Principat d'Andorra - Historial de revisions

Reval en 12:15 26 jul 2024

2024-07-26T12:15:28Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:15 26 jul 2024
Llínea 456:		Llínea 456:

	=== Telefonia e Internet ===		=== Telefonia e Internet ===
	El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.		El proveedor de telefonia fixa, mòvil e Internet és el "Servei de Telecomunicacions d'Andorra". La ret telefòncia està composta per conexions de relés de radi en microondes entre centrals per a les conexions locals i circuits terrestres cap a [[Espanya]] i [[França]] per a les comunicacions internacionals.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval: Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '

2024-01-28T16:35:06Z

Text reemplaça - ' regio ' a ' regió '

← Revisió anterior		Revisió de 16:35 28 gin 2024
Llínea 177:		Llínea 177:
	[[File:Andorra topographic map-es.svg\|thumb\|right\|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]		[[File:Andorra topographic map-es.svg\|thumb\|right\|<center>Mapa d'Andorra.</center>]]
	[[File:Andorra nasa world wind.png\|thumb\|right\|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]		[[File:Andorra nasa world wind.png\|thumb\|right\|<center>Vista satelital d'Andorra.</center>]]
	La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una ~~regio~~ d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu\|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país.		La superfície d'Andorra, enclobà en la [[Peninsula Iberica]], és de 468 km2, seent un país montanyós, en 65 pics de més de 2.500 m d'altitut. La montanya més alta es el pic de Comapedrosa que, en una altitut de 2.942 msnm, està situàt en la cordillera dels [[Pirineus]], enclavàt entre la frontera d'Espanya i França. En una regió d'escarpats pics montanyosos i estrets valls per a on fluixen numerosos cursos d'[[aigua]] que s'unixen per a formar els diferents [[riu\|rius]] principals. Hi ha grans extensions boscoses de pins i abedulls degut al clima mediterràneu d'alta montanya del que goja el país.

	=== Clima ===		=== Clima ===

Valencian: Text reemplaça - 'Francfort' a 'Frankfurt'

2023-08-31T10:53:32Z

Text reemplaça - 'Francfort' a 'Frankfurt'

← Revisió anterior		Revisió de 10:53 31 ago 2023
Llínea 354:		Llínea 354:
	La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]].		La lliteratura andorrana te els seus origens en el [[sigle XVIII]]. Antoni Fiter i Rosell escrigué un llibre sobre l'història, el govern i els usos i costums d'Andorra que es dia Digest manual de les Valls neutres d'Andorra en [[1748]]. Esta obra també conte els documents de Carlomagno i Ludovico Pío. Actualment el original es conserva en la casa Fiter-Riba, d'Ordino, encara que existix una còpia en el Armari de les set claus de la Casa de la Vall i atra en els archius del Obispat de la Seo d'Urgel. Posteriorment, en [[1763]], el parroc Antoni Puig escrigué el Politar andorrà, obra a on se descrivien els privilegis del Principat i les atribucions de les autoritats. El poeta català Jacinto Verdaguer s'inspirà, en part, en el vall de Sentúria para la seua obra Canigó, publicada en l'any [[1886]].

	Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de ~~Francfort~~. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.		Com autors de lliteratura contemporànea se poden citar a Antoni Morell i Mora, Albert Salvadó i Miras, Teresa Colom i Pich i Albert Villaró i Boix participant alguns d'estos escritors en la edició de l'any [[2007]] de la Fira del Llibre de Frankfurt. Aixina mateix, el Govern andorrà, junt en editiorals catalanes, convoca anualment el Premi Carlemany, i des de l'any 2007, el Premi Ramon Llull.

	=== Música ===		=== Música ===

Valencian: Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

2023-08-27T03:28:46Z

Text reemplaça - 'Serdenya' a 'Sardenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:28 27 ago 2023
Llínea 60:		Llínea 60:
	[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg\|thumb\|280px\|Andorra]]		[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg\|thumb\|280px\|Andorra]]

	El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[~~Serdenya~~]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].		El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Sardenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].

	Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana\|català]].		Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana\|català]].

