Palau de Miraflor - Historial de revisions

Jose2 en 12:16 7 jul 2024

2024-07-07T12:16:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:16 7 jul 2024
Llínea 35:		Llínea 35:
	BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, Valéncia 1987, p. 81, 82 i 83		BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, Valéncia 1987, p. 81, 82 i 83

	==Bibliografia==		== Bibliografia ==
	Bérchez, Joaquín. Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valéncia: Federico Domenech, 1987. ISBN 84-85402-43-X.		Bérchez, Joaquín. Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert. Valéncia: Federico Domenech, 1987. ISBN 84-85402-43-X.

Jose2: /* Història */

2020-06-12T17:01:23Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 12 jun 2020
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>		Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, [[Antoni Gilabert Fornés]].<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>

	Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de l'any [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.		Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de l'any [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.

Jose2: /* Història */

2019-03-01T17:21:37Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 17:21 1 març 2019
Llínea 7:		Llínea 7:
	Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>		Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>

	Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.		Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de l'any [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.

	Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].		Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].

Jose2: Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

2019-03-01T17:12:54Z

Text reemplaça - ' València ' a ' Valéncia '

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 1 març 2019
Llínea 33:		Llínea 33:

	== Referències ==		== Referències ==
	BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, ~~València~~ 1987, p. 81, 82 i 83		BÉRCHEZ, J., Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert, Valéncia 1987, p. 81, 82 i 83

	==Bibliografia==		==Bibliografia==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:17:42Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:17 20 feb 2018
Llínea 22:		Llínea 22:
	La frontera, de tres plantes i àtic en frontó central, utilisa materials de la manera tradicional, combinant la pedra en el sòcol o en les llindes i brancals de les portades en la rajola en faixes angulars, en les obertures i paraments en general. En la frontera hi ha una simple articulació de buits en balcons, organisats simètricament en funció de l'eix principal de la portada que abasta els tres cossos en altura.		La frontera, de tres plantes i àtic en frontó central, utilisa materials de la manera tradicional, combinant la pedra en el sòcol o en les llindes i brancals de les portades en la rajola en faixes angulars, en les obertures i paraments en general. En la frontera hi ha una simple articulació de buits en balcons, organisats simètricament en funció de l'eix principal de la portada que abasta els tres cossos en altura.

	Major interés mostra la composició de la portada, advertint de la influència que sobre Gilabert va eixercir l'edifici de la Duana, a on va participar com a aparellador.La portada repetix l'esquema de les portades laterals d'este edifici, a on una embocadura llisa allindada s'antepost a una atra, a manera de sobrebrancal, deixant aixina el perfil ~~només~~ insinuat.		Major interés mostra la composició de la portada, advertint de la influència que sobre Gilabert va eixercir l'edifici de la Duana, a on va participar com a aparellador.La portada repetix l'esquema de les portades laterals d'este edifici, a on una embocadura llisa allindada s'antepost a una atra, a manera de sobrebrancal, deixant aixina el perfil a soles insinuat.

	En el pis principal, seguint una composició de frontera-balcó, es torna a repetir una disposició similar d'elements, pero en volutes laterals.		En el pis principal, seguint una composició de frontera-balcó, es torna a repetir una disposició similar d'elements, pero en volutes laterals.

Jose2: /* Descripció */

2018-02-11T18:28:06Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 11 feb 2018
Llínea 28:		Llínea 28:
	Si en la composició de la portada d'este palau rural es troben elements provinents de la tradició del barroc classicista valencià, no passa lo mateix en la disposició de l'alt àtic en frontó triangular que abasta el front central de la frontera.		Si en la composició de la portada d'este palau rural es troben elements provinents de la tradició del barroc classicista valencià, no passa lo mateix en la disposició de l'alt àtic en frontó triangular que abasta el front central de la frontera.

