Química computacional - Historial de revisions

Lluísm en 10:32 12 jun 2023

2023-06-12T10:32:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:32 12 jun 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[~~Ordinador~~\|~~ordinadors~~]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen l'informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.		La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordenador\|ordenadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen l'informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.

	Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.		Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.

Valencian: Text reemplaça - 'la informació' a 'l'informació'

2022-06-01T10:07:51Z

Text reemplaça - 'la informació' a 'l'informació'

← Revisió anterior		Revisió de 10:07 1 jun 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador\|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.		La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador\|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen l'informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.

	Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.		Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.

Loís: dades > senyes

2020-03-02T15:06:18Z

dades > senyes

← Revisió anterior		Revisió de 15:06 2 març 2020
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els métodos computacionals de la química quàntica de molècules.		* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els métodos computacionals de la química quàntica de molècules.
	* [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de ~~dades~~ de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en [[anglés]]).		* [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una [[base de senyes]] de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en [[anglés]]).
	* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).		* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:08:16Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:08 22 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador\|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats ~~obtinguts~~ normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.		La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador\|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtenguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.

	Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.		Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.

	Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són ~~obtinguts~~ de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.		Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtenguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

2018-02-20T19:34:11Z

Text reemplaça - 'quantitat' a 'cantitat'

← Revisió anterior		Revisió de 19:34 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador\|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtinguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.		La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador\|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtinguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.

	Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres ~~quantitats~~ [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.		Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres cantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.

	Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.		Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.

Jose2: Text reemplaça - 'mètodo' a 'método'

2014-10-05T17:36:24Z

Text reemplaça - 'mètodo' a 'método'

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 5 oct 2014
Llínea 3:		Llínea 3:
	Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres quantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.		Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres quantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.

	Els ~~mètodos~~ utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes ~~mètodos~~, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els ~~mètodos~~ més precisos són nomenats ~~mètodos~~ ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.		Els métodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes métodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els métodos més precisos són nomenats métodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els ~~mètodos~~ computacionals de la química quàntica de molècules.		* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els métodos computacionals de la química quàntica de molècules.
	* [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de dades de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en [[anglés]]).		* [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de dades de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en [[anglés]]).
	* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).		* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).

Jose2 en 18:18 6 maig 2014

2014-05-06T18:18:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:18 6 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador\|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per calcular les estructures i les propietats de [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. ~~Tot i~~ que els resultats obtinguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.		La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador\|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per a calcular les estructures i les propietats de les [[molècula\|molècules]] i cossos sòlits. Encara que els resultats obtinguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen\|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.

	Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres quantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.		Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)\|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia\|relativa]], la [[Densitat de càrrega\|distribució de càrrega]] [[Electró\|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular\|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres quantitats [[Espectroscòpia\|espectrals]] i [[Secció eficaç\|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.

	Els mètodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes mètodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els mètodos més precisos són nomenats mètodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt a la teoria.		Els mètodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes mètodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els mètodos més precisos són nomenats mètodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, a sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt en la teoria.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els mètodos computacionals de la química quàntica de molècules.		* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els mètodos computacionals de la química quàntica de molècules.
	* [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de dades de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en anglés).		* [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de dades de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en [[anglés]]).
	* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).		* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).

Llínea 13:		Llínea 13:

	[[Categoria:Informàtica]]		[[Categoria:Informàtica]]
			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Química teòrica]]		[[Categoria:Química teòrica]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «La '''química computacional''' és una branca de la química que utilisa ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els re...».

2014-05-03T13:45:56Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''química computacional''' és una branca de la química que utilisa ordinadors per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els re...».

Pàgina nova

La '''química computacional''' és una branca de la [[química]] que utilisa [[Ordinador|ordinadors]] per ajudar a resoldre problemes químics. Utilisa els resultats de la [[química teòrica]], incorporats en algun [[programa]] per calcular les estructures i les propietats de [[molècula|molècules]] i cossos sòlits. Tot i que els resultats obtinguts normalment complementen la informació de proves químiques, poden, en alguns casos, predir [[fenomen|fenòmens]] químics que no han estat experimentats. La química computacional és àmpliament utilisada en el disseny de nous fàrmacs i materials.

Eixemples de propietats i estructures (i de la posició esperada d'àtoms constituents) poden ser l'[[Energia (física)|energia]] absoluta i [[Interacció d'energia|relativa]], la [[Densitat de càrrega|distribució de càrrega]] [[Electró|electrònica]], el [[dipol elèctric]] i moments multipolars superiors, [[Vibració molecular|freqüències vibratòries]], [[reactivitat química]] o atres quantitats [[Espectroscòpia|espectrals]] i [[Secció eficaç|seccions eficaces]] per a la colisió en atres partícules.

Els mètodos utilisats cobrixen situacions estàtiques i dinàmiques. En tots els casos, el temps de càlcul aumenta ràpidament a mesura que la mida del sistema estudiat creix. Este sistema pot ser una simple molècula, un grup d'estes o un cos sòlit. Estes mètodos, per tant, es basen en teories que van des de l'alta precisió, pero apropiats per a chicotets sistemes, a les bones aproximacions, pero apropiades per a grans sistemes. Els mètodos més precisos són nomenats mètodos ''ab initio'', els quals es basen totalment en la teoria dels [[primers principis]]. Els menys precisos són nomenats empírics o semiempírics, pel fet que són obtinguts de resultats experimentals, sovint d'àtoms o molècules relacionades, s'usen en conjunt a la teoria.

== Enllaços externs ==
* [http://www.alternatura.com/QMT/QMT_index.htm Alternatura - IT, Computing and Sciences Creative Technology] - Estudi de propietats òptiques no llineals aplicant els mètodos computacionals de la química quàntica de molècules.
* [http://srdata.nist.gov/cccbdb/ NIST Computational Chemistry Comparison and Benchmark DataBase] - Conté una base de dades de milers de resultats computacionals i experimentals de centenars de sistemes (en anglés).
* [http://www.compchemwiki.org/index.php?title=Main_Page Computational Chemistry Wiki] - Wiki de resultats químics computacionals (en anglés).

{{Química}}

[[Categoria:Informàtica]]
[[Categoria:Química teòrica]]