Palau de la Generalitat Valenciana - Historial de revisions

Jose2 en 11:35 7 jul 2024

2024-07-07T11:35:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:35 7 jul 2024
Llínea 121:		Llínea 121:

	A partir de l'any [[1982]], quan l'edifici passa a ser seu de la [[president de la Generalitat Valenciana\|Presidència de la Generalitat Valenciana]], l'arquitecte Alberto Peñín realisa el proyecte de condicionament de l'edifici per a les noves dependències. Les actuacions d'este periodo en repercussió en l'exterior de l'edifici suponen el cobriment dels dos patis, la creació d'escales d'emergència i pas i la instalació d'un nou ascensor. En els anys que resten del [[sigle XX]], principis del [[sigle XXI]] es procedix a la realisació de diverses intervencions de rehabilitació i restauració de l'edifici.		A partir de l'any [[1982]], quan l'edifici passa a ser seu de la [[president de la Generalitat Valenciana\|Presidència de la Generalitat Valenciana]], l'arquitecte Alberto Peñín realisa el proyecte de condicionament de l'edifici per a les noves dependències. Les actuacions d'este periodo en repercussió en l'exterior de l'edifici suponen el cobriment dels dos patis, la creació d'escales d'emergència i pas i la instalació d'un nou ascensor. En els anys que resten del [[sigle XX]], principis del [[sigle XXI]] es procedix a la realisació de diverses intervencions de rehabilitació i restauració de l'edifici.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/01703&txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana. BOE]		* [http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/01703&txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana. BOE]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:20:49Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 28 ago 2023
Llínea 66:		Llínea 66:
	La distribució interna de l'edifici primitiu, que aprofitava les dependències de les antigues vivendes més o menys adaptades, canviaria totalment a partir de l'any 1511. Estes obres serien dutes a terme pel mestre pedrapiquer Joan Corbera, al mestre obrer Joan Mançano i a Alegret com a fuster, substituït al poc de temps per Joan de Bas.		La distribució interna de l'edifici primitiu, que aprofitava les dependències de les antigues vivendes més o menys adaptades, canviaria totalment a partir de l'any 1511. Estes obres serien dutes a terme pel mestre pedrapiquer Joan Corbera, al mestre obrer Joan Mançano i a Alegret com a fuster, substituït al poc de temps per Joan de Bas.

	La intervenció consistiria a desmantellar l'antic i heterogéneu pati, fruit d'unir els espais lliures de dos vivendes, per a donar lloc a l'actual. Es van desmontar els cinc arcs de pedra i l'escala realisada per Pere Compte, sent venuts posteriorment. En el seu lloc es construirien els dos amplis arcs i la bella escala que encara es conserven en el seu lloc. També es pensava ampliar la porta de la Plaça de Manises per a donar-li una amplària igual a la del carrer Cavallers i afegir sobre les fronteres un «apitrador en murons». També s'obririen noves finestres i es realisarien les noves estades, de les que es conserva bona part. En El carrer Cavallers es va construir la gran sala i la capella, mentres que a la Plaça de Manises recauen tres estades en el pis principal, més atres menors en els estudis i planta baixa. D'esta época és la coberta en cassetons del ~~cridat~~ estudi dorat, començada per Joan Bas i acabada, a la seua mort, per Jordi Llobet. Joan Corbera donaria traces per a les dos portades d'este estudi, quedant l'obra escultòrica a càrrec de Jaume Vicent. La capella, actualment desapareguda, responia als cànons de l'arquitectura renaixentiste, intervenint en la seua decoració l'escultor Lluís Monyós a partir de l'any [[1514]].		La intervenció consistiria a desmantellar l'antic i heterogéneu pati, fruit d'unir els espais lliures de dos vivendes, per a donar lloc a l'actual. Es van desmontar els cinc arcs de pedra i l'escala realisada per Pere Compte, sent venuts posteriorment. En el seu lloc es construirien els dos amplis arcs i la bella escala que encara es conserven en el seu lloc. També es pensava ampliar la porta de la Plaça de Manises per a donar-li una amplària igual a la del carrer Cavallers i afegir sobre les fronteres un «apitrador en murons». També s'obririen noves finestres i es realisarien les noves estades, de les que es conserva bona part. En El carrer Cavallers es va construir la gran sala i la capella, mentres que a la Plaça de Manises recauen tres estades en el pis principal, més atres menors en els estudis i planta baixa. D'esta época és la coberta en cassetons del nomenat estudi dorat, començada per Joan Bas i acabada, a la seua mort, per Jordi Llobet. Joan Corbera donaria traces per a les dos portades d'este estudi, quedant l'obra escultòrica a càrrec de Jaume Vicent. La capella, actualment desapareguda, responia als cànons de l'arquitectura renaixentiste, intervenint en la seua decoració l'escultor Lluís Monyós a partir de l'any [[1514]].

