Portaavions - Historial de revisions

Reval en 11:26 17 jul 2025

2025-07-17T11:26:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:26 17 jul 2025
Llínea 44:		Llínea 44:
	El segon component essencial és el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avió puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pistó, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en els seus extrems. A l'enganchar-se l'avió en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avió en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia és un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avió en cas de fallar el sistema principal.		El segon component essencial és el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avió puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pistó, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en els seus extrems. A l'enganchar-se l'avió en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avió en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia és un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avió en cas de fallar el sistema principal.


	[[Categoria:Tecnologia]]		[[Categoria:Tecnologia]]
	[[Categoria:Bucs de guerra]]		[[Categoria:Bucs de guerra]]
	[[Categoria:Barcos]]		[[Categoria:Barcos]]

Lluísm en 11:15 19 set 2024

2024-09-19T11:15:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:15 19 set 2024
Llínea 42:		Llínea 42:
	Durant la [[Segona Guerra Mundial]] se desenrollaren la major part d'aparats que permetrien l'us d'avions cada volta més potents en els portaavions. El primer d'ells és la catapulta de vapor, un riell en coberta en un ixent que va unit per un sistema de polipasts a un embol dins d'un tubo conectat a una caldera. Quan un avió te que despegar s'introduix vapor a pressió dins de l'embol que desplaça rapidament l'ixent pel riell de coberta en gran força de tracció; d'esta forma, unint un avió a l'ixent en un cable metàlic, se conseguix donar-li l'energia suficient per a ajudar-li a desapegar en els motors al maxim.		Durant la [[Segona Guerra Mundial]] se desenrollaren la major part d'aparats que permetrien l'us d'avions cada volta més potents en els portaavions. El primer d'ells és la catapulta de vapor, un riell en coberta en un ixent que va unit per un sistema de polipasts a un embol dins d'un tubo conectat a una caldera. Quan un avió te que despegar s'introduix vapor a pressió dins de l'embol que desplaça rapidament l'ixent pel riell de coberta en gran força de tracció; d'esta forma, unint un avió a l'ixent en un cable metàlic, se conseguix donar-li l'energia suficient per a ajudar-li a desapegar en els motors al maxim.

	El segon component essencial és el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avió puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pistó, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en els seus extrems. A l'enganchar-se l'avió en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avió en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia és un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avió en cas de fallar el sistema principal.		El segon component essencial és el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avió puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pistó, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en els seus extrems. A l'enganchar-se l'avió en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avió en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia és un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avió en cas de fallar el sistema principal.

Jose2 en 15:41 6 jun 2024

2024-06-06T15:41:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:41 6 jun 2024
Llínea 44:		Llínea 44:
	El segon component essencial és el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avió puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pistó, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en els seus extrems. A l'enganchar-se l'avió en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avió en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia és un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avió en cas de fallar el sistema principal.		El segon component essencial és el sistema d'enganchament en la coberta del portaavions. No hi ha distancia suficient per a que un avió puga aterrisar de forma convencional, de forma que se li dota en la seua part posterior d'un gancho conectat a un pistó, i se tendixen a lo llarc de la coberta cables metalics en pistons d'amortiguació en els seus extrems. A l'enganchar-se l'avió en el cable se dispersa en el sistema de pistons l'energia de l'avió en moviment, detinguent-lo en pocs metros. Un afegit posterior per a casos d'emergencia és un antepit que s'alça en forma de mur de bandes elastiques que detenen a l'avió en cas de fallar el sistema principal.


	[[Categoria:Tecnologia]]		[[Categoria:Tecnologia]]
	[[Categoria:Bucs de guerra]]		[[Categoria:Bucs de guerra]]
	[[Categoria:Barcos]]		[[Categoria:Barcos]]

Valencian: Text reemplaça - 'aerea' a 'aérea'

2022-06-13T21:09:13Z

Text reemplaça - 'aerea' a 'aérea'

← Revisió anterior		Revisió de 21:09 13 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:JMSDF CVH JS Izumo in Ocean.jpg\|thumb\|350px\|<center>Portaavions</center>]]		[[File:JMSDF CVH JS Izumo in Ocean.jpg\|thumb\|350px\|<center>Portaavions</center>]]

	Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió\|avions]] de combat. És una base ~~aerea~~ flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.		Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió\|avions]] de combat. És una base aérea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.

	Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions són de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant vàries decenes d'avions i d'[[helicopter\|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.		Navegant en les aigües internacionals, seguix seent en efect independent de tota soberania territorial. Per a numeroses marines, els portaavions són de gran importancia. Són verdaderes ciutats flotants, embarcant vàries decenes d'avions i d'[[helicopter\|helicopters]] de combat, ademés de varis millars de mariners. El seu manteniment és cada vegada més compleix i costós.
Llínea 25:		Llínea 25:
	[[File:USS Yorktown (CVA-10) aft view in 1957.jpg\|right\|thumb\|300px\|<center>Portaavions USS Yorktown</center>]]		[[File:USS Yorktown (CVA-10) aft view in 1957.jpg\|right\|thumb\|300px\|<center>Portaavions USS Yorktown</center>]]

	Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa ~~antiaerea~~.		Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaérea.

	El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avís als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.		El famos atac a [[Pearl Harbor]], el [[7 de decembre]] de [[1941]], fon el segon i definitiu avís als estrategues navals de que sense portaavions era impossible guanyar una guerra naval.

Jose2: /* Història */

2021-06-22T10:30:23Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 22 jun 2021
Llínea 33:		Llínea 33:
	A partir dels [[anys 1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clàssic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un àngul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademés l’ampliació de la coberta permet posar més ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en [[febrer]] de l'any [[1955]].		A partir dels [[anys 1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clàssic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un àngul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademés l’ampliació de la coberta permet posar més ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en [[febrer]] de l'any [[1955]].

	[[File:French aircraft carrier Charles de Gaulle (R91) underway on 24 April 2019 (190424-M-BP588-~~\|right~~\|thumb\|250px\|<center>Portaavions Charles de Galle ([[França]])</center>]]		[[File:French aircraft carrier Charles de Gaulle (R91) underway on 24 April 2019 (190424-M-BP588-1005).jpg\|thumb\|250px\|<center>Portaavions Charles de Galle ([[França]])</center>]]

	Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.		Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.

Jose2: /* Història */

2021-06-22T10:29:50Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 22 jun 2021
Llínea 33:		Llínea 33:
	A partir dels [[anys 1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clàssic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un àngul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademés l’ampliació de la coberta permet posar més ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en [[febrer]] de l'any [[1955]].		A partir dels [[anys 1950]] es canvia el diseny de la coberta que sera l’utilisada pels grans portaavions modernos, des d’un poc ans de la seua mitat per a colocar per una banda el clàssic pont llateral per a no interferir en les operacions aerees i per una atra posar una pista formant un àngul en la pista principal per a poder efectuar al mateix temps desagarres en les catapultes de proa i aterrisages en la pista en angul. Ademés l’ampliació de la coberta permet posar més ascensors per als avions que en el diseny anterior. El sistema fon desenrollat pels britanics en el HMS Triumph (R16) durant [[1952]]. El primer portaavions en entrar en servici en un diseny inicial incloent este tipo de coberta fon el HMS Ark Royal (R09) en [[febrer]] de l'any [[1955]].

	[[~~Image~~:~~nimitz.gif~~\|right\|thumb\|250px\|<center>Portaavions ~~USS Nimitz~~</center>]]		[[File:French aircraft carrier Charles de Gaulle (R91) underway on 24 April 2019 (190424-M-BP588-\|right\|thumb\|250px\|<center>Portaavions Charles de Galle ([[França]])</center>]]

	Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.		Els últims grans portaavions de propulsió convencional se construïren en la década dels [[anys 1960]], la classe Kitty Hawk i l’unic construït de la classe [[John F. Kennedy]] continuaven en servici fins fa poc. Estos bucs alcancen les 80.000 t de desplaçament i puguen portar prop de 80 avions de combat.

