Rafael Moneo - Historial de revisions

Reval en 10:27 16 jun 2026

2026-06-16T10:27:57Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:27 16 jun 2026
Llínea 20:		Llínea 20:
	En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut nomenat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]).		En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut nomenat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]).

	En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.		En l'any [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.

	En [[1997]] és nomenat acadèmic numerari de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]] i rep el títul de Doctor Honorari de Tecnologia del Real Institut de Tecnologia d'Estocolm. En [[1998]] rep el Premi Feltrinelli de la ''Academia Nazionale dei Lincei'', en [[Roma]]. És membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l'Acadèmia de Sant Lucas de Roma i de la Real Acadèmia Sueca de les Belles Arts. Des de [[2007]] també és membre de número de Jakiunde (Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres del País Vasc). És membre honorífic de l'Institut Americà d'Arquitectes i del Real Institut d'Arquitectes Britànics. Moneo diu buscar en la seua arquitectura la durabilitat i el diàlec en l'evolució històrica. Segons Moneo a l'arquitecte li correspon trobar en cada época els elements i models que la transformen per a adaptar-la a les necessitats de les époques que transcorren. Moneo seguix sent considerat per numeroses persones un dels grans arquitectes espanyols contemporàneus. En [[2001]] guanya el Premi Mies van der Rohe. En [[2012]] impartix un curs en el Màster en Disseny Arquitectònic de l'Universitat de Navarra i és guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries\|Premi Príncip d'Astúries de les Arts]]. En [[2013]] l'Estat espanyol va reclamar dos millons d'euros a Moneo per «vicis ruïnosos» en el proyecte de la residència de l'embaixador espanyol en [[Washington]], [[Estats Units]].		En [[1997]] és nomenat acadèmic numerari de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]] i rep el títul de Doctor Honorari de Tecnologia del Real Institut de Tecnologia d'Estocolm. En [[1998]] rep el Premi Feltrinelli de la ''Academia Nazionale dei Lincei'', en [[Roma]]. És membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l'Acadèmia de Sant Lucas de Roma i de la Real Acadèmia Sueca de les Belles Arts. Des de [[2007]] també és membre de número de Jakiunde (Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres del País Vasc). És membre honorífic de l'Institut Americà d'Arquitectes i del Real Institut d'Arquitectes Britànics. Moneo diu buscar en la seua arquitectura la durabilitat i el diàlec en l'evolució històrica. Segons Moneo a l'arquitecte li correspon trobar en cada época els elements i models que la transformen per a adaptar-la a les necessitats de les époques que transcorren. Moneo seguix sent considerat per numeroses persones un dels grans arquitectes espanyols contemporàneus. En [[2001]] guanya el Premi Mies van der Rohe. En [[2012]] impartix un curs en el Màster en Disseny Arquitectònic de l'Universitat de Navarra i és guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries\|Premi Príncip d'Astúries de les Arts]]. En [[2013]] l'Estat espanyol va reclamar dos millons d'euros a Moneo per «vicis ruïnosos» en el proyecte de la residència de l'embaixador espanyol en [[Washington]], [[Estats Units]].

	En [[2015]] inaugura el seu "edifici més abstracte" com ell mateixa ho definix: el Museu de l'Universitat de Navarra. En l'any [[2017]], va publicar el llibre ''Una manera d'ensenyar arquitectura. Lliçons des de Barcelona, 1971-1976'', un eixemplar que reunix per primera volta tot el material docent produït al seu pas per les aules de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Un any més tart, en [[2018]], Rafael Moneo va presentar en el seu estudi de Madrit el llibre ''La vida dels edificis''. Un llibre divulgatiu sobre arquitectura en forma d'ensaig que versa sobre varis edificis espanyols: "La Mesquita de Còrdova", "La Llonja de Sevilla" i "El carmen de Rodríguez-Acosta en Granada".		En l'any [[2015]] inaugura el seu "edifici més abstracte" com ell mateixa ho definix: el Museu de l'Universitat de Navarra. En l'any [[2017]], va publicar el llibre ''Una manera d'ensenyar arquitectura. Lliçons des de Barcelona, 1971-1976'', un eixemplar que reunix per primera volta tot el material docent produït al seu pas per les aules de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Un any més tart, en [[2018]], Rafael Moneo va presentar en el seu estudi de Madrit el llibre ''La vida dels edificis''. Un llibre divulgatiu sobre arquitectura en forma d'ensaig que versa sobre varis edificis espanyols: "La Mesquita de Còrdova", "La Llonja de Sevilla" i "El carmen de Rodríguez-Acosta en Granada".