	Una ullada als escassos i més significatius eixemples d'arquitectura palatina que es construïxen en [[Valéncia]] en décades anteriors (com són el [[Palau de Pineda]] ([[1728]]-[[1738]]), la reforma del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] (1744) o el [[Palau dels Marquesos de Penalva]] (1760)) mostren una concepció de la frontera, en un remat de chicotetes parets lateral mixtilínees situades en els extrems.		Una ullada als escassos i més significatius eixemples d'arquitectura palatina que es construïxen en [[Valéncia]] en décades anteriors (com són el [[Palau de Pineda]] ([[1728]]-[[1738]]), la reforma del [[Palau del Marqués de Dosaigües]] ([[1744]]) o el [[Palau dels Marquesos de Penalva]] ([[1760]])) mostren una concepció de la frontera, en un remat de chicotetes parets lateral mixtilínees situades en els extrems.

	En canvi, la frontera del palau dels comtes de Villapaterna, a través de la yuxtaposició d'un frontó en una austera superfície de gran economia lèxica, recull els nous dictats que en eixes dates propugnava l'incipient academicisme.		En canvi, la frontera del palau dels comtes de Villapaterna, a través de la yuxtaposició d'un frontó en una austera superfície de gran economia lèxica, recull els nous dictats que en eixes dates propugnava l'incipient academicisme.

Jose2: /* Història */

2018-02-11T18:25:52Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 18:25 11 feb 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>		Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>

	Va ser manat construir, ~~entre~~ [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.		Va ser manat construir, entre els anys [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.

	Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].		Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].

Jose2: Text reemplaça - 'façana' a 'frontera'

2017-12-23T11:28:03Z

Text reemplaça - 'façana' a 'frontera'

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 23 dec 2017
Llínea 20:		Llínea 20:
	L'edifici consta de planta baixa i dos pisos rematats per un àtic que adopta forma de frontó. La composició de la frontera és simètrica ordenada per obertures que en les plantes superiors tenen balcons, d'estil barroc classicista. L'àtic, neoclassicista presenta un frontó. La fàbrica combina la pedra i el maó. La pedra s'utilisa en el sòcol de l'edifici, en llindes, brancals i cantonades.		L'edifici consta de planta baixa i dos pisos rematats per un àtic que adopta forma de frontó. La composició de la frontera és simètrica ordenada per obertures que en les plantes superiors tenen balcons, d'estil barroc classicista. L'àtic, neoclassicista presenta un frontó. La fàbrica combina la pedra i el maó. La pedra s'utilisa en el sòcol de l'edifici, en llindes, brancals i cantonades.

	~~La façana~~, de tres plantes i àtic en frontó central, utilisa materials de la manera tradicional, combinant la pedra en el sòcol o en les llindes i brancals de les portades en la rajola en faixes angulars, en les obertures i paraments en general. En la frontera hi ha una simple articulació de buits en balcons, organisats simètricament en funció de l'eix principal de la portada que abasta els tres cossos en altura.		La frontera, de tres plantes i àtic en frontó central, utilisa materials de la manera tradicional, combinant la pedra en el sòcol o en les llindes i brancals de les portades en la rajola en faixes angulars, en les obertures i paraments en general. En la frontera hi ha una simple articulació de buits en balcons, organisats simètricament en funció de l'eix principal de la portada que abasta els tres cossos en altura.

	Major interés mostra la composició de la portada, advertint de la influència que sobre Gilabert va eixercir l'edifici de la Duana, a on va participar com a aparellador.La portada repetix l'esquema de les portades laterals d'este edifici, a on una embocadura llisa allindada s'antepost a una atra, a manera de sobrebrancal, deixant aixina el perfil només insinuat.		Major interés mostra la composició de la portada, advertint de la influència que sobre Gilabert va eixercir l'edifici de la Duana, a on va participar com a aparellador.La portada repetix l'esquema de les portades laterals d'este edifici, a on una embocadura llisa allindada s'antepost a una atra, a manera de sobrebrancal, deixant aixina el perfil només insinuat.

