Port de Borriana - Historial de revisions

Jose2 en 18:52 3 feb 2026

2026-02-03T18:52:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:52 3 feb 2026
Llínea 45:		Llínea 45:

	== Vore també ==		== Vore també ==
	*[[Ports de la Comunitat Valenciana]]		* [[Ports de la Comunitat Valenciana]]

	== Referències ==		== Referències ==
	* [http://www.naturayeducacion.com/castillos/castellon/planabaixa/borriana/puerto.asp www.naturayeducacion.com (Història del Port de Borriana)]		* [http://www.naturayeducacion.com/castillos/castellon/planabaixa/borriana/puerto.asp www.naturayeducacion.com (Història del Port de Borriana)]

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:12Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 13:		Llínea 13:
	A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)\|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres\|londinenca]] ''Isaac & Sons'').		A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)\|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres\|londinenca]] ''Isaac & Sons'').

	No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en ~~menudes~~ modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola\|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.		No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en chicotetes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola\|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.

	Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.		Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.

Jose2: /* Referències */

2024-01-02T20:17:11Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 20:17 2 gin 2024
Llínea 56:		Llínea 56:
	[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana\|Borriana]]		[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana\|Borriana]]
	[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]		[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]
	~~{{Traduït de\|es\|Puerto de Burriana}}~~

Alacanti: Text reemplaça - 'drassana' a 'darassana'

2022-11-18T07:42:53Z

Text reemplaça - 'drassana' a 'darassana'

← Revisió anterior		Revisió de 07:42 18 nov 2022
Llínea 29:		Llínea 29:

	=== Tràfic marítim i usos complementaris ===		=== Tràfic marítim i usos complementaris ===
	A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[~~drassana~~]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).		A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[darassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).

	La zona dedicada a la ~~drassana~~ està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)\|moll]].		La zona dedicada a la darassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)\|moll]].

	Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria\|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.		Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria\|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.

Alacanti: Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

2022-11-18T07:41:13Z

Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 18 nov 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''Port de Borriana''' o '''Port de Burriana''', és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la província de Castelló.		El '''Port de Borriana''' o '''Port de Burriana''', és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la província de Castelló.

	El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[~~drassanes~~]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).		El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[darassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).

	L'accés natural al Port se realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]).		L'accés natural al Port se realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]).

Xavier: /* Referències */

2019-08-05T15:32:24Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 15:32 5 ago 2019
Llínea 52:		Llínea 52:


	[[Categoria:~~Borriana~~]]		[[Categoria:Burriana]]
	[[Categoria:Ports de la Comunitat Valenciana\|Borriana]]		[[Categoria:Ports de la Comunitat Valenciana\|Borriana]]
	[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana\|Borriana]]		[[Categoria:Ports deportius de la Comunitat Valenciana\|Borriana]]
	[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]		[[Categoria:Deport en la província de Castelló]]
	{{Traduït de\|es\|Puerto de Burriana}}		{{Traduït de\|es\|Puerto de Burriana}}

Xavier en 15:29 5 ago 2019

2019-08-05T15:29:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:29 5 ago 2019
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG\|thumb\|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]		[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG\|thumb\|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]

	El '''Port de Borriana''' és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la província de Castelló.		El '''Port de Borriana''' o '''Port de Burriana''', és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la província de Castelló.

	El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[drassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).		El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[drassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).

Teniente en 11:56 18 set 2018

2018-09-18T11:56:06Z

Jose2: Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

2017-10-03T14:33:33Z

Text reemplaça - 'menuts' a 'chicotets'

← Revisió anterior		Revisió de 14:33 3 oct 2017
Llínea 27:		Llínea 27:
	La descàrrega se situa entorn a les 2.000 tonellades anuals, destacant la descàrrega de peix fresc front a la descàrrega de [[moluscs]] (entre 300 i 390 tonellades) i [[crustàceu]] (entre 45 i 70 tonellades).		La descàrrega se situa entorn a les 2.000 tonellades anuals, destacant la descàrrega de peix fresc front a la descàrrega de [[moluscs]] (entre 300 i 390 tonellades) i [[crustàceu]] (entre 45 i 70 tonellades).

	Respecte a la flota peixquera adscrita al port es contabilisen 35 bucs i un tràfic marítim de 1003 TRB (tonellades de registre brut), índexs abdós comparativament ~~menuts~~ en relació al restant de ports peixquers de l'entorn.		Respecte a la flota peixquera adscrita al port es contabilisen 35 bucs i un tràfic marítim de 1003 TRB (tonellades de registre brut), índexs abdós comparativament chicotets en relació al restant de ports peixquers de l'entorn.