	En juny de [[2019]] és nomenat Doctor Honoris causa de l'Universitat de Navarra per la seua trayectòria professional com a arquitecte, docent i teòric.		En juny de [[2019]] és nomenat Doctor Honoris causa de l'Universitat de Navarra per la seua trayectòria professional com a arquitecte, docent i teòric.

Reval en 07:02 3 maig 2024

2024-05-03T07:02:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:02 3 maig 2024
Llínea 41:		Llínea 41:
	* [[Museu Nacional d'Art Romà]] ([[Mèrida]]) (1980-85)		* [[Museu Nacional d'Art Romà]] ([[Mèrida]]) (1980-85)
	* Edifici de la Previsió Espanyola en passeig de Cristóbal Colón de [[Sevilla]] (1982-87)		* Edifici de la Previsió Espanyola en passeig de Cristóbal Colón de [[Sevilla]] (1982-87)
	* [[Edifici Moneo (Antiga sèu del Banc d'Espanya de Jaén), ([[Jaén]]) (1983-1988)		* [[Edifici Moneo]] (Antiga sèu del Banc d'Espanya de Jaén), ([[Jaén]]) (1983-1988)
	* [[Estació d'Atocha\|Estació de ferrocarril d'Atocha]] ([[Madrit]]) (1985-88)		* [[Estació d'Atocha\|Estació de ferrocarril d'Atocha]] ([[Madrit]]) (1985-88)
	* Edifici L'illa Diagonal en l'Avinguda Diagonal ([[Barcelona]]) (1986-93)		* Edifici L'illa Diagonal en l'Avinguda Diagonal ([[Barcelona]]) (1986-93)

Xavier: /* Enllaços externs */

2024-05-02T21:17:49Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 21:17 2 maig 2024
Llínea 108:		Llínea 108:
	[[Categoria:Arquitectes]]		[[Categoria:Arquitectes]]
	[[Categoria:Arquitectes espanyols]]		[[Categoria:Arquitectes espanyols]]
			[[Categoria:Premis Pritzker]]
			[[Categoria:Arquitectura]]
	[[Categoria:Sigle XX]]		[[Categoria:Sigle XX]]
	[[Categoria:Sigle XXI]]		[[Categoria:Sigle XXI]]

Xavier: /* Premis i guardons */

2024-05-02T21:16:38Z

Premis i guardons

← Revisió anterior		Revisió de 21:16 2 maig 2024
Llínea 92:		Llínea 92:
	* 1996 - Premi Pritzker.		* 1996 - Premi Pritzker.
	* 1996 - Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes.		* 1996 - Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes.
	* 2001 - Premi d'Arquitectura Contemporànea [[Mies van der Rohe]].		* 2001 - Premi d'Arquitectura Contemporànea [[Ludwig Mies van der Rohe\|Mies van der Rohe]].
	* 2003 - Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects (RIBA).		* 2003 - Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects (RIBA).
	* 2006 - Medalla d'Or de l'Arquitectura (CSCAE).		* 2006 - Medalla d'Or de l'Arquitectura (CSCAE).

Xavier: /* Premis i guardons */

2024-05-02T21:15:36Z

Premis i guardons

← Revisió anterior		Revisió de 21:15 2 maig 2024
Llínea 92:		Llínea 92:
	* 1996 - Premi Pritzker.		* 1996 - Premi Pritzker.
	* 1996 - Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes.		* 1996 - Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes.
	* 2001 - Premi d'Arquitectura Contemporànea Mies van der Rohe.		* 2001 - Premi d'Arquitectura Contemporànea [[Mies van der Rohe]].
	* 2003 - Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects (RIBA).		* 2003 - Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects (RIBA).
	* 2006 - Medalla d'Or de l'Arquitectura (CSCAE).		* 2006 - Medalla d'Or de l'Arquitectura (CSCAE).

Xavier: /* Premis */

2024-05-02T21:15:02Z

Premis

← Revisió anterior		Revisió de 21:15 2 maig 2024
Llínea 85:		Llínea 85:
	* [[Torre Puig]] ([[Hospitalet de Llobregat]])		* [[Torre Puig]] ([[Hospitalet de Llobregat]])

	== Premis ==		== Premis i guardons ==

	(~~Secció~~ per ~~completar~~)		* 1961 - Premi Nacional d'Arquitectura, junt a Fernando Higueras per l'anteproyecte de Centre de Restauracions Artístiques (Madrit).
			* 1992 - Premi I Bienal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme pel Museu d'Art Romà de Mèrida.
			* 1996 - Premi Schock, otorgat per un comité de la Real Acadèmia Sueca d'Arts Visuals.
			* 1996 - Premi Pritzker.
			* 1996 - Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes.
			* 2001 - Premi d'Arquitectura Contemporànea Mies van der Rohe.
			* 2003 - Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects (RIBA).
			* 2006 - Medalla d'Or de l'Arquitectura (CSCAE).
			* 2012 - Premi Príncip d'Astúries de les Arts.
			* 2015 - Premi Nacional d'Arquitectura.
			* 2017 - Praemium Imperiale.
			* 2021 - Lleó d'Or a la trayectòria de la Bienal d'Arquitectura de Venècia.
			* 2021 - Medalla d'Or de Logronyo.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Xavier: /* Obres */

