Palau dels Bellvís - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

2021-07-03T11:08:33Z

Text reemplaça - 'Després' a 'Despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 11:08 3 jul 2021
Llínea 8:		Llínea 8:
	No se sap en exactitut la data d'edificació del castell palau, pero comparant esta fortalea en el [[Castell-palau d'Alaquàs\|castell d’Alaquàs]], edificat a partir de l'any [[1510]], els dos edificis varen ser alçats seguint les mateixes tècniques constructives i baix el mateix patró: planta quadrada i pati central. A diferència del número de torres que en el cas de Benissuera eren a soles dos, pero en una galeria idèntica de finestres quadrades d'arc rebaixat.		No se sap en exactitut la data d'edificació del castell palau, pero comparant esta fortalea en el [[Castell-palau d'Alaquàs\|castell d’Alaquàs]], edificat a partir de l'any [[1510]], els dos edificis varen ser alçats seguint les mateixes tècniques constructives i baix el mateix patró: planta quadrada i pati central. A diferència del número de torres que en el cas de Benissuera eren a soles dos, pero en una galeria idèntica de finestres quadrades d'arc rebaixat.

	Molt provablement fon construït per Joan de Bellvís, titular de la senyoria de Benissuera, Colata, Vistabella i Torralba a principis del [[sigle XVI]], o be pel seu fill Miquel de Bellvís i Ferran qui va assumir la titularitat del senyoriu en l'any [[1523]]. Va estar vinculat al senyoriu dels Bellvís fins al [[sigle XIX]] –este llinage que va assumir el títul de comtes de Casal a finals del [[sigle XVIII]]. A la mort de la XI comtesa de Casal, Catalina Bellvís i Balda, en l'any [[1877]], el Palau va passar a mans de la família Colomer, vescomtes de San Germán. ~~Després~~ de passar per diversos propietaris, la va adquirir l’empresa immobiliària Solvia, vinculada al Banc de Sabadell, qui posteriorment la cedí a l'Ajuntament de Benissuera.		Molt provablement fon construït per Joan de Bellvís, titular de la senyoria de Benissuera, Colata, Vistabella i Torralba a principis del [[sigle XVI]], o be pel seu fill Miquel de Bellvís i Ferran qui va assumir la titularitat del senyoriu en l'any [[1523]]. Va estar vinculat al senyoriu dels Bellvís fins al [[sigle XIX]] –este llinage que va assumir el títul de comtes de Casal a finals del [[sigle XVIII]]. A la mort de la XI comtesa de Casal, Catalina Bellvís i Balda, en l'any [[1877]], el Palau va passar a mans de la família Colomer, vescomtes de San Germán. Despuix de passar per diversos propietaris, la va adquirir l’empresa immobiliària Solvia, vinculada al Banc de Sabadell, qui posteriorment la cedí a l'Ajuntament de Benissuera.

	Es poden distinguir dos parts, l'edifici principal, d'estil gòtic i construït al voltant d'un pati quadrat central, que és del sigle XVI i la torre, anterior al rest de l'edifici i de provable orige àrap. El castell palau va ser la plaça forta del Senyor de Benissuera, sent ademés utilisada com a residència i factoria agropecuària.		Es poden distinguir dos parts, l'edifici principal, d'estil gòtic i construït al voltant d'un pati quadrat central, que és del sigle XVI i la torre, anterior al rest de l'edifici i de provable orige àrap. El castell palau va ser la plaça forta del Senyor de Benissuera, sent ademés utilisada com a residència i factoria agropecuària.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:25:54Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:25 20 feb 2018
Llínea 6:		Llínea 6:

	== Història ==		== Història ==
	No se sap en exactitut la data d'edificació del castell palau, pero comparant esta fortalea en el [[Castell-palau d'Alaquàs\|castell d’Alaquàs]], edificat a partir de l'any [[1510]], els dos edificis varen ser alçats seguint les mateixes tècniques constructives i baix el mateix patró: planta quadrada i pati central. A diferència del número de torres que en el cas de Benissuera eren ~~només~~ dos, pero en una galeria idèntica de finestres quadrades d'arc rebaixat.		No se sap en exactitut la data d'edificació del castell palau, pero comparant esta fortalea en el [[Castell-palau d'Alaquàs\|castell d’Alaquàs]], edificat a partir de l'any [[1510]], els dos edificis varen ser alçats seguint les mateixes tècniques constructives i baix el mateix patró: planta quadrada i pati central. A diferència del número de torres que en el cas de Benissuera eren a soles dos, pero en una galeria idèntica de finestres quadrades d'arc rebaixat.

