Portugal - Historial de revisions

Lluísm en 18:46 13 nov 2024

2024-11-13T18:46:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:46 13 nov 2024
Llínea 97:		Llínea 97:

	Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].		Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

	== Referències ==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Lluísm en 17:01 22 set 2024

2024-09-22T17:01:47Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 22 set 2024
Llínea 98:		Llínea 98:
	Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].		Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

	==Referències==		== Referències ==
	{{Reflist}}		{{Reflist}}

Valencian: Text reemplaça - 'Azores' a 'Açores'

2023-09-01T21:23:23Z

Text reemplaça - 'Azores' a 'Açores'

← Revisió anterior		Revisió de 21:23 1 set 2023
Llínea 94:		Llínea 94:
	A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, nomenat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el nomenat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.		A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, nomenat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el nomenat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.

	El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976\|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[~~Azores~~]] i [[Madeira]].		El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976\|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Açores]] i [[Madeira]].

	Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].		Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:24:15Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 28 ago 2023
Llínea 92:		Llínea 92:
	El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina\|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa\|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa\|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa\|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].		El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina\|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa\|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa\|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa\|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].

	A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, ~~cridat~~ [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el ~~cridat~~ [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.		A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, nomenat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el nomenat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.

	El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976\|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].		El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976\|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].

Xavi Dengra en 12:58 20 març 2023

2023-03-20T12:58:25Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:58 20 març 2023
Llínea 60:		Llínea 60:
	'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués\|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació\|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia\|democràtic]] de [[Estat de dret\|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]].		'''Portugal''', oficialment la '''República Portuguesa'''<ref>[http://www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Portugal/ Portal do Governo] (en portugués)</ref> (en [[idioma portugués\|portugués]]: ''República Portuguesa''), és un [[Nació\|país sobirà]] membre de la [[Unió Europea]], constituït com un estat [[Democràcia\|democràtic]] de [[Estat de dret\|dret]]. El seu territori, en capital en [[Lisboa]], està situat en el sur-oest de [[Europa]], en la [[Península Ibèrica]]. Llimita a l'est i al nort en [[Espanya]], i al sur i oest en l'[[oceà Atlàntic]]. Comprén també els archipèlecs autònoms de les [[Açores]] i de [[Madeira]], situats en l'hemisferi nort de l'[[oceà Atlàntic]].

	Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.		Portugal ha segut testimoni d'un fluix constant de diferents civilisacions durant els últims 3.100 anys. [[Tartessos]], [[celtes]], [[fenicis]] i [[cartaginesos]], [[grecs]], [[Imperi romà\|romans]], [[germànics]] ([[sueus]] i [[visigots]]), [[islam\|musulmans]], [[judeus]] i atres cultures han deixat marca en la cultura, història, llenguage i ètnia.

	Durant els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra\|món]] en millor i major calitat de vida.		Durant els [[Sigle XV\|sigles XV]] i [[Sigle XVI\|XVI]], Portugal fon una potència econòmica, social i cultural mundial, aixina com el seu imperi, que s'estenia des de [[Brasil]] fins a les [[Índies Orientals]]. És un [[país desenrollat]] membre de la [[Organisació de les nacions Unides]] (ONU) i membre fundador de la [[Euro zona]], la [[OCDE]], la [[OTAN]] i la [[CPLP]]. Portugal es troba entre els 20 països del [[Terra\|món]] en millor i major calitat de vida.

Alacanti: Text reemplaça - 'Guinea-Bissau' a 'Guinea Bissau'

2022-11-15T14:20:40Z

Text reemplaça - 'Guinea-Bissau' a 'Guinea Bissau'

← Revisió anterior		Revisió de 14:20 15 nov 2022
Llínea 90:		Llínea 90:
	Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)\|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme\|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En l'any 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].		Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)\|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme\|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En l'any 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].

	El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina\|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa\|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa\|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa\|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].		El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina\|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa\|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa\|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa\|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].

	A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el cridat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.		A esta revolució li va seguir un periodo d'enfrontaments polítics molt encesos entre les forces socials i polítiques, cridat [[Procés Revolucionari en Curs]], que va tindre el seu punt àlgit en el cridat [[estiu calent]] de [[1975]], durant el qual el país va estar a punt de caure en un nou periodo de dictadura, esta volta d'orientació comunista. En este periodo, Portugal va reconéixer l'independència de totes les seues antigues colónies d'Àfrica.

