Panteó d'Agripa - Historial de revisions

Reval en 18:38 18 oct 2024

2024-10-18T18:38:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 18 oct 2024
Llínea 40:		Llínea 40:

	[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg\|thumb\|center\|800px\|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]		[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg\|thumb\|center\|800px\|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|Pantheon (Rome)}}		{{commonscat\|Pantheon (Rome)}}

Jose2: /* El Panteó d'Agripa */

2023-01-02T11:19:03Z

El Panteó d'Agripa

← Revisió anterior		Revisió de 11:19 2 gin 2023
Llínea 7:		Llínea 7:
	{{cita\|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}}		{{cita\|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}}

	Esta és l'inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció de l'edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, nos indica l'any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.		Esta és l'inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció de l'edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, nos indica l'any [[27 a. C.]] Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en [[25 a. C.]]

	Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència a l'edifici actual. Encara que, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que l'existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.		Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència a l'edifici actual. Encara que, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que l'existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.
Llínea 13:		Llínea 13:
	Els rests descoberts a finals del [[sigle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. A l'atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.		Els rests descoberts a finals del [[sigle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. A l'atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.

	El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, a l'igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.		El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, a l'igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en [[marbre]].

	També se sap que els capitells eren de bronze i que la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En l'interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.		També se sap que els capitells eren de bronze i que la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En l'interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.

Jose2: Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

2018-11-22T15:17:39Z

Text reemplaça - ' mon ' a ' món '

← Revisió anterior		Revisió de 15:17 22 nov 2018
Llínea 37:		Llínea 37:
	El Panteó fon en orige un temple consagrat a les set divinitats celests de la mitologia romana: el [[Sol]], la [[Lluna]] i els cinc planetes ([[Mercuri]], [[Venus]], [[Mart]], [[Júpiter]] i [[Saturn]]). Cada u d'ells tenia assignat un dels set àbsits de l'interior.		El Panteó fon en orige un temple consagrat a les set divinitats celests de la mitologia romana: el [[Sol]], la [[Lluna]] i els cinc planetes ([[Mercuri]], [[Venus]], [[Mart]], [[Júpiter]] i [[Saturn]]). Cada u d'ells tenia assignat un dels set àbsits de l'interior.

	Per atre banda, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d'Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El ~~mon~~ suprallunar, l'esfera celest, és la revolta, en la que l'òcul central fa les voltes del sol. L'edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble.		Per atre banda, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d'Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El món suprallunar, l'esfera celest, és la revolta, en la que l'òcul central fa les voltes del sol. L'edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble.

	[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg\|thumb\|center\|800px\|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]		[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg\|thumb\|center\|800px\|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]

Jose2: /* El Panteó d'Agripa */

2015-09-19T18:36:07Z

El Panteó d'Agripa

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 19 set 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	{{cita\|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}}		{{cita\|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}}

	Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció ~~del~~ edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, ~~mos~~ indica l'any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.		Esta és l'inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció de l'edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, nos indica l'any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.

	Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència al edifici actual. ~~En tot i això~~, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que el existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.		Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència a l'edifici actual. Encara que, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que l'existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.

	Els rests descoberts a finals del [[sigle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. Al atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.		Els rests descoberts a finals del [[sigle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. A l'atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.

	El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, al igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.		El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, a l'igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.

	També se sap que els capitells eren de bronze ~~iq ue~~ la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En el interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.		També se sap que els capitells eren de bronze i que la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En l'interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.

	Per Dió Casi sabem que la denominació de Panteó no era la oficial ~~del~~ edifici, i que la intenció d'Agripa era la de crear un cult dinàstic, provablement dedicat als protectors de la gens Júlia: Marte, Venus i el Divo Jules, es dir, Jules Cèsar divinisat.		Per Dió Casi sabem que la denominació de Panteó no era l'oficial de l'edifici, i que l'intenció d'Agripa era la de crear un cult dinàstic, provablement dedicat als protectors de la gens Júlia: Marte, Venus i el Divo Jules, es dir, Jules Cèsar divinisat.

