Valencian en 07:37 11 jun 2026

2026-06-11T07:37:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:37 11 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Paul Hindemith''' (16 de novembre de 1895 – 28 de decembre de 1963) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en 1921, en el que realisà numeroses gires per Europa. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la década de 1920, en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.		'''Paul Hindemith''' ([[16 de novembre]] de [[1895]] – [[28 de decembre]] de [[1963]]) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en 1921, en el que realisà numeroses gires per Europa. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la década de 1920, en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.

	La majoria de les composicions de Hindemith estan sustentades per un to fonamental i utilisen formes musicals, aixina com contrapunt i cadència, pròpies de les tradicions barroca i clàssica. El seu llenguage harmònic és més modern, amprant lliurement les dotze notes de l'escala cromàtica dins del seu marc tonal, tal com es detalla en el seu tractat en tres volums, ''The Craft of Musical Composition''.		La majoria de les composicions de Hindemith estan sustentades per un to fonamental i utilisen formes musicals, aixina com contrapunt i cadència, pròpies de les tradicions barroca i clàssica. El seu llenguage harmònic és més modern, amprant lliurement les dotze notes de l'escala cromàtica dins del seu marc tonal, tal com es detalla en el seu tractat en tres volums, ''The Craft of Musical Composition''.

Avenza: Creació de la pàgina

2026-06-11T06:58:01Z

Creació de la pàgina

Pàgina nova

'''Paul Hindemith''' (16 de novembre de 1895 – 28 de decembre de 1963) fon un compositor, teòric musical, professor, violista i director d'orquesta germà-nortamericana. Fundà el ''Quartet Amar'' en 1921, en el que realisà numeroses gires per Europa. Com a compositor, es convertí en un important defensor de l'estil de la ''Neue Sachlichkeit'' (Nova Objectivitat) en la década de 1920, en composicions com ''Kammermusik'', que incloïen obres en la viola i la viola d’amore com a instruments solistes en un esperit neobachià. Entre les seues atres composicions destacades es troben el cicle de cançons ''Das Marienleben'' (1923), el oratori ''Das Unaufhörliche'' (1931),<ref>[https://www.gramophone.co.uk/reviews/review?slug=hindemith-das-unaufh%C3%B6rliche "Hindemith (Das) Unaufhörliche"] ''Gramaphone''</ref> ''Der Schwanendreher'' per a viola i orquesta (1935), l'òpera ''Mathis der Maler'' (1938), la simfonia ''Mathis der Maler'' (1934), la ''Symphonic Metamorphosis of Themes by Carl Maria von Weber'' (1943) i el oratorio ''When Lilacs Last in the Dooryard Bloom'd'' (1946), un rèquiem basat en el poema de Walt Whitman. Hindemith i la seua esposa emigraren a Suïssa i a Estats Units abans de la Segona Guerra Mundial, despuix de l'agravament de les seues dificultats en el règim nazi alemà. En els seus últims anys, dirigí i gravà gran part de la seua pròpia música.

La majoria de les composicions de Hindemith estan sustentades per un to fonamental i utilisen formes musicals, aixina com contrapunt i cadència, pròpies de les tradicions barroca i clàssica. El seu llenguage harmònic és més modern, amprant lliurement les dotze notes de l'escala cromàtica dins del seu marc tonal, tal com es detalla en el seu tractat en tres volums, ''The Craft of Musical Composition''.