2024-05-02T21:11:17Z

Obres

@@ Llínea 30: / Llínea 30: @@
 En l'any [[2021]] va escriure un obituari en recort del seu companyer d'estudis, l'arquitecte [[Dionisio Hernández Gil]], guanyador del pensionat d'arquitectura de l'Acadèmia d'Espanya en Roma en [[1962]].
-== Obres ==
+== Obres més representatives ==
-(Secció per completar)
+;1980-2000
 == Premis ==

Valencian: Text reemplaça - 'Sídney' a 'Sydney'

2023-09-05T11:24:30Z

Text reemplaça - 'Sídney' a 'Sydney'

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 5 set 2023
Llínea 14:		Llínea 14:
	== Biografia ==		== Biografia ==

	Rafael Moneo obtingué el títul d'arquitecte en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, a on es va graduar en [[1961]], colaborant durant els seus estudis en varis proyectes en [[Francisco Javier Sáenz de Oiza]] ([[1956]]-[[1961]]). Treballà entre els anys [[1961]] i [[1962]] en el despaig de [[Jørn Utzon]] en [[Hellebæk]] ([[Dinamarca]]), l'autor del famós edifici de l'òpera de [[~~Sídney~~]] ([[Austràlia]]).		Rafael Moneo obtingué el títul d'arquitecte en l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Madrit, a on es va graduar en [[1961]], colaborant durant els seus estudis en varis proyectes en [[Francisco Javier Sáenz de Oiza]] ([[1956]]-[[1961]]). Treballà entre els anys [[1961]] i [[1962]] en el despaig de [[Jørn Utzon]] en [[Hellebæk]] ([[Dinamarca]]), l'autor del famós edifici de l'òpera de [[Sydney]] ([[Austràlia]]).

	En l'any [[1963]] va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en [[Roma]], estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a [[Espanya]] en [[1965]] i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit ([[1966]]-[[1970]]). En [[1971]] va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en [[Barcelona]], fins que en [[1980]] va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de [[Madrit]], que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici.		En l'any [[1963]] va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en [[Roma]], estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a [[Espanya]] en [[1965]] i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit ([[1966]]-[[1970]]). En [[1971]] va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en [[Barcelona]], fins que en [[1980]] va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de [[Madrit]], que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici.

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:56:42Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 28 ago 2023
Llínea 18:		Llínea 18:
	En l'any [[1963]] va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en [[Roma]], estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a [[Espanya]] en [[1965]] i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit ([[1966]]-[[1970]]). En [[1971]] va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en [[Barcelona]], fins que en [[1980]] va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de [[Madrit]], que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici.		En l'any [[1963]] va rebre una beca de dos anys per a estudiar en l'Acadèmia d'Espanya en [[Roma]], estància que va tindre gran influència sobre el seu treball posterior. Va tornar a [[Espanya]] en [[1965]] i fon en primer lloc professor adjunt en l'Escola d'Arquitectura de Madrit ([[1966]]-[[1970]]). En [[1971]] va guanyar la Càtedra d'Elements de Composició en la ETSAB, lo que li va dur a viure durant casi dèu anys en [[Barcelona]], fins que en [[1980]] va guanyar l'oposició a catedràtic de composició en l'Escola d'Arquitectura de [[Madrit]], que va abandonar despuix d'uns anys d'eixercici.

	En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut ~~cridat~~ el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]).		En [[1973]] Moneo havia establit el seu propi despaig en Madrit, compaginant des de llavors el disseny arquitectònic en l'ensenyança. En abdós activitats va denunciar la tendència moderna de crear edificis en criteris de curt determini, i va defendre el disseny d'obres que puguen mantindre's actuals durant un llarc temps, a modo de monuments. En la llínea de lo que ha segut nomenat el racionalisme contextual, Moneo no seguix les corrents d'utilitarisme i expressionisme europees, sino que reflectix en les seues obres una versió suavisada de l'estil nòrdic i de la tradició holandesa. A tot això, Moneo suma la seua pròpia visió de l'arquitectura històrica. Les obres dels anys 60 són les que reflectixen millor estes idees. En 1976 Moneo fon convidat als [[Estats Units]], a on va treballar en l'Institut d'Arquitectura i Estudis Urbans de Nova York i donà classes en la ''Cooper Union School of Architecture'' ([[Nova York]]). Durant els anys següents va impartir classes també en Princeton i Harvard i en el departament d'Arquitectura de l'Escola Politècnica Federal de [[Lausana]] ([[Suïssa]]).

