Parma - Historial de revisions

Lluísm en 17:13 9 jul 2024

2024-07-09T17:13:01Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:13 9 jul 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.		A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.

	En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].		En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:49 7 jul 2024

2024-07-07T18:49:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:49 7 jul 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.		A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.

	En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].		En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 18:31 27 jun 2024

2024-06-27T18:31:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 27 jun 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.		A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.

	En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].		En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 16:00 27 maig 2024

2024-05-27T16:00:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:00 27 maig 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.		A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.

	En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].		En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 18:36 11 abr 2024

2024-04-11T18:36:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 11 abr 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.		A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.

	En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].		En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

2023-08-27T19:38:11Z

Text reemplaça - 'período' a 'periodo'

← Revisió anterior		Revisió de 19:38 27 ago 2023
Llínea 8:		Llínea 8:
	Parma fon una ciutat de la Gàlia Cispadana, en la via Emília a la vora d'un rierol nomenat també Parma. És possible que siguera un llogaret dels gals, pero no va tindre importància fins a l'establiment de la colònia [[Antiga Roma\|romana]] en l'any [[183 a. C.]], enq ue pronte va ser una ciutat pròspera i important.		Parma fon una ciutat de la Gàlia Cispadana, en la via Emília a la vora d'un rierol nomenat també Parma. És possible que siguera un llogaret dels gals, pero no va tindre importància fins a l'establiment de la colònia [[Antiga Roma\|romana]] en l'any [[183 a. C.]], enq ue pronte va ser una ciutat pròspera i important.

	En el ~~período~~ de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i este la va ocupar i saquejar ([[43 a. C.]]). En l'any [[377]] la població s'havia reduït i Gracià hi va establir una colònia de gots. En l'any [[451]] fon saquejada per [[Àtila]].		En el periodo de les guerres civils va prendre part a favor del partit senatorial contra Marc Antoni i este la va ocupar i saquejar ([[43 a. C.]]). En l'any [[377]] la població s'havia reduït i Gracià hi va establir una colònia de gots. En l'any [[451]] fon saquejada per [[Àtila]].

	Des de l'any [[774]] fon possessió dels francs i administrada per un comte, i fon inclosa en el Regne d'Itàlia el [[sigle IX]].		Des de l'any [[774]] fon possessió dels francs i administrada per un comte, i fon inclosa en el Regne d'Itàlia el [[sigle IX]].

Valencian: Text reemplaça - 'feixiste' a 'fasciste'

2022-06-03T17:34:29Z

Text reemplaça - 'feixiste' a 'fasciste'

← Revisió anterior		Revisió de 17:34 3 jun 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	El ducat va passar a la casa de Borbó. En l'any [[1802]] va caure en poder de [[França]] i va rebre el nom de Parme. La restauració va arribar en [[1814]] i en [[1815]] el Congrés de Viena en va establir les directrius. Maria Lluïsa va governar fins a la seua mort en l'any [[1847]] quan, tal com s'havia establit, va passar de nou als borbons. En l'any [[1860]] es va proclamar l'unió al Regne de Sardenya.		El ducat va passar a la casa de Borbó. En l'any [[1802]] va caure en poder de [[França]] i va rebre el nom de Parme. La restauració va arribar en [[1814]] i en [[1815]] el Congrés de Viena en va establir les directrius. Maria Lluïsa va governar fins a la seua mort en l'any [[1847]] quan, tal com s'havia establit, va passar de nou als borbons. En l'any [[1860]] es va proclamar l'unió al Regne de Sardenya.

	A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians ~~feixistes~~ comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.		A començaments del sigle XX Parma era coneguda pel seu fort moviment obrer i revolucionari. En l'any [[1922]] 3.000 camises negres, milicians fascistes comandats per Italo Balbo, varen intentar conquerir Parma; les numeroses barricades i la resistència de l'Oltretorrente i dels barris del Nort els ho varen impedir.

	En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].		En la [[Segona Guerra Mundial]] els aliats varen entrar en Parma el [[25 d'abril]] de [[1945]].

Jose2: Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

2022-04-27T19:31:24Z

Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 27 abr 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	En el [[sigle XIII]] els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en [[1346]] a Lluc Visconti, senyor de Milà.		En el [[sigle XIII]] els caps familiars varen ostentar poders senyorials baix el càrrec de podestà o de capità. En l'any [[1344]] Azzo de Correggio, va vendre la ciutat a Obizzo III d'Este, senyor de Mòdena, que la va revendre en [[1346]] a Lluc Visconti, senyor de Milà.

	L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], ~~però~~ baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]].		L'estat milanès la va conservar fins a l'any [[1511]], pero baix la família Terzi es va fer independent breument ([[1404]]-[[1409]]); els Sforza la varen recuperar pel Milanesat ([[1440]]-[[1449]]) a través de les famílies feudals dels Pallavicini, Rossi, Landi, Sanvitale i Correggio que varen senyorejar diversos feus i castells que quasi foren estats independents. En el Congrés de Màntua de l'any [[1511]] es va acordar restituir el Milanesat als Visconti, en segregar Parma i Piacenza que varen passar al [[Papa]], que en va prendre possessió en l'any [[1512]].

	El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any [[1731]] a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia.		El Papa Pau III (Alexandre Farnese) va erigir a Parma i Plasència en ducat pel seu fill natural Pere Lluís Farnese. La dinastia dels Farnese va conservar el ducat fins a l'any [[1731]] a la mort d'Antoni Farnese, últim varó de la dinastia.

Jose2 en 10:30 14 ago 2021

2021-08-14T10:30:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 14 ago 2021
Llínea 28:		Llínea 28:

	[[Categoria:Itàlia]]		[[Categoria:Itàlia]]
			[[Categoria:Municipis d'Itàlia]]

Jose2 en 19:20 10 ago 2021

2021-08-10T19:20:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 10 ago 2021
Llínea 26:		Llínea 26:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat}}		{{Commonscat}}

			[[Categoria:Itàlia]]