Plaça de la Reina - Historial de revisions

Reval en 19:57 5 nov 2025

2025-11-05T19:57:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:57 5 nov 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	== Curiositats ==		== Curiositats ==
	En [[juny]] de [[1930]] va començar a funcionar en la plaça de la Reina el primer semàfor de Valéncia que era accionat a mà per un guàrdia urbà.		En [[juny]] de [[1930]] va començar a funcionar en la plaça de la Reina el primer semàfor de Valéncia que era accionat a mà per un guàrdia urbà.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia]		* [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia]

Xavier en 11:09 14 ago 2025

2025-08-14T11:09:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:09 14 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Plaça de la Reina 2022 (3).jpg\|thumb\|\|250px\|Plaça de la Reina (Valéncia]]		[[File:Plaça de la Reina 2022 (3).jpg\|thumb\|\|250px\|Plaça de la Reina (Valéncia]]

	La '''Plaça de la Reina ''' de [[Valéncia]], és una de les places més singulars i conegudes de [[Valéncia]] i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la [[Plaça de la Verge]] en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia ([[Mercat Central]] i centre de la ciutat).		La '''Plaça de la Reina ''' de la ciutat de [[Valéncia]], és una de les places més singulars i conegudes de [[Valéncia]] i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la [[Plaça de la Verge]] en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia ([[Mercat Central]] i centre de la ciutat).

	Està situada en el [[Ciutat Vella de Valéncia\|districte de Ciutat Vella de Valéncia]] i en ella confluïxen, entre uns atres, els carrers Micalet, [[Carrer de la Pau\|Pau]], Avellanes, [[Corregeria]], de la Mar, de Cabillers, [[Carrer de Sant Vicent Màrtir\|Sant Vicent Màrtir]] i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la [[Catedral de Valéncia]].		Està situada en el [[Ciutat Vella de Valéncia\|districte de Ciutat Vella de Valéncia]] i en ella confluïxen, entre uns atres, els carrers Micalet, [[Carrer de la Pau\|Pau]], Avellanes, [[Corregeria]], de la Mar, de Cabillers, [[Carrer de Sant Vicent Màrtir\|Sant Vicent Màrtir]] i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la [[Catedral de Valéncia]].

Lluísm: /* Curiositats */

2025-08-12T19:20:43Z

Curiositats

← Revisió anterior		Revisió de 19:20 12 ago 2025
Llínea 66:		Llínea 66:
	== Curiositats ==		== Curiositats ==
	En [[juny]] de [[1930]] va començar a funcionar en la plaça de la Reina el primer semàfor de Valéncia que era accionat a mà per un guàrdia urbà.		En [[juny]] de [[1930]] va començar a funcionar en la plaça de la Reina el primer semàfor de Valéncia que era accionat a mà per un guàrdia urbà.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia]		* [https://www.valencia.es/val/infociutat Infociutat. Ajuntament de Valéncia]

Lluísm: /* Comerços històrics situats en la plaça de la Reina */

2025-08-12T19:19:18Z

Comerços històrics situats en la plaça de la Reina

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 12 ago 2025
Llínea 59:		Llínea 59:

	L'Edifici Monforte, construït entre els anys [[1895]] i [[1909]], eixemple d'arquitectura del modernisme valencià.		L'Edifici Monforte, construït entre els anys [[1895]] i [[1909]], eixemple d'arquitectura del modernisme valencià.
	Varis varen ser els comerços històrics situats en la concorreguda plaça, entre els quals podem destacar: Edifici Singer (en la delegació en Valéncia d'esta casa de màquines de ~~cusir~~), Confitería d'Eugenio Burriel (de gran fama i importància, que va aplegar inclús a montar pabelló en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]), peluqueria Francisco Vicent, almagasens L'Illa de Cuba, bazar Giner, ferreteria La Barcelonesa, cerveseria i restaurant Fortis, bazares Zurita, odontólogo Juan Nájera, taller de carruages i màquines d'agranar Julián Urgell i la molt popular Tómbola de l'arquebisbe [[Marcelino Olaechea]] (Tómbola que en els beneficis que recaptava, l'arquebisbat va construir l'actual barri de Sant Marcelino per a persones en pocs recursos. En els coleges de chiques de Valéncia, es vestien les nines per a despuix sortejar-les en la tómbola).		Varis varen ser els comerços històrics situats en la concorreguda plaça, entre els quals podem destacar: Edifici Singer (en la delegació en Valéncia d'esta casa de màquines de cosir), Confitería d'Eugenio Burriel (de gran fama i importància, que va aplegar inclús a montar pabelló en l'[[Exposició Regional Valenciana de 1909]]), peluqueria Francisco Vicent, almagasens L'Illa de Cuba, bazar Giner, ferreteria La Barcelonesa, cerveseria i restaurant Fortis, bazares Zurita, odontólogo Juan Nájera, taller de carruages i màquines d'agranar Julián Urgell i la molt popular Tómbola de l'arquebisbe [[Marcelino Olaechea]] (Tómbola que en els beneficis que recaptava, l'arquebisbat va construir l'actual barri de Sant Marcelino per a persones en pocs recursos. En els coleges de chiques de Valéncia, es vestien les nines per a despuix sortejar-les en la tómbola).

	== Quilómetro zero de les carreteres de la [[Generalitat Valenciana]] ==		== Quilómetro zero de les carreteres de la [[Generalitat Valenciana]] ==

Lluísm: /* Polèmica */

2025-08-12T19:17:02Z

Polèmica

← Revisió anterior		Revisió de 19:17 12 ago 2025
Llínea 53:		Llínea 53:
	En canvi, el propi ajuntament governat per [[Compromís]] i el [[PSPV\|Partit Socialiste]], va destacar: S'ha creat una plaça de 12.000 metros quadrats. És un proyecte icònic per a un espai monumental singular. No s'ha posat res en la zona de veles perque serà una zona a on es faran activitats, concerts, escenaris, es posarà l'[[arbre de Nadal]] dels comerciants i prop passaran els [[fallers]] cap a l'[[Ofrena]]. Està tot pensat per als seus usos. En la [[plaça de la Verge]] no hi ha arbres, ni en la plaça Major de Madrit i és més verda que les 17 places considerades més boniques del món. I té el doble de vert que abans. S'ha guanyat espai per al peató. És la primera volta que tot l'espai és una plaça, abans estava la glorieta, el jardí del final i el carrer. Ara és unitari i s'ha guanyat coherència. Es resalta millor [[El Micalet]], la torre de Sant Esteban i Santa Catalina i s'ha corregit el problema que suponia l'entrada circular al pàrquing.		En canvi, el propi ajuntament governat per [[Compromís]] i el [[PSPV\|Partit Socialiste]], va destacar: S'ha creat una plaça de 12.000 metros quadrats. És un proyecte icònic per a un espai monumental singular. No s'ha posat res en la zona de veles perque serà una zona a on es faran activitats, concerts, escenaris, es posarà l'[[arbre de Nadal]] dels comerciants i prop passaran els [[fallers]] cap a l'[[Ofrena]]. Està tot pensat per als seus usos. En la [[plaça de la Verge]] no hi ha arbres, ni en la plaça Major de Madrit i és més verda que les 17 places considerades més boniques del món. I té el doble de vert que abans. S'ha guanyat espai per al peató. És la primera volta que tot l'espai és una plaça, abans estava la glorieta, el jardí del final i el carrer. Ara és unitari i s'ha guanyat coherència. Es resalta millor [[El Micalet]], la torre de Sant Esteban i Santa Catalina i s'ha corregit el problema que suponia l'entrada circular al pàrquing.