Valencian: Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya'

2023-08-27T03:25:51Z

Text reemplaça - 'Cerdenya' a 'Serdenya'

← Revisió anterior		Revisió de 03:25 27 ago 2023
Llínea 60:		Llínea 60:
	[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg\|thumb\|280px\|Andorra]]		[[File:Andorra la Vella - footpath.jpg\|thumb\|280px\|Andorra]]

	El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[~~Cerdenya~~]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].		El '''Principat d'Andorra''', és un país mediterràneu del sur d'[[Europa]] en una extensió de 468km2, situat en els Pirineus i fronteriç pel sur en [[Espanya]], llimitant en les comarques catalanes de [[Serdenya]], [[Alt Urgell]] i [[Pallars Sobirà]], i pel nort en [[França]], llimitant en el departament d'[[Ariège]]. La seua capital és [[Andorra la Vella]].

	Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana\|català]].		Està constituït com un Estat social i democràtic de Dret, del qual el seu regim polític és el principat parlamentari al tindre com caps d'Estat a Joan Enric Vives Sicília i Nicolas Sarkozy. El cap de Govern és Albert Pintat Santolària i l'idioma oficial és el [[llengua catalana\|català]].

Valencian: /* Economia */

2023-08-20T00:05:51Z

Economia

← Revisió anterior		Revisió de 00:05 20 ago 2023
Llínea 196:		Llínea 196:

	== Economia ==		== Economia ==
	[[File:~~Banco Mora, Andorra la Vieja, Andorra, 2013-12-29, DD 01~~.~~JPG~~\|thumb\|right\|250px\|~~Seu de Mora Banc~~]]		[[File:Edifici B.jpg\|thumb\|right\|250px\|Edifici d'oficines bancàries en [[Andorra la Vella]].]]
	El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, ~~atraigudes~~ per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països ~~veins~~, encara que este últim s'ha ~~erosionàt~~ recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% ~~vinien~~ d'atres països.		El [[turisme]] proporciona, segon estimacions, el 80% del PIB i és el sosté principal de l'economia andorrana. Nou millons de persones la visiten anualment, atretes per la seua condició de paraís fiscal, les seues estacions d'esquí i el diferencial de preus en el comerç respecte dels països veïns, encara que este últim s'ha erosionat recentment mentres les economies franceses i espanyola s'han obert, proporcionant una disponibilitat més amplia de bens i tarifes més baixes. En l'any 2005, el país va rebre a 11.049.490 visitants dels quals 2.418.409 eren turistes i 8.631.081 excursionistes. Del total de visitants, el 57,25% eren espanyols, el 39,8% franceses i soles un 3,0% venien d'atres països.

	El sector ~~financier~~ també ~~contribuix sustancialment~~ a l'economia. La producció ~~agricola~~ està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- ~~plantantse~~ [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de [[vaca\|vaques]]. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ~~ingresos~~ provenen també de la vena de sagells postals.		El sector financer també contribuïx substancialment a l'economia. La producció agrícola està llimità -soles el 2% de la terra es cultivable- plantant-se [[tabac]] en la casi totalitat dels seus camps i la major part dels aliments tenen que ser importats. La principal activitat ganadera és la criança de [[vaca\|vaques]]. La manufactura consistix, principalment, en cigarrets, purs i mobles. Molts ingressos provenen també de la vena de sagells postals.

	Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es ~~tratàt~~ com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'~~impostos~~) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.		Andorra no és un membre de ple dret en l'[[Unió Europea]], pero goja d'una relació especial i es tractat com si fora part d'ella per al comerç de bens manufacturats (exonerats d'imposts) i com no membre de la UE per als productes agrícoles.

	Els ~~gravamens~~ estan dividits en:		Els gravàmens estan dividits en:

	*Dret aduaner:		*Dret aduaner:
	**~~Tasa~~ sobre el consum. ~~Aplicàt~~ sobre els productes agrícoles importats.		**Taxa sobre el consum. Aplicat sobre els productes agrícoles importats.
	**Drets d'importació. ~~Aplicàt~~ sobre els productes industrials importats.		**Drets d'importació. Aplicat sobre els productes industrials importats.

