Real Alcàsser de Madrit - Historial de revisions

Lluísm en 17:28 22 set 2024

2024-09-22T17:28:55Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:28 22 set 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	En el disseny de Juan Gómez de Mora, les citades torres varen ser ocultades, conseguint-se un major equilibri del conjunt, segons pot observar-se en el dibuix de Filippo Pallota, de l'any [[1704]]. Este arquitecte també va harmonisar l'aspecte de les Torres Dorada i de la Reina, en colocar sobre la segona un capitel piramidal, idèntic al de la primera.		En el disseny de Juan Gómez de Mora, les citades torres varen ser ocultades, conseguint-se un major equilibri del conjunt, segons pot observar-se en el dibuix de Filippo Pallota, de l'any [[1704]]. Este arquitecte també va harmonisar l'aspecte de les Torres Dorada i de la Reina, en colocar sobre la segona un capitel piramidal, idèntic al de la primera.

	El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.		El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:12 22 set 2024

2024-09-22T17:12:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:12 22 set 2024
Llínea 22:		Llínea 22:
	En el disseny de Juan Gómez de Mora, les citades torres varen ser ocultades, conseguint-se un major equilibri del conjunt, segons pot observar-se en el dibuix de Filippo Pallota, de l'any [[1704]]. Este arquitecte també va harmonisar l'aspecte de les Torres Dorada i de la Reina, en colocar sobre la segona un capitel piramidal, idèntic al de la primera.		En el disseny de Juan Gómez de Mora, les citades torres varen ser ocultades, conseguint-se un major equilibri del conjunt, segons pot observar-se en el dibuix de Filippo Pallota, de l'any [[1704]]. Este arquitecte també va harmonisar l'aspecte de les Torres Dorada i de la Reina, en colocar sobre la segona un capitel piramidal, idèntic al de la primera.

	El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.		El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 14:30 1 jul 2024

2024-07-01T14:30:30Z

← Revisió anterior		Revisió de 14:30 1 jul 2024
Llínea 23:		Llínea 23:

	El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.		El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.

	== Referències ==		== Referències ==
	* [https://web.archive.org/web/20110815152941/http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Planos/planos00.htm Castellanos Oñate, José Manuel (2005). «Planos y dibujos de Madrid de los siglos XVI y XVII». España: El Madrid medieval]		* [https://web.archive.org/web/20110815152941/http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Planos/planos00.htm Castellanos Oñate, José Manuel (2005). «Planos y dibujos de Madrid de los siglos XVI y XVII». España: El Madrid medieval]

Lluísm: /* Característiques */

2023-09-08T17:46:33Z

Característiques

← Revisió anterior		Revisió de 17:46 8 set 2023
Llínea 12:		Llínea 12:
	La primera asimetria provenia de la seua frontera occidental, que, en estar situada a la vora del barranc configurat per l'hondonada de la vall del Manzanares, resultava la menys visible des del caixco urbà de Madrit. Pero, al mateix temps, era la primera que veen els viagers que al entrar en la ciutat pel pont de Segòvia.		La primera asimetria provenia de la seua frontera occidental, que, en estar situada a la vora del barranc configurat per l'hondonada de la vall del Manzanares, resultava la menys visible des del caixco urbà de Madrit. Pero, al mateix temps, era la primera que veen els viagers que al entrar en la ciutat pel pont de Segòvia.

	[[File:Real Alcázar de Madrid, unknown.jpg\|thumb\|~~250px~~\|El Real Alcàsser de Madrit en l'any [[1710]]]]		[[File:Real Alcázar de Madrid, unknown.jpg\|thumb\|300px\|El Real Alcàsser de Madrit en l'any [[1710]]]]

	Esta frontera va ser la que va experimentar el menor número de remodelacions i, en conseqüència, la que més denotava l'orige migeval de l'edifici. Era íntegrament de pedra, en quatre gavetes o torres semicirculars, si be és cert que s'havien practicat finestres més grans i numeroses que les dispostes en la fortalea primitiva. Les quatre gavetes varen ser arrematats en capitels cònics de pissarra, semblants als de l'[[Alcàsser de Segòvia]], lo que va suavisar l'aire militar del conjunt.		Esta frontera va ser la que va experimentar el menor número de remodelacions i, en conseqüència, la que més denotava l'orige migeval de l'edifici. Era íntegrament de pedra, en quatre gavetes o torres semicirculars, si be és cert que s'havien practicat finestres més grans i numeroses que les dispostes en la fortalea primitiva. Les quatre gavetes varen ser arrematats en capitels cònics de pissarra, semblants als de l'[[Alcàsser de Segòvia]], lo que va suavisar l'aire militar del conjunt.

