Ramiro Ledesma - Historial de revisions

Valencian: /* Pensament */

2026-06-01T11:59:04Z

Pensament

← Revisió anterior		Revisió de 11:59 1 jun 2026
Llínea 56:		Llínea 56:
	Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».<ref>{{harvnb\|Parra Montserrat\|2012\|pp=97-98}}</ref>		Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».<ref>{{harvnb\|Parra Montserrat\|2012\|pp=97-98}}</ref>

	Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat del seu companyer falangiste ~~Onesimo~~ Redondo en to sarcàstic<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=252}}</ref>		Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat del seu companyer falangiste [[Onésimo Redondo]] en to sarcàstic<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=252}}</ref>

	== Bibliografia de Ledesma ==		== Bibliografia de Ledesma ==

Caro de Segeda: /* Eixida de FE de les JONS */

2026-06-01T09:34:37Z

Eixida de FE de les JONS

← Revisió anterior		Revisió de 09:34 1 jun 2026
Llínea 32:		Llínea 32:

	==== Eixida de FE de les JONS ====		==== Eixida de FE de les JONS ====
			{{Falangisme}}
	No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».<ref>{{harvnb\|Jackson\|1979\|p=169}}</ref> En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.		No obstant, Ledesma Ramos es va apartar de la formació en giner de 1935, interpretant-se la seua eixida des dels antics jonsistes com a frut de la seua disconformitat en l'evolució de FE de les JONS, pròxima al reformisme burgués i alluntat de la via revolucionària proletària que dien defendre els seus partidaris. «La lliteratura falangista, en interpretar estes querelles, va donar émfasis a les diferències teòriques i polítiques; pero fonamentalment varen ser el resultat de les ambicions personals d'abdós costats».<ref>{{harvnb\|Jackson\|1979\|p=169}}</ref> En qualsevol cas, despuix de la seua eixida va portar a terme un intent fallanc de reactivació de les JONS i de les CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista) com a grup independent i es va mantindre clarament alluntat de la Falange, pese a que presentaria de nou la seua ajuda a títul personal a José Antonio Primer de Rivera en 1936. En 1935 va publicar el llibre ¿Fascisme en Espanya? (en l'pseudònim de «Roberto Llances»), a on historiava, des de la seua perspectiva, les dificultats d'implantació del fascisme en Espanya, sense excloure dures descalificacions contra Cosí de Rivera i la Falange. De 1935 és també el seu Discurs a les joventuts d'Espanya, que pot considerar-se com l'obra doctrinal més consistent del fascisme espanyol.

Valencian en 09:32 1 jun 2026

2026-06-01T09:32:39Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:32 1 jun 2026
Llínea 55:		Llínea 55:
	Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».<ref>{{harvnb\|Parra Montserrat\|2012\|pp=97-98}}</ref>		Despuix de la seua eixida de FE de les JONS, Ledesma va aplegar a esbossar en ''Discurso a las juventudes de España'' (1935) un proyecte imperial que considerava imprescindible per a la realisació nacional plena, detallant una série de reivindicacions, que, començant per «recuperar» Gibraltar, passaria per l'unió en el «gran poble portugués», obrint-se com a marc d'expansió una llínea nort'africà «des de l'Atlàntic a Tunis» en «moltes ilusions» enterrades i «molta sanc espanyola», apostant també per l'aprofundiment de vínculs «en tot el gran bloc hispà de la nostra Amèrica».<ref>{{harvnb\|Parra Montserrat\|2012\|pp=97-98}}</ref>

	Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat ~~de Redó~~ en to sarcàstic<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=252}}</ref>		Fonamentalment agnòstic, no es mostra en els seus escrits una inquietut de signe religiós marcada i va aplegar a referir-se a la religiositat del seu companyer falangiste Onesimo Redondo en to sarcàstic<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|pp=247-252}}</ref> En tot, el seu agnosticisme entraria en crisis, segons pareix, poc abans del seu assessinat.<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=252}}</ref>