	Molt provablement fon construït per Joan de Bellvís, titular de la senyoria de Benissuera, Colata, Vistabella i Torralba a principis del [[sigle XVI]], o be pel seu fill Miquel de Bellvís i Ferran qui va assumir la titularitat del senyoriu en l'any [[1523]]. Va estar vinculat al senyoriu dels Bellvís fins al [[sigle XIX]] –este llinage que va assumir el títul de comtes de Casal a finals del [[sigle XVIII]]. A la mort de la XI comtesa de Casal, Catalina Bellvís i Balda, en l'any [[1877]], el Palau va passar a mans de la família Colomer, vescomtes de San Germán. Després de passar per diversos propietaris, la va adquirir l’empresa immobiliària Solvia, vinculada al Banc de Sabadell, qui posteriorment la cedí a l'Ajuntament de Benissuera.		Molt provablement fon construït per Joan de Bellvís, titular de la senyoria de Benissuera, Colata, Vistabella i Torralba a principis del [[sigle XVI]], o be pel seu fill Miquel de Bellvís i Ferran qui va assumir la titularitat del senyoriu en l'any [[1523]]. Va estar vinculat al senyoriu dels Bellvís fins al [[sigle XIX]] –este llinage que va assumir el títul de comtes de Casal a finals del [[sigle XVIII]]. A la mort de la XI comtesa de Casal, Catalina Bellvís i Balda, en l'any [[1877]], el Palau va passar a mans de la família Colomer, vescomtes de San Germán. Després de passar per diversos propietaris, la va adquirir l’empresa immobiliària Solvia, vinculada al Banc de Sabadell, qui posteriorment la cedí a l'Ajuntament de Benissuera.

Jose2: /* Descripció */

2018-02-12T13:13:04Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 13:13 12 feb 2018
Llínea 17:		Llínea 17:
	Segurament esta plaça fon producte de la repoblació en cristians vells del [[sigle XVII]]. Les cases noves es varen dispondre al voltant de la plaça en que el Palau és l'element central i president, deixant fora l'antic lloc morisc en l'iglésia que molt provablement fon una mesquita.		Segurament esta plaça fon producte de la repoblació en cristians vells del [[sigle XVII]]. Les cases noves es varen dispondre al voltant de la plaça en que el Palau és l'element central i president, deixant fora l'antic lloc morisc en l'iglésia que molt provablement fon una mesquita.

	En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvís com a torre feudal. Ya en ~~el [[sigle~~ XVI]], els Bellvís decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros).		En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvís com a torre feudal. Ya en el sigle XVI, els Bellvís decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros).

	L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvís, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia.		L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvís, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia.

Jose2: /* Història */

2018-02-12T13:12:30Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 13:12 12 feb 2018
Llínea 8:		Llínea 8:
	No se sap en exactitut la data d'edificació del castell palau, pero comparant esta fortalea en el [[Castell-palau d'Alaquàs\|castell d’Alaquàs]], edificat a partir de l'any [[1510]], els dos edificis varen ser alçats seguint les mateixes tècniques constructives i baix el mateix patró: planta quadrada i pati central. A diferència del número de torres que en el cas de Benissuera eren només dos, pero en una galeria idèntica de finestres quadrades d'arc rebaixat.		No se sap en exactitut la data d'edificació del castell palau, pero comparant esta fortalea en el [[Castell-palau d'Alaquàs\|castell d’Alaquàs]], edificat a partir de l'any [[1510]], els dos edificis varen ser alçats seguint les mateixes tècniques constructives i baix el mateix patró: planta quadrada i pati central. A diferència del número de torres que en el cas de Benissuera eren només dos, pero en una galeria idèntica de finestres quadrades d'arc rebaixat.

