Química orgànica - Historial de revisions

Reval en 19:56 25 març 2026

2026-03-25T19:56:19Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:56 25 març 2026
Llínea 19:		Llínea 19:

	La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen\|halògens]].		La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen\|halògens]].

	== Referències ==		== Referències ==
	* Bockelée-Morvan, D. et al.: «New molecules found in comet C/1995 O1 (Hale-Bopp): Investigating the link between cometary and interstellar material.» En: Astronomy and Astrophysics. 2000, 353, S. 1101-1114		* Bockelée-Morvan, D. et al.: «New molecules found in comet C/1995 O1 (Hale-Bopp): Investigating the link between cometary and interstellar material.» En: Astronomy and Astrophysics. 2000, 353, S. 1101-1114

Lluísm en 16:44 1 oct 2024

2024-10-01T16:44:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:44 1 oct 2024
Llínea 18:		Llínea 18:
	En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin\|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin\|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.		En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin\|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin\|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.

	La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen\|halògens]].		La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen\|halògens]].

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 10:38 24 abr 2024

2024-04-24T10:38:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:38 24 abr 2024
Llínea 25:		Llínea 25:
	* S.D. Rodgers, S. D. Charnley: Organic synthesis in the coma of comet Hale-Bopp? En: Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. 2000, 320, 4, S. L61-L64 (Volltext).		* S.D. Rodgers, S. D. Charnley: Organic synthesis in the coma of comet Hale-Bopp? En: Monthly Notices of the Royal Astronomical Society. 2000, 320, 4, S. L61-L64 (Volltext).
	* «Química Orgánica y Biológica \| IIQ». www.iiq.csic.es.		* «Química Orgánica y Biológica \| IIQ». www.iiq.csic.es.
	* «Química Orgánica con énfasis biológico - Chemwiki». chemwiki.ucdavis.edu		* «Química Orgánica con énfasis biológico - Chemwiki». chemwiki.ucdavis.edu

	== Bibliografia ==		== Bibliografia ==

Lluísm en 12:50 13 ago 2023

2023-08-13T12:50:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 13 ago 2023
Llínea 35:		Llínea 35:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Chemistry}}		{{Commonscat\|Chemistry}}


	{{Química}}		{{Química}}

Lluísm en 12:50 13 ago 2023

2023-08-13T12:50:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 13 ago 2023
Llínea 19:		Llínea 19:

	La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen\|halògens]].		La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen\|halògens]].
	~~{{Química}}~~

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 36:		Llínea 35:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat\|Chemistry}}		{{Commonscat\|Chemistry}}

			{{Química}}

	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Química orgànica\| ]]		[[Categoria:Química orgànica\| ]]

Lluísm en 12:50 13 ago 2023

2023-08-13T12:50:05Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:50 13 ago 2023
Llínea 33:		Llínea 33:
	* Jr., Wade, Leroy G., (2017). Química orgánica (9ª ed edición). Pearson Educación de México. ISBN 9786073238472. OCLC 978600514		* Jr., Wade, Leroy G., (2017). Química orgánica (9ª ed edición). Pearson Educación de México. ISBN 9786073238472. OCLC 978600514
	* P. Eduardo Vitoria, S.J. "Química del Carbono". 2da Edición (1940). Tipografía Católica Casals, San Miguel, España.		* P. Eduardo Vitoria, S.J. "Química del Carbono". 2da Edición (1940). Tipografía Católica Casals, San Miguel, España.


	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Lluísm en 12:49 13 ago 2023

2023-08-13T12:49:57Z

@@ Llínea 21: / Llínea 21: @@
 {{Química}}
 [[Categoria:Química]]
 [[Categoria:Química orgànica| ]]

Jose2 en 10:04 15 abr 2022

2022-04-15T10:04:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:04 15 abr 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	[[Image:Friedrich woehler.jpg\|right\|thumb\|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]		[[Image:Friedrich woehler.jpg\|right\|thumb\|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]

	En 1807, el químic [[Jöns Jacob Berzelius]] va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s'obtenien de la matèria viva, i en el nom de "composts inorgànics" aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l'época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l'existència d'una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del sigle XIX, la química orgànica es va llimitar a l'estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.		En l'any [[1807]], el químic [[Jöns Jacob Berzelius]] va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s'obtenien de la matèria viva, i en el nom de "composts inorgànics" aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l'época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l'existència d'una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del [[sigle XIX]], la química orgànica es va llimitar a l'estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.

