Principat d'Astúries - Historial de revisions

Reval en 19:51 12 nov 2025

2025-11-12T19:51:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:51 12 nov 2025
Llínea 220:		Llínea 220:

	Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.		Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Asturias}}		{{Commonscat\|Asturias}}

Lluísm en 18:31 1 ago 2025

2025-08-01T18:31:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:31 1 ago 2025
Llínea 219:		Llínea 219:
	L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu".		L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu".

	Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.		Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 10:29 3 oct 2024

2024-10-03T10:29:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:29 3 oct 2024
Llínea 174:		Llínea 174:
	Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals):		Partits polítics més representatius en Astúries (per orde de resultats electorals):

	*[[Partido Socialista Obrero Español]]		* [[Partido Socialista Obrero Español]]
	*[[Partido Popular]]		* [[Partido Popular]]
	*[[Izquierda Unida (España)\|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]]		* [[Izquierda Unida (España)\|Izquierda Xunida d'Asturies]], [[Bloque por Asturies]]
	*[[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]])		* [[Unión Asturianista]] ([[Partíu Asturianista]] y [[Unión Renovadora Asturiana]])
	*[[Los Verdes-Grupo Verde]]		* [[Los Verdes-Grupo Verde]]
	*[[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]])		* [[Unidá]] (federación de partidos, entre los que está [[Izquierda Asturiana]])

	== Organisació territorial ==		== Organisació territorial ==

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T16:22:02Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 16:22 28 ago 2023
Llínea 48:		Llínea 48:
	Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>.		Astura (que més arrere de l'invasió romana, se dia Estura o Estula) prendria el arrel de céltic -stour, que vol dir <<riu>>.
	Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset.		Dit topònim apareix en Bretanya, on Plinio parla del riu <<Stur>>; hui en dia existixen tres rius Stour en Kent, Suffolk i Dorset.
	En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, ~~cridat~~ antigament <<Sturia>>. Aixina mateix, en el Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.		En la desembocadura del Elba hi ha atre riu Stör, nomenat antigament <<Sturia>>. Aixina mateix, en el Piamonte s'ubicava la tribu celta dels Esturi i un riu Stura. La mateix raïl perduda encara hui en el gaèlic i el bretó en les paraules ster i stour en el significat de <<riu>>.

	== Localisació ==		== Localisació ==

Alacanti: Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

2022-11-18T07:41:09Z

Text reemplaça - 'drassanes' a 'darassanes'

← Revisió anterior		Revisió de 07:41 18 nov 2022
Llínea 195:		Llínea 195:
	== Economia ==		== Economia ==
	{{AP\|Economía de Asturias}}		{{AP\|Economía de Asturias}}
	La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya\|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla\|creïlles]] i [[poma\|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les ~~drassanes~~, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys.		La [[economia]] del [[Principat d'Astúries]], [[comunitat autònoma]] [[Espanya\|espanyola]], conta en un [[sector primari]] en retrocés que ocupa al 6% de la població activa en ganaderia vacuna, agricultura ([[dacsa]], [[creïlla\|creïlles]] i [[poma\|pomes]]) i pesca. Continua sent significativa la [[mineria]] de [[carbó]] encara que no fruïx del paper preponderant d'antany. El [[sector secundari]] empra al 30% de la població activa, sent importants la [[siderúrgia]], l'alimentació, les darassanes, les armes, química, equips de transport, etc. En el [[sector terciari]] s'assenta el 65% de la població activa i va en aument, sent este fet simptomàtic de la concentració de la població en els centres urbans i de l'importància que el [[turisme]] ha adquirit en la regió en els últims anys.
	A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país).		A pesar de la relocalisació industrial que va colpejar a la comunitat en décades anteriors, la renda per habitant ha creixgut per damunt de la mija nacional fins a ubicar-se en 19.868 € en [[2006]] (el 89,7% del PIB per capita del país).

Valencian: Text reemplaça - 'Ecuador' a 'Equador'

2022-10-18T20:41:58Z

Text reemplaça - 'Ecuador' a 'Equador'

← Revisió anterior		Revisió de 20:41 18 oct 2022
Llínea 205:		Llínea 205:
	La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones.		La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones.

	El percentage d'[[immigració en Espanya\|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya\|INE]] [[2006]]), tres voltes manco que la mija nacional i a soles per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són l'[[~~Ecuador~~\|ecuatorià]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia\|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal\|portugués]] (7,34%).		El percentage d'[[immigració en Espanya\|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya\|INE]] [[2006]]), tres voltes manco que la mija nacional i a soles per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són l'[[Equador\|ecuatorià]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia\|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal\|portugués]] (7,34%).

	== Cultura ==		== Cultura ==

Valencian: /* Llengua */

2022-08-19T08:52:13Z

Llengua

← Revisió anterior		Revisió de 08:52 19 ago 2022
Llínea 213:		Llínea 213:
	=== Llengua ===		=== Llengua ===
	[[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG\|thumb\|right\|180px\|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]]		[[File:Xuridic signboard bilingual Castilian-Asturian.JPG\|thumb\|right\|180px\|<center>Lletrer bilingüe en un jujat d'Asturies</center>]]
	Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal pel Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.		Si be el [[castellà]] és l'única llengua oficial del Principat, l'[[asturià]] és a sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com a tal pel Principat d'Astúries d'acort en el seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.

	L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada ~~al regne mijà~~ d'Astúries (on també hi estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat ~~del~~ asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.		L'asturià te el seu orige en la [[llengua romanç]] derivada del [[llatí]] parlada en l'edat mija d'Astúries (a on també estava Lleó). El text més antic que se coneix d'esta llengua es la Nodicia de Kesos que data del any [[959]], mentres que el document normatiu escrit en asturià més antic que se conserva és el Fur d'Avilés de [[1085]]. Té algunes variants locals. A partir de la Transició Espanyola, l'oficialitat de l'asturià és una de les reivindicacions de diversos moviments socials. En [[1981]] es va crear l'Academia de la Llingua Asturiana, institució del Principat d'Astúries que té com a fi l'estudi, la promoció i la defensa de l'asturià. Des de l'any [[2005]] s'han oficialisat alguns topònims de localitats en asturià.