Jose2 en 10:27 22 jun 2021

2021-06-22T10:27:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:27 22 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:~~USS Yorktown (CVA-10) aft view~~ in ~~1957~~.jpg\|thumb\|350px\|<center>Portaavions</center>]]		[[File:JMSDF CVH JS Izumo in Ocean.jpg\|thumb\|350px\|<center>Portaavions</center>]]

	Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió\|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.		Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió\|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.

Jose2: /* Història */

2021-06-22T10:26:59Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 10:26 22 jun 2021
Llínea 23:		Llínea 23:
	En els [[anys 1930\|anys 30]] [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Gran Bretanya]] començaren a construïr portaavions cada vegada més grans, convençudes les dos primeres nacions de que seria el eix central de la nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs principals de l’armada. Esta diferente concepcio de l’us del portaavions implicava també que els japonesos i norteamericans desenrollaren caces i bombarders navals, els britanics mantingueren com principal avió embarcat al obsolet biplà torpeder Fairey Swordfish i un grapat de caces.		En els [[anys 1930\|anys 30]] [[Estats Units]], [[Japó]] i [[Gran Bretanya]] començaren a construïr portaavions cada vegada més grans, convençudes les dos primeres nacions de que seria el eix central de la nova guerra naval, en canvi [[Gran Bretanya]] mantenia la creença de que era un auxiliar dels acorassats i creuers, que seguirian seent els bucs principals de l’armada. Esta diferente concepcio de l’us del portaavions implicava també que els japonesos i norteamericans desenrollaren caces i bombarders navals, els britanics mantingueren com principal avió embarcat al obsolet biplà torpeder Fairey Swordfish i un grapat de caces.

	[[~~Image~~:~~yorktown~~.jpg\|right\|thumb\|300px\|<center>~~portaavions~~ USS ~~Yorktown300~~</center>]]		[[File:USS Yorktown (CVA-10) aft view in 1957.jpg\|right\|thumb\|300px\|<center>Portaavions USS Yorktown</center>]]

	Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaerea.		Atres països, com [[Alemanya]], cometeren el gran error de no incloure portaavions en la seua flota. [[Italia]] va cometre el mateix error per la creença de [[Mussolini]] de que la peninsula italiana era un gran portaavions en el centre del [[mar Mediterraneu]]. Les ventages del portaavions foren demostrades al començament de la [[Segona Guerra Mundial]] pels britanics, quan el portaavions HMS Illustrious (R87) llançà el [[11 de novembre]] de [[1940]], a 170 milles de la flota italiana anclada en Tarento, un grup de 21 biplans Swordfish armats en torpedos. Eixes biplans, afonaren un acorassat i danyaren graument uns atres dos, mentres els britanics perdien dos avions per la defensa antiaerea.

Jose2 en 10:25 22 jun 2021

2021-06-22T10:25:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:25 22 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:AV-~~8B Harrier on Principe de Asturias~~.jpg~~\|right~~\|thumb\|350px\|<center>Portaavions ~~Princep d'Asturies~~</center>]]		[[File:USS Yorktown (CVA-10) aft view in 1957.jpg\|thumb\|350px\|<center>Portaavions</center>]]

	Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió\|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.		Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió\|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.

Jose2 en 10:22 22 jun 2021

2021-06-22T10:22:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:22 22 jun 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:AV-8B Harrier on Principe de Asturias.jpg\|right\|thumb\|350px\|<center>Portaavions Princep d'Asturies</center>]]		[[File:AV-8B Harrier on Principe de Asturias.jpg\|right\|thumb\|350px\|<center>Portaavions Princep d'Asturies</center>]]

	Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió\|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.		Un '''portaavions''' és un buc de guerra que permet transportar [[avió\|avions]] de combat. És una base aerea flotant que permet desplaçar una força de caracter ofensiu i autonoma sense importar el lloc del món sense cap obstacul diplomatic.