Pensament crític - Historial de revisions

Lluísm en 18:18 18 jul 2025

2025-07-18T18:18:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 18 jul 2025
Llínea 22:		Llínea 22:
	Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.		Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.

	Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.		Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 07:25 24 jun 2025

2025-06-24T07:25:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:25 24 jun 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Pict logo squared 512.png\|thumb\|250px\|Logo]]

	El '''pensament crític''' és el procés de [[Dubta\|dubtar]] de les afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com [[veritat]]eres. Per això, el pensament crític no aspira a alcançar una veritat absoluta, sino a profundisar en pràctiques i estratègies que nos permeten sometre les nostres conviccions, i les d'atres persones, a discussions.		El '''pensament crític''' és el procés de [[Dubta\|dubtar]] de les afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com [[veritat]]eres. Per això, el pensament crític no aspira a alcançar una veritat absoluta, sino a profundisar en pràctiques i estratègies que nos permeten sometre les nostres conviccions, i les d'atres persones, a discussions.

Lluísm en 07:23 24 jun 2025

2025-06-24T07:23:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:23 24 jun 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.		Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.

	Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.		Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 19:42 4 feb 2025

2025-02-04T19:42:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:42 4 feb 2025
Llínea 20:		Llínea 20:
	Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.		Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.

	Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.		Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 17:39 23 abr 2024

2024-04-23T17:39:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:39 23 abr 2024
Llínea 20:		Llínea 20:
	Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.		Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.

	Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.		Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Importància del pensament crític */

2022-09-18T21:17:06Z

Importància del pensament crític

← Revisió anterior		Revisió de 21:17 18 set 2022
Llínea 21:		Llínea 21:

	Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.		Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.

			== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Critical thinking}}

	[[Categoria:Aprenentage]]		[[Categoria:Aprenentage]]

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «El '''pensament crític''' és el procés de dubtar de les afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com veritateres. Per això, el…»

2022-09-18T20:11:40Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''pensament crític''' és el procés de dubtar de les afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com veritateres. Per això, el…»

Pàgina nova

El '''pensament crític''' és el procés de [[Dubta|dubtar]] de les afirmacions que en la vida quotidiana solen acceptar-se com [[veritat]]eres. Per això, el pensament crític no aspira a alcançar una veritat absoluta, sino a profundisar en pràctiques i estratègies que nos permeten sometre les nostres conviccions, i les d'atres persones, a discussions.

==Importància del pensament crític==
Es definix, des d'un punt de vista pràctic, com el procés per mig del qual s'usa el coneiximent i la [[inteligència]] per a aplegar de forma efectiva a la postura més raonable i justificada sobre un tema. Entre els passos a seguir, els especialistes senyalen que cal adoptar l'actitut d'un pensador crític; reconéixer i evitar els prejuïns cognitius; identificar i caracterisar arguments; evaluar les fonts d'informació; i, finalment, evaluar els arguments.

El pensament crític implica que es deu estar "centrat", en el sentit de que no és simplement pensar, sino pensar sobre alguna cosa que volem comprendre i fer-ho de la millor manera possible, apreciant i evaluant el procés de manera que es puguen prendre "decisions".

El desenroll del pensament crític, estretament lligat a l'expansió de coneiximent, requerix dels següents tres factors:
* Tendència als pensaments crítics.
* Accés a continguts crítics.
* Entorns per a practicar el coneiximent crític (en els seus dos tipos, coneiximent en sí i coneiximent com a instrument per a contribuir a la millora de la vida).
Ser capaç d'utilisar un pensament crític significa que no s'accepte l'opinió de la societat, tenint aixina idees individuals, es coneixen els arguments a favor i en contra i es pren una decisió pròpia respecte a lo que es considere verdader o fals, acceptable o inacceptable, desijable o indesijable.

Este pensament també és un pensament ''objectiu'', basat en el compromís de les pròpies idees segons el seu entorn com a creències individuals. Lo crític enfronta i evalua els prejuïns socials constantment.

Tindre un pensament crític no significa dur la contrària a tot lo món o no estar d'acort en ningú, puix açò últim no seria un pensament crític, sino només un modo simple de pensar que es llimita a contrariar lo que pensen els demés. Per lo tant un pensador crític és capaç, humil, tenaç, prevengut, exigent. Ademés de tindre una postura lliure i oberta, per això un pensador crític comença a destacar-se en el seu mig i a ser reconegut per les seues aportacions, pero tot es conforma a lo llarc del temps en una deguda experiència.

El pensament crític és una habilitat que tot ser humà deu desenrollar, ya que nos dota de qualitats molt específiques que nos ajuden a resoldre problemes d'una millor manera, nos fa més analítics, nos ajuda a saber classificar l'informació en viable i no viable, nos fa més curiosos, voler saber i investigar més sobre temes d'interés. Quan es desenrolla este tipo d'habilitats, també es desenrollen moltes atres capacitats del cervell com la creativitat, l'intuïció, la raó i la llògica, entre unes atres. Les estratègies de pensament crític recolzen a que el pensador crític siga autodirigit i autorregulat.

Pensar críticament implica dominar dits estàndars. D'acort a açò, la meta final de tot pensament crític és que este puga ser lo suficientment sòlit com per a sostindre's per sí mateixa en qualsevol context, sempre i quan mantinga la seua relació en el fenomen implicat.

Derivat de les especificitat analítiques d'esta forma de pensament, s'ha desenrollat una perspectiva que tendix a inhibir l'us i sentit de la crítica perque es considera pot contravindre l'orde que guarda la societat.

[[Categoria:Aprenentage]]
[[Categoria:Crítica]]
[[Categoria:Escepticisme]]
[[Categoria:Evaluació]]
[[Categoria:Raó]]
[[Categoria:Pensament]]
[[Categoria:Psicologia social]]
[[Categoria:Solució de problemes]]
[[Categoria:Filosofia de l'educació]]
[[Categoria:Habilitats de resolució de problemes]]