Pascual Madoz - Historial de revisions

Lluísm: /* Referències */

2024-12-30T17:48:39Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 17:48 30 dec 2024
Llínea 43:		Llínea 43:
	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.congreso.es/es/ Congreso de los Diputados de España: Histórico de diputados]		* [https://www.congreso.es/es/ Congreso de los Diputados de España: Histórico de diputados]
			* [https://books.google.es/books?id=gEqTAwAAQBAJ&pg=PA291&lpg=PA291&dq=madoz+seguros+la+peninsular+quintas&source=bl&ots=mRj8ejkAjI&sig=yQCBLOYnhzCB7BxKw6rVoQaRinw&hl=en&sa=X&ei=XW-LU4DaLqyX0AWTt4CIBA&redir_esc=y#v=onepage&q=madoz%20seguros%20la%20peninsular%20quintas&f=false «El sistema financiero en la España contemporánea», editado por José Antonio Gutiérrez Sebares y Francisco Javier Martínez García. 2014. Ediciones Universidad de Cantabria]
	* Necrología Española 1870 en La Ilustración Española y Americana, Año XV, No. II, Madrid, 15 de enero de 1871, pag. 35		* Necrología Española 1870 en La Ilustración Española y Americana, Año XV, No. II, Madrid, 15 de enero de 1871, pag. 35
	* Tapiador, Francisco J., Mezo, Josu y Navarro, Andrés. (2010): «El 'Proyecto Madoz'. La reconstrucción del diccionario Madoz en la Web 2.0», Universidad de Castilla-La Mancha		* Tapiador, Francisco J., Mezo, Josu y Navarro, Andrés. (2010): «El 'Proyecto Madoz'. La reconstrucción del diccionario Madoz en la Web 2.0», Universidad de Castilla-La Mancha

Lluísm en 17:47 30 dec 2024

2024-12-30T17:47:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:47 30 dec 2024
Llínea 45:		Llínea 45:
	* Necrología Española 1870 en La Ilustración Española y Americana, Año XV, No. II, Madrid, 15 de enero de 1871, pag. 35		* Necrología Española 1870 en La Ilustración Española y Americana, Año XV, No. II, Madrid, 15 de enero de 1871, pag. 35
	* Tapiador, Francisco J., Mezo, Josu y Navarro, Andrés. (2010): «El 'Proyecto Madoz'. La reconstrucción del diccionario Madoz en la Web 2.0», Universidad de Castilla-La Mancha		* Tapiador, Francisco J., Mezo, Josu y Navarro, Andrés. (2010): «El 'Proyecto Madoz'. La reconstrucción del diccionario Madoz en la Web 2.0», Universidad de Castilla-La Mancha


	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 17:47 30 dec 2024

2024-12-30T17:47:19Z

@@ Llínea 40: / Llínea 40: @@
 * En l'any [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona.
 * En memòria seua té dedicat un carrer en el Segon Eixample de [[Pamplona]], la seua ciutat natal.
 == Enllaços externs ==

Lluísm en 17:43 30 dec 2024

2024-12-30T17:43:35Z

Lluísm en 17:40 30 dec 2024

2024-12-30T17:40:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:40 30 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom = Pascual Madoz Ibáñez		\| nom = Pascual Madoz Ibáñez
	\| image =		\| image = [[File:Pascual Madoz, de José Nin y Tudó (1873), Congreso de los Diputados (2).jpg\|250px]]
	\| peu =		\| peu =
	\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]		\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
Llínea 42:		Llínea 42:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Pascual Madoz}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pascual_Madoz Pascual Madoz en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pascual_Madoz Pascual Madoz en Wikipedia]

Xavier en 17:22 21 dec 2024

2024-12-21T17:22:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:22 21 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
			{{Biografia\|
			\| nom = Pascual Madoz Ibáñez
			\| image =
			\| peu =
			\| nacionalitat = [[Espanya\|Espanyola]]
			\| ocupació = Juriste, escritor i polític.
			\| data_naix = [[17 de maig]] de [[1806]]
			\| lloc_naix = [[Pamplona]], [[Navarra]], [[Espanya]]
			\| data_mort = [[11 de decembre]] de [[1870]]
			\| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]
			}}
	'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).		'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).

