Raoul Vaneigem - Historial de revisions

Jose2 en 20:19 7 març 2025

2025-03-07T20:19:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:19 7 març 2025
Llínea 17:		Llínea 17:

	'''''«No volem un món a on la garantia de no morir de fam s'intercanvia pel risc de morir d'avorriment.»'''''		'''''«No volem un món a on la garantia de no morir de fam s'intercanvia pel risc de morir d'avorriment.»'''''

			== Bibliografia ==
			* Jean-Marc Mandosio, En el caldero de lo negativo, Pepitas de calabaza, Logroño, 2006. ISBN 84-96044-64-5

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2 en 20:18 7 març 2025

2025-03-07T20:18:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:18 7 març 2025
Llínea 18:		Llínea 18:
	'''''«No volem un món a on la garantia de no morir de fam s'intercanvia pel risc de morir d'avorriment.»'''''		'''''«No volem un món a on la garantia de no morir de fam s'intercanvia pel risc de morir d'avorriment.»'''''

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	* [http://library.nothingness.org/authors.php3?id=4 Texts en anglés i francés] en [http://library.nothingness.org nothingness.org library]		* [http://library.nothingness.org/authors.php3?id=4 Texts en anglés i francés] en [http://library.nothingness.org nothingness.org library]
	* [http://libcom.org/library/raoul-vaneigem Archiu de Raoul Vaneigem] a Libcom.org		* [http://libcom.org/library/raoul-vaneigem Archiu de Raoul Vaneigem] a Libcom.org
	* [http://audioanarchy.org/antiwork/03-The_Decline_And_Fall_Of_Work.mp3 ''The Decline and Fall of Work''] [[mp3]] lliure a on està registrat l'[[ensaig]] en el mateix nom.		* [http://audioanarchy.org/antiwork/03-The_Decline_And_Fall_Of_Work.mp3 ''The Decline and Fall of Work''] [[mp3]] lliure a on està registrat l'[[ensaig]] en el mateix nom.

	~~{{Traduït de\|ca\|Raoul_Vaneigem}}~~

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]
	[[Categoria:Escritors]]		[[Categoria:Escritors]]

Jose2 en 11:25 8 ago 2021

2021-08-08T11:25:29Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:25 8 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[Archiu:Raoulvanei.jpg\|thumb\|250px\|Raoul Vaneigem]]

	'''Raoul Vaneigem''' va nàixer en [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el [[21 de març]] de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija\|medievalista]].		'''Raoul Vaneigem''' va nàixer en [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el [[21 de març]] de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija\|medievalista]].

Llínea 11:		Llínea 13:
	Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en [[novembre]] de l'any [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el [[sigle XVIII]],» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat en [[1993]].		Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en [[novembre]] de l'any [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el [[sigle XVIII]],» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat en [[1993]].

	La seua última contribució, en [[giner]] de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».		La seua última contribució, en [[giner]] de l'any [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».


Llínea 25:		Llínea 27:
	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]
			[[Categoria:Escritors]]

Jose2 en 19:51 1 jul 2021

2021-07-01T19:51:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:51 1 jul 2021
Llínea 22:		Llínea 22:

	{{Traduït de\|ca\|Raoul_Vaneigem}}		{{Traduït de\|ca\|Raoul_Vaneigem}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]

Jose2: Text reemplaça - 'e on ' a 'e a on '

2021-05-27T09:19:57Z

Text reemplaça - 'e on ' a 'e a on '