	Molt provablement fon construït per Joan de Bellvís, titular de la senyoria de Benissuera, Colata, Vistabella i Torralba a principis del sigle XVI, o be pel seu fill Miquel de Bellvís i Ferran qui va assumir la titularitat del senyoriu en l'any [[1523]]. Va estar vinculat al senyoriu dels Bellvís fins al [[sigle XIX]] –este llinage que va assumir el títul de comtes de Casal a finals del [[sigle XVIII]]. A la mort de la XI comtesa de Casal, Catalina Bellvís i Balda, en l'any [[1877]], el Palau va passar a mans de la família Colomer, vescomtes de San Germán. Després de passar per diversos propietaris, la va adquirir l’empresa immobiliària Solvia, vinculada al Banc de Sabadell, qui posteriorment la cedí a l'Ajuntament de Benissuera.		Molt provablement fon construït per Joan de Bellvís, titular de la senyoria de Benissuera, Colata, Vistabella i Torralba a principis del [[sigle XVI]], o be pel seu fill Miquel de Bellvís i Ferran qui va assumir la titularitat del senyoriu en l'any [[1523]]. Va estar vinculat al senyoriu dels Bellvís fins al [[sigle XIX]] –este llinage que va assumir el títul de comtes de Casal a finals del [[sigle XVIII]]. A la mort de la XI comtesa de Casal, Catalina Bellvís i Balda, en l'any [[1877]], el Palau va passar a mans de la família Colomer, vescomtes de San Germán. Després de passar per diversos propietaris, la va adquirir l’empresa immobiliària Solvia, vinculada al Banc de Sabadell, qui posteriorment la cedí a l'Ajuntament de Benissuera.

	Es poden distinguir dos parts, l'edifici principal, d'estil gòtic i construït al voltant d'un pati quadrat central, que és del sigle XVI i la torre, anterior al rest de l'edifici i de provable orige àrap. El castell palau va ser la plaça forta del Senyor de Benissuera, sent ademés utilisada com a residència i factoria agropecuària.		Es poden distinguir dos parts, l'edifici principal, d'estil gòtic i construït al voltant d'un pati quadrat central, que és del sigle XVI i la torre, anterior al rest de l'edifici i de provable orige àrap. El castell palau va ser la plaça forta del Senyor de Benissuera, sent ademés utilisada com a residència i factoria agropecuària.

Jose2: /* Descripció */

2018-02-12T13:11:57Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 13:11 12 feb 2018
Llínea 15:		Llínea 15:
	El palau és un edifici de planta quadrada, proveït d'hort adjacent i tancat d'una gran extensió. La frontera recau a la plaça Major.		El palau és un edifici de planta quadrada, proveït d'hort adjacent i tancat d'una gran extensió. La frontera recau a la plaça Major.

	Segurament esta plaça fon producte de la repoblació en cristians vells del sigle XVII. Les cases noves es varen dispondre al voltant de la plaça en que el Palau és l'element central i president, deixant fora l'antic lloc morisc en l'iglésia que molt provablement fon una mesquita.		Segurament esta plaça fon producte de la repoblació en cristians vells del [[sigle XVII]]. Les cases noves es varen dispondre al voltant de la plaça en que el Palau és l'element central i president, deixant fora l'antic lloc morisc en l'iglésia que molt provablement fon una mesquita.

	En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvís com a torre feudal. Ya en ~~el sigle~~ XVI, els Bellvís decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros).		En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvís com a torre feudal. Ya en el [[sigle XVI]], els Bellvís decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros).

	L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvís, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia.		L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvís, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia.

Jose2: /* Descripció */

2017-12-15T15:52:01Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 15:52 15 dec 2017
Llínea 17:		Llínea 17:
	Segurament esta plaça fon producte de la repoblació en cristians vells del sigle XVII. Les cases noves es varen dispondre al voltant de la plaça en que el Palau és l'element central i president, deixant fora l'antic lloc morisc en l'iglésia que molt provablement fon una mesquita.		Segurament esta plaça fon producte de la repoblació en cristians vells del sigle XVII. Les cases noves es varen dispondre al voltant de la plaça en que el Palau és l'element central i president, deixant fora l'antic lloc morisc en l'iglésia que molt provablement fon una mesquita.

	En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels ~~Bellvis~~ com a torre feudal. Ya en el sigle XVI, els ~~Bellvis~~ decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros).		En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvís com a torre feudal. Ya en el sigle XVI, els Bellvís decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros).

	L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels ~~Bellvis~~, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia.		L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvís, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia.