	== Bibliografia de Ledesma ==		== Bibliografia de Ledesma ==

Valencian: /* Pensament */

2026-06-01T09:30:26Z

Pensament

← Revisió anterior		Revisió de 09:30 1 jun 2026
Llínea 43:		Llínea 43:
	S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|pp=248, 252 y 255}}</ref> Giovanni Gentile,<ref>{{harvnb\|González Cuevas\|2001\|p=130}}</ref> Georges Sorel, Valois,<ref>{{harvnb\|Perfecto García\|2012\|p=85}}</ref> Joaquín Costa,<ref>{{harvnb\|Saz\|1986\|p=188}}</ref> Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.<ref>{{harvnb\|Núñez Seixas\|2015\|pp=42-43}}</ref> Va ser admirador del [[nacionalsocialisme]] i d'[[Adolf Hitler]], fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp\|Thomas\|1976\|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp\|Payne\|1995\|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp\|Thomas\|1966\|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».<ref>{{harvnb\|Payne\|1997\|p=135}}</ref> El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.<ref>{{harvnb\|Sesma Landrin\|2012\|p=62}}</ref> Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,<ref>{{harvnb\|Gil Pecharromán\|2013\|p=143}}</ref> va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».<ref>{{harvnb\|Morales\|2004\|p=10}}</ref> Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.<ref>{{harvnb\|Gallego\|2005b\|p=268}}</ref>		S'ha senyalat l'influència en la seua ideologia de Nietzsche, ademés d'autors com Fichte, Hegel, Heidegger, Unamuno, Ortega i Gasset,<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|pp=248, 252 y 255}}</ref> Giovanni Gentile,<ref>{{harvnb\|González Cuevas\|2001\|p=130}}</ref> Georges Sorel, Valois,<ref>{{harvnb\|Perfecto García\|2012\|p=85}}</ref> Joaquín Costa,<ref>{{harvnb\|Saz\|1986\|p=188}}</ref> Oswald Spengler i Nicolai Hartmann.<ref>{{harvnb\|Núñez Seixas\|2015\|pp=42-43}}</ref> Va ser admirador del [[nacionalsocialisme]] i d'[[Adolf Hitler]], fins al punt d'imitar el pentinat d'este últim.<ref>{{Harvsp\|Thomas\|1976\|p=134}}. «Ledesma llevó su admiración a Hitler hasta el extremo de copiar el mechón de pelo que le caía sobre la frente»;{{Harvsp\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=258}}. «durante un tiempo a Ledesma le gustaba ir peinado como Hitler»;{{Harvsp\|Payne\|1995\|p=258}} «''He temporarily affected a hitlerian hairstyle''»;{{Harvsp\|Thomas\|1966\|p=177}}. «''Clearly affected as he was by Hitler (whom he tried to copy physically)...''»</ref> D'acort en Stanley G. Payne, va anar «el primer intelectual que va definir un fascisme espanyol relativament clar i precís».<ref>{{harvnb\|Payne\|1997\|p=135}}</ref> El seu mensage era accidentaliste en la qüestió de la forma d'Estat.<ref>{{harvnb\|Sesma Landrin\|2012\|p=62}}</ref> Ledesma, que despreciava a José María Albiñana —al que va adscriure una «gesticulació reaccionària»—,<ref>{{harvnb\|Gil Pecharromán\|2013\|p=143}}</ref> va ser calificat en 2004 per l'escritor falangiste Gustavo Morales com «el més clar enfilament en el fascisme original».<ref>{{harvnb\|Morales\|2004\|p=10}}</ref> Va aplegar a plantejar la possibilitat d'articular una aliança en la CNT front al marxisme —proposició calificada com a «ilusió sense pervindre» per Ferran Gallego—.<ref>{{harvnb\|Gallego\|2005b\|p=268}}</ref>

	Ledesma considerava a la CNT com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>		Ledesma considerava a la [[CNT]] com "la palanca més eficaç" per a la conquista del poder, canalisant els "valors de rebelia de la raça" contra el capitalisme i l'internacionalisme marxiste.<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 p.83</ref>

