per a [[1985]], el narcotràfic ya estava en ple auge i aixina mateix els cartells dominaven a Colòmbia, lo que va desnugar una guerra contra el Govern, encapçalat en eixe llavors per [[Belisario Betancur]]. Est últim fon qui havia posat a Rodrigo Lara Bonilla com a ministre de Justícia, el qual havia senyalat a narcotraficants que estaven involucrats en política, economia, inclús en el món del fútbol.		Per a l'any [[1985]], el narcotràfic ya estava en ple auge i aixina mateix els cartells dominaven a Colòmbia, lo que va desnugar una guerra contra el Govern, encapçalat en eixe llavors per [[Belisario Betancur]]. Est últim fon qui havia posat a Rodrigo Lara Bonilla com a ministre de Justícia, el qual havia senyalat a narcotraficants que estaven involucrats en política, economia, inclús en el món del fútbol.

	Els narcos tenien eixèrcits privats, negocis per tota Colòmbia, grans extensions de terres i el control de mercats com el de les [[Esmeralda\|esmeraldes]]. Més avant, Lara va desmantellar el laboratori de cocaïna més gran del Cartell de Medellín, "Tranquilandia", i decomissà trenta avions del mateix grup. La guerra dels narcos contra el Govern es va tornar violenta i sàdica.		Els narcos tenien eixèrcits privats, negocis per tota Colòmbia, grans extensions de terres i el control de mercats com el de les [[Esmeralda\|esmeraldes]]. Més avant, Lara va desmantellar el laboratori de cocaïna més gran del Cartell de Medellín, "Tranquilandia", i decomissà trenta avions del mateix grup. La guerra dels narcos contra el Govern es va tornar violenta i sàdica.

	Despuix de sengles intents de negociació, múltiples seqüestres, i assessinats selectius de juges i funcionaris públics, en [[1989]], el Cartell de Medellín en Escobar al front declarà la guerra total contra l'Estat. Organisà i finançà una extensa ret de sicaris, lleals al seu mando, que varen assessinar a personalitats claus per a l'institucionalitat colombiana, com el dirigent lliberal [[Luis Carlos Galán]], i perpetrant actes terroristes indiscriminats com l'ocupació de coches bomba en les principals ciutats del país que varen desestabilisar al mateix, posà a les autoritats «de genolls», i que'l va convertir en el criminal més buscat del món al començament dels anys noranta. Fon el responsable de l'assessinat de 657 policies entre [[1989]] i [[1993]], i de feroços enfrontaments contra el [[Cartell de Cali]], els [[Paramilitar\|paramilitars]] del [[Magdalena Medio]] i finalment [[Los Pepes]].		Despuix de sengles intents de negociació, múltiples seqüestres, i assessinats selectius de juges i funcionaris públics, en l'any [[1989]], el Cartell de Medellín en Escobar al front declarà la guerra total contra l'Estat. Organisà i finançà una extensa ret de sicaris, lleals al seu mando, que varen assessinar a personalitats claus per a l'institucionalitat colombiana, com el dirigent lliberal [[Luis Carlos Galán]], i perpetrant actes terroristes indiscriminats com l'ocupació de coches bomba en les principals ciutats del país que varen desestabilisar al mateix, posà a les autoritats «de genolls», i que'l va convertir en el criminal més buscat del món al començament dels anys noranta. Fon el responsable de l'assessinat de 657 policies entre [[1989]] i [[1993]], i de feroços enfrontaments contra el [[Cartell de Cali]], els [[Paramilitar\|paramilitars]] del [[Magdalena Medio]] i finalment [[Los Pepes]].

