Principat d'Asturies - Historial de revisions

Joan85: S'està redirigint a Principat d'Astúries

2009-06-18T22:25:22Z

S'està redirigint a Principat d'Astúries

Joan85 en 22:24 18 jun 2009

2009-06-18T22:24:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:24 18 jun 2009
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~{{esbos}}~~		Lo '''[[Principat]] d'Astúries''' (En [[asturià]] Principáu d'Astúries i en [[castellà]] Principado de Asturias) es una comunitat autònoma uniprovincial d'[[Espanya]]. Reu el nom de Principat per raons històriques, al ostentar l'hereder de la Corona d'Espanya el títul de [[Príncip d'Astúries]]. La seua capital es la ciutat d'[[Oviedo]], sent [[Gijón]] la seua ciutat més poblada.

	Lo '''[[Principat]] d'Astúries''' (En asturià Principáu d'Astúries i en castellà Principado de Asturias) es una comunitat autònoma uniprovincial d'[[Espanya]]. Reu el nom de Principat per raons històriques, al ostentar l'hereder de la Corona d'Espanya el títul de [[Príncip d'Astúries]]. La seua capital es la ciutat d'[[Oviedo]], sent [[Gijón]] la seua ciutat més poblada.

	== Context Geogràfic ==		== Context Geogràfic ==
	El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial es l'[[espanyol]], pero també s'utilisa l'[[asturià]] o [[bable]]. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort al [[Estatut D'Autonomia]] d'Astúries.		El seu territori és d'uns deu mil quilómetros quadrats i conta en una població que supera llaugerament el milló d'habitants. L'idioma oficial es l'[[espanyol]], pero també s'utilisa l'[[asturià]] o [[bable]]. Este no té oficialitat, pero si una especial protecció d'acort al [[Estatut d'Autonomia]] d'Astúries.

	Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. LA ciutat més poblada es Gijón, en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, [[Oviedo]], en 216.607 hab. i de [[Avilés]], que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son [[Siero]] (49.491 hab.), [[Langreo]] (450.668) i [[Mieres]] (44.992 hab). Les senyes son del [[INE]], a [[1 de giner]] de [2007`]].		Les principals poblacions asturianes es concentren en la zona central del principat, des de la costa al interior, seguint els valls miners. LA ciutat més poblada es Gijón, en 274.037 hab., seguida de la capital autonòmica, [[Oviedo]], en 216.607 hab. i de [[Avilés]], que té 83.200 hab. Atres municipis o consells del qual la població ronda els 50.000 habitants son [[Siero]] (49.491 hab.), [[Langreo]] (450.668) i [[Mieres]] (44.992 hab). Les senyes son del [[INE]], a [[1 de giner]] de [2007`]].

Vinatea en 12:41 28 abr 2009

2009-04-28T12:41:03Z

Mostrar els canvis

Chabi: /* Art */

2009-01-18T11:41:46Z

Art

← Revisió anterior		Revisió de 11:41 18 gin 2009
Llínea 183:		Llínea 183:
	== Cultura ==		== Cultura ==
	=== Art ===		=== Art ===
	Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (Art asturià) com monuments com [[Santa Maria del Naranco]], [[Santianes de Pràvia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil prerromànic ramirense (degut a [[Ramiro I]) o [[San Juliàn de los Prados]], coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a [[Alfonso II el Casto]]), tots ells en Oviedo. En el concell de [[Villaviciosa]] existixen [[Iglésia de San Salvador de Valdediós\|l'iglésia de San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda per els asturians com el <<Conventín>>) i [[Iglésia de San Salvador de Priesca\|l'iglésia de San Salvador de Priesca]]. En el concell de [[Cabranes]], destaca [[San Julián de Viñón]].		Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (Art asturià) com monuments com [[Santa Maria del Naranco]], [[Santianes de Pràvia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil prerromànic ramirense (degut a [[Ramiro I]]) o [[San Juliàn de los Prados]], coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a [[Alfonso II el Casto]]), tots ells en Oviedo. En el concell de [[Villaviciosa]] existixen [[Iglésia de San Salvador de Valdediós\|l'iglésia de San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda per els asturians com el <<Conventín>>) i [[Iglésia de San Salvador de Priesca\|l'iglésia de San Salvador de Priesca]]. En el concell de [[Cabranes]], destaca [[San Julián de Viñón]].