	{{Cita\|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un @número ~~entero~~ al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}}		{{Cita\|En esta primera fase de la seua estratègia fascista, la gran obsessió de Ledesma Ramos varen ser les masses anarquistes. Entre el 10 i el 16 de juny de 1931, es va celebrar l'III Congrés de la CNT en Madrit. Ledesma i els seus seguidors varen assistir a eixe congrés per a intentar enllaçar definitivament en els anarcosindicalistes, i inclús La Conquista de l'Estat va dedicar un número sancer al desenroll del mateix. És més, el grup de Ledesma va recolzar a la CNT en la folga que varen portar a terme en Telefónica a partir del 6 de juliol, donant-los 5000 pessetes que procedien d'industrials vascs -Lequerica, Sangroniz i Careaga- interessats en finançar un moviment fasciste -per a desestabilisar i acabar en l'II República- i que varen aplegar a Ledesma Ramos a través d'Areilza. Roberto Muñoz Bolaños<ref>Muñoz Bolaños, Roberto; Edición crítica de "¿Fascismo en España?" de Ramiro Ledesma, Editorial Sepha, 2013 pp. 83 y 84</ref>}}

	Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de Garibaldi que les negres de Mussolini».		Per a Ledesma, s'havia acabat el temps del terrorisme secret i s'obria una nova etapa en la que serien milícies uniformades i perfectament disciplinades les que eixerciren la violència que els seus objectius polítics precisaven<ref> Gallego, 2005a, p. 167.</ref> a l'estil dels camises negres italianes o els camises pardes d'Hitler. Encara que Ramiro Ledesma va jugar en ocasions a la confusió i va aplegar a publicar «A Ramiro Ledesma i als seus camarades —va escriure en el pseudònim de Roberto Llances en ''¿Fascismo en España?''— els van millor les camises roges de Garibaldi que les negres de Mussolini».

Valencian en 09:27 1 jun 2026

2026-06-01T09:27:32Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 1 jun 2026
Llínea 20:		Llínea 20:
	Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb\|Jiménez Cortacans\|2013\|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre.		Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb\|Jiménez Cortacans\|2013\|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre.
	[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg\|left\|thumb\|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)\|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas\|Varela de Seijas]].]]		[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg\|left\|thumb\|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)\|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas\|Varela de Seijas]].]]
	Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega i Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb\|Soto Carrasco\|2011\|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb\|Tusell\|1999\|p=82\|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb\|Selva\|2000\|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>		Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb\|Soto Carrasco\|2011\|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb\|Tusell\|1999\|p=82\|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb\|Selva\|2000\|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>

	En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R\|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb\|Preston\|2002\|p=223}}</ref>		En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R\|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb\|Preston\|2002\|p=223}}</ref>

Valencian: /* Orígens i anys de formació */

2026-06-01T09:27:06Z

Orígens i anys de formació

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 1 jun 2026
Llínea 18:		Llínea 18:
	== Biografia ==		== Biografia ==
	=== Orígens i anys de formació ===		=== Orígens i anys de formació ===
	Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb\|Jiménez Cortacans\|2013\|pp=56-57}}</ref> una ~~menuda~~ localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a Torrefrades, a on el seu pare eixercia la professió de mestre.		Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb\|Jiménez Cortacans\|2013\|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre.
	[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg\|left\|thumb\|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)\|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas\|Varela de Seijas]].]]		[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg\|left\|thumb\|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)\|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas\|Varela de Seijas]].]]
	~~Va ingressar~~ molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins ~~va recalar~~ en Madrit, a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'~~Ateneu~~ i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En 1926 es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com José Ortega i Gasset, Julián Besteiro, ~~Xavier~~ Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando ~~dels Rius~~, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb\|Soto Carrasco\|2011\|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La ~~Gasseta Lliterària~~, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb\|Tusell\|1999\|p=82\|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la generació del 27, en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— ~~posiciones~~ d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb\|Selva\|2000\|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>		Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega i Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb\|Soto Carrasco\|2011\|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb\|Tusell\|1999\|p=82\|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb\|Selva\|2000\|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>

	En 1929 la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R\|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del ~~com~~ es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb\|Preston\|2002\|p=223}}</ref>		En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R\|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb\|Preston\|2002\|p=223}}</ref>

