Rafael Martí de Viciana - Historial de revisions

Lluísm en 18:55 20 feb 2026

2026-02-20T18:55:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:55 20 feb 2026
Llínea 75:		Llínea 75:

	{{Cita\|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.\|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana\|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}		{{Cita\|En qualsevol llengua, com era la castellana, aragonesa, valenciana o unes atres, hi ha tres maneres de parlar. La primera més important es la que parlen els hòmens de ciencia i de lletres, perque guarda la propietat del terme, seguint la verdadera significacio, pronunciacio, ortografia i accent; i en cas que estos no troben o tinguen algun bon terme, acodixen a prendre'l del grec o del llati, que son les dos primeres en ben parlar, i en aço tenen la seua llengua molt corregida i copiosa. La segona manera es la que parlen els cavallers i gent principal cortesana, i ciudadana, que parlen molt cortes, polit i gracios; i es bona llengua, i ben parlada, pero si no hi ha en els tals lletres, aprimen tant la seua polidea, que van confonent-se, acurtant-la com els vestits que usem, els quals han vingut a dir la vostra senyoria, o mercet, i per acurtar, es traguen la diccio de la vostra, i expremen la senyoria o mercet. Uns atres n'hi ha que del vici fan gala en duplicar la esse, que per dir casa o cosa, diuen cassa o cossa. Unes atres expremen la haig, dient: Chuan, chente, etc… Uns atres pronuncien templum, dominum, mudant la final de eme en ene, sent tot lo contrari a la verdadera ortografia i bon accent. Des d'aci pense que algu no estava advertit d'estos defectes, llegint est avis m'ho agrairà i s'esmerarà. La tercera i ultima manera de parlar es la que parlens els vilans i gent comuna, que estos apliquen a cada pas termens contraris i impropis; i quant més va, tant corrompen la seua llengua, dels quals no s'ha de prendre cap d'eixemple sino de la més esmerada i preciada llengua que usen els hòmens de lletres, puix aquells quan més anem sempre milloren la seua llengua.\|Traducció a la llengua valenciana, de la castellana, del llibre ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana\|Alabances de les llengües hebrea, greca, llatina, castellana i valenciana]]'' de Martí de Viciana. Traduït per Vicent M. Rozalén i Garcia (Facsímil IX de la RACV, 2001). Raconet de la Cultura. [[Revista El Guarda]] (nº 117, giner 2014). Editada per l'[[Associació Cultural Castell dels Sorells]]}}

			[[Archiu:Marvici.jpg\|thumb\|250px\|Bust de Rafael Martí de Viciana en Burriana]]

	== Curiositats ==		== Curiositats ==
	~~[[Archiu:Marvici.jpg\|thumb\|250px\|Bust de Rafael marti de Vicina en Burriana]]~~

	La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.		La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.

Lluísm: /* Curiositats */

2026-02-20T18:54:27Z

Curiositats

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 20 feb 2026
Llínea 77:		Llínea 77:

	== Curiositats ==		== Curiositats ==
	[[Archiu:Marvici.jpg\|~~thumv~~\|250px\|Bust de Rafael marti de Vicina en Burriana]]		[[Archiu:Marvici.jpg\|thumb\|250px\|Bust de Rafael marti de Vicina en Burriana]]

	La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.		La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.

Lluísm: /* Curiositats */

2026-02-20T18:54:17Z

Curiositats

← Revisió anterior		Revisió de 18:54 20 feb 2026
Llínea 77:		Llínea 77:

	== Curiositats ==		== Curiositats ==
			[[Archiu:Marvici.jpg\|thumv\|250px\|Bust de Rafael marti de Vicina en Burriana]]

	La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.		La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.

	== Vore també ==		== Vore també ==

Xavier en 12:26 17 dec 2025

2025-12-17T12:26:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 12:26 17 dec 2025
Llínea 11:		Llínea 11:
	}}		}}
	'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[24 d'octubre]] de [[1502]] - † [[Burriana]], [[21 de maig]] de [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana\|valencià]].		'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[24 d'octubre]] de [[1502]] - † [[Burriana]], [[21 de maig]] de [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana\|valencià]].

			Entre la seua prolífica obra, destaquen dos publicacions per la seua importància: el ''Libro de las alabanzas de las lenguas Hebrea, Griega, Latina, Castellana y Valenciana'' ([[1574]]) i la ''Crónica de la Ínclita y Coronada Ciudad y Reino de Valencia'' ([[1566]]).

	== Biografia ==		== Biografia ==

Xavier: /* Biografia */

2025-09-07T17:05:36Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:05 7 set 2025
Llínea 22:		Llínea 22:
	Entre els anys [[1542]] i [[1547]], serà membre de les Corts del regne, a on participarà activament: ''Va participar en les Corts de Monsó de [[1542]] com a [[Síndic]] de Burriana, [[Vilarreal]] i [[Ademús]], sent elegit "tachador" pel braç real i "rebedor degá lo riu de [[Xúquer]] compresa la vila de Algezira" en orden al pago del servicio ofrecido.''		Entre els anys [[1542]] i [[1547]], serà membre de les Corts del regne, a on participarà activament: ''Va participar en les Corts de Monsó de [[1542]] com a [[Síndic]] de Burriana, [[Vilarreal]] i [[Ademús]], sent elegit "tachador" pel braç real i "rebedor degá lo riu de [[Xúquer]] compresa la vila de Algezira" en orden al pago del servicio ofrecido.''

