https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?action=history&feed=atom&title=Pedra_filosofal 2026-05-05T11:07:58Z Historial de revisions per a esta pàgina en la wiki MediaWiki 1.45.1 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedra_filosofal&diff=462409&oldid=prev 2026-01-21T09:14:04Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 09:14 21 gin 2026</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l13">Llínea 13:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 13:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Lliteratura ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Lliteratura ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">  </del></div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">    </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Alquímia]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Alquímia]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Objectes mitològics]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Objectes mitològics]]</div></td></tr> <!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-393814:rev-462409:php=table --> </table>

Reval https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedra_filosofal&diff=393814&oldid=prev 2025-03-25T18:07:42Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 18:07 25 març 2025</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l13">Llínea 13:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 13:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Lliteratura ==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Lliteratura ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div> </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div><ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">  </ins></div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Alquímia]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Alquímia]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Objectes mitològics]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Objectes mitològics]]</div></td></tr> <!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-360888:rev-393814:php=table --> </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedra_filosofal&diff=360888&oldid=prev 2024-10-25T08:57:59Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 08:57 25 oct 2024</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l11">Llínea 11:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 11:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L&#039;alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[sigle XVIII]] posà les bases definitives de la [[química]] com a ciència moderna experimental i quantitativa.</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L&#039;alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[sigle XVIII]] posà les bases definitives de la [[química]] com a ciència moderna experimental i quantitativa.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Lliteratura==</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>== Lliteratura ==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La pedra filosofal ix citada en el primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Alquímia]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Alquímia]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Objectes mitològics]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Objectes mitològics]]</div></td></tr> <!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-94151:rev-360888:php=table --> </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedra_filosofal&diff=94151&oldid=prev 2016-01-26T09:02:14Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 09:02 26 gin 2016</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l3">Llínea 3:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 3:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La &#039;&#039;&#039;pedra filosofal&#039;&#039;&#039;, era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l&#039;[[or]] sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d&#039;or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i [[sofre]] perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d&#039;esta barreja trobarien el noble metal.  </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La &#039;&#039;&#039;pedra filosofal&#039;&#039;&#039;, era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no solament la de conseguir l&#039;[[or]] sino la de curar algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d&#039;or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i [[sofre]] perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d&#039;esta barreja trobarien el noble metal.  </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els àraps varen nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al [[<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">segle </del>XVIII]], als ''científics'' se'ls nomenava "filòsofs", per lo que cosa es podria haver dit pedra ''científica'').</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els àraps varen nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', lo que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al [[<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">sigle </ins>XVIII]], als ''científics'' se'ls nomenava "filòsofs", per lo que cosa es podria haver dit pedra ''científica'').</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l&#039;elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal  </div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els alquimistes, ademés de buscar en fruïció l&#039;elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal  </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En el [[<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">segle </del>XVI]], Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.  </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En el [[<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">sigle </ins>XVI]], Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.  </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[<del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">segle </del>XVIII]] posà les bases definitives de la [[química]] com a ciència moderna experimental i quantitativa.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">sigle </ins>XVIII]] posà les bases definitives de la [[química]] com a ciència moderna experimental i quantitativa.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Lliteratura==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Lliteratura==</div></td></tr> <!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-69109:rev-94151:php=table --> </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedra_filosofal&diff=69109&oldid=prev 2014-05-15T18:37:31Z