Lluísm: /* Característiques */

2023-09-08T17:46:17Z

Característiques

← Revisió anterior		Revisió de 17:46 8 set 2023
Llínea 11:		Llínea 11:

	La primera asimetria provenia de la seua frontera occidental, que, en estar situada a la vora del barranc configurat per l'hondonada de la vall del Manzanares, resultava la menys visible des del caixco urbà de Madrit. Pero, al mateix temps, era la primera que veen els viagers que al entrar en la ciutat pel pont de Segòvia.		La primera asimetria provenia de la seua frontera occidental, que, en estar situada a la vora del barranc configurat per l'hondonada de la vall del Manzanares, resultava la menys visible des del caixco urbà de Madrit. Pero, al mateix temps, era la primera que veen els viagers que al entrar en la ciutat pel pont de Segòvia.

			[[File:Real Alcázar de Madrid, unknown.jpg\|thumb\|250px\|El Real Alcàsser de Madrit en l'any [[1710]]]]

	Esta frontera va ser la que va experimentar el menor número de remodelacions i, en conseqüència, la que més denotava l'orige migeval de l'edifici. Era íntegrament de pedra, en quatre gavetes o torres semicirculars, si be és cert que s'havien practicat finestres més grans i numeroses que les dispostes en la fortalea primitiva. Les quatre gavetes varen ser arrematats en capitels cònics de pissarra, semblants als de l'[[Alcàsser de Segòvia]], lo que va suavisar l'aire militar del conjunt.		Esta frontera va ser la que va experimentar el menor número de remodelacions i, en conseqüència, la que més denotava l'orige migeval de l'edifici. Era íntegrament de pedra, en quatre gavetes o torres semicirculars, si be és cert que s'havien practicat finestres més grans i numeroses que les dispostes en la fortalea primitiva. Les quatre gavetes varen ser arrematats en capitels cònics de pissarra, semblants als de l'[[Alcàsser de Segòvia]], lo que va suavisar l'aire militar del conjunt.

Lluísm en 17:45 8 set 2023

2023-09-08T17:45:06Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:45 8 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg\|397px\|thumbnail\|right\|Pintura del [[sigle XVII]] del Real Alcàsser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], en les obres realisades en l'any [[1636]]. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.]]		[[Archiu:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg\|397px\|thumbnail\|right\|Pintura del [[sigle XVII]] del Real Alcàsser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], en les obres realisades en l'any [[1636]]. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.]]
	El desaparegut '''Real Alcàsser de Madrit''' fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any [[1734]], any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el [[Palau Real de Madrit]] (en ocasions nomenat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el [[sigle IX]], l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'[[Imperi espanyol]]. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'~~alcasser~~.		El desaparegut '''Real Alcàsser de Madrit''' fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any [[1734]], any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el [[Palau Real de Madrit]] (en ocasions nomenat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el [[sigle IX]], l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'[[Imperi espanyol]]. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcàsser.

	La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any [[1537]], per encàrrec de l'emperador [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any [[1636]] per l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], impulsades pel rei [[Felipe IV d'Espanya\|Felipe IV]].		La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any [[1537]], per encàrrec de l'emperador [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any [[1636]] per l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], impulsades pel rei [[Felipe IV d'Espanya\|Felipe IV]].

Lluísm: Lluísm pàgina traslladada Real Alcasser de Madrit a Real Alcàsser de Madrit

2023-09-08T17:44:48Z

Lluísm pàgina traslladada Real Alcasser de Madrit a Real Alcàsser de Madrit

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 8 set 2023
(Sense diferències)

Lluísm en 17:44 8 set 2023

2023-09-08T17:44:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:44 8 set 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg\|397px\|thumbnail\|right\|Pintura del [[sigle XVII]] del Real ~~Alcasser~~ de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], en les obres realisades en l'any [[1636]]. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.]]		[[Archiu:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg\|397px\|thumbnail\|right\|Pintura del [[sigle XVII]] del Real Alcàsser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], en les obres realisades en l'any [[1636]]. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.]]
	El desaparegut '''Real ~~Alcasser~~ de Madrit''' fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any [[1734]], any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el [[Palau Real de Madrit]] (en ocasions nomenat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el [[sigle IX]], l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'[[Imperi espanyol]]. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcasser.		El desaparegut '''Real Alcàsser de Madrit''' fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any [[1734]], any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el [[Palau Real de Madrit]] (en ocasions nomenat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el [[sigle IX]], l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'[[Imperi espanyol]]. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcasser.

