Palau de Ripalda - Historial de revisions

Reval en 11:08 27 ago 2024

2024-08-27T11:08:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 27 ago 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	</gallery>		</gallery>
	</center>		</center>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Reval en 14:58 26 jul 2024

2024-07-26T14:58:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:58 26 jul 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	</gallery>		</gallery>
	</center>		</center>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Jose2 en 19:45 8 jul 2024

2024-07-08T19:45:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:45 8 jul 2024
Llínea 16:		Llínea 16:
	</gallery>		</gallery>
	</center>		</center>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Jose2: /* Galeria fotogràfica */

2024-07-07T12:00:26Z

Galeria fotogràfica

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 7 jul 2024
Llínea 8:		Llínea 8:

	== Galeria fotogràfica ==		== Galeria fotogràfica ==
			<center>
	<gallery>		<gallery>
	Image:Ripalda00.jpg\|Palau de Ripalda.		Image:Ripalda00.jpg\|Palau de Ripalda.
Llínea 14:		Llínea 15:
	Image:PalacioRipalda11a.jpg\|Palau de Ripalda.		Image:PalacioRipalda11a.jpg\|Palau de Ripalda.
	</gallery>		</gallery>
			</center>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

Jose2 en 12:00 7 jul 2024

2024-07-07T12:00:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 7 jul 2024
Llínea 14:		Llínea 14:
	Image:PalacioRipalda11a.jpg\|Palau de Ripalda.		Image:PalacioRipalda11a.jpg\|Palau de Ripalda.
	</gallery>		</gallery>

	== Referències ==		== Referències ==
	{{referències}}		{{referències}}

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==
	* ~~BENITO GOERLICH~~, D., ''La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925'', Ajuntament de Valéncia, 1992.		* Benito Goerlich, D., ''La arquitectura del eclecticismo en Valencia: vertientes de la arquitectura valenciana entre 1875 y 1925'', Ajuntament de Valéncia, 1992.
	* ~~ALDANA FERNÁNDEZ~~, Salvador (coord.), ''Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana'', tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2		* Aldana Fernández, Salvador (coord.), ''Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana'', tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999. ISBN 84-482-2220-2

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: /* Història */

2022-04-30T10:29:54Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 30 abr 2022
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història ==		== Història ==
	L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardins de ~~Monfort~~]].		L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardins de Monforte]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

Jose2: /* Història */

2022-04-30T10:29:24Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 30 abr 2022
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història ==		== Història ==
	L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[~~Jardí de Monfort\|~~Jardins de Monfort]].		L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardins de Monfort]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

Jose2: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2018-02-18T00:25:20Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 00:25 18 feb 2018
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Descripció ==		== Descripció ==
	El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un ''chateaux'' francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys [[1889]] i [[1891]]. Destacava l'alta torre circular rematada en una [[cuculla]] cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, [[Cornisa\|cornises]] i baranes. L'aspecte de l'edifici era ~~medieval~~, en merlets i [[arc ogival\|arcs ogivals]], que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un [[jardí]], al seu torn delimitat en una tanca.		El palau de Ripalda era un edifici pintoresc, concebut com un ''chateaux'' francés, dins d'una perspectiva romàntica desconeguda en Valéncia fins llavors. La seua construcció fon ràpida, eixecutant-se entre els anys [[1889]] i [[1891]]. Destacava l'alta torre circular rematada en una [[cuculla]] cònica, element referencial del palau. Tenia un cos central cobert en una teulada de gran pendent i tres cossos més de menys volum. Els murs eren de maó en carrius treballats als buits, [[Cornisa\|cornises]] i baranes. L'aspecte de l'edifici era migeval, en merlets i [[arc ogival\|arcs ogivals]], que li donaven aspecte de fortalea. El palau estava rodejat per un [[jardí]], al seu torn delimitat en una tanca.

	== Galeria fotogràfica ==		== Galeria fotogràfica ==

Jose2: /* Història */

2018-02-10T13:06:44Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:06 10 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:

	== Història ==		== Història ==
	L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardí de Monfort\|Jardins de Monfort]].		L'arquitecte [[Joaquín María Arnau Miramón]], a partir de l'any 1889, inicia una relació professional intensa en Maria Josepa Paulín de la Peña, Comtesa de Ripalda. Esta li va encarregar l'eixecució d'obres importants, com el Passage Ripalda o la seua pròpia residència, ubicada en el passeig de l'Albereda. En l'any [[1936]] en el trasllat del govern republicà a Valéncia, el palauet s'utilisà com a seu del Ministeri de Comerç. El palau fon u dels icons de la ciutat fins la seua demolició en [[1971]].<ref name="ALDANA">ALDANA FERNÁNDEZ, Salvador (coord.), Monumentos desaparecidos de la Comunidad Valenciana, p. 287, tom I, Consell Valencià de Cultura, Valéncia 1999</ref> Actualment ocupa el seu solar l'edifici conegut com ''La Pagoda'', junt als [[Jardí de Monfort\|Jardins de Monfort]].

	== Descripció ==		== Descripció ==

Jose2 en 19:11 5 maig 2017

2017-05-05T19:11:42Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:11 5 maig 2017
Llínea 27:		Llínea 27:
	[[Categoria:Arquitectura valenciana]]		[[Categoria:Arquitectura valenciana]]
	[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]		[[Categoria:Palaus de la Comunitat Valenciana]]
			[[Categoria:Palaus de la ciutat de Valéncia]]
	[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]		[[Categoria:Monuments de la ciutat de Valéncia]]
	[[Categoria:Edificis desapareguts]]		[[Categoria:Edificis desapareguts]]