Piano - Historial de revisions

Lluísm en 17:04 4 ago 2024

2024-08-04T17:04:15Z

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:25:09Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

Valencian: Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

2022-07-06T13:26:36Z

Text reemplaça - '* {{DGLV|' a '{{DGLV|'

← Revisió anterior		Revisió de 13:26 6 jul 2022
Llínea 66:		Llínea 66:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* {{DGLV\|Piano}}		{{DGLV\|Piano}}

	[[Categoria: Instruments musicals]]		[[Categoria: Instruments musicals]]

Jose2: /* Tipos */

2022-05-24T12:00:56Z

Tipos

← Revisió anterior		Revisió de 12:00 24 maig 2022
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Tipos ==		== Tipos ==
			[[File:131 Museu de la Música, piano.jpg\|thumb\|200px\|Piano Girafa]]
	*Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.		*Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.

Jose2: /* Pianos de Coa */

2022-05-24T11:56:02Z

Pianos de Coa

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 24 maig 2022
Llínea 50:		Llínea 50:

	Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:		Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:
			[[File:Boesendorfer 001.jpg\|thumb\|200px\|Piano de Coa]]
	* Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.		* Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.
	* Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.		* Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.

Jose2: /* Pianos Verticals */

2022-05-24T11:53:32Z

Pianos Verticals

← Revisió anterior		Revisió de 11:53 24 maig 2022
Llínea 39:		Llínea 39:

	==== Pianos Verticals ====		==== Pianos Verticals ====
			[[File:Varies 032 cropped.jpg\|thumb\|200px\|Piano vertical]]

	Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:		Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:

Jose2: /* Característiques */

2022-05-24T11:52:02Z

Característiques

← Revisió anterior		Revisió de 11:52 24 maig 2022
Llínea 5:		Llínea 5:

	== Característiques ==		== Característiques ==
			[[File:Steinway grand piano - pedals.jpg\|thumb\|250px\|Pedals d'un piano]]

	El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet.		El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, és també l'instrument que conta en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertany als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor de a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produïx, als instruments polifònics i sintètics o d'harmonia i concert complet.

Jose2: Text reemplaça - 's son ' a 's són '

2022-05-17T09:54:33Z

Text reemplaça - 's son ' a 's són '

← Revisió anterior		Revisió de 09:54 17 maig 2022
Llínea 12:		Llínea 12:
	1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma\|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument.		1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actuen directament les [[ma\|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument.

	2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes ~~son~~ colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit\|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.		2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit\|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.

	3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.		3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.

Valencian: Text reemplaça - ' de el' a ' del'

2021-11-30T01:58:41Z

Text reemplaça - ' de el' a ' del'

← Revisió anterior		Revisió de 01:58 30 nov 2021
Llínea 59:		Llínea 59:
	* Pianos de 88 Notes		* Pianos de 88 Notes

	Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des ~~de els~~ últims anys del [[sigle XIX]].		Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del [[sigle XIX]].

	Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.		Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:49:19Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:49 29 nov 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	El '''piano''' és un instrument musical compost d'una série de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.		El '''piano''' és un instrument musical compost d'una série de cordes metàliques, de diferent llongitut i diàmetro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.

	El seu primer nom fon piano forte degut ~~a els~~ seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià )		El seu primer nom fon piano forte degut als seus matisos ( piano = suau; forte = fort, en italià )

	== Característiques ==		== Característiques ==

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 4 ago 2024
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Tipos ==		== Tipos ==
	[[File:131 Museu de la Música, piano.jpg\|thumb\|200px\|Piano Girafa]]		[[File:131 Museu de la Música, piano.jpg\|thumb\|200px\|Piano Girafa]]
	*Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.		* Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se situen en un pla horisontal.

	*Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical.		* Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se situen en un pla vertical.

	*Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix.		* Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix.

	*Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, nomenat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, nomenat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.		* Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, nomenat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, nomenat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.

	*Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal.		* Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal.

	*Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada.		* Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piràmide truncada.

	*Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[sigle XIX]], quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.		* Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[sigle XIX]], quina part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.

	== El piano modern ==		== El piano modern ==
Llínea 47:		Llínea 47:
	* Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada.		* Vertical Espineta. Menors de 98 cm d'alçada.

	====Pianos de Coa====		==== Pianos de Coa ====

	Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:		Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups genèrics:

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 28 ago 2023
Llínea 15:		Llínea 15:
	2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit\|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.		2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes són colpejades ( percutides ) per chicotets macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit\|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectuen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussió del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.

	3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, ~~cridat~~ fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, ~~cridat~~ celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.		3º. L'instrument musical pròpiament dit, compost de la caixa harmònica resonadora i un sistema de cordes metàliques senzilles, dobles, triples i encara quàdruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuïxen personalment al poder dinàmic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acústic del modern piano de coa. El pedal dret, nomenat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, nomenat celest o suau, actua com la sordina en un violí, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultàneament.

	== Tipos ==		== Tipos ==
Llínea 25:		Llínea 25:
	*Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix.		*Mini Piano: piano chicotet de paret, és similar al vertical pero més baix.

	*Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, ~~cridat~~ fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, ~~cridat~~ celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.		*Piano en Pedaler: piano equipat en un pedaler. El pedal dret, nomenat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, nomenat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseïxen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.

	*Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal.		*Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[sigle XVIII]], son pianos quina caixa és un rectàngul horisontal.
Llínea 42:		Llínea 42:

	Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:		Se caracterisen per tindre l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:
	* Vertical Gran o antic (mal ~~cridat~~ "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada		* Vertical Gran o antic (mal nomenat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada
	* Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada.		* Vertical d'Estudi. De 110 a 139 cm d'alçada.
	* Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada.		* Vertical Consola. De 98 a 109 cm d'alçada.
Llínea 63:		Llínea 63:
	Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del [[sigle XIX]].		Generalment el número o cantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del sigle XIX i la primera década del [[sigle XX]] tenien 85 notes. Posteriorment a eixe periodo els pianos se construïren i encara hui se construïxen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construïen pianos de 88 notes ya des dels últims anys del [[sigle XIX]].

	Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els ~~cridats~~ pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.		Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, són els nomenats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, són capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==