Petra (Jordania) - Historial de revisions

Alacanti en 00:21 17 oct 2022

2022-10-17T00:21:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:21 17 oct 2022
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.		'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.

	L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà\|vall de l'Aravà]] que s'esten des ~~del~~ [[mar ~~Mort~~]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos\|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).		L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà\|vall de l'Aravà]] que s'esten des de la [[mar Morta]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos\|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).

	Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom\|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu\|Mediterràneu]].		Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom\|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu\|Mediterràneu]].

Alacanti: /* Enllaços externs */

2022-10-17T00:20:45Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 00:20 17 oct 2022
Llínea 22:		Llínea 22:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Petra}}		{{Commonscat\|Petra, Jordan}}

	[[Categoria:Jordània]]		[[Categoria:Jordània]]

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T02:01:40Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 02:01 30 nov 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.		'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.

	L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà\|vall de l'Aravà]] que s'esten des ~~de el~~ [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos\|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).		L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà\|vall de l'Aravà]] que s'esten des del [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos\|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).

	Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom\|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu\|Mediterràneu]].		Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom\|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu\|Mediterràneu]].

Valencian: Text reemplaça - ' a el' a ' al'

2021-11-29T23:42:52Z

Text reemplaça - ' a el' a ' al'

← Revisió anterior		Revisió de 23:42 29 nov 2021
Llínea 6:		Llínea 6:
	Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom\|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu\|Mediterràneu]].		Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom\|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu\|Mediterràneu]].

	Cap ~~a el~~ sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat pels seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís [[Johann Ludwig Burckhardt]] en l'any [[1812]].<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Nacho Ares \|títul=Egipto: tierra de dioses\|editorial= EDAF\|data=2006\|isbn=9788441424982\|llengua=espanyol}}</ref>		Cap al sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat pels seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís [[Johann Ludwig Burckhardt]] en l'any [[1812]].<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Nacho Ares \|títul=Egipto: tierra de dioses\|editorial= EDAF\|data=2006\|isbn=9788441424982\|llengua=espanyol}}</ref>

	Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat\|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic.		Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat\|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic.

Valencian: Text reemplaça - 'per els' a 'pels'

2021-11-29T21:14:12Z

Text reemplaça - 'per els' a 'pels'

← Revisió anterior		Revisió de 21:14 29 nov 2021
Llínea 6:		Llínea 6:
	Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom\|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu\|Mediterràneu]].		Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom\|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu\|Mediterràneu]].

	Cap a el sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat ~~per els~~ seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís [[Johann Ludwig Burckhardt]] en l'any [[1812]].<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Nacho Ares \|títul=Egipto: tierra de dioses\|editorial= EDAF\|data=2006\|isbn=9788441424982\|llengua=espanyol}}</ref>		Cap a el sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat pels seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís [[Johann Ludwig Burckhardt]] en l'any [[1812]].<ref name=>{{ref-llibre \|autor=Nacho Ares \|títul=Egipto: tierra de dioses\|editorial= EDAF\|data=2006\|isbn=9788441424982\|llengua=espanyol}}</ref>

	Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat\|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic.		Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat\|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic.

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Petra a Petra (Jordania) sense deixar una redirecció

2020-01-18T20:52:15Z

Jose2 pàgina traslladada Petra a Petra (Jordania) sense deixar una redirecció

← Revisió anterior		Revisió de 20:52 18 gin 2020
(Sense diferències)

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Petra a Petra (Jordania)

2020-01-18T20:52:03Z

Jose2 pàgina traslladada Petra a Petra (Jordania)

← Revisió anterior		Revisió de 20:52 18 gin 2020
(Sense diferències)

Posmo: /* Enllaços externs */

2015-03-07T23:52:11Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 23:52 7 març 2015
Llínea 27:		Llínea 27:
	[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]		[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
	[[Categoria:Arqueologia]]		[[Categoria:Arqueologia]]
			[[Categoria:Imperi Romà]]

Posmo en 23:50 7 març 2015

2015-03-07T23:50:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 23:50 7 març 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Al Khazneh.jpg\|thumb\|250px\|El ''Tesor'' de Petra]]		[[Image:Al Khazneh.jpg\|thumb\|250px\|El ''Tesor'' de Petra]]
	'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important ~~enclave~~ arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.		'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclavament arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.

	L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà\|vall de l'Aravà]] que s'esten des de el [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos\|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).		L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà\|vall de l'Aravà]] que s'esten des de el [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos\|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «El ''Tesor'' de Petra '''Petra''' (en àrap, '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclave arqueològic de...»

2015-03-07T23:49:24Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|El ''Tesor'' de Petra '''Petra''' (en àrap, '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclave arqueològic de...»

Pàgina nova

[[Image:Al Khazneh.jpg|thumb|250px|El ''Tesor'' de Petra]]
'''Petra''' (en [[àrap]], '''البتراء al-Batrā´''') és un important enclave arqueològic de [[Jordània]], i capital de l'antic regne [[nabateu]]. El nom de Petra prové del [[grec]] πέτρα que significa ''pedra'', i el seu nom és perfectament idòneu; no se tracta d'una ciutat construída en pedra sino, lliteralment, excavada i esculpida en la pedra.

L'assentament de Petra se localisa en un [[vall]] angost, a l'est del [[Aravà|vall de l'Aravà]] que s'esten des de el [[mar Mort]] fins el [[golf d'Aqaba]]. Els restants més celebres de Petra són sense dubte les seues construccions llaurades en la mateixa roca de la vall ([[Speos|hemispeos]]), en particular, els edificis coneguts com el ''Khazneh'' (el Tesor) i el ''Deir'' (el Monasteri).

Fundada en l'antiguetat cap al final de sigle VIII a. C. pels [[Edom|Edomites]], fon ocupada en el sigle VI a. C. pels nabateus que la feren prosperar gràcies a la seua situació en la ruta de les caravanes que portaven el [[incens]], les espècies i atres productes de lux entre [[Egipte]], [[Síria]], [[Aràbia]] i el sur del [[Mar Mediterràneu|Mediterràneu]].

Cap a el sigle VIII, el canvi de les rutes comercials i els terremots patits, conduiren a l'abandó de la ciutat per els seus habitants. Caigué en l'oblit en l'era moderna, i el lloc fon redescobert per al món occidental per l'explorador suís [[Johann Ludwig Burckhardt]] en l'any [[1812]].<ref name=>{{ref-llibre |autor=Nacho Ares |títul=Egipto: tierra de dioses|editorial= EDAF|data=2006|isbn=9788441424982|llengua=espanyol}}</ref>

Numerosos edificis tenen les fronteres directament esculpides en la roca, formant un conjunt monumental únic que a partir del [[6 de decembre]] de [[1985]], està inscrit en la [[Patrimoni de l'Humanitat|Llista del Patrimoni Mundial de l'UNESCO]]. La zona que rodeja el lloc és també, des de [[1993]], [[Parc Nacional]] arqueològic.

<center>
<gallery>
Image:Petra First Glimpse.jpg|Entrada a través del pas del Siq
Image:The Monastery, Petra, Jordan8.jpg|Frontera del ''Deir'' (el Monasteri)
Image:Petra Roman Theater.jpg|Teatre d'época romana
</gallery>
</center>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Petra}}

[[Categoria:Jordània]]
[[Categoria:Patrimoni de l'Humanitat]]
[[Categoria:Arqueologia]]