Placa tectònica - Historial de revisions

Lluísm en 17:24 6 jul 2024

2024-07-06T17:24:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:24 6 jul 2024
Llínea 116:		Llínea 116:
	* '''[[sismologia\|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis\|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de San Francisco de 1906\|de San Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen a on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.		* '''[[sismologia\|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis\|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de San Francisco de 1906\|de San Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen a on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.

	==Vore també==		== Vore també ==
	* [[Corfa terrestre]]		* [[Corfa terrestre]]
	* [[Litósfera]]		* [[Litósfera]]

Valencian: Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco'

2023-08-23T17:55:37Z

Text reemplaça - 'Sant Francisco' a 'San Francisco'

← Revisió anterior		Revisió de 17:55 23 ago 2023
Llínea 114:		Llínea 114:
	* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente\|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.		* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente\|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.

	* '''[[sismologia\|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis\|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de ~~Sant~~ Francisco de 1906\|de ~~Sant~~ Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen a on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.		* '''[[sismologia\|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis\|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de San Francisco de 1906\|de San Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen a on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.

	==Vore també==		==Vore també==

Jose2: Text reemplaça - '== Referencies ==' a '== Referències =='

2023-07-27T15:04:11Z

Text reemplaça - '== Referencies ==' a '== Referències =='

← Revisió anterior		Revisió de 15:04 27 jul 2023
Llínea 124:		Llínea 124:
	* [[Cratón]]		* [[Cratón]]

	== ~~Referencies~~ ==		== Referències ==
	{{Listaref}}		{{Listaref}}
	{{Traduït de\|es\|Placa tectónica}}		{{Traduït de\|es\|Placa tectónica}}

Valencian: Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

2022-08-30T23:27:38Z

Text reemplaça - 'Carib' a 'Carip'

← Revisió anterior		Revisió de 23:27 30 ago 2022
Llínea 39:		Llínea 39:
	* [[Placa de Cocos]]		* [[Placa de Cocos]]
	* [[Placa de Naixca]]		* [[Placa de Naixca]]
	* [[Placa del ~~Carib~~]]		* [[Placa del Carip]]
	* [[Placa del Pacífic]]		* [[Placa del Pacífic]]
	* [[Placa Euroasiàtica]]		* [[Placa Euroasiàtica]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-28T20:21:08Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:21 28 jun 2022
Llínea 129:		Llínea 129:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|~~Tectonic plate~~}}		{{Commonscat\|Plate tectonics}}

	[[Categoria:Plaques tectòniques\| ]]		[[Categoria:Plaques tectòniques\| ]]

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-28T20:19:42Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:19 28 jun 2022
Llínea 128:		Llínea 128:
	{{Traduït de\|es\|Placa tectónica}}		{{Traduït de\|es\|Placa tectónica}}

	== Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Tectonic plate}}

	[[Categoria:Plaques tectòniques\| ]]		[[Categoria:Plaques tectòniques\| ]]

Valencian: /* Referencies */

2022-06-28T20:18:39Z

Referencies

← Revisió anterior		Revisió de 20:18 28 jun 2022
Llínea 125:		Llínea 125:

	== Referencies ==		== Referencies ==
			{{Listaref}}
	{{Traduït de\|es\|Placa tectónica}}		{{Traduït de\|es\|Placa tectónica}}

Valencian en 20:17 28 jun 2022

2022-06-28T20:17:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:17 28 jun 2022
Llínea 123:		Llínea 123:
	* [[Orogénesis]]		* [[Orogénesis]]
	* [[Cratón]]		* [[Cratón]]

			== Referencies ==
			{{Traduït de\|es\|Placa tectónica}}

	== Enllaços externs==		== Enllaços externs==


	[[Categoria:Plaques tectòniques\| ]]		[[Categoria:Plaques tectòniques\| ]]
	~~{{Traduït de\|es\|Placa tectónica}}~~

Valencian: Text reemplaça - ' a els' a ' als'

2021-11-29T23:48:17Z

Text reemplaça - ' a els' a ' als'

← Revisió anterior		Revisió de 23:48 29 nov 2021
Llínea 14:		Llínea 14:
	Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà\|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat\|gravitatòria]], lo que feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.		Wegener creïa que els continents s'esgolaven sobre la superfície de la [[corfa terrestre]] baix els [[oceà\|oceans]] com un bloc de fusta sobre una taula, i que açò es devia a les forces de [[marea]] produïdes per la deriva dels pols. No obstant, pronte es va demostrar que estes forces són de l'orde d'una diezmillonésim a una centèsima de millonèsima de la força [[Gravetat\|gravitatòria]], lo que feya impossible plegar i alçar les masses de les cordilleres.

	Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos ~~a els~~ que es deu dita calor:		Per mig de la teoria de la [[Tectònica de plaques]] es va explicar finalment que tots estos fenomens ([[deriva continental]], formació de cordilleres continentals i submarines) són manifestacions de processos de lliberació de la calor de l'interior de la Terra. Hi ha quatre processos als que es deu dita calor:

	# El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: <sup><small><small>40</small></small></sup>K (potassi 40), <sup><small><small>238</small></small></sup>O (urani 238), <sup><small><small>235</small></small></sup>O (urani 235) i <sup><small><small>232</small></small></sup>Th (tori 232).		# El més important és la desintegració dels elements radiactius existents en el mant terrestre, que fonamentalment són: <sup><small><small>40</small></small></sup>K (potassi 40), <sup><small><small>238</small></small></sup>O (urani 238), <sup><small><small>235</small></small></sup>O (urani 235) i <sup><small><small>232</small></small></sup>Th (tori 232).

Jose2: Text reemplaça - 'n on ' a 'n a on '

2021-05-24T19:21:30Z

Text reemplaça - 'n on ' a 'n a on '

← Revisió anterior		Revisió de 19:21 24 maig 2021
Llínea 114:		Llínea 114:
	* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente\|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.		* '''[[Orogénesis]]''': és dir, sorgiment de montanyes. És simultànea a la convergència de plaques, en dos [[Ambiente\|àmbits]]: a) on ocorre subducció s'alcen arcs volcànics i cordilleres, com els Andes, riques en volcans; b) en els llímits de colisió el vulcanisme és escàs o nul, i la sismicitat és particularment intensa.

	* '''[[sismologia\|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis\|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906\|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.		* '''[[sismologia\|Sismicitat]]''': Succeïxen alguns terremots intraplaca, en fractures en regions centrals i generalment estables de les plaques, pero l'immensa majoria s'origina en vores de placa. Les circumstàncies del clima i de l'història han fet concentrar-se bona part de la població mundial en regions continentals sumament sísmiques, les que formen els [[orogénesis\|cinturons orogenétics]], junt a llímits convergents. Alguns terremots importants, com el [[terremot de Sant Francisco de 1906\|de Sant Francisco de 1906]], es generen en llímits de fricció. Els sismes importants de les dorsals es produïxen a on les falles transformants actuen com a llímits entre plaques.

	==Vore també==		==Vore també==