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-13T18:21:47Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 13 jun 2022
Llínea 104:		Llínea 104:
	{{commonscat\|Portugal}}		{{commonscat\|Portugal}}
	{{Traduït de\|es\|Portugal}}		{{Traduït de\|es\|Portugal}}


	{{Països Europa}}		{{Països Europa}}

Valencian: /* Enllaços externs */

2022-06-13T18:21:35Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 18:21 13 jun 2022
Llínea 102:		Llínea 102:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
			{{commonscat\|Portugal}}
	{{Traduït de\|es\|Portugal}}		{{Traduït de\|es\|Portugal}}

Jose2 en 16:13 16 jul 2021

2021-07-16T16:13:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 16 jul 2021
Llínea 88:		Llínea 88:
	El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués\|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal\|president del consell de ministres]].		El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués\|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal\|president del consell de ministres]].

	Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)\|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme\|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].		Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)\|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme\|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En l'any 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].

	El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina\|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa\|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa\|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa\|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].		El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina\|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa\|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa\|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa\|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].
Llínea 96:		Llínea 96:
	El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976\|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].		El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976\|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].

	Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].		Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

	==Referències==		==Referències==

Jose2: /* L'Era dels Descobriments i la dinastia filipina */

2021-07-16T16:12:55Z

L'Era dels Descobriments i la dinastia filipina

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 16 jul 2021
Llínea 76:		Llínea 76:
	El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la [[batalla d'Alcazarquivir]] contra [[Marroc]], en [[1578]], varen morir el jove rei [[Sebastián I de Portugal\|Sebastián]] i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el [[Enrique I de Portugal\|rei moradura Enrique]], que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la [[crisis successòria portuguesa de 1580\|crisis successòria de 1580]], que es va resoldre en l'anomenada ''unió ibèrica'' entre Portugal i [[Espanya]], durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. [[Felipe II d'Espanya]] va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els [[Guerra lusità-neerlandesa\|Paisos Baixos]], el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic.		El país va tindre el seu «sigle d'or» durant esta época. No obstant, en la [[batalla d'Alcazarquivir]] contra [[Marroc]], en [[1578]], varen morir el jove rei [[Sebastián I de Portugal\|Sebastián]] i part de la noblea portuguesa. Va pujar al tro el [[Enrique I de Portugal\|rei moradura Enrique]], que va morir dos anys despuix, en lo que es va obrir la [[crisis successòria portuguesa de 1580\|crisis successòria de 1580]], que es va resoldre en l'anomenada ''unió ibèrica'' entre Portugal i [[Espanya]], durant la qual els dos regnes varen tindre corones separades pero governades pel mateix rei. [[Felipe II d'Espanya]] va ser el primer de tres reis espanyols. Privat d'una política exterior independent i envolt en una guerra junt en Espanya contra els [[Guerra lusità-neerlandesa\|Paisos Baixos]], el país va sofrir grans revessos en el seu imperi i va perdre el monopoli del comerç en l'Índic.

	L'unió en Espanya va acabar l'[[1 de decembre]] de [[1640]]. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal [[Margarita de Saboya]] i va coronar a [[Juan IV de Portugal\|Juan IV]] com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la [[Guerra de Restauració portuguesa]], que es va prolongar fins a [[1668]], any en que es va firmar el [[tractat de Lisboa (1668)\|tractat de Lisboa]], pel qual el rei espanyol [[Carlos II d'Espanya\|Carlos II]] va reconéixer l'independència de Portugal.		L'unió en Espanya va acabar l'[[1 de decembre]] de [[1640]]. La noblea nacional, despuix d'haver vençut a la guàrdia real en un repentí colp d'estat, va depondre a la duquesa governadora i virreina de Portugal [[Margarita de Saboya]] i va coronar a [[Juan IV de Portugal\|Juan IV]] com a rei de Portugal. Es va iniciar aixina la [[Guerra de Restauració portuguesa]], que es va prolongar fins a l'any [[1668]], any en que es va firmar el [[tractat de Lisboa (1668)\|tractat de Lisboa]], pel qual el rei espanyol [[Carlos II d'Espanya\|Carlos II]] va reconéixer l'independència de Portugal.

