Palmira - Historial de revisions

Reval en 16:55 6 set 2025

2025-09-06T16:55:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:55 6 set 2025
Llínea 4:		Llínea 4:
	Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]]. El [[20 de juny]] de l'any [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs als que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].		Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]]. El [[20 de juny]] de l'any [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs als que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].

	==Història==		== Història ==
	En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.		En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.

Llínea 26:		Llínea 26:
	</gallery>		</gallery>

	==Referències==		== Referències ==
	{{Traduït de \|es\| Palmira}}		{{Traduït de \|es\| Palmira}}

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Palmyra}}		{{Commonscat\|Palmyra}}

Valencian: /* Galeria */

2022-09-15T21:06:13Z

Galeria

← Revisió anterior		Revisió de 21:06 15 set 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Image:Tetrapylon in the Great Collonade Street Palmyra Syria.JPG\|''Tetrapylon'', en Palmira.		Image:Tetrapylon in the Great Collonade Street Palmyra Syria.JPG\|''Tetrapylon'', en Palmira.
	Image:The Scene of the Theater in Palmyra.JPG\|[[Teatre romà]] en Palmira.		Image:The Scene of the Theater in Palmyra.JPG\|[[Teatre romà]] en Palmira.
	~~Image:40 adC.jpg\|La [[República Romana]] i lo món conegut despuix de la fi de la guerra.~~
	Image:Palmyra Ruines Temple of Bel.jpg\|Temple de Bel, en Palmira.		Image:Palmyra Ruines Temple of Bel.jpg\|Temple de Bel, en Palmira.
	Image:Palmyra Sunset.jpg\|Posta de sol en Palmira.		Image:Palmyra Sunset.jpg\|Posta de sol en Palmira.

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-09-15T21:05:47Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:05 15 set 2022
Llínea 31:		Llínea 31:

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
	{{Commonscat\|~~Palmira~~}}		{{Commonscat\|Palmyra}}

	[[Categoria:Edat Antiga]]		[[Categoria:Edat Antiga]]
	[[Categoria:Antiga Roma]]		[[Categoria:Antiga Roma]]
	[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]		[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:47:08Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:47 29 nov 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Palmira''' (en [[àrap]] تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de [[Síria]], en l'actual [[província de Homs]] a 3 km de la moderna ciutat de [[Tedmor]] o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula [[arameu\|aramea]] "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat a soles persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'[[Imperi de Palmira]] baix l'efímer regnat de la reina [[Zenobia]], entre els anys [[268]] - [[272]].		'''Palmira''' (en [[àrap]] تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de [[Síria]], en l'actual [[província de Homs]] a 3 km de la moderna ciutat de [[Tedmor]] o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula [[arameu\|aramea]] "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat a soles persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'[[Imperi de Palmira]] baix l'efímer regnat de la reina [[Zenobia]], entre els anys [[268]] - [[272]].

	Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]]. El [[20 de juny]] de l'any [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs ~~a els~~ que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].		Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]]. El [[20 de juny]] de l'any [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs als que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].

	==Història==		==Història==

Jose2: /* Història */

2018-09-02T11:20:44Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:20 2 set 2018
Llínea 9:		Llínea 9:
	En l'any [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].		En l'any [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].

	Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit\|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]].		Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit\|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En l'any [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]].

	[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà\|musulmans]] i en l'any [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]].		[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà\|musulmans]] i en l'any [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]].

Jose2: /* Història */

2018-09-02T11:19:52Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 2 set 2018
Llínea 7:		Llínea 7:
	En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.		En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.

	En el [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].		En l'any [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].

	Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit\|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]].		Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit\|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]].

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T13:02:38Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 13:02 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Palmyra ruiny.jpg\|thumb\|right\|240px\|Ruines monumentals de Palmira]]		[[Image:Palmyra ruiny.jpg\|thumb\|right\|240px\|Ruines monumentals de Palmira]]
	'''Palmira''' (en [[àrap]] تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de [[Síria]], en l'actual [[província de Homs]] a 3 km de la moderna ciutat de [[Tedmor]] o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula [[arameu\|aramea]] "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat ~~només~~ persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'[[Imperi de Palmira]] baix l'efímer regnat de la reina [[Zenobia]], entre els anys [[268]] - [[272]].		'''Palmira''' (en [[àrap]] تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de [[Síria]], en l'actual [[província de Homs]] a 3 km de la moderna ciutat de [[Tedmor]] o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula [[arameu\|aramea]] "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat a soles persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'[[Imperi de Palmira]] baix l'efímer regnat de la reina [[Zenobia]], entre els anys [[268]] - [[272]].

	Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]]. El [[20 de juny]] de l'any [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs a els que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].		Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]]. El [[20 de juny]] de l'any [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs a els que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].