	En resum, opinions controvertides tant a favor com en contra del resultat final de la remodelació de la plaça, que si ~~ben~~ era necessari tancar al tràfic i modificar, tenia moltes més possibilitats que el resultat final.		En resum, opinions controvertides tant a favor com en contra del resultat final de la remodelació de la plaça, que si be era necessari tancar al tràfic i modificar, tenia moltes més possibilitats que el resultat final.

	== Comerços històrics situats en la plaça de la Reina ==		== Comerços històrics situats en la plaça de la Reina ==

Lluísm: /* Sigle XXI */

2025-08-12T19:14:49Z

Sigle XXI

← Revisió anterior		Revisió de 19:14 12 ago 2025
Llínea 32:		Llínea 32:
	En [[juliol]] de [[2015]] l'Ajuntament va encarregar un estudi arquitectònic per a conéixer la viabilitat de la remodelació de la plaça i el seu aparcament.		En [[juliol]] de [[2015]] l'Ajuntament va encarregar un estudi arquitectònic per a conéixer la viabilitat de la remodelació de la plaça i el seu aparcament.

	El [[20 de decembre]] de [[2019]] l'Ajuntament de Valéncia va aprovar el proyecte per a la remodelació integral de la plaça, firmat per l'arquitecte José María Tomás Llavador. El tancament al públic per mig d'un entancat perimetral es va iniciar el [[26 d'abril]] de [[2021]], per la prorrogació que la pandèmia de [[Covid-19]] va provocar en el proyecte urbanístic. El proyecte implicava el tancament al tràfic de turismes, taxis i autobusos, deixant excepcionalment el pas als vehículs de residents i clients de l'aparcament subterràneu. La reforma va constar de tres fases: la primera d'obra dura, en la retirada de tot el material en que ~~està~~ urbanisada, en la segona fase es varen instalar tots els servicis i l'última es va dedicar a l'urbanisació i pavimentació definitiva.		El [[20 de decembre]] de [[2019]] l'Ajuntament de Valéncia va aprovar el proyecte per a la remodelació integral de la plaça, firmat per l'arquitecte José María Tomás Llavador. El tancament al públic per mig d'un entancat perimetral es va iniciar el [[26 d'abril]] de [[2021]], per la prorrogació que la pandèmia de [[Covid-19]] va provocar en el proyecte urbanístic. El proyecte implicava el tancament al tràfic de turismes, taxis i autobusos, deixant excepcionalment el pas als vehículs de residents i clients de l'aparcament subterràneu. La reforma va constar de tres fases: la primera d'obra dura, en la retirada de tot el material en que estava urbanisada, en la segona fase es varen instalar tots els servicis i l'última es va dedicar a l'urbanisació i pavimentació definitiva.

	Les obres es varen retardar per la troballa de restants arqueològics subterràneus: un forn de l'[[Antiga Roma\|época romana]] republicana, ceràmiques islàmiques, un mur visigot i els raïls del tramvia de finals del sigle XIX. Dits raïls varen quedar parcialment a la vista una volta finalisades les obres. Les edificacions descobertes pels arqueòlecs varen ser tapades per la nova plaça, encara que queda oberta la possibilitat de futures excavacions. Precisament la plaça es troba en l'antic llímit sur de la primitiva ciutat romana de Valentia, fundada en l'any [[138 a. C.\|138]] abans de [[Crist]]. Es varen trobar ademés 70 [[Moneda\|monedes]] de l'época de [[Jaume I d'Aragó]] ([[1208]]-[[1276]]) en acunyament de les cases de moneda de [[Barcelona]] i la de Valéncia.		Les obres es varen retardar per la troballa de restants arqueològics subterràneus: un forn de l'[[Antiga Roma\|época romana]] republicana, ceràmiques islàmiques, un mur visigot i els raïls del tramvia de finals del sigle XIX. Dits raïls varen quedar parcialment a la vista una volta finalisades les obres. Les edificacions descobertes pels arqueòlecs varen ser tapades per la nova plaça, encara que queda oberta la possibilitat de futures excavacions. Precisament la plaça es troba en l'antic llímit sur de la primitiva ciutat romana de Valentia, fundada en l'any [[138 a. C.\|138]] abans de [[Crist]]. Es varen trobar ademés 70 [[Moneda\|monedes]] de l'época de [[Jaume I d'Aragó]] ([[1208]]-[[1276]]) en acunyament de les cases de moneda de [[Barcelona]] i la de Valéncia.

