Portolà - Historial de revisions

Jose2 en 18:04 13 gin 2026

2026-01-13T18:04:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:04 13 gin 2026
Llínea 44:		Llínea 44:

	Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].		Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 16:42 27 jun 2025

2025-06-27T16:42:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:42 27 jun 2025
Llínea 44:		Llínea 44:

	Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].		Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 11:49 27 jun 2025

2025-06-27T11:49:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:49 27 jun 2025
Llínea 44:		Llínea 44:

	Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].		Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 18:30 18 set 2024

2024-09-18T18:30:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 18 set 2024
Llínea 44:		Llínea 44:

	Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].		Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 15:45 19 ago 2024

2024-08-19T15:45:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:45 19 ago 2024
Llínea 44:		Llínea 44:

	Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].		Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 16:20 28 jun 2024

2024-06-28T16:20:23Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:20 28 jun 2024
Llínea 44:		Llínea 44:

	Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].		Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 12:10 13 maig 2024

2024-05-13T12:10:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:10 13 maig 2024
Llínea 43:		Llínea 43:
	=== Portolans portuguessos ===		=== Portolans portuguessos ===

	Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].		Els portolans portuguessos de raïl mallorquina, tenen com singularitat el sobrepondre a les llínies nàutiques o "aranya", les llínies astronòmiques de l'equador i dels trópics. Per últim, l'ampliació de l'horisont geográfic pels portuguessos i espanyols feu que els portolans quedaren obsolets en molts aspectes, pero encara continuaren elaborant-se durant el [[sigle XVI]] i el [[sigle XVII]].

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

2023-08-28T18:05:09Z

Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada'

← Revisió anterior		Revisió de 18:05 28 ago 2023
Llínea 9:		Llínea 9:
	* b) Tenen de fondo una retícula formada per les llínies de direcció de la [[rosa dels vents]]; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs.		* b) Tenen de fondo una retícula formada per les llínies de direcció de la [[rosa dels vents]]; els rajos d'una o dos roses sites en la llínea central de la carta s'intersecten en els d'atres roses equidistants, traçades sobre els rajos de la principal o principals; tal ret es nomenada "aranya", i als punts convergents d'estes roses se'ls diu melics, nucs, o vèrtiçs.

	* c) Són mapes en escala gràfica ~~cridada~~ tronc de llegües (''truncum leucae'').		* c) Són mapes en escala gràfica nomenada tronc de llegües (''truncum leucae'').

	La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permetreen als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[oceà Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.		La cartografía aplegà a un gran desenroll gràcies als portolans, cartes marítimes que detallaven les costes i els ports. Innovacions tècniques com el timó, la brúixola i l'astrolabi permetreen als barcos orientar-se en més precissió i facilitat. Finalment, premití l'invenció de la carabela, una nau apropiada per a la navegació d'altura per l'[[oceà Atlàntic]] i permetía el descobriment de noves terres i rutes comercials.

Jose2 en 18:30 11 maig 2022

2022-05-11T18:30:20Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:30 11 maig 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~1473-~~Gratiosus ~~Benincasa~~-~~Ancona, Italia~~-~~Biblioteca Universitaria di Bologna~~.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center> Portolà migeval de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]]		[[Archiu:Gratiosus-benincasa 1473-2.jpg\|thumb\|right\|250px\|<center> Portolà migeval de l'any [[1473]], de Grazioso de Benincasa conservat en Bolonya</center>]]

	Les '''cartes portolanes''', també conegudes pel nom de '''portolans''' (''Portulano'', en [[Castellà\|castellà]]), són mapes o cartes nàutiques que fèren possible l'us de la [[brúixola]]. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:		Les '''cartes portolanes''', també conegudes pel nom de '''portolans''' (''Portulano'', en [[Castellà\|castellà]]), són mapes o cartes nàutiques que fèren possible l'us de la [[brúixola]]. Aparegueren en la [[Baixa Edat Mija]] i continuaren elaborant-se inclús molt alvançada l'[[Edat Moderna]], sent productes típics del [[sigle XIV]] i [[sigle XV]] principalment. Es caracterisen per tres circumstàncies:

Valencian: Text reemplaça - 'per el' a 'pel'

2021-11-29T21:50:07Z

Text reemplaça - 'per el' a 'pel'

← Revisió anterior		Revisió de 21:50 29 nov 2021
Llínea 39:		Llínea 39:
	Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio\|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres.		Cresques fon un judeu mallorquí que treballà al servici de [[Pere IV d'Aragó]]. En el seu taller li ajudaba son fill Jafudà. El títul de l'Atles és ''Mapamundi'' (és dir, mapa del món) i de les regions de la Terra i els pobles que l'habiten. Fon confeccionada l'obra a petició de l'infante Don Joan, fill de [[Pere IV]], desijós d'una fidel representació del món d'Oest a Est. Formen l'Atles 12 fulles sobre taules, unidés unes ad atres per [[pergamí]], i en disposició de biombo. Cada taula és de 69 per 49 cm. Les quatre primeres s'omplin en texts geográfics, taules geogràfiques i astronòmicas, i calendaris. Lo més sensacional del ''Mapamundi'' de Cresques és la representació d'Asia, des del mar [[Mar Caspio\|Caspio]] fins [[Catay]] ([[China]]), en la que considera l'informació de [[Marco Polo]], Jordanus i atres.

	En el [[sigle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable ~~per el~~ seu primor en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin\|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''		En el [[sigle XIV]] destaca per atra banda l'obra de Guillermo Soler, que cultivà els dos estils, la carta nàutica i la nàutica-terrestre. Al [[sigle XV]] correspón la famosa carta nàutica de Gabriel Vallseca, de [[1439]], conservada en el Museu Marítim de [[Barcelona]]; és notable pel seu primor en la factura i els seus animats detalls pintorescos. La negrura suroesteada que pot vore's en ella és un recort viu de la visita de [[Frédéric Chopin\|Chopin]] i [[George Sand]], al palau del Comte de Montenegro en [[Mallorca]]; es tracta d'un detall animadament relatat per l'escritora en ''Un hivern en [[Mallorca]] ''

	=== Portolans portuguessos ===		=== Portolans portuguessos ===