	La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any [[1537]], per encàrrec de l'emperador [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any [[1636]] per l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], impulsades pel rei [[Felipe IV d'Espanya\|Felipe IV]].		La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any [[1537]], per encàrrec de l'emperador [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any [[1636]] per l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], impulsades pel rei [[Felipe IV d'Espanya\|Felipe IV]].

	Fon célebre tant per la seua riquea artística com per la seua arquitectura irregular. Fon residència de la [[Família Real espanyola]] i sèu de la [[Cort noble\|Cort]] des de la dinastia dels [[Casa de Trastámara\|Trastámara]], fins a la seua destrucció en un incendi en la [[nit de Nadal]] de [[1734]], en temps de [[Felipe V d'Espanya\|Felipe V]]. Molts dels seus tesors artístics es varen perdre, entre ells més de 500 quadros, si ben uns atres varen poder rescatar-se (com ''[[Les Menines]]'' de [[Velázquez]]).		Fon célebre tant per la seua riquea artística com per la seua arquitectura irregular. Fon residència de la [[Família Real espanyola]] i sèu de la [[Cort noble\|Cort]] des de la dinastia dels [[Casa de Trastámara\|Trastámara]], fins a la seua destrucció en un incendi en la [[nit de Nadal]] de [[1734]], en temps de [[Felipe V d'Espanya\|Felipe V]]. Molts dels seus tesors artístics es varen perdre, entre ells més de 500 quadros, si ben uns atres varen poder rescatar-se (com ''[[Les Menines]]'' de [[Velázquez]]).

			== Característiques ==

			A pesar dels esforços realisats per dotar a l'edifici d'una traça armoniosa, les modificacions, ampliacions i reformes realisades a lo llarc dels sigles no varen aplegar a donar-li un aspecte homogéneu. Els visitants francesos i italians criticaven que les fronteres eren irregulars i la distribució interior, laberíntica. Molts dels salons privats eren obscurs i no tenien finestres, lo que s'explica pel clima calorós de Madrit (en el que es buscava l'ombra) i també per l'escassea del [[vidre]]. Encara a principis del [[sigle XVIII]], moltes finestres del palau es tancaven en celosess per a dissimular la falta de cristals.

			La primera asimetria provenia de la seua frontera occidental, que, en estar situada a la vora del barranc configurat per l'hondonada de la vall del Manzanares, resultava la menys visible des del caixco urbà de Madrit. Pero, al mateix temps, era la primera que veen els viagers que al entrar en la ciutat pel pont de Segòvia.

			Esta frontera va ser la que va experimentar el menor número de remodelacions i, en conseqüència, la que més denotava l'orige migeval de l'edifici. Era íntegrament de pedra, en quatre gavetes o torres semicirculars, si be és cert que s'havien practicat finestres més grans i numeroses que les dispostes en la fortalea primitiva. Les quatre gavetes varen ser arrematats en capitels cònics de pissarra, semblants als de l'[[Alcàsser de Segòvia]], lo que va suavisar l'aire militar del conjunt.

			Les restants fronteres estaven construïdes en [[rajola]] roja i granit (aparelle toledà), lo que donava a l'edifici una coloració molt característica de l'arquitectura tradicional de Madrit, en la que s'ampren estos dos materials tan abundants en l'àrea d'influència de la ciutat (l'[[argila]] és abundant en la ribera del riu Manzanares i la pedra de granit en la propenca serra de Guadarrama).

			L'accés principal estava en la frontera meridional, que va resultar especialment problemàtica en les diferents remodelacions acomeses, en estar presidida per dos grans volums quadrangulars, construïts en l'época migeval. Abdós cossos quebraven la llínea llongitudinal de la frontera, la que unia la Torre Dorada, alçada en temps de [[Felipe II]], en la Torre de la Reina, corresponent a les reformes de [[Felipe III]] i [[Felipe IV]].

			En el disseny de Juan Gómez de Mora, les citades torres varen ser ocultades, conseguint-se un major equilibri del conjunt, segons pot observar-se en el dibuix de Filippo Pallota, de l'any [[1704]]. Este arquitecte també va harmonisar l'aspecte de les Torres Dorada i de la Reina, en colocar sobre la segona un capitel piramidal, idèntic al de la primera.

			El Real Alcàsser de Madrit era de planta rectangular. El seu interior, articulat a partir de dos grans patis, estava organisat també asimétricament. El Pati del Rei, situat a l'oest en la part corresponent al castell medieval, era més chicotet que el de la Reina que, emplaçat en el costat opost, distribuïa les dependències construïdes durant l'ampliació de [[Carlos I]]. Entre abdós, s'alçava la Capella Real, frut de l'impuls dels Trastámara, en concret, del rei Juan II de Castella. Durant llarc temps els patis varen estar oberts al poble, i en ells es venien tot tipo d'artículs com en un mercat, costum que sorprenia als viagers estrangers.