	El edifici patí mals per un incendi en l'any [[80]], dels que fon reparat per Domicià, encara que va patir una nova destrucció en temps de Traxà, en l'any [[110]].		L'edifici patí mals per un incendi en l'any [[80]], dels que fon reparat per Domicià, encara que va patir una nova destrucció en temps de Traxà, en l'any [[110]].

	== El Panteó reconstruït per Adrià ==		== El Panteó reconstruït per Adrià ==

Jose2: /* El Panteó reconstruït per Adrià */

2015-09-19T18:33:15Z

El Panteó reconstruït per Adrià

← Revisió anterior		Revisió de 18:33 19 set 2015
Llínea 23:		Llínea 23:
	== El Panteó reconstruït per Adrià ==		== El Panteó reconstruït per Adrià ==
	[[Image:Dehio 1 Pantheon Floor plan.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Planta</center>]]		[[Image:Dehio 1 Pantheon Floor plan.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Planta</center>]]
	En temps d'Adrià el edifici fon sancerament reconstruït. El seu nom no apareix en les inscripcions degut al rebuig d'este emperador a que el seu nom figuarara en les obres portades a cap baix el seu manament, molt al contrari que el seu predecessor Traxà. Les marques de fàbrica trobades en les rajoles corresponen als anys 123-125, lo que permet supondre que el temple fon inaugurat pel emperador durant la seua estància en la capital entre 125 i 128. ~~Encar~~ que no se sap en certea qui fon el arquitecte, el proyecte se sol atribuir a Apolodor de Damasc.		En temps d'Adrià l'edifici fon sancerament reconstruït. El seu nom no apareix en les inscripcions degut al rebuig d'este emperador a que el seu nom figuarara en les obres portades a cap baix el seu manament, molt al contrari que el seu predecessor Traxà. Les marques de fàbrica trobades en les rajoles corresponen als anys 123-125, lo que permet supondre que el temple fon inaugurat pel emperador durant la seua estància en la capital entre 125 i 128. Encara que no se sap en certea qui fon l'arquitecte, el proyecte se sol atribuir a Apolodor de Damasc.

	Se canvià la orientació respecte del panteó precedent, ya que se colocà la frontera principal cap al nort. El edifici quedà compost per una columnata a modo de pronaos, una amplia cella redona i una estructura prismàtica intermija. El gran pronaos i la estructura d'unió en la cella ocuparen per complet l'espai del temple anterior, mentres que la rotonda fon construïda entre el espai de la plaça augustea que separava el panteó de la basílica de Neptú. Davant del temple s'edificà una plaça portificada en tres dels seus costats i pavimentada en lloses de travertí.		Se canvià l'orientació respecte del panteó precedent, ya que se colocà la frontera principal cap al nort. L'edifici quedà compost per una columnata a modo de pronaos, una amplia cella redona i una estructura prismàtica intermija. El gran pronaos i l'estructura d'unió en la cella ocuparen per complet l'espai del temple anterior, mentres que la rotonda fon construïda entre l'espai de la plaça augustea que separava el panteó de la basílica de Neptú. Davant del temple s'edificà una plaça portificada en tres dels seus costats i pavimentada en lloses de travertí.

	== Característiques ==		== Característiques ==

Jose2: /* Simbolisme */

2015-09-19T18:31:51Z

Simbolisme

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 19 set 2015
Llínea 35:		Llínea 35:

	== Simbolisme ==		== Simbolisme ==
	El Panteó fon en orige un temple consagrat a les set divinitats celests de la mitologia romana: el [[Sol]], la [[Lluna]] i els cinc planetes ([[Mercuri]], [[Venus]], [[Mart]], [[Júpiter]] i [[Saturn]]). ~~CAda~~ u d'ells tenia assignat un dels set àbsits ~~del~~ interior.		El Panteó fon en orige un temple consagrat a les set divinitats celests de la mitologia romana: el [[Sol]], la [[Lluna]] i els cinc planetes ([[Mercuri]], [[Venus]], [[Mart]], [[Júpiter]] i [[Saturn]]). Cada u d'ells tenia assignat un dels set àbsits de l'interior.

