Planésia - Historial de revisions

Reval en 11:23 29 gin 2026

2026-01-29T11:23:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:23 29 gin 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Planésia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>		'''Planésia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>

	A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planésia.		A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planésia.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Reval en 12:07 31 ago 2025

2025-08-31T12:07:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:07 31 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Planésia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>		'''Planésia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>

	A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planésia.		A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planésia.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 14:36 14 ago 2025

2025-08-14T14:36:56Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:36 14 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Planésia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>		'''Planésia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>

	A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de ~~Planesia~~.		A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planésia.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Valencian en 14:35 14 ago 2025

2025-08-14T14:35:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:35 14 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''~~Planesia~~''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>		'''Planésia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>

	A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planesia.		A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planesia.

Valencian: Valencian pàgina traslladada Planesia a Planésia

2025-08-14T14:34:53Z

Valencian pàgina traslladada Planesia a Planésia

← Revisió anterior		Revisió de 14:34 14 ago 2025
(Sense diferències)

Valencian: /* Vore també */

2025-08-14T14:29:06Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 14:29 14 ago 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[~~Plumbaria~~]]		* [[Plumbària]]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 14:24 14 ago 2025

2025-08-14T14:24:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:24 14 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Planesia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada Plumbària, a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>		'''Planesia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada [[Plumbària]], a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>

	A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planesia.		A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planesia.

Valencian: /* Vore també */

2025-08-14T14:23:37Z

Vore també

← Revisió anterior		Revisió de 14:23 14 ago 2025
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	* [[~~Planesia~~]]		* [[Plumbaria]]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian en 14:23 14 ago 2025

2025-08-14T14:23:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:23 14 ago 2025
Llínea 2:		Llínea 2:

	A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planesia.		A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planesia.

			== Vore també ==
			* [[Planesia]]

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:25:21Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:25 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Planesia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada Plumbària, a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>		'''Planesia''' és el nom d'una illa [[Iberia\|ibèrica]] citada per [[Estrabó]] en la seua ''Geografia''. Segons les fonts, es situa entre la desembocadura del Sucro ([[Riu Xúquer\|Xúquer]]) i la ciutat de Carcedó ([[Cartagena]]), relacionada en [[Diànium]] ([[Dénia]]), que nomena [[Hemeroscopèon]]. La localisació és ambigua, ya que es posa en relació en una illa propenca nomenada Plumbària, a on hi ha mines de [[plom]] i una llacuna.<ref name="planesenci">{{Ref-llibre\| editorial=Editorial Prensa Valenciana\|títul=Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana\|any=2009\|volum=Historia\|capítul=Planesia}}</ref>

	A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts ~~medievals~~ islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planesia.		A pesar de la dificultat que comporta la reducció toponímica, la seua relació més verídica per conservació de l'ètim és l'illa Plana de Sant Pau, més coneguda com a [[Nova Tabarca]] a raïl de la repoblació de la mateixa en el regnat de [[Carles III d'Espanya\|Carles III]].<ref name="alicgen">{{Ref-llibre\|títul=Alicante / Alacant, Tabarca: Rutas de aproximación al patrimonio cultural valenciano / Rutes d'aproximació al patrimoni cultural valencià\|cognom=Varela\|nom=Santiago\|autor2=Juan Calduch\|any=1983\|llengua= castellà i valencià \|coautors=Joaquín Lara (disseny gràfic)\| editorial=Servicio de patrimonio arquitectónico: Conselleria de Cultura, Educación y Ciencia: Generalitat Valenciana\|capítul=Nueva Tabarca / Nova Tabarca: 1. Generalidades / 1. Generalitats}}</ref> Esta teoria es veu té també el recolzament de les fonts migevals islàmiques com les d'[[al-Idrissí]], que la denomina Blanāsīa, clar calc toponímic de Planesia.

	== Referències ==		== Referències ==