	[[Categoria: Comunitats autònomes d'Espanya]]		[[Categoria: Comunitats autònomes d'Espanya]]

Valencia es llengua en 17:10 24 dec 2008

2008-12-24T17:10:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:10 24 dec 2008
Llínea 180:		Llínea 180:

	Lo percentage de [[immigració en Espanya\|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya\|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són el [[Ecuador\|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia\|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal\|portugués]] (7,34%).		Lo percentage de [[immigració en Espanya\|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya\|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són el [[Ecuador\|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia\|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal\|portugués]] (7,34%).

			== Cultura ==
			=== Art ===
			Astúries té un ric llegat artístic del que destaca una arquitectura autòctona prerromànica (Art asturià) com monuments com [[Santa Maria del Naranco]], [[Santianes de Pràvia]] i [[San Miguel de Lillo]] d'estil prerromànic ramirense (degut a [[Ramiro I]) o [[San Juliàn de los Prados]], coneguda com Santullano (Oviedo) d'estil prerromànic alfonsí (degut a [[Alfonso II el Casto]]), tots ells en Oviedo. En el concell de [[Villaviciosa]] existixen [[Iglésia de San Salvador de Valdediós\|l'iglésia de San Salvador de Valdediós]] (familiarment coneguda per els asturians com el <<Conventín>>) i [[Iglésia de San Salvador de Priesca\|l'iglésia de San Salvador de Priesca]]. En el concell de [[Cabranes]], destaca [[San Julián de Viñón]].

	[[Categoria: Comunitats autònomes d'Espanya]]		[[Categoria: Comunitats autònomes d'Espanya]]

Valencia es llengua: /* Demografia */

2008-12-24T17:05:19Z

Demografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 24 dec 2008
Llínea 179:		Llínea 179:
	La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per la qual cosa des de 1987 la població està disminuint, atés que la natalitat, només representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un menut repunt que ha segut assumit principalment per Oviedo i Gijón (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En la resta dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'Avilés en 44 persones.		La població es caracterisa per posseir la més alta taxa de mortalitat d'Espanya (12 per mil) i la més baixa taxa de natalitat (6 per mil), per la qual cosa des de 1987 la població està disminuint, atés que la natalitat, només representa el 42% de la taxa de manteniment de la població i encara que les ciutats grans mantenen la seua població. En l'últim any, la població d'Astúries ha patit un menut repunt que ha segut assumit principalment per Oviedo i Gijón (2.500 i 3.000 habitants respectivament) i atres 17 consells. En la resta dels municipis la població de decaigut. Significatiu és el despoblament en les conques mineres i el suau descens d'Avilés en 44 persones.

	Lo percentage de [[immigració en Espanya\|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya\|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals ~~col·lectius~~ estrangers són el [[Ecuador\|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia\|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal\|portugués]] (7,34%).		Lo percentage de [[immigració en Espanya\|extrangers]] és del 2,81% ([[INE Espanya\|INE]] [[2006]]), tres vegades manco que la mijana nacional i només per davant de [[Galícia]] i [[Extremadura]]. Els principals colectius estrangers són el [[Ecuador\|ecuatoriaà]] (14,76% del total estrangers), el [[Colombia\|colombià]] (9,01%) i el [[Portugal\|portugués]] (7,34%).