	=== Obra de la Torre i atres intervencions ([[1516]]-[[1600]]) ===		=== Obra de la Torre i atres intervencions ([[1516]]-[[1600]]) ===

Lluísm en 16:49 29 jul 2023

2023-07-29T16:49:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:49 29 jul 2023
Llínea 133:		Llínea 133:
	* Martínez Aloy, J.. La Diputación de la Generalidad del Reino de Valencia. Valéncia, 1930		* Martínez Aloy, J.. La Diputación de la Generalidad del Reino de Valencia. Valéncia, 1930
	* Martínez Ferrando, E.. La Casa de la Generalitat del Regne de Valéncia. Valéncia, 1920		* Martínez Ferrando, E.. La Casa de la Generalitat del Regne de Valéncia. Valéncia, 1920

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Palau de la Generalitat Valenciana}}


	{{Monuments de Valéncia}}		{{Monuments de Valéncia}}

Lluísm: /* Referències */

2023-07-29T16:14:29Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 16:14 29 jul 2023
Llínea 123:		Llínea 123:

	== Referències ==		== Referències ==
	[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/01703&txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana.]		* [http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/01703&txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana. BOE]

	* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciogeneralitat.html JDiez Arnal. Palau de la Generalitat Valenciana]		* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciogeneralitat.html JDiez Arnal. Palau de la Generalitat Valenciana]

Lluísm en 16:13 29 jul 2023

2023-07-29T16:13:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 29 jul 2023
Llínea 126:		Llínea 126:

	* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciogeneralitat.html JDiez Arnal. Palau de la Generalitat Valenciana]		* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciogeneralitat.html JDiez Arnal. Palau de la Generalitat Valenciana]

			== Bibliografia ==
			* Aldana, Salvador. El Palau de la Generalitat Valenciana. Valéncia: Generalitat Valenciana, Consell Valencià de Cultura, 1995. ISBN 84-482-0983-4
			* Martínez Aloy, J.. La Casa de la Diputación. Valéncia, 1909
			* Martínez Aloy, J.. La Casa de la Generalitat del Regne de Valéncia. Valéncia, 1920
			* Martínez Aloy, J.. La Diputación de la Generalidad del Reino de Valencia. Valéncia, 1930
			* Martínez Ferrando, E.. La Casa de la Generalitat del Regne de Valéncia. Valéncia, 1920

	{{Monuments de Valéncia}}		{{Monuments de Valéncia}}

Lluísm en 16:11 29 jul 2023

2023-07-29T16:11:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:11 29 jul 2023
Llínea 124:		Llínea 124:
	== Referències ==		== Referències ==
	[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/01703&txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana.]		[http://www.boe.es/g/es/bases_datos/doc.php?coleccion=indilex&id=2008/01703&txtlen=1396 Sobre la consideració llegal del Palau de la Generalitat Valenciana.]

			* [http://www.jdiezarnal.com/valenciapalaciogeneralitat.html JDiez Arnal. Palau de la Generalitat Valenciana]

	{{Monuments de Valéncia}}		{{Monuments de Valéncia}}

Llana: /* Referències */

2023-03-20T22:24:10Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 22:24 20 març 2023
Llínea 126:		Llínea 126:

	{{Monuments de Valéncia}}		{{Monuments de Valéncia}}
			<br>
			{{Llista artículs destacats}}

	[[Categoria:Arquitectura]]		[[Categoria:Arquitectura]]

Xavier: /* Primeres intervencions importants (1481-1511) */

2023-02-05T17:01:12Z

Primeres intervencions importants (1481-1511)

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 5 feb 2023
Llínea 58:		Llínea 58:
	[[File:Generalitat62.jpg\|thumb\|250px\|Escut històric de la Generalitat Valenciana]]		[[File:Generalitat62.jpg\|thumb\|250px\|Escut històric de la Generalitat Valenciana]]

	En l'any [[1481]] es va posar en venda la casa contigua a la seu de la Generalitat i els diputats varen decidir adquirir-la per a poder ampliar l'edifici. Les obres de condicionament varen ser dutes a terme pel «obrer de vila» Francesc Martínez «Biulaygua», qui havia segut també autor d'algunes de les obres realisades anteriorment. Ademés del treball d'obra, es realisa una importantíssima obra de cantereria a càrrec de Pere Compte i Joan Yvarra, els que en la mateixa data havien contractat l'obra de la Llonja. La seua actuació es concretaria en una escala de pedra, actualment perduda, i en la realisació de les fronteres exteriors de l'edifici. La seua distribució en aquella época era la següent: vestíbul al carrer Cavallers, en estables a l'esquerra i paller a la dreta. Sobre els estables estava l'escrivania, en un entresol, a que s'accedia des d'una escaleta, junt en un archiu. En el pis principal estaven la sala de reunions i una saleta, a les que s'accedia per l'escala de pedra abans comentada. Junt en esta última es va construir una capella de planta quadrada i coberta en una volta de nou claus, com la de la Llonja, l'única finestra de la qual donava a un estret carreró. El retaule es contractaria, en [[1483]], en el pintor Pere Cabanes.		En l'any [[1481]] es va posar en venda la casa contigua a la seu de la Generalitat i els diputats varen decidir adquirir-la per a poder ampliar l'edifici. Les obres de condicionament varen ser dutes a terme pel «obrer de vila» Francesc Martínez «Biulaygua», qui havia segut també autor d'algunes de les obres realisades anteriorment. Ademés del treball d'obra, es realisa una importantíssima obra de cantereria a càrrec de Pere Compte i Joan Yvarra, els que en la mateixa data havien contractat l'obra de la Llonja. La seua actuació es concretaria en una escala de pedra, actualment perduda, i en la realisació de les fronteres exteriors de l'edifici. La seua distribució en aquella época era la següent: vestíbul al carrer Cavallers, en estables a l'esquerra i paller a la dreta. Sobre els estables estava l'escrivania, en un entresol, a que s'accedia des d'una escaleta, junt en un archiu. En el pis principal estaven la sala de reunions i una saleta, a les que s'accedia per l'escala de pedra abans comentada. Junt en esta última es va construir una capella de planta quadrada i coberta en una volta de nou claus, com la de la Llonja, l'única finestra de la qual donava a un estret carreró. El retaule es contractaria, en [[1483]], en el pintor [[Pere Cabanes]].

