Policlorur de vinil - Historial de revisions

Reval: /* Enllaços externs */

2025-09-29T17:06:13Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 17:06 29 set 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{Commonscat\|Polyvinyl chloride}}

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Policloruro_de_vinilo Policlorur de vinil en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Policloruro_de_vinilo Policlorur de vinil en Wikipedia]

Reval en 17:05 29 set 2025

2025-09-29T17:05:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 29 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Polyvinylchlorid.svg\|thumb\|250px\|Estructura química del policlorur de vinil]]

	El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en [[anglés]] ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de [[vinil]]. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el [[fòc]], que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.		El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en [[anglés]] ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de [[vinil]]. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el [[fòc]], que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.

Reval en 17:04 29 set 2025

2025-09-29T17:04:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 29 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en [[anglés]] ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.		El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en [[anglés]] ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de [[vinil]]. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el [[fòc]], que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.

	És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.		És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.

	Es presenta com un material blanc que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama.		Es presenta com un material [[blanc]] que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama.

	L'àtom de [[clor]] enllaçat a un de cada dos àtoms de [[carbono]] li conferix característiques amorfes que principalment impedixen la seua recristalisació, l'alta cohesió entre molècules i cadenes polimèriques del PVC es deuen principalment als moments dipolars forts originats pels àtoms de clor, els quals a la seua volta donen cert impediment estéric, és dir que repelixen molècules en igual càrrega, creant repulsions electrostàtiques que reduïxen la flexibilitat de les cadenes polimèriques, esta dificultat en la conformació estructural fa necessari l'incorporació d'aditius per a ser obtingut un producte final desijat.		L'[[àtom]] de [[clor]] enllaçat a un de cada dos àtoms de [[carbono]] li conferix característiques amorfes que principalment impedixen la seua recristalisació, l'alta cohesió entre molècules i cadenes polimèriques del PVC es deuen principalment als moments dipolars forts originats pels àtoms de clor, els quals a la seua volta donen cert impediment estéric, és dir que repelixen molècules en igual càrrega, creant repulsions electrostàtiques que reduïxen la flexibilitat de les cadenes polimèriques, esta dificultat en la conformació estructural fa necessari l'incorporació d'aditius per a ser obtingut un producte final desijat.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Reval en 17:03 29 set 2025

2025-09-29T17:03:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 29 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en anglés ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.		El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en [[anglés]] ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.

	És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.		És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.

Xavier en 11:42 28 set 2025

2025-09-28T11:42:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:42 28 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''policlorur de vinil''', conegut per les sigles '''PVC''', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.		El '''policlorur de vinil''' (C2H3Cl), conegut per les sigles '''PVC''', en anglés ''polyvinyl chloride'', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.

	És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.		És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.

Xavier en 17:03 26 set 2025

2025-09-26T17:03:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 26 set 2025
Llínea 17:		Llínea 17:
	[[Categoria:Indústria]]		[[Categoria:Indústria]]
	[[Categoria:Plàstic\|Vinil]]		[[Categoria:Plàstic\|Vinil]]
			[[Categoria:Termoplàstics]]
			[[Categoria:Productes derivats del petròleu]]

Xavier en 17:00 26 set 2025

2025-09-26T17:00:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:00 26 set 2025
Llínea 14:		Llínea 14:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Policloruro_de_vinilo Policlorur de vinil en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Policloruro_de_vinilo Policlorur de vinil en Wikipedia]

			[[Categoria:Indústria]]
			[[Categoria:Plàstic\|Vinil]]

Xavier en 16:58 26 set 2025

2025-09-26T16:58:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 26 set 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	El '''policlorur de vinil''', conegut per les sigles '''PVC''', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.		El '''policlorur de vinil''', conegut per les sigles '''PVC''', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.

	És el derivat del plàstic més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.		És el derivat del [[plàstic]] més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.

	Es presenta com un material blanc que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama.		Es presenta com un material blanc que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama.

Xavier en 16:58 26 set 2025

2025-09-26T16:58:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:58 26 set 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	L'àtom de [[clor]] enllaçat a un de cada dos àtoms de [[carbono]] li conferix característiques amorfes que principalment impedixen la seua recristalisació, l'alta cohesió entre molècules i cadenes polimèriques del PVC es deuen principalment als moments dipolars forts originats pels àtoms de clor, els quals a la seua volta donen cert impediment estéric, és dir que repelixen molècules en igual càrrega, creant repulsions electrostàtiques que reduïxen la flexibilitat de les cadenes polimèriques, esta dificultat en la conformació estructural fa necessari l'incorporació d'aditius per a ser obtingut un producte final desijat.		L'àtom de [[clor]] enllaçat a un de cada dos àtoms de [[carbono]] li conferix característiques amorfes que principalment impedixen la seua recristalisació, l'alta cohesió entre molècules i cadenes polimèriques del PVC es deuen principalment als moments dipolars forts originats pels àtoms de clor, els quals a la seua volta donen cert impediment estéric, és dir que repelixen molècules en igual càrrega, creant repulsions electrostàtiques que reduïxen la flexibilitat de les cadenes polimèriques, esta dificultat en la conformació estructural fa necessari l'incorporació d'aditius per a ser obtingut un producte final desijat.

			== Vore també ==

			* [[Vinil]]

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Policloruro_de_vinilo Policlorur de vinil en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Policloruro_de_vinilo Policlorur de vinil en Wikipedia]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «El '''policlorur de vinil''', conegut per les sigles '''PVC''', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clo…»

2025-09-26T16:56:29Z

Pàgina nova, en el contingut: «El '''policlorur de vinil''', conegut per les sigles '''PVC''', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clo…»

Pàgina nova

El '''policlorur de vinil''', conegut per les sigles '''PVC''', és un polímer termoplàstic molt versàtil i econòmic, obtingut per la polimerisació del clorur de vinil. És un material resistent a l'impacte, la corrosió i el fòc, que pot ser rígit o flexible i s'usa en construcció (canonades, finestres, sols), cables elèctrics, i aplicacions mèdiques i automotrius.

És el derivat del plàstic més versàtil. Es pot produir per mig de quatre processos diferents: suspensió, emulsió, massa i solució.

Es presenta com un material blanc que comença a reblanerse al voltant dels 80 °C i es descompon sobre 140 °C. És un polímer per adició i ademés una resina que resulta de la polimerisació del clorur de vinil o cloreteno. Té una molt bona resistència elèctrica i a la flama.

L'àtom de [[clor]] enllaçat a un de cada dos àtoms de [[carbono]] li conferix característiques amorfes que principalment impedixen la seua recristalisació, l'alta cohesió entre molècules i cadenes polimèriques del PVC es deuen principalment als moments dipolars forts originats pels àtoms de clor, els quals a la seua volta donen cert impediment estéric, és dir que repelixen molècules en igual càrrega, creant repulsions electrostàtiques que reduïxen la flexibilitat de les cadenes polimèriques, esta dificultat en la conformació estructural fa necessari l'incorporació d'aditius per a ser obtingut un producte final desijat.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Policloruro_de_vinilo Policlorur de vinil en Wikipedia]