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 27 maig 2021
Llínea 19:		Llínea 19:
	* [http://library.nothingness.org/authors.php3?id=4 Texts en anglés i francés] en [http://library.nothingness.org nothingness.org library]		* [http://library.nothingness.org/authors.php3?id=4 Texts en anglés i francés] en [http://library.nothingness.org nothingness.org library]
	* [http://libcom.org/library/raoul-vaneigem Archiu de Raoul Vaneigem] a Libcom.org		* [http://libcom.org/library/raoul-vaneigem Archiu de Raoul Vaneigem] a Libcom.org
	* [http://audioanarchy.org/antiwork/03-The_Decline_And_Fall_Of_Work.mp3 ''The Decline and Fall of Work''] [[mp3]] lliure on està registrat l'[[ensaig]] en el mateix nom.		* [http://audioanarchy.org/antiwork/03-The_Decline_And_Fall_Of_Work.mp3 ''The Decline and Fall of Work''] [[mp3]] lliure a on està registrat l'[[ensaig]] en el mateix nom.

	{{Traduït de\|ca\|Raoul_Vaneigem}}		{{Traduït de\|ca\|Raoul_Vaneigem}}
	[[Categoria:Filòsofs]]		[[Categoria:Filòsofs]]

Jose2 en 00:51 28 gin 2020

2020-01-28T00:51:04Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:51 28 gin 2020
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Raoul Vaneigem''' va nàixer en [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el [[21 de març]] de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija\|medievalista]].		'''Raoul Vaneigem''' va nàixer en [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el [[21 de març]] de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija\|medievalista]].

	Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques\|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].		Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques\|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de l'any [[1952]] a l'any [[1956]].

	[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.		[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.

	Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda en [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme\|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc despuix, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme\|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».		Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda en l'any [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme\|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc despuix, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme\|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».

	Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia\|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', en [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».		Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia\|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', en l'any [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

	Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en [[novembre]] de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el [[sigle XVIII]],» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat en [[1993]].		Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en [[novembre]] de l'any [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el [[sigle XVIII]],» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat en [[1993]].

	La seua última contribució, en [[giner]] de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».		La seua última contribució, en [[giner]] de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».

Sempreval: Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

2015-04-30T19:19:50Z

Text reemplaça - 'després' a 'despuix'

← Revisió anterior		Revisió de 19:19 30 abr 2015
Llínea 5:		Llínea 5:
	[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.		[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.

	Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda en [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme\|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc ~~després~~, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme\|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».		Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda en [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme\|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc despuix, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme\|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».

	Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia\|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', en [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».		Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia\|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', en [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

Jose2 en 09:11 17 ago 2013

2013-08-17T09:11:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:11 17 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Raoul Vaneigem''' va nàixer a [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el 21 de març de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija\|medievalista]].		'''Raoul Vaneigem''' va nàixer en [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el [[21 de març]] de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija\|medievalista]].

	Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques\|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].		Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques\|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].
Llínea 5:		Llínea 5:
	[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.		[[Catedràtic]] de lletres, ensenya en l'Écol Normale de [[Nivelles]] i va escriure, als 22 anys, una memòria sobre Isidore Ducasse, [[comte de Lautréamont]]. Mediant [[Attila Kotanyi]], se va posat en contacte en [[Guy Debord]], i ha participat activament en l' [[Internacional Situacionista]] de [[1961]] a [[1970]], convidant a la joventut de l'época a ''«gojar sense traves»''. Contribuïx de manera important en la revista que este grup ha publicat.

	Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda el [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme\|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc després, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme\|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».		Una de les seues obres més celebres '''Tractat d'urbanitat a l'us de les jóvens generacions''', apareguda en [[1967]], s'inscriu en el proyecte dels [[situacionisme\|situacionistes]] de fer caure l'odre social dominant. Hi expressa una crítica radical del món modern denunciant-hi les seues ilusions, la supervivència que estes ilusions produïxen, i la falsa discussió que se desprén, i convida a una «inversió de perspectiva», a passar de la restricció a la creació. Poc després, en '''El llibre dels plaers''', aparegut el [[1979]], convida als sers vius a un ''«goig sense traves»'', i a terminar d'una vegada per totes en una societat [[Mercantilisme\|mercantilista]] que «no ha aportat res d'humà si no és el molló paròdic que ha servit per a propagar-la al voltant».

	Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia\|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino ~~mes~~ be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', el [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».		Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia\|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino més be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', en [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

	Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat el [[1993]].		Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en [[novembre]] de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el [[sigle XVIII]],» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat en [[1993]].

	La seua última contribució, en giner de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».		La seua última contribució, en [[giner]] de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».

Jose2: Text reemplaça - 'ultim' a 'últim'

2013-06-07T16:50:51Z

Text reemplaça - 'ultim' a 'últim'

← Revisió anterior		Revisió de 16:50 7 jun 2013
Llínea 11:		Llínea 11:
	Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat el [[1993]].		Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat el [[1993]].

	La seua ~~ultima~~ contribució, en giner de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».		La seua última contribució, en giner de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».

Sempreval: Revertides les edicions de 79.153.205.17 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Vinatea

2010-01-30T20:17:47Z

Revertides les edicions de 79.153.205.17 (discussió); s'ha recuperat la última versió de Vinatea

← Revisió anterior		Revisió de 20:17 30 gin 2010
Llínea 1:		Llínea 1:
	'''Raoul Vaneigem''' va nàixer a [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el 21 de març de [[1934]]. És [[~~escriptor~~]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija\|medievalista]].		'''Raoul Vaneigem''' va nàixer a [[Lessines]] ([[Hainaut]], [[Bèlgica]]) el 21 de març de [[1934]]. És [[escritor]], [[filòsof]] revolucionari i [[edat mija\|medievalista]].

	Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques\|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].		Va estudiar [[filologia]] [[Llengües romàniques\|romànica]] en l' [[ULB]] (Université Libre de Bruxeles) des de [[1952]] a [[1956]].
Llínea 9:		Llínea 9:
	Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia\|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino mes be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', el [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».		Medievalista reconegut, la seua crítica del món se traslladarà a les [[Heregia\|heregies]] (Les Hérésies, PUF, collection « Que sais-je ? », [[1994]]) i la resistència al cristianisme, en les quals veu els signes d'una [[civilisació]] per vindre, no fundada tampoc en l'alienació del treball, el poder i el profit, sino mes be en la creativitat, el goig i la gratuïtat» ; crític que se troba fins a la seua colaboració en l'Encyclopædia Universalis. Autor menys inspirat d'un modo d'us de la [[revolució]], publicà baix el [[seudònim]] de Ratgeb, '''De la vaga salvage a l'autogestió generalisada''', el [[1974]]. L'obra de Vaneigem es dividix en dos tendències, l'una, teòrica, que anuncia un [[Michel Onfray]], i que troba la seua justificació en l'idea de que «la revolució no és més en el rebuig a la supervivència, pero en un goig de si que tot conjura a prohibir (...)».

	Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les ~~heretgies~~, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat el [[1993]].		Este punt de vista, que recorda un tipo d'[[epicureisme]], fon l'orige de la seua dimissió de l'IS, en novembre de [[1970]], pressionat pels atres membres d'esta organisació, principalment Debord, que li reprochava la seua retractació en ple periodo de tumults i d'ocupacions de [[La Sorbona]] en [[1968]] ; i l'atre, apelant a una erudició d'investigador, intenta demostrar que l'espirit de la llibertat i del goig se troba des de l'Edat Mija, en els moviments del Llibre-Espirit, que distinguix, al principi, de les heregies, en les quals veïa «filials de l'ortodòxia», (El moviment del Llibre-Espirit, [[1986]]), pero tornant a esta distinció en escriure un llibre important sobre « les heregies, dels orígens en el sigle XVIII,» en títul evocador de La resistència al cristianisme, publicat el [[1993]].

	La seua ultima contribució, en ~~gener~~ de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».		La seua ultima contribució, en giner de [[2005]] és un important prefaci en la reedició del Moviment del llibre-espirit, en la qual crida a «assolar la superació de la religió i de la seua serventa mestra».