	En l'any [[1494]] s'incorpora a l'obra l'experimentat pedrapiquer Joan Corbera, que en esta época realisaria la portada de pedra de l'estudi o escrivania i, en [[1504]] la del seu archiu en arcs mixti-llineals d'influència castellana. També seria l'autor dels escuts de la sala que donen al carrer Cavallers. Respecte als mestres obrers d'esta primera etapa cal citar, ademés de Francesc Martínez, a Miquel Ruvio, substituït en l'any [[1502]] per Joan Mançano. També és important l'intervenció dels pintors Simón de Gurrea i García de Carcastillo, els que varen decorar el sostre de l'archiu en figures «vulgarment dites del romà».		En l'any [[1494]] s'incorpora a l'obra l'experimentat pedrapiquer Joan Corbera, que en esta época realisaria la portada de pedra de l'estudi o escrivania i, en [[1504]] la del seu archiu en arcs mixti-llineals d'influència castellana. També seria l'autor dels escuts de la sala que donen al carrer Cavallers. Respecte als mestres obrers d'esta primera etapa cal citar, ademés de Francesc Martínez, a Miquel Ruvio, substituït en l'any [[1502]] per Joan Mançano. També és important l'intervenció dels pintors Simón de Gurrea i García de Carcastillo, els que varen decorar el sostre de l'archiu en figures «vulgarment dites del romà».

Xavier en 16:59 5 feb 2023

2023-02-05T16:59:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 5 feb 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	[[File:Palau generalitat9.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Fotografia del Palau de la Generalitat</center>]]		[[File:Palau generalitat9.jpg\|thumb\|right\|300px\|<center>Fotografia del Palau de la Generalitat</center>]]

	El '''Palau de la Generalitat''' de [[Valéncia]], és un edifici [[arquitectura gòtica\|tart-gótic]] en intervencions [[arquitectura renaixentista\|renaixentistes]] que data del [[sigle XV]]. És la ~~seu~~ de la [[Generalitat Valenciana]], el govern de la [[Comunitat Valenciana]].		El '''Palau de la Generalitat''' de [[Valéncia]], és un edifici [[arquitectura gòtica\|tart-gótic]] en intervencions [[arquitectura renaixentista\|renaixentistes]] que data del [[sigle XV]]. És la sèu de la [[Generalitat Valenciana]], el govern de la [[Comunitat Valenciana]].

	== Història ==		== Història ==

Xavier en 16:59 5 feb 2023

2023-02-05T16:59:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 5 feb 2023
Llínea 5:		Llínea 5:
	El '''Palau de la Generalitat''' de [[Valéncia]], és un edifici [[arquitectura gòtica\|tart-gótic]] en intervencions [[arquitectura renaixentista\|renaixentistes]] que data del [[sigle XV]]. És la seu de la [[Generalitat Valenciana]], el govern de la [[Comunitat Valenciana]].		El '''Palau de la Generalitat''' de [[Valéncia]], és un edifici [[arquitectura gòtica\|tart-gótic]] en intervencions [[arquitectura renaixentista\|renaixentistes]] que data del [[sigle XV]]. És la seu de la [[Generalitat Valenciana]], el govern de la [[Comunitat Valenciana]].

	En l'història de Valéncia l'edifici ha segut ~~seu~~ de les següents institucions, de les que ha pres nom:		== Història ==

			En l'història de Valéncia l'edifici ha segut sèu de les següents institucions, de les que ha pres nom:

	* Casa de la [[Diputació del General]] del [[Regne de Valéncia]] ([[1421]]-[[1705]]).		* Casa de la [[Diputació del General]] del [[Regne de Valéncia]] ([[1421]]-[[1705]]).
	* Real Audiència ([[1750]]-[[1923]]).		* Real Audiència ([[1750]]-[[1923]]).
Llínea 17:		Llínea 20:

	== L'edifici ==		== L'edifici ==

	Actualment l'edifici consta fonamentalment de:		Actualment l'edifici consta fonamentalment de:
	* Torre Vella		* Torre Vella