Patraix (Districte) - Historial de revisions

Caro de Segeda en 19:46 10 ago 2025

2025-08-10T19:46:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:46 10 ago 2025
Llínea 46:		Llínea 46:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	{{Commonscat\|Patraix}}		{{Commonscat\|Patraix}}
			* [https://www.ayto-valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]

	* [https://www.ayto-valencia.es/ Ajuntament de Valéncia]		{{Districtes, barris i pedanies de Valéncia}}

	[[Categoria:Valéncia]]		[[Categoria:Valéncia]]
	[[Categoria:Districtes de Valéncia]]		[[Categoria:Districtes de Valéncia]]

Jose2 en 11:03 3 jul 2023

2023-07-03T11:03:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:03 3 jul 2023
Llínea 41:		Llínea 41:
	* Joan Baptista Burguet, poeta i autor teatral		* Joan Baptista Burguet, poeta i autor teatral
	* Joan Benlloch i Vivó, cardenal, bisbe d'Urgell i copríncpp d'Andorra		* Joan Benlloch i Vivó, cardenal, bisbe d'Urgell i copríncpp d'Andorra

			== Vore també ==
			* [[Districtes de Valéncia]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'camperola' a 'llauradora'

2022-06-29T21:08:06Z

Text reemplaça - 'camperola' a 'llauradora'

← Revisió anterior		Revisió de 21:08 29 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria\|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual.		Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria\|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual.

	Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia\|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta ~~camperola~~ de l'any [[1663]], quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat.		Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia\|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta llauradora de l'any [[1663]], quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat.

	Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia\|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora.		Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia\|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora.

Jose2 en 19:19 3 maig 2022

2022-05-03T19:19:44Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 3 maig 2022
Llínea 11:		Llínea 11:
	'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].		'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].

	Llimita pel nort en el [[districte de l'Olivereta]], al sur en els districtes de [[Districte de Jesús\|Jesús]] i [[Districte de ~~Pobles~~ del Sur\|~~Pobles~~ del Sur]], a l'est en [[Extramurs]] i a l'oest en el municipi de [[Chirivella]].		Llimita pel nort en el [[districte de l'Olivereta]], al sur en els districtes de [[Districte de Jesús\|Jesús]] i [[Districte de Poblats del Sur\|Poblats del Sur]], a l'est en [[Extramurs]] i a l'oest en el municipi de [[Chirivella]].

	Va ser un poble independent fins a l'any [[1870]], moment en què es va anexionar a la ciutat de Valéncia a petició pròpia de l'Ajuntament de Patraix d'aquella época.		Va ser un poble independent fins a l'any [[1870]], moment en què es va anexionar a la ciutat de Valéncia a petició pròpia de l'Ajuntament de Patraix d'aquella época.

Jose2 en 19:19 3 maig 2022

2022-05-03T19:19:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 3 maig 2022
Llínea 27:		Llínea 27:

	Entre el patrimoni del barri destaca l'antic Convent de Jesús fundat en el [[sigle XV]], que va ser seu del manicomi provincial de Valéncia entre els anys [[1867]] i [[1993]].		Entre el patrimoni del barri destaca l'antic Convent de Jesús fundat en el [[sigle XV]], que va ser seu del manicomi provincial de Valéncia entre els anys [[1867]] i [[1993]].

			== Població ==
			El districte de Patraix tenia 58.401 habitants en l'any [[2007]], dividits entre cinc barris:

			* Patraix: 25.429 hab.
			* Sant Isidre: 10.002 hab.
			* Vara de Quart: 10.916 hab.
			* Safranar: 8.641 hab.
			* Favara: 3.413 hab.

			== Personages ilustres ==
			* [[Nicasi Benlloch]] i Giner, [[mege]].
			* Joan Baptista Burguet, poeta i autor teatral
			* Joan Benlloch i Vivó, cardenal, bisbe d'Urgell i copríncpp d'Andorra

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 19:15 3 maig 2022

2022-05-03T19:15:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 3 maig 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	[[File:Calle ii rep española vcia.jpg\|thumb\|250px\|Carrer del barri de Vara de Quart]]		[[File:Calle ii rep española vcia.jpg\|thumb\|250px\|Carrer del barri de Vara de Quart]]

			[[File:Patraix. Església de Sant Isidre Llaurador.JPG\|thumb\|180px\|Iglésia de Patraix]]

	'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].		'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].

Jose2 en 19:12 3 maig 2022

2022-05-03T19:12:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 3 maig 2022
Llínea 4:		Llínea 4:

	[[File:Alqueria dels Frares 03.jpg\|thumb\|250px\|Alqueria dels Frares en el barri de Sant Isidre]]		[[File:Alqueria dels Frares 03.jpg\|thumb\|250px\|Alqueria dels Frares en el barri de Sant Isidre]]

			[[File:Calle ii rep española vcia.jpg\|thumb\|250px\|Carrer del barri de Vara de Quart]]

	'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].		'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].

Jose2 en 19:07 3 maig 2022

2022-05-03T19:07:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 3 maig 2022
Llínea 5:		Llínea 5:
	[[File:Alqueria dels Frares 03.jpg\|thumb\|250px\|Alqueria dels Frares en el barri de Sant Isidre]]		[[File:Alqueria dels Frares 03.jpg\|thumb\|250px\|Alqueria dels Frares en el barri de Sant Isidre]]

	'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Favara]].		'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].