== Gravacions ==
Hindemith fon un compositor prolífic.<ref>Allison, John (4 December 2013). [https://www.telegraph.co.uk/culture/music/classicalmusic/10484549/Paul-Hindemith-The-20th-centurys-most-neglected-composer.html "Paul Hindemith: The 20th century's most neglected composer"]. ''The Telegraph''. Archived from the original on 12 January 2022.</ref> Dirigí part de la seua pròpia música en una série de gravacions per a EMI en l'Orquesta Philharmonia i per a Deutsche Grammophon en l'Orquesta Filharmònica de Berlín, que han segut remasterisades digitalment i publicades en CD.<ref>"Review: Hindemith Conducts Hindemith". ''Gramophone'': 40. 20 April 1987.</ref> <ref>[https://www.amazon.com/dp/B0000U1NHE "Hindemith Conducts Hindemith: The Complete Recordings on Deutsche Grammophon"]. ''Amazon''. Consultat 11 de juny de 2026.</ref> El ''Concert per a violí'' també fon gravat per Decca/London, en el propi compositor dirigint a l'Orquesta Simfònica de Londres i en David Oistrakh com a solista. Everest Records publicà una gravació en LP del ''When Lilacs Last in'' ''the Dooryard Bloom'd'' de Hindemith posterior a la guerra («Un rèquiem per a aquells a els qui amem»), dirigida per Hindemith. En 1963 es realisà per a Columbia Records una gravació en estéreo de Hindemith dirigint el rèquiem en l'Orquesta Filharmònica de Nova York, ab Louise Parker i George London com a solistes, que posteriorment fon publicada en CD. També va aparéixer en televisió com a director invitat de l'Orquesta Simfònica de Chicago en la série de difusió nacional ''Music from Chicago''; les interpretacions han segut publicades en vídeo domèstic per VAI. Una colecció completa de la música orquestal de Hindemith fon gravada per orquestes alemanes i australianes, totes baix la direcció de Werner Andreas Albert i publicades pel sagell CPO.

== Hindemith i George Balanchine ==
[[George Balanchine]] encarregà a Hindemith una peça per a piano i corda, aparentment a lo manco en part per a que el propi Balanchine (un pianiste competent) l'interpretara durant reunions musicals en amics. És possible que Hindemith basara part del material en música que havia compost per a un proyecte abandonat en el coreógraf [[Léonid Massine]].<ref>Corleonis, Adrian. [https://americansymphony.org/concert-notes/theme-and-variations-die-vier-temperamente-the-four-temperaments-1940/ "Paul Hindemith, Theme and Variations, "Die vier Temperamente" (The Four Temperaments)"].</ref> <ref>Hewett, Ivan. [https://www.chandos.net/chanimages/Booklets/CH9124.pdf "Liner Notes for Chandos CD CHAN 9124"] (PDF).</ref> La música fon estrenada públicament en Boston en 1944, en [[Lukas Foss]] com a solista.<ref>[https://archives.bso.org/Search.aspx?searchType=Performance&Season=1944-1945%20Season "Boston Symphony Orchestra Performance History Search"].</ref> En 1946, el ballet de Balanchine sobre esta partitura s'estrenà com a part del programa inaugural de la Ballet Society; inicialment, el ballet es presentà en elaborats trages,<ref>Sutton, Madelyn. [https://www.nycballet.com/discover/stories/spotlight-on-the-four-temperaments "The story behind The Four Temperaments, Balanchine's seminal non-narrative work"].</ref> pero des de 1951 s'interpreta en roba d'ensaig.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/the-four-temperaments "The Four Temperaments"].</ref>

En 1978, el New York City Ballet estrenà ''Kammermusik n.º 2'', un ballet de Balanchine basat en la segona obra de la série ''Kammermusik'' de Hindemith de la década de 1920.<ref>[https://www.nycballet.com/discover/ballet-repertory/kammermusik-no-2 "Kammermusik No. 2"].</ref>

== Hindemithon Festival ==
Des de 2003 fins a a lo manco 2017 s'ha celebrat un festival anual de la música de Hindemith en la William Paterson University de Wayne, [[Nova Jersey]]. En ell participen estudiants, personal docent i músics professionals que interpreten una àmplia varietat d'obres de Hindemith.<ref>[https://www.wpunj.edu/coac/departments/music/concerts/midday17Spring "Midday Artists Series"]. William Paterson University. Spring 2017. Retrieved 1 April 2023.</ref>

Paul Hindemith - Historial de revisions

Valencian en 07:37 11 jun 2026

Avenza: Creació de la pàgina