	Té un accés a la plaça Major i d'un atre posterior des de l'hort. Dispon de pati central rectangular (13 x 10,2 metros) per mig de dos arcs rebaixats. La mitat del parament a on s'inscriu la portada del palau està formada per pedra de molt bona qualitat. Al costat d'esta obra, en l'àngul sur-oest del palau i que dona a la plaça, s'alça una segona torre contemporànea del cos central i integrada en la planta.		Té un accés a la plaça Major i d'un atre posterior des de l'hort. Dispon de pati central rectangular (13 x 10,2 metros) per mig de dos arcs rebaixats. La mitat del parament a on s'inscriu la portada del palau està formada per pedra de molt bona qualitat. Al costat d'esta obra, en l'àngul sur-oest del palau i que dona a la plaça, s'alça una segona torre contemporànea del cos central i integrada en la planta.

Jose2: /* Descripció */

2017-12-15T15:08:47Z

Descripció

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 15 dec 2017
Llínea 19:		Llínea 19:
	En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvis com a torre feudal. Ya en el sigle XVI, els Bellvis decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros).		En esta construcció, es poden diferenciar diverses fases constructives: la part més antiga, correspondria en el torreó quadrat (7,2 x 7,4 metros), que sobreïx de la planta general de l'edifici. L'obra de tàpia feta a base de terra i calç que es troba en la zona posterior, pertanydria a una torre que inicialment estaria ací situada i que també sembla ser bastant antiga, possiblement correspon a l'etapa poblacional islàmica, i la funció seria de caràcter defensiu. Esta torre, seria reutilisada, pels Bellvis com a torre feudal. Ya en el sigle XVI, els Bellvis decidiren, incorporar esta torre a la fortalea principal de l'edifici actual (27 x 25 metros).

	L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvis, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de fusta treballada i obertures dispostes en llògia.		L'edifici presenta una planta baixa i dos superiors, flanquejades per dos torres. El primer cos està realisat en pedra i el restant en mamposteria i rajola. La coberta és de teula inclinada de tipo àrap. En la frontera destaca la porta principal, en un arc de mig punt i sellars, sobre esta porta es distribuïxen de forma irregular una série d'obertures, en reixes metàliques, ademés d'un mirador. Sobre la porta, hi ha un escut heràldic, en les armes dels Bellvis, encara que aparentment d'incorporació més moderna que el restant. En la part superior de la frontera, presenta una cornisa de [[fusta]] treballada i obertures dispostes en llògia.

	Té un accés a la plaça Major i d'un atre posterior des de l'hort. Dispon de pati central rectangular (13 x 10,2 metros) per mig de dos arcs rebaixats. La mitat del parament a on s'inscriu la portada del palau està formada per pedra de molt bona qualitat. Al costat d'esta obra, en l'àngul sur-oest del palau i que dona a la plaça, s'alça una segona torre contemporànea del cos central i integrada en la planta.		Té un accés a la plaça Major i d'un atre posterior des de l'hort. Dispon de pati central rectangular (13 x 10,2 metros) per mig de dos arcs rebaixats. La mitat del parament a on s'inscriu la portada del palau està formada per pedra de molt bona qualitat. Al costat d'esta obra, en l'àngul sur-oest del palau i que dona a la plaça, s'alça una segona torre contemporànea del cos central i integrada en la planta.

Jose2: /* Situació actual */

2017-12-15T15:08:17Z

Situació actual

← Revisió anterior		Revisió de 15:08 15 dec 2017
Llínea 26:		Llínea 26:
	La casa anexa al Palau fon adquirida per l'Ajuntament per a l'instalació d'un centre cultural. El rest de l'edifici és propietat privada, sent propietat de la família Colomer fins a la seua adquisició per l'empresa constructora Mecano Construcciones SL.		La casa anexa al Palau fon adquirida per l'Ajuntament per a l'instalació d'un centre cultural. El rest de l'edifici és propietat privada, sent propietat de la família Colomer fins a la seua adquisició per l'empresa constructora Mecano Construcciones SL.