Xavier en 17:18 21 dec 2024

2024-12-21T17:18:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:18 21 dec 2024
Llínea 33:		Llínea 33:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pascual_Madoz Pascual Madoz en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pascual_Madoz Pascual Madoz en Wikipedia]

			[[Categoria:Biografies]]
			[[Categoria:Juristes]]
			[[Categoria:Juristes d'Espanya]]
			[[Categoria:Escritors]]
			[[Categoria:Escritors d'Espanya]]
			[[Categoria:Polítics]]
			[[Categoria:Polítics d'Espanya]]
			[[Categoria:Sigle XIX]]

Xavier en 17:15 21 dec 2024

2024-12-21T17:15:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:15 21 dec 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).		'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier en 17:15 21 dec 2024

2024-12-21T17:15:16Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
 '''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).
-(Secció per completar)
+== Biografia ==
 == Enllaços externs ==
 * [https://es.wikipedia.org/wiki/Pascual_Madoz Pascual Madoz en Wikipedia]

Xavier en 12:01 21 dec 2024

2024-12-21T12:01:59Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:01 21 dec 2024
Llínea 2:		Llínea 2:

	(Secció per completar)		(Secció per completar)

			== Enllaços externs ==

			* [https://es.wikipedia.org/wiki/Pascual_Madoz Pascual Madoz en Wikipedia]

← Revisió anterior		Revisió de 17:43 30 dec 2024
Llínea 10:		Llínea 10:
	\| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]		\| lloc_mort = [[Gènova]], [[Itàlia]]
	}}		}}
	'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'Espanya i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).		'''Pascual Madoz Ibáñez''' ([[Pamplona]], [[17 de maig]] de [[1806]] - † [[Gènova]], [[Itàlia]], [[11 de decembre]] de [[1870]]), fon un juriste, escritor i polític espanyol, vinculat al [[Partit Progressiste]]. Ministre de Facenda durant el bieni progressiste, presidiria en [[1868]] el Consell de Ministres d'[[Espanya]] i la Junta Provisional Revolucionària despuix de la caiguda d'[[Isabel II]]. És recordat per la [[desamortisació de 1855]], a la que donà el seu nom, i per la seua obra titulada ''[[Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar]]'' ([[1845]]-[[1850]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==

	Naixcut en Pamplona en l'any [[1806]], era germà del també polític [[Fernando Madoz]]. En [[1813]] es trasllada en la seua família a [[Barbastro]] ([[Osca]]) a on acodix al Colege San Lorenzo de les Escoles Pies (Escolapis). Posteriorment, estudia Dret en l'[[Universitat de Saragossa]] ([[1823]]). Participà en la defensa del [[castell de Monsó]] en [[1823]] contra els [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]], per lo que fon empresonat.		Naixcut en Pamplona en l'any [[1806]], era germà del també polític [[Fernando Madoz]]. En l'any [[1813]] es trasllada en la seua família a [[Barbastro]] ([[Osca]]) a on acodix al Colege San Lorenzo de les Escoles Pies (Escolapis). Posteriorment, estudia Dret en l'[[Universitat de Saragossa]] ([[1823]]). Participà en la defensa del [[castell de Monsó]] en [[1823]] contra els [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]], per lo que fon empresonat.

	Obté el títul de Bachiller en Lleis en [[1825]]. A l'any següent, canvia la matrícula de Lleis per la de Cànons, acabant els seus estudis en el curs [[1827]]-[[1828]].		Obté el títul de Bachiller en Lleis en l'any [[1825]]. A l'any següent, canvia la matrícula de Lleis per la de Cànons, acabant els seus estudis en el curs [[1827]]-[[1828]].

	Exiliat en [[França]] entre [[1830]] i [[1832]], es va dedicar en [[París]] i en [[Tours]] a l'estudi de la geografia i de l'estadística. Va poder tornar a Espanya, una volta fallit [[Ferrando VII]], gràcies a l'[[amnistia]] decretada per la reina [[María Cristina de Borbó]], fixant la seua residència en [[Barcelona]] a on, a principis de [[1833]], ya estava al front de les oficines del ''[[Diccionario geográfico universal]]'' (Barcelona, [[1829]]-[[1834]]) que en aquella ciutat es publicava. Aixina mateix, assumix la direcció del periòdic progressiste ''El Catalán'', d'octubre a maig de [[1835]].		Exiliat en [[França]] entre els anys [[1830]] i [[1832]], es va dedicar en [[París]] i en [[Tours]] a l'estudi de la geografia i de l'estadística. Va poder tornar a Espanya, una volta fallit [[Ferrando VII]], gràcies a l'[[amnistia]] decretada per la reina [[María Cristina de Borbó]], fixant la seua residència en [[Barcelona]] a on, a principis de l'any [[1833]], ya estava al front de les oficines del ''[[Diccionario geográfico universal]]'' (Barcelona, [[1829]]-[[1834]]) que en aquella ciutat es publicava. Aixina mateix, assumix la direcció del periòdic progressiste ''El Catalán'', d'[[octubre]] a [[maig]] de [[1835]].