	=== Participació política ===		=== Participació política ===

Valencian en 09:22 1 jun 2026

2026-06-01T09:22:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:22 1 jun 2026
Llínea 14:		Llínea 14:
	Aliat en [[Onésimo Redondo]], abdós fundarien en l'any [[1931]] les [[Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste]] (JONS), que es varen fusionar en [[1934]] en la [[Falange Espanyola\|Falange Española]] de [[José Antonio Primo de Rivera]] i [[Julio Ruiz de Alda]] per a donar lloc a [[Falange Española de las JONS]] (FE de las JONS). Enfrontat en Primo de Rivera, va ser expulsat de l'organisació en [[1935]], tornant, despuix de fracassar en la reactivació de les antigues JONS, a dedicar-se a l'activitat intelectual.		Aliat en [[Onésimo Redondo]], abdós fundarien en l'any [[1931]] les [[Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste]] (JONS), que es varen fusionar en [[1934]] en la [[Falange Espanyola\|Falange Española]] de [[José Antonio Primo de Rivera]] i [[Julio Ruiz de Alda]] per a donar lloc a [[Falange Española de las JONS]] (FE de las JONS). Enfrontat en Primo de Rivera, va ser expulsat de l'organisació en [[1935]], tornant, despuix de fracassar en la reactivació de les antigues JONS, a dedicar-se a l'activitat intelectual.

	L'inici de la [[Guerra civil espanyola\|Guerra Civil]] li va sorprendre en el [[Segona República Espanyola en guerra\|Madrit republicà]]; va ser detingut per milicians, ingressat en la presó de ~~Vendes~~ i assessinat mesos despuix en una «[[~~Traus~~ de presos\|~~trau~~]]».		L'inici de la [[Guerra civil espanyola\|Guerra Civil]] li va sorprendre en el [[Segona República Espanyola en guerra\|Madrit republicà]]; va ser detingut per milicians, ingressat en la presó de Ventas i assessinat mesos despuix en una «[[Sacas de presos\|saca]]».

	== Biografia ==		== Biografia ==

Caro de Segeda en 08:44 1 jun 2026

2026-06-01T08:44:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:44 1 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	{{Biografia\|		{{Biografia\|
	\| nom =		\| nom = Ramiro Ledesma
	\| image = [[Archiu:Ramiro Ledesma (circa 1930).jpg\|200px]]		\| image = [[Archiu:Ramiro Ledesma (circa 1930).jpg\|200px]]
	\| peu = Ramiro Ledesma en els [[anys 1930]]		\| peu = Ramiro Ledesma en els [[anys 1930]]

Caro de Segeda en 08:44 1 jun 2026

2026-06-01T08:44:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:44 1 jun 2026
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Ramiro Ledesma (circa 1930).jpg~~\|thumb~~\|200px\|Ramiro Ledesma en els [[anys 1930]]]]		{{Biografia\|
			\| nom =
			\| image = [[Archiu:Ramiro Ledesma (circa 1930).jpg\|200px]]
			\| peu = Ramiro Ledesma en els [[anys 1930]]
			\| nacionalitat = Espanyola
			\| ocupació = Ensagiste, filòsof i polític
			\| data_naix = [[23 de maig]] de [[1905]]
			\| lloc_naix = [[Alfaraz de Sayago]], [[província de Zamora]]
			\| data_mort = [[29 d'octubre]] de [[1936]]
			\| lloc_mort = [[Aravaca (municipi)\|Aravaca]], [[província de Madrit]]
			}}
	'''Ramiro Ledesma Ramos''' ([[Alfaraz de Sayago]], [[23 de maig]] de [[1905]] - † [[Aravaca (municipi)\|Aravaca]], [[29 d'octubre]] de [[1936]]) fon un [[ensagiste]], [[filòsof]] i [[polític]] [[Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste\|jonsista]] espanyol. Director de ''[[La Conquista del Estado]]'', fon una figura clau en l'articulació intelectual del [[Fascisme en Espanya\|fascisme espanyol]].		'''Ramiro Ledesma Ramos''' ([[Alfaraz de Sayago]], [[23 de maig]] de [[1905]] - † [[Aravaca (municipi)\|Aravaca]], [[29 d'octubre]] de [[1936]]) fon un [[ensagiste]], [[filòsof]] i [[polític]] [[Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicaliste\|jonsista]] espanyol. Director de ''[[La Conquista del Estado]]'', fon una figura clau en l'articulació intelectual del [[Fascisme en Espanya\|fascisme espanyol]].