	En l'any [[2015]] l'immobiliària SOLVIA, filial del Banc de Sabadell, va cedre a la campanya de sensibilisació "Salvem el Palau de Benissuera" i va fer donació de l'immoble a l'Ajuntament de Benissuera. Actualment, s'ha plantejat una intervenció d'urgència per part de l'administració per tal de salvaguardar este Bè d'Interés Cultural.		En l'any [[2015]] l'immobiliària SOLVIA, filial del Banc de Sabadell, va cedre a la campanya de sensibilisació "Salvem el Palau de Benissuera" i va fer donació de l'immoble a l'Ajuntament de Benissuera. Actualment, s'ha plantejat una intervenció d'urgència per part de l'administració per tal de salvaguardar este Be d'Interés Cultural.

	En l'any [[2017]] la [[Generalitat Valenciana]], ha iniciat tràmits per a la seua recuperació i se li han assignat 175.467 [[euro\|euros]] del presupost de la Conselleria de Cultura per a reparar-lo.		En l'any [[2017]] la [[Generalitat Valenciana]], ha iniciat tràmits per a la seua recuperació i se li han assignat 175.467 [[euro\|euros]] del presupost de la Conselleria de Cultura per a reparar-lo.

Jose2: /* Situació actual */

2017-12-15T15:07:59Z

Situació actual

← Revisió anterior		Revisió de 15:07 15 dec 2017
Llínea 24:		Llínea 24:

	== Situació actual ==		== Situació actual ==
	La casa anexa al Palau fon adquirida per l'Ajuntament per a la instalació d'un centre cultural. El rest de l'edifici és propietat privada, sent propietat de la família Colomer fins a la seua adquisició per la empresa constructora Mecano Construcciones SL.		La casa anexa al Palau fon adquirida per l'Ajuntament per a l'instalació d'un centre cultural. El rest de l'edifici és propietat privada, sent propietat de la família Colomer fins a la seua adquisició per l'empresa constructora Mecano Construcciones SL.

	En l'any [[2015]] l'immobiliària SOLVIA, filial del Banc de Sabadell, va cedre a la campanya de sensibilisació "Salvem el Palau de Benissuera" i va fer donació de l'immoble a l'Ajuntament de Benissuera. Actualment, s'ha plantejat una intervenció d'urgència per part de l'administració per tal de salvaguardar este Bè d'Interés Cultural.		En l'any [[2015]] l'immobiliària SOLVIA, filial del Banc de Sabadell, va cedre a la campanya de sensibilisació "Salvem el Palau de Benissuera" i va fer donació de l'immoble a l'Ajuntament de Benissuera. Actualment, s'ha plantejat una intervenció d'urgència per part de l'administració per tal de salvaguardar este Bè d'Interés Cultural.

Jose2: /* Situació actual */

2017-12-15T15:07:15Z

Situació actual

← Revisió anterior		Revisió de 15:07 15 dec 2017
Llínea 26:		Llínea 26:
	La casa anexa al Palau fon adquirida per l'Ajuntament per a la instalació d'un centre cultural. El rest de l'edifici és propietat privada, sent propietat de la família Colomer fins a la seua adquisició per la empresa constructora Mecano Construcciones SL.		La casa anexa al Palau fon adquirida per l'Ajuntament per a la instalació d'un centre cultural. El rest de l'edifici és propietat privada, sent propietat de la família Colomer fins a la seua adquisició per la empresa constructora Mecano Construcciones SL.

	En l'any [[2015]] la immobiliària SOLVIA, filial del Banc de Sabadell, va cedre a la campanya de sensibilisació "Salvem el Palau de Benissuera" i va fer donació de l'immoble a l'Ajuntament de Benissuera. Actualment, s'ha plantejat una intervenció d'urgència per part de l'administració per tal de salvaguardar este Bè d'Interés Cultural.		En l'any [[2015]] l'immobiliària SOLVIA, filial del Banc de Sabadell, va cedre a la campanya de sensibilisació "Salvem el Palau de Benissuera" i va fer donació de l'immoble a l'Ajuntament de Benissuera. Actualment, s'ha plantejat una intervenció d'urgència per part de l'administració per tal de salvaguardar este Bè d'Interés Cultural.

	En l'any [[2017]] la [[Generalitat Valenciana]], ha iniciat tràmits per a la seua recuperació i se li han assignat 175.467 [[euro\|euros]] del presupost de la Conselleria de Cultura per a reparar-lo.		En l'any [[2017]] la [[Generalitat Valenciana]], ha iniciat tràmits per a la seua recuperació i se li han assignat 175.467 [[euro\|euros]] del presupost de la Conselleria de Cultura per a reparar-lo.