	L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà [[Friedrich Wöhler]], de que el [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic\|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. ~~Aquest~~ fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en 1856, Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.		L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà [[Friedrich Wöhler]], de que el [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic\|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Este fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en [[1856]], Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.

	En [[1861]], [[August Kekulé]], químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s'estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s'estudien en abdós branques de la química.		En l'any [[1861]], [[August Kekulé]], químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s'estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s'estudien en abdós branques de la química.

	En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin\|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin\|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.		En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin\|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin\|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.

QuimiVal en 22:55 14 abr 2022

2022-04-14T22:55:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 22:55 14 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	~~Branca de la química[[Archiu:Ch4 hybridization.svg\|thumb\|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]]~~

	La '''química orgànica''' o '''química del carbono''' és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.		La '''química orgànica''' o '''química del carbono''' és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.

	Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció\|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].		Els objectius fonamentals de la química orgànica també són l'elucidació de l'[[estructura molecular]] (anàlisis estructural), l'estudi de les propietats específiques i relacions generals entre els composts, els [[mecanisme de reacció\|mecanismes de reacció]] i l'[[estereoquímica]].

			La química dels composts del carbono és fonamental tant en l'indústria com en la biologia i la medicina. La varietat de productes derivats del carbono pot considerar-se pràcticament illimitada per les propietats singulars d'este àtom; i per tant, constituïx una font potencial de nous materials en propietats especials, de medicaments i productes sanitaris, perfums, colorants, combustibles, etc. Tots ells es troben presents en la vida quotidiana i en l'economia.

			Per una atra part, els sers vius estan constituïts per composts orgànics com els aminoàcits que formen les proteïnes, els carbohidrats, els lípits i els àcits nucleics. L'estudi i desenroll d'estes enormes famílies de composts ha supost l'aparició de la bioquímica i la biologia molecular.

	== Història ==		== Història ==
	[[Image:Friedrich woehler.jpg\|right\|thumb\|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]		[[Image:Friedrich woehler.jpg\|right\|thumb\|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]

	En 1807, el químic Jöns Jacob Berzelius va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s'obtenien de la matèria viva, i en el nom de "composts inorgànics" aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l'época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l'existència d'una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del sigle XIX, la química orgànica es va llimitar a l'estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.		En 1807, el químic [[Jöns Jacob Berzelius]] va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s'obtenien de la matèria viva, i en el nom de "composts inorgànics" aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l'época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l'existència d'una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del sigle XIX, la química orgànica es va llimitar a l'estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.

	L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que el [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic\|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Aquest fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en 1856, Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.		L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà [[Friedrich Wöhler]], de que el [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic\|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Aquest fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en 1856, Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.

	En 1861, August Kekulé, químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s'estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s'estudien en abdós branques de la química.		En [[1861]], [[August Kekulé]], químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s'estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s'estudien en abdós branques de la química.

	En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin\|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin\|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.		En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin\|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin\|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.

	La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen]]		La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen\|halògens]].
	{{Química}}		{{Química}}

QuimiVal: He afegit informació sobre l'història.

2022-04-14T22:40:21Z

He afegit informació sobre l'història.

← Revisió anterior		Revisió de 22:40 14 abr 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ch4 hybridization.svg\|thumb\|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]]		Branca de la química[[Archiu:Ch4 hybridization.svg\|thumb\|Representació dels orbitals electrònics del metà. La hibridació dels orbitals electrònics del carbono permet la química del carbono. ]]

	La '''química orgànica''' o '''química del carbono''' és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.		La '''química orgànica''' o '''química del carbono''' és una subdisciplina dins de la [[química]] que tracta de l'estudi científic de l'estructura, propietats, composició, reaccions, i preparacions (per [[síntesis orgànica]] o per atres mijos) de composts basats en el [[carbono]], [[hidrocarbur]]s i els seus derivats.
Llínea 8:		Llínea 8:
	[[Image:Friedrich woehler.jpg\|right\|thumb\|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]		[[Image:Friedrich woehler.jpg\|right\|thumb\|El treball de [[Friedrich Wöhler]] sobre la síntesis de la [[urea]] és considerat per molts com l'inici de la química orgànica, i en particular de la síntesis orgànica.]]