	Per atre ~~bando~~, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica de Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El mon suprallunar, la esfera celest, és la revolta, en la que el òcul central fa les voltes del sol. El edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble.		Per atre banda, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica d'Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El mon suprallunar, l'esfera celest, és la revolta, en la que l'òcul central fa les voltes del sol. L'edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble.

	[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg\|thumb\|center\|800px\|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]		[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg\|thumb\|center\|800px\|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]

Jose2: /* Característiques */

2015-09-19T18:30:24Z

Característiques

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 19 set 2015
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Característiques ==		== Característiques ==
	L'inserció d'una ampla sala redona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una innovació en l'arquitectura romana. El model d'espai circular cobert per una revolta s'havia utilisat per la mateixa época en les grans sales termals, pero era una novetat gastar-ho en el temple. El efecte de sorpresa al creuar el umbral de la porta devia ser notable.		L'inserció d'una ampla sala redona adossada al pòrtic d'un temple clàssic és una innovació en l'arquitectura romana. El model d'espai circular cobert per una revolta s'havia utilisat per la mateixa época en les grans sales termals, pero era una novetat gastar-ho en el temple. L'efecte de sorpresa al creuar l'umbral de la porta devia ser notable.

	La construcció d'una cúpula semiesfèrica sobre un tambor circular, era típic de la arquitectura de la época. S'observa en la Vila Adriana en Tívoli, en les ~~térmens~~ d'Agripa, les ~~térmens~~ de [[Caracalla]], i en general en les sales dels primers temps del imperi. Els carcanyols no se generalisarien fins una época més tardia, en temps de Dioclecià.		La construcció d'una cúpula semiesfèrica sobre un tambor circular, era típic de l'arquitectura de l'época. S'observa en la Vila Adriana en Tívoli, en les térmes d'Agripa, les térmes de [[Caracalla]], i en general en les sales dels primers temps del imperi. Els carcanyols no se generalisarien fins una época més tardia, en temps de Dioclecià.

	El espai intern de la rotonda està constituït per un cilindre cobert per una semiesfera. El cilindre té una altura igual al ràdio, i la altura total és igual al diàmetro, per lo que se pot inscriure una esfera completa en el espai interior. El diàmetro de la cúpula és de 43,44 m (150 peus), lo que la convertix en la major cúpula de fàbrica de l'història. La cúpula de la Basílica de Sant Pere fon construïda una miqueta més chicoteta per respecte a esta.		L'espai intern de la rotonda està constituït per un cilindre cobert per una semiesfera. El cilindre té una altura igual al ràdio, i l'altura total és igual al diàmetro, per lo que se pot inscriure una esfera completa en l'espai interior. El diàmetro de la cúpula és de 43,44 m (150 peus), lo que la convertix en la major cúpula de fàbrica de l'història. La cúpula de la Basílica de Sant Pere fon construïda una miqueta més chicoteta per respecte a esta.

	== Simbolisme ==		== Simbolisme ==

Jose2: /* El Panteó d'Agripa */

2015-09-19T18:28:19Z

El Panteó d'Agripa

← Revisió anterior		Revisió de 18:28 19 set 2015
Llínea 7:		Llínea 7:
	{{cita\|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}}		{{cita\|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}}

	Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica el any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.		Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica l'any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.

	Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència al edifici actual. En tot i això, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que el existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.		Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència al edifici actual. En tot i això, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que el existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.