	== Polèmica ==		== Polèmica ==

Lluísm: /* Sigle XX */

2025-08-12T19:13:19Z

Sigle XX

← Revisió anterior		Revisió de 19:13 12 ago 2025
Llínea 20:		Llínea 20:

	=== [[Sigle XX]] ===		=== [[Sigle XX]] ===
	La plaça de la Reina va ser el centre neuràlgic de la Valéncia antiga. Quan al principi del sigle XX es va proyectar l'expansió de la ciutat, la reforma que definiria la nova i definitiva plaça de la Reina va quedar relegada a un segon pla degut problemes de disseny. Des de l'any [[1911]] i durant vàries décades, el consistori va considerar varis proyectes per a la remodelació de la plaça, sense aplegar mai a prendre una decisió definitiva.		La plaça de la Reina va ser el centre neuràlgic de la Valéncia antiga. Quan al principi del sigle XX es va proyectar l'expansió de la ciutat, la reforma que definiria la nova i definitiva plaça de la Reina va quedar relegada a un segon pla degut a problemes de disseny. Des de l'any [[1911]] i durant vàries décades, el consistori va considerar varis proyectes per a la remodelació de la plaça, sense aplegar mai a prendre una decisió definitiva.

	Finalment en l'any [[1944]] varen començar els primers ~~derrocamnts~~ (els últims daten de [[1963]]). En l'any [[1950]] l'Ajuntament va traure a informació pública un ''Concurs d'idees'', per a la remodelació de la plaça, que va guanyar el valencià Alberto Figuerola. En [[1959]] s'instala la primera font en la plaça.		Finalment en l'any [[1944]] varen començar els primers derrocaments (els últims daten de [[1963]]). En l'any [[1950]] l'Ajuntament va traure a informació pública un ''Concurs d'idees'', per a la remodelació de la plaça, que va guanyar el valencià Alberto Figuerola. En [[1959]] s'instala la primera font en la plaça.

	En l'any [[1966]] l'[[Universitat de Valéncia]] va acometre una excavació arqueològica en la plaça, a pocs metros de la Catedral, trobant restants romans.		En l'any [[1966]] l'[[Universitat de Valéncia]] va acometre una excavació arqueològica en la plaça, a pocs metros de la Catedral, trobant restants romans.

Lluísm: /* Sigle XIX */

2025-08-12T19:12:15Z

Sigle XIX

← Revisió anterior		Revisió de 19:12 12 ago 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	[[File:L04 257 Plaza de la Reina, Catedral de Santa María de Valencia.jpg\|thumb\|250px\|Plaça de la Reina en l'any [[2022]]]]		[[File:L04 257 Plaza de la Reina, Catedral de Santa María de Valencia.jpg\|thumb\|250px\|Plaça de la Reina en l'any [[2022]]]]

	La plaça va nàixer en l'idea de dispondre d'una plaça Major en la ciutat, aixina que el [[23 de giner]] de 1878, dia de la boda dels reis Alfonso XII i María de les Mercedes, l'Ajuntament de Valéncia, entre atres actes, va començar el ~~derribe~~ del convent de Santa Tecla i les antigues de cases situades en front de la Porta dels Ferros de la Catedral. Ho va fer l'alcalde accidental, el Marqués del Tremolar empunyant una picola d'[[argent]] i colocant diverses plaques commemoratives recordant l'acte i la boda de les seues Majestats.		La plaça va nàixer en l'idea de dispondre d'una plaça Major en la ciutat, aixina que el [[23 de giner]] de 1878, dia de la boda dels reis Alfonso XII i María de les Mercedes, l'Ajuntament de Valéncia, entre atres actes, va començar el derrocament del convent de Santa Tecla i les antigues de cases situades en front de la Porta dels Ferros de la Catedral. Ho va fer l'alcalde accidental, el Marqués del Tremolar empunyant una picola d'[[argent]] i colocant diverses plaques commemoratives recordant l'acte i la boda de les seues Majestats.