	Despuix de la consumació de l'[[Assamblea Constituent de Colòmbia de 1991\|Assamblea Nacional Constituent en 1991]], que li donà a Colòmbia una nova constitució i la prohibició de l'extradició de nacionals als Estats Units, Escobar decidí sometre's a la justícia en l'única condició de ser reclós en [[La Catedral]], una ostentosa presó ubicada en els seus terrenys. Despuix de demostrar-se que encara seguia delinquint despuix de les reixes, el Govern va voler capturar-lo, per la qual cosa Escobar es va fugir, eixint fàcilment per la part trassera de la presó, lo que fon un dels episodis més vergonyosos per a l'autoritat penitenciària del país. Despuix de la seua fugida, el Govern va conformar el denominat [[Bloc de Busca]] per a agarrar-lo i, despuix de 17 mesos d'intens rastreig, fon localisat pel Bloc en el Barri Les Oliveres de Medellín morint el dijous 2 de decembre de 1993.		Despuix de la consumació de l'[[Assamblea Constituent de Colòmbia de 1991\|Assamblea Nacional Constituent en 1991]], que li donà a Colòmbia una nova constitució i la prohibició de l'extradició de nacionals als Estats Units, Escobar decidí sometre's a la justícia en l'única condició de ser reclós en [[La Catedral]], una ostentosa presó ubicada en els seus terrenys. Despuix de demostrar-se que encara seguia delinquint despuix de les reixes, el Govern va voler capturar-lo, per la qual cosa Escobar es va fugir, eixint fàcilment per la part trassera de la presó, lo que fon un dels episodis més vergonyosos per a l'autoritat penitenciària del país. Despuix de la seua fugida, el Govern va conformar el denominat [[Bloc de Busca]] per a agarrar-lo i, despuix de 17 mesos d'intens rastreig, fon localisat pel Bloc en el Barri Les Oliveres de Medellín morint el [[dijous]] 2 de decembre de 1993.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 12:37 18 gin 2026

2026-01-18T12:37:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:37 18 gin 2026
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Medellín]], [[Colòmbia]]		\| lloc_mort = [[Medellín]], [[Colòmbia]]
	}}		}}
	'''Pablo Emilio Escobar Gaviria''' ([[Rionegro]], [[Colòmbia]], [[1 de decembre]] de [[1949]] - [[Medellín]], [[Colòmbia]], [[2 de decembre]] de [[1993]]), fon un [[narcotraficant]], criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del [[Cartell de Medellín]]. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.		'''Pablo Emilio Escobar Gaviria''' ([[Rionegro]], [[Colòmbia]], [[1 de decembre]] de [[1949]] - † [[Medellín]], [[Colòmbia]], [[2 de decembre]] de [[1993]]), fon un [[narcotraficant]], criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del [[Cartell de Medellín]]. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.

	Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de menut demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la década de [[1960]] com a [[sicari]] a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de [[1970]] es va involucrar en la producció i comercialisació de [[cocaïna]] a l'exterior.		Naixcut d'una família llauradora, Escobar des de menut demostrà habilitat per als negocis. Inicià la seua vida delictiva a finals de la década de [[1960]] com a [[sicari]] a sòu i en el furt de carros. A finals de la década de [[1970]] es va involucrar en la producció i comercialisació de [[cocaïna]] a l'exterior.

Xavier en 19:28 9 gin 2026

2026-01-09T19:28:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:28 9 gin 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Pablo Emilio Escobar Gaviria
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Colòmbia\|Colombiana]]
			\| ocupació = Narcotraficant, criminal i terroriste.
			\| data_naix = [[1 de decembre]] de [[1949]]
			\| lloc_naix = [[Rionegro]], [[Colòmbia]]
			\| data_mort = [[2 de decembre]] de [[1993]]
			\| lloc_mort = [[Medellín]], [[Colòmbia]]
			}}
	'''Pablo Emilio Escobar Gaviria''' ([[Rionegro]], [[Colòmbia]], [[1 de decembre]] de [[1949]] - [[Medellín]], [[Colòmbia]], [[2 de decembre]] de [[1993]]), fon un [[narcotraficant]], criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del [[Cartell de Medellín]]. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.		'''Pablo Emilio Escobar Gaviria''' ([[Rionegro]], [[Colòmbia]], [[1 de decembre]] de [[1949]] - [[Medellín]], [[Colòmbia]], [[2 de decembre]] de [[1993]]), fon un [[narcotraficant]], criminal, terroriste i polític colombià, fundador i màxim líder del [[Cartell de Medellín]]. Per la seua trayectòria criminal i les víctimes que la mateixa ocasionà, ha segut considerat un dels criminals més famosos de l'història.