	L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot lo Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris i que usen esta llengua com vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha ~~gosat de~~ gran desenroll des de lo que s'ha vengut en ~~cridar~~ el "Surdimientu".		L'asturià es la llengua materna d'un 17,7% dels asturians, en tant que per a un 20,1% lo és també junt en el [[castellà]]. Ademés, es matèria d'estudi voluntària per als alumnes de primària i optativa per als de secundaria en quasi tot el Principat d'Astúries. També té certa presencia mediàtica a través de seminaris que usen esta llengua com a vehicular. En els últims anys, la lliteratura asturiana ha fruit d'un gran desenroll des de lo que s'ha vengut en nomenar el "Surdimientu".

	Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (~~Com~~ el tortosí entre [[~~Valencià~~]] i [[~~Català~~]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas ~~del~~ asturià el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.		Ademés de l'asturià entre els rius Eo i Navia es parla gallec-asturià o eonaviego (com el tortosí entre [[valencià]] i [[català]]). Filològicament, el gallec-asturià es definit com un conjunt dialectal de transició entre el gallec oriental i l'asturià occidental, sent difícil assignar este un conjunt dialectal a qualsevol de les seues dos llengües veïnes. Com en el cas de l'asturià, el gallec-asturià no fruïx de l'estatus jurídic de llengua oficial.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: /* Art */

2022-08-19T08:46:47Z

Art

← Revisió anterior		Revisió de 08:46 19 ago 2022
Llínea 209:		Llínea 209:
	== Cultura ==		== Cultura ==
	=== Art ===		=== Art ===
	Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (~~Art~~ asturià) ~~com~~ monuments com [[Santa Maria del Naranco]], [[Santianes de Pràvia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil prerromànic ramirense (degut a [[Ramiro I]]) o [[San Juliàn de los Prados]], coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a [[Alfonso II el Casto]]), tots ells en Oviedo. En el concello de [[Villaviciosa]] existixen [[Iglésia de San Salvador de Valdediós\|l'iglésia de San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el <<Conventín>>) i [[Iglésia de San Salvador de Priesca\|l'iglésia de San Salvador de Priesca]]. En el concello de [[Cabranes]], destaca [[San Julián de Viñón]].		Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (art asturià) en monuments com [[Santa Maria del Naranco]], [[Santianes de Pràvia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil prerromànic ramirense (degut a [[Ramiro I]]) o [[San Juliàn de los Prados]], coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a [[Alfonso II el Casto]]), tots ells en Oviedo. En el concello de [[Villaviciosa]] existixen [[Iglésia de San Salvador de Valdediós\|l'iglésia de San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda pels asturians com el <<Conventín>>) i [[Iglésia de San Salvador de Priesca\|l'iglésia de San Salvador de Priesca]]. En el concello de [[Cabranes]], destaca [[San Julián de Viñón]].

	=== Llengua ===		=== Llengua ===

Valencian: /* Demografia */

2022-08-19T08:45:32Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 08:45 19 ago 2022
Llínea 201:		Llínea 201:
	[[File:Asturias Crecimiento-08-18.png\|thumb\|right\|300px\|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]]		[[File:Asturias Crecimiento-08-18.png\|thumb\|right\|300px\|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]]
	{{AP\|Demografía d'Asturias}}		{{AP\|Demografía d'Asturias}}
	Astúries conta en 1.004.499 habitants ([[INE Espanya\|INE]] [[~~2021~~]]), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola.		Astúries conta en 1.004.499 habitants ([[INE Espanya\|INE]] [[2022]]), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola.

	La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones.		La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones.

	Lo percentage de [[immigració en Espanya\|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya\|INE]] [[2006]]), tres ~~vegades~~ manco que la mija nacional i a soles per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són el [[Ecuador\|~~ecuatoriaà~~]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia\|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal\|portugués]] (7,34%).		El percentage d'[[immigració en Espanya\|estrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya\|INE]] [[2006]]), tres voltes manco que la mija nacional i a soles per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són l'[[Ecuador\|ecuatorià]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia\|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal\|portugués]] (7,34%).

	== Cultura ==		== Cultura ==

Valencian: /* Demografia */

2022-08-19T08:43:09Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 08:43 19 ago 2022
Llínea 199:		Llínea 199:

	== Demografia ==		== Demografia ==

	[[File:Asturias Crecimiento-08-18.png\|thumb\|right\|300px\|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]]		[[File:Asturias Crecimiento-08-18.png\|thumb\|right\|300px\|Creiximent de la població entre els anys [[2008]] i [[2018]]]]
	{{AP\|Demografía d'Asturias}}		{{AP\|Demografía d'Asturias}}
	Astúries conta en 1.~~074~~.~~862~~ habitants ([[INE Espanya\|INE]] [[~~2007~~]]), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola.		Astúries conta en 1.004.499 habitants ([[INE Espanya\|INE]] [[2021]]), lo que representa un 2,38% del total nacional. La seua densitat de població, de 101,4 habitants per km<sup>2</sup>, és llaugerament superior a la mija espanyola.

	La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones.		La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'[[Espanya]] (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per lo que des de [[1987]] la població està disminuint, atés que la natalitat, a soles representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un chicotet repunt que ha segut assumit principalment per [[Oviedo]] i [[Gijón]] (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En el restant dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'[[Avilés]] en 44 persones.