	=== Tràfic marítim i usos complementaris ===		=== Tràfic marítim i usos complementaris ===

Jose2 en 12:43 22 març 2017

2017-03-22T12:43:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:43 22 març 2017
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG\|thumb\|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]		[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG\|thumb\|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]

	El '''Port de Borriana''' és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]].		El '''Port de Borriana''' és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la Província de Castelló.

	El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[drassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).		El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[drassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).

← Revisió anterior		Revisió de 11:56 18 set 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG\|thumb\|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]		[[Archiu:Imagen CN Burriana.JPG\|thumb\|Vista aérea dels Poblats marítims de Borriana i les instalacions del port]]

	El '''Port de Borriana''' és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la ~~Província~~ de Castelló.		El '''Port de Borriana''' és un [[port]] peixquer, comercial, i deportiu, ubicat en la zona dels [[Poblats marítims]] pertanyent al municipi de [[Borriana]], en la comarca de la [[Plana Baixa]], en la província de Castelló.

	El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[drassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).		El port de Borriana conta en una superfície total adscrita aprovada de 895.454 [[m²]], dels quals 203.527 [[m²]] corresponen a la zona de servici en terra. El [[calat]] en la [[bocana]] del port és de 7 metros i es distinguixen 3 usos principals: el peixquer, el nàutic-deportiu i l'àrea d'usos complementaris, (esta última ocupada per una zona tècnica de reparació naval ([[drassanes]]) i per activitats vinculades a l'[[aqüicultura]]).

	L'accés natural al Port es realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]).		L'accés natural al Port se realisa a través de la carretera [[CV-185]] que unix [[Vila-real]] en [[Borriana]] i en els seus poblats marítims (del que dista 2 [[km]]).

	El port de Borriana va ser transferit per l'Estat a la Generalitat per mig del Real Decret 3059/1982, de 24 de juliol, de 1982.		El port de Borriana va ser transferit per l'Estat a la Generalitat per mig del Real Decret 3059/1982, de 24 de juliol, de 1982.
Llínea 11:		Llínea 11:
	== Història ==		== Història ==

	A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)\|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres\|londinenca]] ''Isaac & Sons'').		A finals del [[sigle XIX]], per l'exportació de la [[Taronja (fruta)\|taronja]], els poblats marítims de Borriana experimenten un gran auge comercial i, per això, molts comerciants de la zona comencen a fixar les seues residències front a la pròpia mar. Ademés, ya en [[1888]] el [[Ministeri de Foment]] concedix la construcció d'un [[embarcador]], (empresa que portaria a terme la casa [[Londres\|londinenca]] ''Isaac & Sons'').

	No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial es conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris es va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en menudes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola\|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.		No obstant, la concessió d'un autèntic port comercial se conseguix en [[1903]], gràcies al veí de la localitat D. Joaquín Peris Fuentes. En [[1908]] el futur port de Borriana es declara d'interés general, pero en [[1917]] Joaquín Peris se va vore obligat a vendre la concessió al municipi. En [[1921]] i gràcies a la gestió política de D. Jaime Chicharro, per R.O. de 18 de decembre, s'aproven dins dels presuposts estatals els proyectes del port i del seu ferrocarril auxiliar, traçant-se en menudes modificacions lo que hui és el pla general del port de Borriana. Pero el pla definitiu va ser de l'ingenier D. Luis Oliveros, adjudicant-se les obres en [[1923]] a D. José Friberg Egureu. El dic de Llevant, en la seua [[dàrsena]], començava a ser una realitat en [[1927]], finalisant-se en novembre de [[1932]] gràcies a l'esforç del ministre [[Segona República Espanyola\|republicà]] D. [[Vicente Cantos Figuerola]]. Des del primer tram en construcció del mencionat dic, l'11 de decembre de [[1928]], ya es va fer a la mar el primer barco en taronges en les seues bodegues.

	Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.		Actualment, el port depén de la [[Generalitat Valenciana]], i ha perdut part de la seua inicial vàlua comercial.
Llínea 22:		Llínea 22:

	=== Us peixquer ===		=== Us peixquer ===
	La zona peixquera s'ubica en la part nort del moll central, ocupant una superfície total de 34.157 [[m²]]. De la llongitut del [[Moll (construcció)\|moll]] existent en el port 350 metros són utilisats en finalitat peixquera i 150		La zona peixquera s'ubica en la part nort del moll central, ocupant una superfície total de 34.157 [[m²]]. De la llongitut del [[Moll (construcció)\|moll]] existent en el port 350 metros són utilisats en finalitat peixquera i 150 aproximadament, per a la descàrrega de peixca fresca. El [[calat]] està comprés entre 3 i 4 metros. Entre les principals modalitats de peixca en Borriana destaquen l'[[Peixca de rossegada\|arrastre]] i el [[trasmallo]].
	aproximadament, per a la descàrrega de peixca fresca. El [[calat]] està comprés entre 3 i 4 metros. Entre les principals modalitats de peixca en Borriana destaquen l'[[Peixca de rossegada\|arrastre]] i el [[trasmallo]].