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:36 8 set 2023

2023-09-08T17:36:51Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:36 8 set 2023
Llínea 5:		Llínea 5:

	Fon célebre tant per la seua riquea artística com per la seua arquitectura irregular. Fon residència de la [[Família Real espanyola]] i sèu de la [[Cort noble\|Cort]] des de la dinastia dels [[Casa de Trastámara\|Trastámara]], fins a la seua destrucció en un incendi en la [[nit de Nadal]] de [[1734]], en temps de [[Felipe V d'Espanya\|Felipe V]]. Molts dels seus tesors artístics es varen perdre, entre ells més de 500 quadros, si ben uns atres varen poder rescatar-se (com ''[[Les Menines]]'' de [[Velázquez]]).		Fon célebre tant per la seua riquea artística com per la seua arquitectura irregular. Fon residència de la [[Família Real espanyola]] i sèu de la [[Cort noble\|Cort]] des de la dinastia dels [[Casa de Trastámara\|Trastámara]], fins a la seua destrucció en un incendi en la [[nit de Nadal]] de [[1734]], en temps de [[Felipe V d'Espanya\|Felipe V]]. Molts dels seus tesors artístics es varen perdre, entre ells més de 500 quadros, si ben uns atres varen poder rescatar-se (com ''[[Les Menines]]'' de [[Velázquez]]).

			== Referències ==
			* [https://web.archive.org/web/20110815152941/http://elmadridmedieval.jmcastellanos.com/Planos/planos00.htm Castellanos Oñate, José Manuel (2005). «Planos y dibujos de Madrid de los siglos XVI y XVII». España: El Madrid medieval]
			* [https://elpais.com/diario/2006/10/09/madrid/1160393067_850215.html Fraguas, Rafael (2006). «Un incendio que cambió la historia». El País. Madrid, España]

			== Bibliografia ==
			* JLL & JRP (2002). «Madrid medieval». España: JLL & JRP
			* Robledo, Beatriz (2011). Museos y Modernidad en Tránsito. Modernidad Fetiche. Madrid: Museo de América. p. 4. N. I. P. O. 551-11-011-7

	[[Categoria:Palaus de Madrit]]		[[Categoria:Palaus de Madrit]]

Valencian: Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

2023-08-28T15:56:04Z

Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat'

← Revisió anterior		Revisió de 15:56 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg\|397px\|thumbnail\|right\|Pintura del [[sigle XVII]] del Real Alcasser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], en les obres realisades en l'any [[1636]]. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.]]		[[Archiu:Alcazar de Madrid siglo XVII.jpg\|397px\|thumbnail\|right\|Pintura del [[sigle XVII]] del Real Alcasser de Madrit. La frontera meridional, a la dreta, presenta l'aspecte que finalment li va conferir l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], en les obres realisades en l'any [[1636]]. L'occidental, a l'esquerra, correspon a una estructura molt anterior, tal volta la del primitiu castell musulmà que va servir de base a les diferents ampliacions acomeses.]]
	El desaparegut '''Real Alcasser de Madrit''' fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any [[1734]], any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el [[Palau Real de Madrit]] (en ocasions ~~cridat~~ "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el [[sigle IX]], l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'[[Imperi espanyol]]. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcasser.		El desaparegut '''Real Alcasser de Madrit''' fon un palau real de la monarquia Hispànica fins a l'any [[1734]], any en que va ser destruït per un incendi d'incert orige. Va estar situat en el solar a on actualment s'erigix el [[Palau Real de Madrit]] (en ocasions nomenat "Palau d'Orient", per la seua ubicació en la Plaça d'Orient). Construït com a fortalea musulmana en el [[sigle IX]], l'edifici va ser ampliant-se i millorant-se en el pas dels sigles, especialment a partir del [[sigle XVI]] quan es convertí en palau real d'acort a l'elecció de Madrit com a capital de l'[[Imperi espanyol]]. Pese a això, esta gran construcció seguí conservant la seua primitiva denominació d'alcasser.

	La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any [[1537]], per encàrrec de l'emperador [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any [[1636]] per l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], impulsades pel rei [[Felipe IV d'Espanya\|Felipe IV]].		La primera ampliació d'importància acomesa en l'edifici es va efectuar en l'any [[1537]], per encàrrec de l'emperador [[Carlos I d'Espanya\|Carlos V]], pero el seu aspecte exterior final correspon a les obres realisades en l'any [[1636]] per l'arquitecte [[Juan Gómez de Mora]], impulsades pel rei [[Felipe IV d'Espanya\|Felipe IV]].