Ròmul i Rem - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

2021-05-24T19:10:25Z

Text reemplaça - ' després ' a ' despuix '

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 24 maig 2021
Llínea 2:		Llínea 2:
	Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria a soles Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.		Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria a soles Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

	Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), ~~després~~ de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].		Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), despuix de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].

	[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a. C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a. C.).		[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a. C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a. C.).

	[[Categoria:Antiga Roma]]		[[Categoria:Antiga Roma]]

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:26:37Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 20 feb 2018
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:0 Lupa Capitolina (2).JPG\|thumb\|250px\|La lloba [[Luperca]] alletant als bessons Ròmul i Rem, segons la llegenda més difosa sobre la fundació de Roma]]		[[Image:0 Lupa Capitolina (2).JPG\|thumb\|250px\|La lloba [[Luperca]] alletant als bessons Ròmul i Rem, segons la llegenda més difosa sobre la fundació de Roma]]
	Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria ~~només~~ Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.		Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria a soles Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

	Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].		Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].

Jose2: Text reemplaça - 'Aço' a 'Açò'

2016-02-23T16:21:08Z

Text reemplaça - 'Aço' a 'Açò'

← Revisió anterior		Revisió de 16:21 23 feb 2016
Llínea 2:		Llínea 2:
	Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.		Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

	Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. ~~Aço~~ succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].		Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Açò succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].

	[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a. C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a. C.).		[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a. C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a. C.).

	[[Categoria:Antiga Roma]]		[[Categoria:Antiga Roma]]

Posmo en 00:39 11 feb 2016

2016-02-11T00:39:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:39 11 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:0 Lupa Capitolina (2).JPG\|thumb\|250px\|La lloba [[Luperca]] alletant als bessons Ròmul i Rem, segons la llegenda més difosa sobre la fundació de Roma]]		[[Image:0 Lupa Capitolina (2).JPG\|thumb\|250px\|La lloba [[Luperca]] alletant als bessons Ròmul i Rem, segons la llegenda més difosa sobre la fundació de Roma]]
	Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a.C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.		Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a. C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

	Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a l'any 1184 a.C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a.C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].		Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a l'any 1184 a. C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a. C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].
	[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a.C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a.C.).
			[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a. C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a. C.).

	[[Categoria:Antiga Roma]]		[[Categoria:Antiga Roma]]

Posmo en 00:38 11 feb 2016

2016-02-11T00:38:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:38 11 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a.C.) i '''Rem''' (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a.C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.		[[Image:0 Lupa Capitolina (2).JPG\|thumb\|250px\|La lloba [[Luperca]] alletant als bessons Ròmul i Rem, segons la llegenda més difosa sobre la fundació de Roma]]
			Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a. C.) i '''Rem''' (771-753 a. C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a.C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

	Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a l'any 1184 a.C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a.C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].		Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a l'any 1184 a.C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a.C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].

Jose2 en 12:21 10 feb 2016

2016-02-10T12:21:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:21 10 feb 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a.C.) i '''Rem''' (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del ~~segle~~ VII a.C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.		Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a.C.) i '''Rem''' (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del sigle VII a.C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

	Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la ~~destruccio~~ de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a 1184 a.C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a.C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades ~~després~~ de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre ~~segles després~~ vindria el temps del rei [[Numitor]].		Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destrucció de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a l'any 1184 a.C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a.C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades despuix de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre sigles més tart vindria el temps del rei [[Numitor]].
	[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà ~~fins i tot~~ a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a.C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a.C.).		[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a.C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a.C.).

			[[Categoria:Antiga Roma]]

Millonety: Pàgina nova, en el contingut: «Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a.C.) i '''Rem''' (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar Roma. Finalment seria...»

2016-02-08T14:19:58Z

Pàgina nova, en el contingut: «Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a.C.) i '''Rem''' (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar Roma. Finalment seria...»

Pàgina nova

Segons la tradició romana, els germans bessons '''Rómul''' (771-717 a.C.) i '''Rem''' (771-753 a.C.) foren els encarregats de fundar [[Roma]]. Finalment seria només Rómul qui la fundaria, convertint-se en el seu primer rei. Part substancial de l'investigació seguix sent escèptica front a esta tradició, fixant l'orige de la ciutat a finals del segle VII a.C. Les possibles bases històriques per a la narració mitològica en el seu conjunt permaneixen confuses i a debat.

Conta la llegenda antiquísima dels helens que [[Eneas]], princip de [[Dardania]], escapà de la destruccio de [[Troya]] carregant a son pare, [[Anquises]], sobre els seus muscles i al seu fill [[Ascani]], encara que pergue en la fuga a la seua esposa, [[Creusa]], filla del rei [[Príamo]]. Aço succeí en torn a 1184 a.C. segons l'erudit antic [[Eratóstenes]] (276-194 a.C.), després de deu anys de conflicte. Tres décades després de periples, [[Ascanio]] fundà [[Alba Longa]] de la que fon el seu primer rei. Quatre segles després vindria el temps del rei [[Numitor]].
[[Numitor]] fon destituït pel seu germà [[Amulio]], que acabà en tots els fills varons d'este i convertí a la seua única filla, [[Rea Silvia]], en una verge vestal per a que aixina, al tindre un vot de castitat, no tinguera descendents, pero el deu de la guerra, [[Mart]], s'enamorà de la bella chicona i la seduí; de la seua unió s'engendraren dos bessons, Rómul i Rem. [[Varró]] aplegà fins i tot a calcular les dates exactes de quan foren concebuts (24 de juny de 772 a.C.) i del seu naiximent (24 de març de 771 a.C.).