Jose2: /* El Panteó d'Agripa */

2015-09-19T18:27:54Z

El Panteó d'Agripa

← Revisió anterior		Revisió de 18:27 19 set 2015
Llínea 9:		Llínea 9:
	Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica el any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.		Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica el any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.

	Durant ~~segles~~ se pensà que esta inscripció fea referència al edifici actual. En tot i això, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[~~segle~~ XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que el existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.		Durant sigles se pensà que esta inscripció fea referència al edifici actual. En tot i això, despuix de les investigacions efectuades per Chedanne en el [[sigle XX]] se va saber que en realitat, el temple d'Agripa fon destruït, i que el existent actualment és una reconstrucció realisada en temps d'Adrià.

	Els rests descoberts a finals del [[~~segle~~ XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. Al ~~atre bando~~ d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.		Els rests descoberts a finals del [[sigle XIX]] nos permetien saber que el temple original guardava semblances en el actual. Lo que hui és un pòrtic d'entrada fon originalment la frontera d'un temple perípter. La primitiva entrada s'efectuava pel bando opost, cap al sur, ya que en la revolta actual n'hi havia una plaça circular porticada. Al atra banda d'eixa plaça es trobava la basílica de Neptú.

	El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, al igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.		El primer temple era rectangular, en la cella disposta transversalment, al igual que en el temple de la Concòrdia del Fòrum romà, o en el chicotet temple de Veiove en l'altet del Campidogli. Estava construït en blocs de travertí i forrat en marbre.
Llínea 17:		Llínea 17:
	També se sap que els capitells eren de bronze iq ue la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En el interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.		També se sap que els capitells eren de bronze iq ue la decoració incloia cariàtides i estàtues frontals. En el interior del pronaos n'hi havien sendes estàtues d'August i Agripa.

	Per Dió Casi sabem que la denominació de Panteó no era la oficial del edifici, i que la intenció d'Agripa era la de crear un cult dinàstic, provablement dedicat als protectors de la gens Júlia: Marte, Venus i el Divo Jules, es a dir, Jules Cèsar divinisat.		Per Dió Casi sabem que la denominació de Panteó no era la oficial del edifici, i que la intenció d'Agripa era la de crear un cult dinàstic, provablement dedicat als protectors de la gens Júlia: Marte, Venus i el Divo Jules, es dir, Jules Cèsar divinisat.

	El edifici patí mals per un incendi en el any [[80]], dels que fon reparat per Domicià, encara que va patir una nova destrucció en temps de Traxà, en el any [[110]].		El edifici patí mals per un incendi en l'any [[80]], dels que fon reparat per Domicià, encara que va patir una nova destrucció en temps de Traxà, en l'any [[110]].

	== El Panteó reconstruït per Adrià ==		== El Panteó reconstruït per Adrià ==

Posmo en 20:29 8 jun 2015

2015-06-08T20:29:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:29 8 jun 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	[[Image:Pantheon Agrippa.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Inscripció</center>]]		[[Image:Pantheon Agrippa.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Inscripció</center>]]
	[[Image:Roma40.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Interior</center>]]		[[Image:Roma40.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center>Interior</center>]]
	:'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''		{{cita\|'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''<br>''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''}}
	::''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''

	Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica el any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.		Esta és la inscripció que pot llegir-se'n en el fris del pòrtic d'entrada. Atribuïx la construcció del edifici a Marc Vispani Agripa, amic i general del emperador August. El tercer consulat d'AGrippa, mos indica el any 27 a. C. Ademés, Dió Casi l'enquadra en les obres realisades per Agrippa en la zona de Roma coneguda com el camp de Marte en 25 a. C.
Llínea 41:		Llínea 40:

	[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg\|thumb\|center\|800px\|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]		[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg\|thumb\|center\|800px\|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]

			== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Pantheon (Rome)}}

	[[Categoria:Arquitectura romana]]		[[Categoria:Arquitectura romana]]
	[[Categoria:Monuments de Roma]]		[[Categoria:Monuments de Roma]]