	*Dret fiscal nacional:		*Dret fiscal nacional:

	**Impost de ~~Mercancies~~ Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea.		**Impost de Mercaderies Indirecte (IMI). Impost que grava la producció i importació de productes procedents de l'Unió Europea.

	**Impost sobre la prestació de servicis bancaris i ~~financiers~~.		**Impost sobre la prestació de servicis bancaris i financers.

	**Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i ~~profesionals~~ (ISI).		**Impost indirecte sobre la presentació de servicis empresarials i professionals (ISI).

	**Impost indirecte sobre la producció interna (IPI).		**Impost indirecte sobre la producció interna (IPI).
Llínea 221:		Llínea 221:
	**Impost sobre les activitats comercials (IAC).		**Impost sobre les activitats comercials (IAC).

	**Impost sobre les ~~transmisions~~ patrimonials ~~inmobiliàries~~.		**Impost sobre les transmissions patrimonials immobiliàries.

	**~~Tasa~~ en raó del servici de fe publica notarial.		**Taxa en raó del servici de fe publica notarial.

	*Canons:		*Canons:

	**Sobre el consum d'[[electricitat]] i ~~telefon~~.		**Sobre el consum d'[[electricitat]] i teléfon.

	**~~Tasa~~ sobre la tinença de vehículs.		**Taxa sobre la tinença de vehículs.

	**~~Tasa~~ de l'Oficina de Marques.		**Taxa de l'Oficina de Marques.

	**~~Tases~~ judicials		**Taxes judicials

	**~~Tasa~~ sobre el joc del bingo.		**Taxa sobre el joc del bingo.

	*~~Tases~~ i tributs comunals:		*Taxes i tributs comunals:

	**Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i ~~profesionals~~.		**Impost sobre la radicació d'activitats comercials, empresarials i professionals.

	**Impost sobre la propietat ~~inmobiliària~~ edificà.		**Impost sobre la propietat immobiliària edificà.

	**Impost de resistència (foc i lloc).		**Impost de resistència (foc i lloc).

	=== ~~Mercàt~~ Laboral ===		=== Mercat Laboral ===

	Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat ~~perguent~~ importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.		Tradicionalment Andorra fon un país agrícola i ganader encara que, des de la década dels 50, el sector primari ha anat perdent importància. En el sector secundari predominen les industries de transformació i industries primàries. Actualment el sector terciari representa el 80% del PIB d'Andorra. En uns 270 hotels, 400 restaurants i numerosos comerços, el turisme gasta a una gran proporció de la població activa.

	=== Moneda ===		=== Moneda ===

	Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de ~~facte~~.		Encara que el Principat no dispon de moneda oficial, des del [[1 de giner]] de [[2002]] s'utilisa el [[euro]] com moneda de facto.

	~~Anterorment~~ a l'entrà d'una moneda única europea, els ~~presupostos~~ estatals s'~~elaboraben~~ en pessetes, encara que comercialment també s'usava el ~~franco~~ francés. Excepcionalment s'ha ~~emitit~~ una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no ~~emitix~~ els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, ~~probablement~~, li permeta ~~emitir~~ les seues pròpies monedes.		Anteriorment a l'entrà d'una moneda única europea, els presuposts estatals s'elaboraven en pessetes, encara que comercialment també s'usava el franc francés. Excepcionalment s'ha emés una moneda pròpia sense valor llegal, el diner. A diferencia d'atres chicotets estats europeus que usen l'euro, Andorra no emet els seus propis euros. En [[octubre]] de [[2004]], les negociacions entre Andorra i l'UE s'iniciaren sobre un acort que, provablement, li permeta emetre les seues pròpies monedes.