	=== Restauració, absolutisme i lliberalisme ===		=== Restauració, absolutisme i lliberalisme ===

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 16 jul 2021
Llínea 88:		Llínea 88:
	El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués\|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal\|president del consell de ministres]].		El rei va eixir cap a l'exili en Anglaterra despuix de l'instauració de la república. Despuix de varis anys d'inestabilitat política, en lluites de treballadors, tumults, alçaments, homicidis polítics i crisis financeres, problemes agravats per la participació portuguesa en la [[Primera Guerra Mundial]], el [[Eixèrcit Portugués\|eixèrcit]] va prendre el poder en 1926. Dos anys més tart, el règim militar va nomenar ministre de Finances a [[*António d'Oliveira Salazar]], professor de la [[universitat de Coímbra]], que en [[1932]] es va convertir en [[Primer ministre de Portugal\|president del consell de ministres]].

	Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)\|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme\|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].		Salazar va restaurar les finances i va instituir el [[Estat Nou (Portugal)\|Estat Nou]], règim autoritari de corporativisme d'Estat en un partit únic i sindicats estatals, ademés d'una afinitat [[fascisme\|fasciste]] ben marcada, a lo manco fins a [[1945]], quan despuix de la victòria dels [[Aliats de la Segona Guerra Mundial\|Aliats]] en la [[Segona Guerra Mundial]], Salazar va sofrir pressions per a transformar Portugal en una democràcia. En l'any 1968, apartat del poder per una malaltia, va ser succeït per [[Marcelo Caetano]].

	El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina\|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa\|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa\|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa\|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].		El rebuig del règim a la [[descolonización]] de les [[Província ultramarina\|províncies ultramarines]] va supondre l'inici de la [[Guerra Colonial Portuguesa\|guerra colonial]] primer en [[Àfrica Occidental Portuguesa\|Angola]] ([[1961]]), i poc despuix en [[Guinea-Bissau]] ([[1963]]) i [[Àfrica Oriental Portuguesa\|Moçambic]] ([[1964]]). A pesar de les crítiques d'alguns dels oficials de l'eixèrcit més veterans, entre els quals es trobava el general [[António de Spinola]], el govern es va mantindre ferm en la seua decisió de continuar en esta política. Este últim va publicar un llibre, ''[[Portugal i el futur]]'', en el que afirmava que la guerra colonial era insostenible, per lo que va ser destituït. Este fet va aumentar el malestar entre els oficials més jóvens de l'eixèrcit, que el [[25 d'abril]] de [[1974]] varen donar un colp d'estat, conegut com la [[Revolució de les Clavellineres]].
Llínea 96:		Llínea 96:
	El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976\|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].		El [[25 de novembre]] de 1975 els paracaigudistes i la policia militar de la Regió Militar de Lisboa, aliats en diversos sectors de l'esquerra radical, varen portar a terme una tentativa de colp d'Estat sense un liderage clar. El [[grup dels Nou]] va reaccionar posant en pràctica un pla militar de resposta, liderat per [[António Ramalho Eanes]], que va resultar un èxit. A l'any següent es va consolidar la [[democràcia]] i el propi Ramalho Eanes va ser nomenat president, el primer elegit per sufragi universal. Es va aprovar una [[constitució portuguesa de 1976\|constitució democràtica]] i es varen establir els poders polítics locals —les autarquies— i els governs autònoms regionals de [[Azores]] i [[Madeira]].

	Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].		Entre les décades de 1940 i 1960, Portugal va ser membre cofundador de la [[OTAN]] ([[1949]]), la [[OCDE]] ([[1961]]) i la [[EFTA]] ([[1960]]), de la que es va eixir en 1986 per a adherir-se a la llavors [[Comunitat Econòmica Europea\|CEE]]. En [[1999]], Portugal es va adherir a la [[zona Euro]] i eixe mateix any va entregar la sobirania de [[Macau]] a la [[República Popular China]]. Des del seu adheriment a l'UE, el país ha presidit el [[Consell Europeu]] tres voltes, l'última en l'any [[2007]] quan va presidir la cerimònia de la firma del [[tractat de Lisboa]].

	==Referències==		==Referències==