	El [[13 de maig]] de l'any [[1559]] consta en el [[Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament.		El [[13 de maig]] de l'any [[1559]] consta en el [[Llibre dels Aveïnaments\|Llibre d'Avehinaments]] de la ciutat de [[Valéncia]] la seua acta d'avehinament.

	L'orige noble de Martí de Viciana li va permetre accedir als archius de viles i monasteris. Degué de ser un home observador, curiós i metòdic. Llegí els clàssics grecs i llatins i conegué als cronistes migevals de l'época, tant espanyols com europeus. És l'historiador més valiós del [[sigle XVI]] valencià.		L'orige noble de Martí de Viciana li va permetre accedir als archius de viles i monasteris. Degué de ser un home observador, curiós i metòdic. Llegí els clàssics grecs i llatins i conegué als cronistes migevals de l'época, tant espanyols com europeus. És l'historiador més valiós del [[sigle XVI]] valencià.

Xavier: /* Biografia */

2025-09-07T17:03:28Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 17:03 7 set 2025
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Rafel Martí de Viciana naixqué en la població valenciana de Burriana, en la comarca ~~de la~~ de la [[Plana Baixa]], el 24 d'octubre de l'any 1502.		Rafel Martí de Viciana naixqué en la població valenciana de Burriana, en la comarca de la [[Plana Baixa]], el 24 d'octubre de l'any 1502.

	Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.		Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.

Xavier: /* Obres */

2025-08-22T17:44:33Z

Obres

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 22 ago 2025
Llínea 48:		Llínea 48:

	* ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[1574]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés en l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en l'any [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.		* ''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[1574]]). Publicat en el [[sigle XVI]]. Imprés en l'any [[1574]] per Joan Navarro i reeditat en l'any [[1765]] per Salvador Faulí i en [[1877]] per Francisco Aguilar.

			{{Cita\|''Y más ha concedido Dios a Valencia una lengua polida, dulce y muy linda, que con brevedad moderada exprime los secretos y profundos conceptos del alma y despierta el ingenio a vivos primores donde le resulta un muy esclarecido lustre. Esta lengua formaron de lo mejor que había en la lemosina y por lo que les faltaba recurrieron a las tres lenguas más excelentes de todas las del mundo según antes hemos probado. De la hebrea tomaron... De la griega... De la latina tomaron todos los otros vocablos para hacer que la lengua fuese muy copiosa y tuviese propio nombre a cada cosa por rara que fuese''\|''[[Libro de las alabanzas de las lenguas hebrea, griega, latina, castellana y valenciana]]'' ([[Valéncia]], [[1574]])}}

	== Cites ==		== Cites ==

Jose2 en 18:38 8 abr 2025

2025-04-08T18:38:22Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:38 8 abr 2025
Llínea 79:		Llínea 79:

	* [[Burriana]]		* [[Burriana]]

	== Referències ==		== Referències ==

Xavier en 16:46 13 març 2025

2025-03-13T16:46:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:46 13 març 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]		\| nacionalitat = [[Regne de Valéncia\|Valenciana]]
	\| ocupació = Historiador, croniste i notari		\| ocupació = Historiador, croniste i notari
	\| data_naix = [[1502]]		\| data_naix = [[24 d'octubre]] de [[1502]]
	\| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]		\| lloc_naix = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]
	\| data_mort = [[1582]]		\| data_mort = [[21 de maig]] de [[1582]]
	\| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]		\| lloc_mort = [[Burriana]], [[Regne de Valéncia]]
	}}		}}
	'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[~~Castelló~~]]; [[1502]] - † Burriana, ~~Castelló;~~ [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana\|valencià]].		'''Rafael Martí de Viciana''' o '''Rafel Martí de Viciana''' ([[Burriana]], [[24 d'octubre]] de [[1502]] - † [[Burriana]], [[21 de maig]] de [[1582]]). Fon un historiador, croniste i notari [[Comunitat Valenciana\|valencià]].

	== Biografia ==		== Biografia ==

			Rafel Martí de Viciana naixqué en la població valenciana de Burriana, en la comarca de la de la [[Plana Baixa]], el 24 d'octubre de l'any 1502.

	Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.		Sent jove, va participar en la guerra de les [[Germanies]] pel bando imperial, fent de correu entre el seu tio, el governador de la Plana Rampston de Viciana i el virrei Diego Hurtado de Mendoza. En l'any [[1522]] presenciarà la mort de son pare a mans dels agermanats.
Llínea 72:		Llínea 74:
	== Curiositats ==		== Curiositats ==

	La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.		La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.

			== Vore també ==

			* [[Burriana]]

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 81:		Llínea 87:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

			* [https://historia-hispanica.rah.es/biografias/28011-rafael-marti-de-viciana Rafael Martí de Viciana - Real Acadèmia de l'Història]
	* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia]		* [https://ca.wikipedia.org/wiki/Rafael_Mart%C3%AD_de_Viciana Martí de Viciana en Wikipedia]
	* [http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001388 Catálogo bivaldi - GVA]		* [http://bivaldi.gva.es/catalogo_imagenes/grupo.cmd?path=1001388 Catálogo bivaldi - GVA]

Reval en 11:10 26 ago 2024

2024-08-26T11:10:50Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:10 26 ago 2024
Llínea 73:		Llínea 73:

	La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.		La seua figura apareix en els billets d'1 [[pesseta]], 50 i 25 cèntims del Consell Municipal de Burriana d'emissió [[1 de decembre]] de [[1937]] que a soles varen circular localment. Es faria un resposteig d'este billet en [[2002]], commemorant el V Centenari del naiximent de Martí de Viciana.

	== Referències ==		== Referències ==