Jose2 en 09:34 15 oct 2017

2017-10-15T09:34:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:34 15 oct 2017
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Palmira''' (en [[àrap]] تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de [[Síria]], en l'actual [[província de Homs]] a 3 km de la moderna ciutat de [[Tedmor]] o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula [[arameu\|aramea]] "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat només persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'[[Imperi de Palmira]] baix l'efímer regnat de la reina [[Zenobia]], entre els anys [[268]] - [[272]].		'''Palmira''' (en [[àrap]] تدمر Tadmor o Tadmir) fon una antiga ciutat situada en el desert de [[Síria]], en l'actual [[província de Homs]] a 3 km de la moderna ciutat de [[Tedmor]] o Tadmir, (versió àrap de la mateixa paraula [[arameu\|aramea]] "palmira", que significa "ciutat dels arbres de dátil"). En l'actualitat només persistixen les seues àmplies ruïnes que són foc d'una abundant activitat turística internacional. L'antiga Palmira fon la capital de l'[[Imperi de Palmira]] baix l'efímer regnat de la reina [[Zenobia]], entre els anys [[268]] - [[272]].

	Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en [[1980]]. El [[20 de juny]] de [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs a els que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].		Palmira fon elegida com a [[Patrimoni de l'Humanitat]] en l'any [[1980]]. El [[20 de juny]] de l'any [[2013]], l'[[Unesco]] inclogué a tots els llocs de Síria en la llista del Patrimoni de l'Humanitat en perill per a alertar sobre els riscs a els que estan exposts per la [[Guerra Civil Síria]] i l'[[Estat Islàmic]].

	==Història==		==Història==
	En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.		En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.

	En lo [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].		En el [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].

	Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit\|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en el [[273]].		Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit\|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en l'any [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en l'any [[273]].

	[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà\|musulmans]] i en el [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]].		[[Diocleciano]] reconstruí despuix Palmira encara que la nova ciutat era més chicoteta i establí un campament en les seues rodalies com a defensa contra els sasánits. En l'any [[634]] fon presa pels [[musulmà\|musulmans]] i en l'any [[1089]] fon completament destruïda per un [[terremot]].

	== Galeria ==		== Galeria ==

Zigurat: /* Història */

2017-05-19T10:00:26Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:00 19 maig 2017
Llínea 5:		Llínea 5:

	==Història==		==Història==
	En el veïnat de l'oasis de [[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.		En el veïnat de l'oasis d'[[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.

	En lo [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].		En lo [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].

Zigurat: /* Història */

2017-05-19T09:59:06Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 09:59 19 maig 2017
Llínea 7:		Llínea 7:
	En el veïnat de l'oasis de [[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.		En el veïnat de l'oasis de [[Afqa]] es varen produir els primers assentaments d'els que es coneix la seua existència dels archius de [[Mari]]. En la [[Bíblia]] es menciona en els noms de Tadmor i Tamar (encara que hi ha certa confusió en una atra ciutat prop de la [[Mar Morta]]). Durant el predomini dels [[seleúcit\|seléucits]] en [[Síria]], Palmira conseguí la seua independència.

	En lo [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[~~Marco Antonio~~]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].		En lo [[41 a. C.]] els habitants de Palmira varen fugir de les tropes de [[Marc Antoni]] a l'atre costat del [[Éufrates]]. En el [[sigle I a. C.]] Síria s'havia convertit en [[província romana]] i la ciutat prosperà enormement en el comerç de caravanes en estar situada en la [[ruta de la seda]]. «Independent entre dos Imperis», la definix [[Plini el Vell]].

	Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit\|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en el [[273]].		Despuix d'una visita, l'emperador [[Adriano]] otorgà a Palmira els drets de ciutat lliure i canvià el nom a ''Palmyra Hadriana''. Despuix de la captura en l'any [[260]] de l'emperador romà [[Valeriano]] en la guerra contra els [[sasànit\|sasànits]], Palmira defengué les fronteres baix el mando del governador [[Septimio Odenato]]. Despuix del seu assessinat en [[267]], la seua viuda [[Zenobia]] en nom del seu fill [[Vabalato]], establí en Palmira la capital d'un regne que s'estengué per [[Síria]] i el [[Líban]]. Mantingué la seua independència durant quatre anys front a l'acoso de l'[[Imperi Romà]], conseguint estendre la seua àrea d'influència fins a [[Egipte]]. En [[272]] fon derrotada i portada captiva per l'emperador romà [[Aureliano]] qui la va fer tirar d'un carro encadenada en cadenes d'or durant la seua marcha triumfal. Despuix fon perdonada i es pugué retirar a una vila en [[Tibur]]. Despuix d'un segon tumult dels seus habitants, Palmira fon arrasada en el [[273]].

← Revisió anterior		Revisió de 21:06 15 set 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Image:Tetrapylon in the Great Collonade Street Palmyra Syria.JPG\|''Tetrapylon'', en Palmira.		Image:Tetrapylon in the Great Collonade Street Palmyra Syria.JPG\|''Tetrapylon'', en Palmira.
	Image:The Scene of the Theater in Palmyra.JPG\|[[Teatre romà]] en Palmira.		Image:The Scene of the Theater in Palmyra.JPG\|[[Teatre romà]] en Palmira.
	~~Image:40 adC.jpg\|La [[República Romana]] i lo món conegut despuix de la fi de la guerra.~~
	Image:Palmyra Ruines Temple of Bel.jpg\|Temple de Bel, en Palmira.		Image:Palmyra Ruines Temple of Bel.jpg\|Temple de Bel, en Palmira.
	Image:Palmyra Sunset.jpg\|Posta de sol en Palmira.		Image:Palmyra Sunset.jpg\|Posta de sol en Palmira.