	Llicenciat en Dret en [[1834]], eixe any concep ya un pla per a crear un ''Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar'' (conegut popularment pel Diccionari de Madoz o, simplement, Madoz), que conseguiria vore culminat en [[1850]]. En [[1835]] publica el seu ''Resenya sobre el Clero espanyol i examen de la naturalea dels bens eclesiàstics''. En eixe mateix any, es convertix en capità d'artilleria dels Voluntaris d'[[Isabel II]] i és nomenat comissari regi en caràcter de governador militar, juge de primera instància, subdelegat de rendes i cap de les forces del [[Vall d'Arán]].		Llicenciat en Dret en l'any [[1834]], eixe any concep ya un pla per a crear un ''Diccionari geogràfic-estadístic-històric d'Espanya i les seues possessions d'Ultramar'' (conegut popularment pel Diccionari de Madoz o, simplement, Madoz), que conseguiria vore culminat en [[1850]]. En l'any [[1835]] publica el seu ''Resenya sobre el Clero espanyol i examen de la naturalea dels bens eclesiàstics''. En eixe mateix any, es convertix en capità d'artilleria dels Voluntaris d'[[Isabel II]] i és nomenat comissari regi en caràcter de governador militar, juge de primera instància, subdelegat de rendes i cap de les forces del [[Vall d'Arán]].

	Des de l'any [[1836]] fon diputat del Congrés en vàries eleccions. En [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona. Eixercí també de president de la cambra durant un breu periodo al començament de [[1855]].		Des de l'any [[1836]] fon diputat del Congrés en vàries eleccions. En [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de [[Barcelona]]. Eixercí també de president de la cambra durant un breu periodo al començament de [[1855]].

	En [[1843]] es va posar al front d'una coalició progressista d'oposició a [[Espartero]]. Despuix de la [[Vicalvarada]] de [[1854]], el 9 d'agost fon nomenat governador civil de Barcelona. Tornà despuix al seu escan de diputat, va presidir les Corts, i el 21 de giner de [[1855]] se li va confiar el Ministeri de Facenda. Va aprofitar llavors per a presentar el seu famós proyecte de [[llei de Desamortisació]], i va conseguir que s'aprovara.		En l'any [[1843]] es va posar al front d'una coalició progressista d'oposició a [[Espartero]]. Despuix de la [[Vicalvarada]] de [[1854]], el [[9 d'agost]] fon nomenat governador civil de Barcelona. Tornà despuix al seu escan de diputat, va presidir les Corts, i el [[21 de giner]] de [[1855]] se li va confiar el Ministeri de Facenda. Va aprofitar llavors per a presentar el seu famós proyecte de [[llei de Desamortisació]], i va conseguir que s'aprovara.

	Des de [[1859]] fon membre del Consell de Govern i Administració del Fondo de Redenció i Enganches per al Servici Militar. En [[1860]] funda i dirigix la companyia immobiliària i de segurs "La Peninsular".		Des de [[1859]] fon membre del Consell de Govern i Administració del Fondo de Redenció i Enganches per al Servici Militar. En l'any [[1860]] funda i dirigix la companyia immobiliària i de segurs "La Peninsular".

	Despuix de la [[revolució de 1868]] («la Gloriosa») fon governador de [[Madrit]], càrrec al que va renunciar al poc de temps. Es va opondre al govern provisional. Despuix de votar la candidatura d'[[Amadeu de Saboya]], duc d'Aosta per al vacant tro d'Espanya, va formar part de la delegació espanyola enviada a [[Florència]] per a oferir-li la corona, pero en [[Gènova]] li va sorprendre la mort, l'11 de decembre de [[1870]] a les tres de la vesprada.		Despuix de la [[revolució de 1868]] («la Gloriosa») fon governador de [[Madrit]], càrrec al que va renunciar al poc de temps. Es va opondre al govern provisional. Despuix de votar la candidatura d'[[Amadeu de Saboya]], duc d'Aosta per al vacant tro d'Espanya, va formar part de la delegació espanyola enviada a [[Florència]] per a oferir-li la corona, pero en [[Gènova]] li va sorprendre la mort, l'11 de decembre de [[1870]] a les tres de la vesprada.
Llínea 38:		Llínea 38:
	== Reconeiximents ==		== Reconeiximents ==

	* En [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona.		* En l'any [[1854]] fon nomenat fill adoptiu de Barcelona.
	* En memòria seua té dedicat un carrer en el Segon Eixample de [[Pamplona]], la seua ciutat natal.		* En memòria seua té dedicat un carrer en el Segon Eixample de [[Pamplona]], la seua ciutat natal.