	[[Categoria: Comunitats autònomes d'Espanya]]		[[Categoria: Comunitats autònomes d'Espanya]]

Valencia es llengua: /* Organisació Territorial */

2008-12-24T17:04:24Z

Organisació Territorial

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 24 dec 2008
Llínea 155:		Llínea 155:

	== Organisació Territorial ==		== Organisació Territorial ==
	[[Image:Comarques_asturies.png\|thumb\|right\|~~180px~~\|Mapa de [[comarca\|comarques]] d'astúries.]]		[[Image:Comarques_asturies.png\|thumb\|right\|300px\|Mapa de [[comarca\|comarques]] d'astúries.]]
	Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)\|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s.		Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)\|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s.

Valencia es llengua: /* Organisació Territorial */

2008-12-24T17:01:48Z

Organisació Territorial

← Revisió anterior		Revisió de 17:01 24 dec 2008
Llínea 155:		Llínea 155:

	== Organisació Territorial ==		== Organisació Territorial ==
			[[Image:Comarques_asturies.png\|thumb\|right\|180px\|Mapa de [[comarca\|comarques]] d'astúries.]]
	Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)\|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s.		Segons l'Estatut d'Autonomia d'Astúries, a efectes administratius, la Comunitat està dividida en 78 [[consell]]s, figura que en l'actualitat conta en el mateix valor llegal que el municipi. L'entitat menor que el consell és la [[parròquia (civil)\|parroquia]], que no té per que coincidir necessàriament en la parròquia eclesiàstica. Dins de cada parròquia es distingixen els diferents [[barri]]s.

Valencia es llengua: /* Llengua */

2008-12-24T16:59:35Z

Llengua

← Revisió anterior		Revisió de 16:59 24 dec 2008
Llínea 53:		Llínea 53:

	== Llengua ==		== Llengua ==
			[[Image:Mapa_Llinguistic_Asturies.png\|thumb\|right\|180px\|Mapa llingüístic d'Astúries.]]
	Si be lo castellà es l'única llengua oficial del Principat, l'asturià es sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.		Si be lo castellà es l'única llengua oficial del Principat, l'asturià es sovint la llengua autòctona del Principat d'Astúries que, si be no te estàtus oficial, si està reconeguda com tal per el Principat d'Astúries d'acort al seu Estatut d'Autonomia i la llegislació desenrollada.

Valencia es llengua: /* Història */

2008-12-24T16:57:37Z

Història

← Revisió anterior		Revisió de 16:57 24 dec 2008
Llínea 28:		Llínea 28:

	== Història ==		== Història ==
			[[Image:Catedral_Covadonga.jpg\|thumb\|right\|180px\|Catedral de Covadonga]]
			[[Image:Creu_Oviedo.jpg\|thumb\|right\|180px\|Image de la cara anterior de la [[Creu de Victòria]].]]
	Ocupada per grups humans des de el Paleolític Inferior, durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupesres del orient de la Comunitat. Al Mesolìtic es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'Edat de Bronze, caracterisada per els megalits i túmuls. Durant l'Edat de Ferro, en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els astures) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials.		Ocupada per grups humans des de el Paleolític Inferior, durant el superior Astúries es va caracterisar per les pintures rupesres del orient de la Comunitat. Al Mesolìtic es desenrollà una cultural original, el asturià; a continuació es va introduir l'Edat de Bronze, caracterisada per els megalits i túmuls. Durant l'Edat de Ferro, en raïls en la tradició local del Bronze Final Atlàntic, es va desenrollar un conjunt de comunitats que construirien i habitarien en castros. Estes poblacions evolucionarien localment durant tot el primer milenari ans de la nostra era, fins la aplegada dels romans al Noroest peninsular, que sentirien ad estes gents com part d'una realitat ètnica (els astures) que no es correspondria en la realitat, ya que difícilment eixes comunitats mantindrien una consciencia clara de pertinença ad una estructura soci-política més allà d'unitats locals, comarcals, estructurades en unitats territorials com valls o conques fluvials.