	== Demografia ==		== Demografia ==

Reval: /* Referències */

2023-08-07T12:35:59Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:35 7 ago 2023
Llínea 464:		Llínea 464:
	* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme]		* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme]
	* de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X		* de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X
			* [https://web.archive.org/web/20100210074723/http://www.patrimonicultural.ad/index.php?option=com_content&task=view&id=64&Itemid=88#bons «Els monuments d'Andorra». Patrimoni Cultural d'Andorra.]
	* [https://www.govern.ad/?page_id=116 «Les institucions». Govern d'Andorra]		* [https://www.govern.ad/?page_id=116 «Les institucions». Govern d'Andorra]
	* [https://web.archive.org/web/20080513113032/http://www.ciberandorra.com/ «Historia de Andorra» (en [[castellà]]). Ciberandorra.com]		* [https://web.archive.org/web/20080513113032/http://www.ciberandorra.com/ «Historia de Andorra» (en [[castellà]]). Ciberandorra.com]

Reval: /* Referències */

2023-08-07T12:34:58Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:34 7 ago 2023
Llínea 460:		Llínea 460:
	== Referències ==		== Referències ==
	* «Andorra». Encyclopedia Britannica. (en [[anglés]])		* «Andorra». Encyclopedia Britannica. (en [[anglés]])
			* [https://olympics.com/ioc «Andorra» (en anglés). Olympic.org. Comitè Olímpic Internacional]
	* Bastida i Areny, Roser. ''Atlas d'Andorra''. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634		* Bastida i Areny, Roser. ''Atlas d'Andorra''. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634
	* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme]		* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme]
	* de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X		* de los Ríos, Fernando. Vida e instituciones de Andorra (en castellà). Anthropos Editorial, 1997, p.216 (Obras Completas). ISBN 847658511X
	* [https://www.govern.ad/?page_id=116 «Les institucions». Govern d'Andorra]		* [https://www.govern.ad/?page_id=116 «Les institucions». Govern d'Andorra]
			* [https://web.archive.org/web/20080513113032/http://www.ciberandorra.com/ «Historia de Andorra» (en [[castellà]]). Ciberandorra.com]

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Reval: /* Bibliografia */

2023-08-07T12:31:40Z

Bibliografia

← Revisió anterior		Revisió de 12:31 7 ago 2023
Llínea 468:		Llínea 468:
	* Andorra. La guía 2008. Andorra: Foment de la comunicació i la imatge. 2008. ISBN 978-99920-1-677-0		* Andorra. La guía 2008. Andorra: Foment de la comunicació i la imatge. 2008. ISBN 978-99920-1-677-0
	* Geografia i història d'Andorra. Andorra: Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut. 1993		* Geografia i història d'Andorra. Andorra: Ministeri d'Educació, Cultura i Joventut. 1993
			* Tortosa Guerrero, Lorena. (2013) Andorra. Del porta a porta al 2.0. Ediciones Carena
	* Parrilla García, José Antonio (1983). Breu història d'Andorra. Barcelona: NONO-ART, S.A. ISBN 84-85620-07-0		* Parrilla García, José Antonio (1983). Breu història d'Andorra. Barcelona: NONO-ART, S.A. ISBN 84-85620-07-0
	* Valls Oliva, Àlvar (2006). Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vieja: Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 978-99920-1-629-9		* Valls Oliva, Àlvar (2006). Diccionari Enciclopèdic d'Andorra. Andorra la Vieja: Fundació Crèdit Andorrà. ISBN 978-99920-1-629-9

Reval: /* Referències */

2023-08-07T12:30:44Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 12:30 7 ago 2023
Llínea 459:		Llínea 459:

	== Referències ==		== Referències ==
	* «Andorra». Encyclopedia Britannica. (en [[~~anglès~~]])		* «Andorra». Encyclopedia Britannica. (en [[anglés]])
	* Bastida i Areny, Roser. ''Atlas d'Andorra''. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634		* Bastida i Areny, Roser. ''Atlas d'Andorra''. Conselleria d'Educació, Cultura i Joventut (Govern d'Andorra), 1991. ISBN 9991390634
	* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme]		* [https://web.archive.org/web/20110912030510/http://www.andorra.ad/ca-ES/Andorra/Pagines/historia.aspx «Breu història». Portal Turístic d'Andorra. Andorra Turisme]