	=== [[Sigle XX]] ===		=== [[Sigle XX]] ===

Lluísm en 19:10 12 ago 2025

2025-08-12T19:10:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 12 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''Plaça de la Reina ''' de [[Valéncia]], és una de les places més singulars i conegudes de [[Valéncia]] i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la [[Plaça de la Verge]] en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia ([[Mercat Central]] i centre de la ciutat).		La '''Plaça de la Reina ''' de [[Valéncia]], és una de les places més singulars i conegudes de [[Valéncia]] i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la [[Plaça de la Verge]] en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia ([[Mercat Central]] i centre de la ciutat).

	Està situada en el [[Ciutat Vella de Valéncia\|districte de Ciutat Vella de Valéncia]] i en ella confluïxen, entre ~~unes~~ atres, els carrers Micalet, [[Carrer de la Pau\|Pau]], Avellanes, [[Corregeria]], de la Mar, de Cabillers, [[Carrer de Sant Vicent Màrtir\|Sant Vicent Màrtir]] i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la [[Catedral de Valéncia]].		Està situada en el [[Ciutat Vella de Valéncia\|districte de Ciutat Vella de Valéncia]] i en ella confluïxen, entre uns atres, els carrers Micalet, [[Carrer de la Pau\|Pau]], Avellanes, [[Corregeria]], de la Mar, de Cabillers, [[Carrer de Sant Vicent Màrtir\|Sant Vicent Màrtir]] i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la [[Catedral de Valéncia]].

	== Nom de la plaça ==		== Nom de la plaça ==

Xavier en 16:40 12 ago 2025

2025-08-12T16:40:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:40 12 ago 2025
Llínea 3:		Llínea 3:
	La '''Plaça de la Reina ''' de [[Valéncia]], és una de les places més singulars i conegudes de [[Valéncia]] i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la [[Plaça de la Verge]] en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia ([[Mercat Central]] i centre de la ciutat).		La '''Plaça de la Reina ''' de [[Valéncia]], és una de les places més singulars i conegudes de [[Valéncia]] i una de les més concurrides ya que per una banda dona accés a la [[Plaça de la Verge]] en la [[Basílica de la Verge dels Desamparats]] i per atra dona accés a la zona comercial del centre de Valéncia ([[Mercat Central]] i centre de la ciutat).

	~~Está~~ situada en el [[Ciutat Vella de Valéncia\|		Està situada en el [[Ciutat Vella de Valéncia\|districte de Ciutat Vella de Valéncia]] i en ella confluïxen, entre unes atres, els carrers Micalet, [[Carrer de la Pau\|Pau]], Avellanes, [[Corregeria]], de la Mar, de Cabillers, [[Carrer de Sant Vicent Màrtir\|Sant Vicent Màrtir]] i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la [[Catedral de Valéncia]].
	districte de Ciutat Vella de Valéncia]] i en ella confluïxen, entre unes atres, els carrers Micalet, [[Carrer de la Pau\|Pau]], Avellanes, [[Corregeria]], de la Mar, de Cabillers, [[Carrer de Sant Vicent Màrtir\|Sant Vicent Màrtir]] i Santa Catalina. I en ella es troba la porta barroca dels Ferros, que dona accés a la [[Catedral de Valéncia]].

	== Nom de la plaça ==		== Nom de la plaça ==