Caro de Segeda en 08:41 1 jun 2026

2026-06-01T08:41:19Z

Mostrar els canvis

← Revisió anterior		Revisió de 09:27 1 jun 2026
Llínea 20:		Llínea 20:
	Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb\|Jiménez Cortacans\|2013\|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre.		Va nàixer el 23 de maig de 1905 en Alfaraz de Sayago,<ref>{{harvnb\|Jiménez Cortacans\|2013\|pp=56-57}}</ref> una chicoteta localitat de la província de Zamora que a penes rondava els cinccents habitants. Als pocs anys es va traslladar en la seua família a [[Torrefrades]], a on el seu pare eixercia la professió de mestre.
	[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg\|left\|thumb\|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)\|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas\|Varela de Seijas]].]]		[[Archiu:1924-07-18, Nuevo Mundo, El vacío.jpg\|left\|thumb\|«El vacío». Text publicat per Ledesma en 1924 en la revista ''[[Nuevo Mundo (revista)\|Nuevo Mundo]]'',<ref>{{harvnb\|Simancas\|Moraleja\|2001\|p=248}}</ref> ilustrat per [[Enrique Varela de Seijas\|Varela de Seijas]].]]
	Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega i Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb\|Soto Carrasco\|2011\|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb\|Tusell\|1999\|p=82\|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb\|Selva\|2000\|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>		Ingressà molt jove en el cos de Correus i Telégrafs, i despuix de varis destins recalà en [[Madrit]], a on va terminar el bachillerat. Va freqüentar l'Ateneo i va conseguir donar-se una àmplia i sòlida cultura, en bona mida autodidacta. En [[1926]] es va matricular en la Facultat de Ciències i en la de Filosofia de l'Universitat de Madrit, en la que va coincidir en docents com [[José Ortega Gasset]], Julián Besteiro, Javier Zubiri, Manuel García Morente, Manuel B. Cossío i Fernando de los Ríos, mostrant Ledesma particular predilecció pel primer, de qui es va acabar convertint en un dels seus més assidus seguidors.<ref>{{harvnb\|Soto Carrasco\|2011\|pp=83-84}}</ref> Va profundisar en l'estudi del filòsof Martin Heidegger i va colaborar, des de molt jove, en La Gaceta Literaria, revista cultural fundada i dirigida per Ernesto Giménez Caballero,<ref>{{harvnb\|Tusell\|1999\|p=82\|ps=«Giménez Caballero, su editor, admirador entusiasta de Mussolini, fue un representante característico del vanguardismo literario y del fascismo español».}}</ref> a on s'expressava la [[generació del 27]], en la que a partir de 1929-1930 escomençarien a cobrar eco —per influència del seu director— posicions d'inspiració fascista.<ref>{{harvnb\|Selva\|2000\|pp=156-163, para la evolución que se produce en Ledesma —a la sombra en buena medida de [[Giménez Caballero]]— desde su lugar como comentarista filosófico y científico de ''[[La Gaceta Literaria]]'' hasta el lanzamiento de ''[[La Conquista del Estado]]''}}</ref>

	En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R\|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb\|Preston\|2002\|p=223}}</ref>		En [[1929]] la seua colaboració alcançava la més selecta de les publicacions culturals espanyoles: la ''[[Revista de Occidente]]'', fundada i dirigida per Ortega. Sofria d'un defecte en la pronunciació de la [[R\|erre]] que va llimitar el seu potencial com a orador i del qual es befaria en última instància [[José Antonio Primo de Rivera]].<ref>{{harvnb\|Preston\|2002\|p=223}}</ref>