<p></p> <table style="background-color: #fff; color: #202122;" data-mw="interface"> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <col class="diff-marker" /> <col class="diff-content" /> <tr class="diff-title" lang="vlc"> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">← Revisió anterior</td> <td colspan="2" style="background-color: #fff; color: #202122; text-align: center;">Revisió de 18:37 15 maig 2014</td> </tr><tr><td colspan="2" class="diff-lineno" id="mw-diff-left-l1">Llínea 1:</td> <td colspan="2" class="diff-lineno">Llínea 1:</td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Carl Spitzweg 015.jpg|thumb|L&#039;alquimista]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Archiu:Carl Spitzweg 015.jpg|thumb|L&#039;alquimista]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">només </del>la de conseguir l'or sino la de <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">guarir </del>algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i sofre perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal.  </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La '''pedra filosofal''', era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">solament </ins>la de conseguir l'<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>or<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]] </ins>sino la de <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">curar </ins>algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d'or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>sofre<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]] </ins>perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d'esta barreja trobarien el noble metal.  </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els àraps <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">van </del>nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">el </del>que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al segle XVIII, als ''científics'' se'ls nomenava "filòsofs", per <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">la qual </del>cosa es podria haver dit pedra ''científica'').</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els àraps <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">varen </ins>nomenar esta substància imaginària ''al-iksir'', <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">lo </ins>que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d'alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. ("Filosofal" perqué fins al <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>segle XVIII<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]]</ins>, als ''científics'' se'ls nomenava "filòsofs", per <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">lo que </ins>cosa es podria haver dit pedra ''científica'').</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els alquimistes, <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">a més </del>de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal  </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>Els alquimistes, <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">ademés </ins>de buscar en fruïció l'elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal  </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En el segle XVI, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.  </div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>En el <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>segle XVI<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]]</ins>, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d'elaborar l'elixir de la vida.  </div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[segle XVIII]] posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>L'alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[segle XVIII]] posà les bases definitives de la <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">[[</ins>química<ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">]] </ins>com a ciència moderna experimental i quantitativa.</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Lliteratura==</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>==Lliteratura==</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker" data-marker="−"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #ffe49c; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La pedra filosofal <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">surt </del>citada <del style="font-weight: bold; text-decoration: none;">al </del>primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].</div></td><td class="diff-marker" data-marker="+"></td><td style="color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #a3d3ff; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>La pedra filosofal <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">ix </ins>citada <ins style="font-weight: bold; text-decoration: none;">en el </ins>primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><br></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Alquímia]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Alquímia]]</div></td></tr> <tr><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Objectes mitològics]]</div></td><td class="diff-marker"></td><td style="background-color: #f8f9fa; color: #202122; font-size: 88%; border-style: solid; border-width: 1px 1px 1px 4px; border-radius: 0.33em; border-color: #eaecf0; vertical-align: top; white-space: pre-wrap;"><div>[[Categoria:Objectes mitològics]]</div></td></tr> <!-- diff cache key lenciclopediaorg:diff:1.41:old-69083:rev-69109:php=table --> </table>

Jose2 https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Pedra_filosofal&diff=69083&oldid=prev 2014-05-15T13:10:52Z

<p>Pàgina nova, en el contingut: «<a href="/wiki/Archiu:Carl_Spitzweg_015.jpg" title="Archiu:Carl Spitzweg 015.jpg">thumb|L&#039;alquimista</a> La &#039;&#039;&#039;pedra filosofal&#039;&#039;&#039;, era una substància ansiosament buscada pels <a href="/wiki/Alqu%C3%ADmia" title="Alquímia">alquimistes</a> i cobejad...».</p> <p><b>Pàgina nova</b></p><div>[[Archiu:Carl Spitzweg 015.jpg|thumb|L&#039;alquimista]]<br /> <br /> La &#039;&#039;&#039;pedra filosofal&#039;&#039;&#039;, era una substància ansiosament buscada pels [[alquímia|alquimistes]] i cobejada perqué se li suponien virtuts maravelloses, no només la de conseguir l&#039;or sino la de guarir algunes malalties i otorgar la immortalitat. Per a la fabricació d&#039;or es buscava un material que facilitara la barreja de mercuri i sofre perqué se suponia que este era el camí encertat. A partir d&#039;esta barreja trobarien el noble metal. <br /> <br /> Els àraps van nomenar esta substància imaginària &#039;&#039;al-iksir&#039;&#039;, el que es coneix hui com elixir. Ho imaginaven com una pols seca, procedent d&#039;alguna pedra especial i per este motiu ho nomenaven també pedra filosofal. (&quot;Filosofal&quot; perqué fins al segle XVIII, als &#039;&#039;científics&#039;&#039; se&#039;ls nomenava &quot;filòsofs&quot;, per la qual cosa es podria haver dit pedra &#039;&#039;científica&#039;&#039;).<br /> <br /> Els alquimistes, a més de buscar en fruïció l&#039;elixir de la vida, buscaven també un remei que es poguera preparar en el laboratori, capaç de curar totes les malalties. A esta substància imaginària la nomenaven panacea universal <br /> <br /> En el segle XVI, Teophrastus Bombastus von Hohenheim conegut com a [[Paracels]] va buscar i va estudiar la manera d&#039;elaborar l&#039;elixir de la vida. <br /> <br /> L&#039;alquímia no era equivalent a la ciència química, pero va posar les bases de la ciència actual. Se sol dir que [[Lavoisier]] en el [[segle XVIII]] posà les bases definitives de la química com a ciència moderna experimental i quantitativa.<br /> <br /> ==Lliteratura==<br /> La pedra filosofal surt citada al primer llibre de la saga [[Harry Potter]], [[Harry Potter i la pedra filosofal]], de [[Joanne Rowling|J. K. Rowling]].<br /> <br /> [[Categoria:Alquímia]]<br /> [[Categoria:Objectes mitològics]]</div>

Chabi