	Llimita pel nort en el [[districte de l'Olivereta]], al sur en els districtes de [[Districte de Jesús\|Jesús]] i [[Districte de Pobles del Sur\|Pobles del Sur]], a l'est en [[Extramurs]] i a l'oest en el municipi de [[Chirivella]].		Llimita pel nort en el [[districte de l'Olivereta]], al sur en els districtes de [[Districte de Jesús\|Jesús]] i [[Districte de Pobles del Sur\|Pobles del Sur]], a l'est en [[Extramurs]] i a l'oest en el municipi de [[Chirivella]].

Jose2 en 19:03 3 maig 2022

2022-05-03T19:03:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:03 3 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Patraix, plaça.JPG\|thumb\|250px\|Plaça de Patraix]]		[[File:Patraix, plaça.JPG\|thumb\|250px\|Plaça de Patraix en el barri de Patraix]]

			[[File:Cl Campos Crespo VLC a.jpg\|thumb\|250px\|Carrer Campos Crespo en el barri de Safranar]]

			[[File:Alqueria dels Frares 03.jpg\|thumb\|250px\|Alqueria dels Frares en el barri de Sant Isidre]]

	'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Favara]].		'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Favara]].

Jose2 en 18:58 3 maig 2022

2022-05-03T18:58:57Z

@@ Llínea 1: / Llínea 1: @@
+[[File:Patraix, plaça.JPG|thumb|250px|Plaça de Patraix]]
 '''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Favara]].
@@ Llínea 19: / Llínea 19: @@
 Entre el patrimoni del barri destaca l'antic Convent de Jesús fundat en el [[sigle XV]], que va ser seu del manicomi provincial de Valéncia entre els anys [[1867]] i [[1993]].

← Revisió anterior		Revisió de 21:08 29 jun 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria\|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual.		Els vestigis més antics i indicis d'un possible Patraix romà nos remeten a dos llàpides en inscripcions, d'alguna vila romana. El mateix nom del barri remet a un ètim [[llatí]], «el lloc a on hi ha pedres o el pedreguer». A partir d'esta paraula llatina, l'àrap hauria continuat l'evolució a les formes antigues Petrayr i Patrayr. Segons la documentació, en época àrap es donava l'existència de dos patraixs, el de dalt (Patraix el de dalt o al-fawqiyya i Patraix el de baix o al-safliyya). Esta existència de dos llogarets, provablement dos [[Alqueria\|alqueries]], hauria provocat l'afegiment d'una -s final que hauria donat la forma Patrayrs, antecedent immediat del topònim actual.

	Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia\|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta ~~camperola~~ de l'any [[1663]], quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat.		Posteriorment a la conquesta cristiana, el lloc va ser donat als Escrivà en forma de senyoriu. A partir d'eixe moment, Patraix va ser venut als Càrdenas. El poble es va vore implicat en les [[Epidèmia\|epidèmies]] de [[pesta]] de l'any [[1647]], durant les quals va allojar un hospital, i tingué un paper rellevant en la revolta llauradora de l'any [[1663]], quan alguns dels llauradors del lloc de Patraix s'alçaren en armes contra la ciutat.

	Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia\|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora.		Patraix fon poble independent fins a l'any 1870, quan les dificultats econòmiques del municipi, derivades de la seua escassa capacitat recaudatòria, aconsellaren que s'iniciara l'anexió del terme a la ciutat de Valéncia. En el moment de produir-se esta incorporació, i segons consta en el cens de 1870, la població contava en unes setanta cases i unes 426 persones, la majoria dedicades a l'agricultura de l'[[Horta de Valéncia\|horta]] immediata. El pas de la industrialisació pel poble deixà importants edificis com la fàbrica sedera de La Battifora.

← Revisió anterior		Revisió de 19:15 3 maig 2022
Llínea 6:		Llínea 6:

	[[File:Calle ii rep española vcia.jpg\|thumb\|250px\|Carrer del barri de Vara de Quart]]		[[File:Calle ii rep española vcia.jpg\|thumb\|250px\|Carrer del barri de Vara de Quart]]

			[[File:Patraix. Església de Sant Isidre Llaurador.JPG\|thumb\|180px\|Iglésia de Patraix]]

	'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].		'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 3 maig 2022
Llínea 4:		Llínea 4:

	[[File:Alqueria dels Frares 03.jpg\|thumb\|250px\|Alqueria dels Frares en el barri de Sant Isidre]]		[[File:Alqueria dels Frares 03.jpg\|thumb\|250px\|Alqueria dels Frares en el barri de Sant Isidre]]

			[[File:Calle ii rep española vcia.jpg\|thumb\|250px\|Carrer del barri de Vara de Quart]]

	'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].		'''Patraix''' és el districte nº 8 i també un barri de la ciutat de [[Valéncia]], que inclou, ademés de [[Patraix]], els barris de [[Sant Isidre]], [[Vara de Quart]], [[Safranar]] i [[Barri de Favara\|Favara]].