Ravenna - Historial de revisions

Reval en 13:30 6 ago 2024

2024-08-06T13:30:21Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:30 6 ago 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].		En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].

	En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.		En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Reval en 13:30 6 ago 2024

2024-08-06T13:30:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 13:30 6 ago 2024
Llínea 28:		Llínea 28:
	En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].		En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].

	En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.		En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Valencian: Text reemplaça - 'emperador' a 'emperador'

2022-07-11T22:10:04Z

Text reemplaça - 'emperador' a 'emperador'

← Revisió anterior		Revisió de 22:10 11 jul 2022
Llínea 20:		Llínea 20:
	El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] pero probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].		El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] pero probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].

	L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.		L'[[Emperador (Títul)\|emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.

	En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.		En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.

Valencian: Text reemplaça - ' feia' a ' fea'

2022-06-03T18:00:26Z

Text reemplaça - ' feia' a ' fea'

← Revisió anterior		Revisió de 18:00 3 jun 2022
Llínea 14:		Llínea 14:
	En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma\|Roma]] com a ciutat federada.		En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma\|Roma]] com a ciutat federada.

	Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que ~~feia~~ possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la [[malària]].		Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que fea possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la [[malària]].

	Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.		Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.

Jose2: Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

2022-04-27T19:31:32Z

Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 27 abr 2022
Llínea 18:		Llínea 18:
	Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.		Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.

	El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] ~~però~~ probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].		El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] pero probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].

	L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.		L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.

Jose2 en 10:47 14 ago 2021

2021-08-14T10:47:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:47 14 ago 2021
Llínea 34:		Llínea 34:

	[[Categoria:Itàlia]]		[[Categoria:Itàlia]]
			[[Categoria:Municipis d'Itàlia]]

Jose2 en 19:10 12 ago 2021

2021-08-12T19:10:15Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:10 12 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:San Vitale Ravenna.jpg\|thumb\|250px\|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna]]		[[File:San Vitale Ravenna.jpg\|thumb\|250px\|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna]]

	'''Ravenna''' és una ciutat d' [[~~Italia~~]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.		'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.

	Segons el cens de l'any [[2018]], conta en unba població de 159.115 habitants.		Segons el cens de l'any [[2018]], conta en unba població de 159.115 habitants.

Jose2 en 18:42 12 ago 2021

2021-08-12T18:42:34Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:42 12 ago 2021
Llínea 3:		Llínea 3:
	'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.		'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.

	Segons el cens de l'any 2018, conta en unba població de 159.115 habitants.		Segons el cens de l'any [[2018]], conta en unba població de 159.115 habitants.

	En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].		En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].
Llínea 18:		Llínea 18:
	Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.		Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.

	El bisbat i més tart ~~Arquebisbat~~ de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] però probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].		El bisbat i més tart arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] però probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].

	L'emperador Flavi Honori va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] ~~perquè~~ estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.		L'[[emperador]] [[Flavi Honori]] va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perque estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.

	En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.		En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.
Llínea 28:		Llínea 28:
	En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].		En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].

	En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] ~~fou~~ ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment ~~va ser~~ el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.		En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment fon el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Basílica de Sant Vitale, en Ravenna '''Ravenna''' és una ciutat d' Italia, situada en la regió d'Emília-Rom…»

2021-08-12T18:39:57Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna '''Ravenna''' és una ciutat d' Italia, situada en la regió d'Emília-Rom…»

Pàgina nova

[[File:San Vitale Ravenna.jpg|thumb|250px|Basílica de Sant Vitale, en Ravenna]]

'''Ravenna''' és una ciutat d' [[Italia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Ravenna.

Segons el cens de l'any 2018, conta en unba població de 159.115 habitants.

En l'any [[1996]], els seus monuments paleocristians foren declarats [[Patrimoni de l'Humanitat]] per la [[UNESCO]].

Està situada al mig d'una fèrtil plana i conserva molts restes migevals, especialment iglésies, basíliques i mausoleus.

== Història ==
Fon una de les principals ciutats de la Gàlia Cispadana, situada en la costa a la vora d'una extensa zona de marismes i llacunes.

En l'any [[89 a. C.]] apareix en possessió de [[Antiga Roma|Roma]] com a ciutat federada.

Els edificis de la ciutat es varen construir com els de [[Venècia]], en l'aigua en pilons i estava creuada en totes direccions per canals creuats per ponts o barques. Les llacunes es comunicaven en la mar. Els canals eren netejats cada dia per la pujada de la marea lo que feia possible habitar la ciutat i que no fora afectada per la [[malària]].

Fon també lloc de desterrament de personalitats: els primers, els caps germànics Armini i Marabod, i posteriorment atres.

El bisbat i més tart Arquebisbat de Ravenna es va fundar segons la tradició en la mitat del [[sigle I]] però probablement a finals del [[sigle II]] o començaments del [[sigle III]].

L'emperador Flavi Honori va fer de la ciutat la seua residència en l'any [[404]] perquè estava millor protegida. I posteriorment va ser residència permanent dels emperadors.

En l'any [[752]] va caure en mans dels longobards i incorporada al Regne de Llombardia efímerament, ya que en l'any [[756]] la varen tindre que entregar al [[Papa]] Esteve II per imposició dels francs de Pipí el Breu.

La guerra de l'any [[1218]] va donar pas a l'establiment de la senyoria dels Traversari fins a l'any [[1240]]. Despuix d'un govern de vicaris imperials va tornar al Papa ([[1248]]) i de fet als Traversari, fins que en [[1275]] es va establir la senyoria dels Polentani (da Polenta), que va durar fins a l'any [[1440]], quan la ciutat fon anexionada a la República de Venècia.

En 'anyl [[1512]], fon saquejada pels francesos. Breument ocupada pels venecians aliats del Papa, la varen reintegrar en l'any [[1529]] i va pertanyere als Estats Pontificis fins a l'any [[1796]].

En l'any [[1796]] fon ocupada pels francesos i en [[1797]] inclosa en la República Cisalpina, convertida en República Italiana en l'any [[1802]], i en Regne napoleònic d'Itàlia en [[1805]]. El Papa la va recuperar en l'any [[1814]] i el Congrés de Viena li va confirmar la possessió. En l'any [[1859]] fou ocupada pels piemontesos i en l'any [[1861]] inclosa formalment al Regne de Sardenya que posteriorment va ser el Regne d'Itàlia ([[1861]]-[[1946]]) i, despuix de la [[Segona Guerra Mundial]], la República Italiana.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Itàlia]]