Jose2 en 18:38 18 maig 2017

2017-05-18T18:38:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 18 maig 2017
Llínea 5:		Llínea 5:
	== Història ==		== Història ==

	Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', ~~València~~ 1987, p. 81</ref>		Es troba en el centre de la vila de Paterna i en l'actualitat és la seu del Ajuntament. El palau és un edifici de mijans del [[sigle XVIII]] proyectat per l'arquitecte, i llavors director de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, Antoni Gilabert Fornés.<ref name="berchez81">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 81</ref>

	Va ser manat construir, entre [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', ~~València~~ 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.		Va ser manat construir, entre [[1765]] i [[1770]],<ref name="berchez83">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 83</ref> pel senyor Antonio Pando Bringaz Arnaiz i Peña, primer comte de la vila. També se l'ha nomenat Palau dels Marquesos de Miraflores pel fet de que el [[23 d'agost]] de [[1817]] se li va concedir este títul a Carlos Francisco Pando i Alava, qui era comte de Villapaterna.

	Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].		Segons Madoz a mijans del [[sigle XIX]] va ser cedit per a escola i habitació de mestres, i també per a albergar als pobres. En l'any [[1887]] va ser comprat pel banquer Enrique Trenor i Bucelli, passant aixina de nou a propietat privada. Ya en el [[sigle XX]], en l'any [[1921]], va ser utilisat com a hospital de malalts i ferits de la guerra d'[[Àfrica]].
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	El palau, consta de dos parts diferenciades: El palau pròpiament dit (de planta rectangular i tres pisos) i la part reservada a cavallerices i estàncies per al procurador patrimonial, incloent el almagasén dels censos que es tributaven (este s'ha demolit en l'actualitat).<ref name="berchez82">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', ~~València~~ 1987, p. 82</ref>		El palau, consta de dos parts diferenciades: El palau pròpiament dit (de planta rectangular i tres pisos) i la part reservada a cavallerices i estàncies per al procurador patrimonial, incloent el almagasén dels censos que es tributaven (este s'ha demolit en l'actualitat).<ref name="berchez82">BÉRCHEZ, J., ''Los comienzos de la arquitectura académica en Valencia: Antonio Gilabert'', Valéncia 1987, p. 82</ref>

	L'edifici consta de planta baixa i dos pisos rematats per un àtic que adopta forma de frontó. La composició de la frontera és simètrica ordenada per obertures que en les plantes superiors tenen balcons, d'estil barroc classicista. L'àtic, neoclassicista presenta un frontó. La fàbrica combina la pedra i el maó. La pedra s'utilisa en el sòcol de l'edifici, en llindes, brancals i cantonades.		L'edifici consta de planta baixa i dos pisos rematats per un àtic que adopta forma de frontó. La composició de la frontera és simètrica ordenada per obertures que en les plantes superiors tenen balcons, d'estil barroc classicista. L'àtic, neoclassicista presenta un frontó. La fàbrica combina la pedra i el maó. La pedra s'utilisa en el sòcol de l'edifici, en llindes, brancals i cantonades.

Jose2 en 18:35 18 maig 2017

2017-05-18T18:35:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:35 18 maig 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|Palau de Miraflor (Paterna)]]		[[File:Paterna. Ajuntament.JPG\|thumb\|Palau de Miraflor (Paterna)]]

	El '''Palau dels Comtes de Villapaterna''', nomenat ~~també Palau dels~~ '''Marquesos de Miraflor''' o simplement '''Palau de Miraflor''', és un edifici que se situa en la població de [[Paterna]], ([[Horta Oest]], [[Comunitat Valenciana]]), de tipologia residencial i estil barroc i neoclàssic, construït en el [[sigle XVIII]].		El '''Palau dels Comtes de Villapaterna''', nomenat també '''Palau dels Marquesos de Miraflor''' o simplement '''Palau de Miraflor''', és un edifici que se situa en la població de [[Paterna]], ([[Horta Oest]], [[Comunitat Valenciana]]), de tipologia residencial i estil barroc i neoclàssic, construït en el [[sigle XVIII]].

	== Història ==		== Història ==