	En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.		En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.

Xavier: /* Biografia */

2022-07-15T21:31:01Z

Biografia

← Revisió anterior		Revisió de 21:31 15 jul 2022
Llínea 21:		Llínea 21:

	En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.		En [[1985]] fon nomenat decà del Departament d'Arquitectura de l'Universitat Harvard, lloc que va ocupar durant quinze anys. Seguix conservant el seu càrrec de Catedràtic d'Arquitectura en dita escola, que visita regularment, havent obtingut recentment la ''Sert Professorship'' un títul honorífic. En [[1992]] Moneo va rebre la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts del Govern Espanyol. En [[1993]] fon nomenat Doctor Honoris causa per l'Universitat de Lovaina ([[Bèlgica]]). Va rebre l'Arnold W. Brunner Memorial Prize d'Arquitectura, otorgat per l'Acadèmia Americana de les Arts i les Lletres. Fon guardonat en el Premi Príncip de Viana del Govern de [[Navarra]]. Va rebre en [[Estocolm]] el Premi Schock d'Arts visuals, premi concedit per la Fundació Schock i la Real Acadèmia de les Arts. En [[1994]] va rebre un ''Laura ad Honorem'' de l'Escola d'Arquitectura de [[Venècia]] ([[Itàlia]]). En [[1996]] fon guardonat en el Premi Pritzker d'Arquitectura i la Medalla d'Or de l'Acadèmia d'Arquitectura de [[França]] i la Medalla d'Or de l'Unió Internacional d'Arquitectes. En [[1996]] fon l'encarregat de pronunciar la crida de les Festes de la Mercè de Barcelona, en un discurs en el que va reflexionar sobre la relació entre la ciutat i la seua arquitectura.

			En [[1997]] és nomenat acadèmic numerari de la [[Real Acadèmia de Belles Arts de San Fernando de Madrit]] i rep el títul de Doctor Honorari de Tecnologia del Real Institut de Tecnologia d'Estocolm. En [[1998]] rep el Premi Feltrinelli de la ''Academia Nazionale dei Lincei'', en [[Roma]]. És membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències, de l'Acadèmia de Sant Lucas de Roma i de la Real Acadèmia Sueca de les Belles Arts. Des de [[2007]] també és membre de número de Jakiunde (Acadèmia de les Ciències, de les Arts i de les Lletres del País Vasc). És membre honorífic de l'Institut Americà d'Arquitectes i del Real Institut d'Arquitectes Britànics. Moneo diu buscar en la seua arquitectura la durabilitat i el diàlec en l'evolució històrica. Segons Moneo a l'arquitecte li correspon trobar en cada época els elements i models que la transformen per a adaptar-la a les necessitats de les époques que transcorren. Moneo seguix sent considerat per numeroses persones un dels grans arquitectes espanyols contemporàneus. En [[2001]] guanya el Premi Mies van der Rohe. En [[2012]] impartix un curs en el Màster en Disseny Arquitectònic de l'Universitat de Navarra i és guardonat en el [[Premis Príncip d'Astúries\|Premi Príncip d'Astúries de les Arts]]. En [[2013]] l'Estat espanyol va reclamar dos millons d'euros a Moneo per «vicis ruïnosos» en el proyecte de la residència de l'embaixador espanyol en [[Washington]], [[Estats Units]].

			En [[2015]] inaugura el seu "edifici més abstracte" com ell mateixa ho definix: el Museu de l'Universitat de Navarra. En l'any [[2017]], va publicar el llibre ''Una manera d'ensenyar arquitectura. Lliçons des de Barcelona, 1971-1976'', un eixemplar que reunix per primera volta tot el material docent produït al seu pas per les aules de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB). Un any més tart, en [[2018]], Rafael Moneo va presentar en el seu estudi de Madrit el llibre ''La vida dels edificis''. Un llibre divulgatiu sobre arquitectura en forma d'ensaig que versa sobre varis edificis espanyols: "La Mesquita de Còrdova", "La Llonja de Sevilla" i "El carmen de Rodríguez-Acosta en Granada".

			En juny de [[2019]] és nomenat Doctor Honoris causa de l'Universitat de Navarra per la seua trayectòria professional com a arquitecte, docent i teòric.

			En l'any [[2021]] va escriure un obituari en recort del seu companyer d'estudis, l'arquitecte [[Dionisio Hernández Gil]], guanyador del pensionat d'arquitectura de l'Acadèmia d'Espanya en Roma en [[1962]].

	== Obres ==		== Obres ==