	~~La química orgànica es va constituir o es~~ va ~~instituir com a disciplina~~ en ~~els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll~~ de ~~nous métodos d'anàlisis~~ de ~~les [[substància química\|~~substàncies~~]] d~~'~~orige animal~~ i ~~vegetal, basats~~ en l'~~ocupació~~ de ~~dissolvents com~~ l'~~éter o l~~'~~alcohol~~, va ~~permetre~~ l'~~aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats"~~.		En 1807, el químic Jöns Jacob Berzelius va designar per primera volta en el nom de “composts orgànics” el conjunt de substàncies que s'obtenien de la matèria viva, i en el nom de "composts inorgànics" aquelles que són pròpies de la matèria inert. Atres científics de l'época creïen que els composts orgànics solament podrien generar-se per mig de l'existència d'una “força vital” (teoria del vitalisme) en els organismes vius, i que no es podien obtindre a partir de composts inorgànics. Per això, fins a la mitat del sigle XIX, la química orgànica es va llimitar a l'estudi dels composts obtinguts a partir dels teixits vegetals i animals.

	L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que ~~la substància inorgànica~~ [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic\|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. ~~Abans d'este descobriment~~, ~~els químics creïen que per a sintetisar~~ substàncies orgàniques, ~~era necessària l'intervenció de lo que cridaven ‘la [[força vital]]’~~, ~~és dir, els organismes vius. L'experiment de Wöhler~~ va ~~trencar~~ la ~~barrera entre~~ substàncies orgàniques i ~~inorgàniques~~. ~~Els químics moderns consideren~~ composts ~~orgànics a aquells~~ que ~~contenen [[~~carbono]] i ~~[[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un~~ o ~~més), sent~~ els ~~més comuns: [[oxigen]]~~, ~~[[nitrogen]]~~, ~~[[sofre]]~~ i els ~~[[halògen]]~~.		L'aparició de la química orgànica s'associa a sovint al descobriment, en l'any [[1828]], pel químic alemà Friedrich Wöhler, de que el [[cianat d'amoni]] podia convertir-se en [[urea]], una [[compost orgànic\|substància orgànica]] que es troba en la [[orina]] de molts animals. Aquest fet, va trencar la barrera entre substàncies orgàniques i inorgàniques. Posteriorment, en 1856, Marcellin Berthelot va conseguir la síntesis de numeroses substàncies orgàniques, com a alcohols i hidrocarburs.

			En 1861, August Kekulé, químic alemà, va definir la química orgànica com la química dels composts del carbono, encara que hi ha composts de carbono com per eixemple el monòxit de carbono i el diòxit de carbono o els carbonats ,que s'estudien en la química inorgànica, i uns atres com els cianurs i oxalats que s'estudien en abdós branques de la química.

	En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin\|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin\|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.		En l'any [[1856]], [[Sir William Henry Perkin\|''sir'' William Henry Perkin]], mentres tractava d'estudiar la [[quinina]], accidentalment va fabricar el primer [[colorant]] orgànic ara conegut com [[Púrpura#P.C3.BArpura_de_Perkin\|malva]] de Perkin. Este descobriment va aumentar molt l'interés industrial per la química orgànica.

			La química orgànica es va constituir o es va instituir com a disciplina en els [[Anys 1930\|anys trenta]]. El desenroll de nous métodos d'anàlisis de les [[substància química\|substàncies]] d'orige animal i vegetal, basats en l'ocupació de dissolvents com l'éter o l'alcohol, va permetre l'aïllament d'un gran número de substàncies orgàniques que varen rebre el nom de "principis immediats". Els químics moderns consideren composts orgànics a aquells que contenen [[carbono]] i [[hidrogen]], i atres elements (que poden ser un o més), sent els més comuns: [[oxigen]], [[nitrogen]], [[sofre]] i els [[halògen]]
	{{Química}}		{{Química}}