	La descàrrega se situa ~~entorn a les~~ 2.000 tonellades anuals, destacant la descàrrega de peix fresc front a la descàrrega de [[moluscs]] (entre 300 i 390 tonellades) i [[crustàceu]] (entre 45 i 70 tonellades).		La descàrrega es situa vora 2.000 tonellades anuals, destacant la descàrrega de peix fresc front a la descàrrega de [[moluscs]] (entre 300 i 390 tonellades) i [[crustàceu]] (entre 45 i 70 tonellades).

	Respecte a la flota peixquera adscrita al port es contabilisen 35 bucs i un tràfic marítim de 1003 TRB (tonellades de registre brut), índexs abdós comparativament chicotets en relació al restant de ports peixquers de l'entorn.		Respecte a la flota peixquera adscrita al port se contabilisen 35 bucs i un tràfic marítim de 1003 TRB (tonellades de registre brut), índexs abdós comparativament chicotets en relació al restant de ports peixquers de l'entorn.

	=== Tràfic marítim i usos complementaris ===		=== Tràfic marítim i usos complementaris ===
	A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on es destaquen dos activitats: la [[drassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).		A l'àrea ocupada pels usos complementaris li corresponen un total de 118.295 m², a on se destaquen dos activitats: la [[drassana]] (la zona de reparació naval) i l'[[aqüicultura]] (de recent implantació en el port de Borriana).

	La zona dedicada a la drassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)\|moll]].		La zona dedicada a la drassana està ubicada junt al [[dic]] del port i llimita en la plaja, ocupant una superfície de 36.709 m², dels quals utilisa 457 metros llineals de [[Moll (construcció)\|moll]].

	Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes		Entre [[1997]] i [[2004]] el número de bucs de tràfic comercial que ha passat pel port ha anat disminuint paulatinament, passant dels 119 bucs de 1997 als 54 de 2004 (a partir de [[2005]] les estadístiques inclouen les senyes corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria\|piscifactories]], per lo qual el tràfic se multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.
	corresponents a les embarcacions de les [[piscifactoria\|piscifactories]], per la qual ~~cosa~~ el tràfic es multiplica per 10). Una atra senya significativa és la pràctica desaparició del tràfic exterior des de [[2003]] i l'aparició esporàdica del tràfic interior en 2002 i 2003. No obstant l'[[arqueig]] brut manté la tendència general passant de les casi 110.000 TRB de 1997 a les menys de 45.000 de 2006.

	=== Zona nàutic-deportiva ===		=== Zona nàutic-deportiva ===
	L'us nàutic deportiu està ubicat en el moll de Ribera, a lo llarc del [[contradic]], i ocupa una superfície total de 139.427 [[m²]] i 1.146 metros de moll. Dispon d'un total de 687 atraques deportius (sifra superior a l'existent en atres ports de l'entorn), i l'espai està distribuït entre dos concessions diferents:		L'us nàutic deportiu està ubicat en el moll de Ribera, a lo llarc del [[contradic]], i ocupa una superfície total de 139.427 [[m²]] i 1.146 metros de moll. Dispon d'un total de 687 atraques deportius (sifra superior a l'existent en atres ports de l'entorn), i l'espai està distribuït entre dos concessions diferents:

	* [[Club Nàutic de Borriana]]: ubicat en el moll de Ribera conta en 435 metros llineals de moll, 6 [[pantalans]] i un calat entre ~~1’5~~ i 3 metros, contant en 352 atraques per [[eslora]].		* [[Club Nàutic de Borriana]]: ubicat en el moll de Ribera conta en 435 metros llineals de moll, 6 [[pantalans]] i un calat entre 1,5 i 3 metros, contant en 352 atraques per [[eslora]].

	* [[Borriana Nova]]: Les seues instalacions s'estenen a lo llarc del contradic, contant en 711 metros llineals de moll i 6 pantalans. Actualment existixen 335 atraques distribuïts per eslora.		* [[Borriana Nova]]: Les seues instalacions s'estenen a lo llarc del contradic, contant en 711 metros llineals de moll i 6 pantalans. Actualment existixen 335 atraques distribuïts per eslora.