Reggio de l'Emilia - Historial de revisions

Reval en 19:22 31 març 2026

2026-03-31T19:22:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:22 31 març 2026
Llínea 31:		Llínea 31:

	La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al [[Sigle XX\|XX]]. En l'any [[1873]] es varen enderrocar les muralles.		La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al [[Sigle XX\|XX]]. En l'any [[1873]] es varen enderrocar les muralles.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat}}		{{Commonscat}}

Jose2 en 19:37 12 març 2025

2025-03-12T19:37:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:37 12 març 2025
Llínea 31:		Llínea 31:

	La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al [[Sigle XX\|XX]]. En l'any [[1873]] es varen enderrocar les muralles.		La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al [[Sigle XX\|XX]]. En l'any [[1873]] es varen enderrocar les muralles.

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{Commonscat}}		{{Commonscat}}

Valencian: Text reemplaça - ' bé' a ' be'

2022-06-03T16:39:03Z

Text reemplaça - ' bé' a ' be'

← Revisió anterior		Revisió de 16:39 3 jun 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	Pel seu nom es pensa que fon fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília.		Pel seu nom es pensa que fon fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília.

	No va ser mai colònia [[Antiga Roma\|romana]] pero fon una ciutat pròspera si bé molt per darrere de Mutina i Parma i [[Estrabó]] la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona títol de colònia per equivocació, ya que [[Plini el vell]] no la nomena com a tal ni apareix en cap de les inscripcions trobades.		No va ser mai colònia [[Antiga Roma\|romana]] pero fon una ciutat pròspera si be molt per darrere de Mutina i Parma i [[Estrabó]] la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona títol de colònia per equivocació, ya que [[Plini el vell]] no la nomena com a tal ni apareix en cap de les inscripcions trobades.

	En el [[sigle V]] havia entrat en plena decadència tal com la nomena [[Sant Ambròs]], pero va ser sèu d'un bisbe.		En el [[sigle V]] havia entrat en plena decadència tal com la nomena [[Sant Ambròs]], pero va ser sèu d'un bisbe.

Jose2: Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

2022-04-27T19:31:28Z

Text reemplaça - ' però ' a ' pero '

← Revisió anterior		Revisió de 19:31 27 abr 2022
Llínea 22:		Llínea 22:
	La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa.		La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa.

	En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini ~~però~~ finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].		En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini pero finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].

	Despuix de l'intervenció francesa en l'any [[1512]], el ducat va passar al [[Papa]] [[Juli II]]. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa [[Adrià VI]] el [[29 de setembre]] de [[1523]].		Despuix de l'intervenció francesa en l'any [[1512]], el ducat va passar al [[Papa]] [[Juli II]]. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa [[Adrià VI]] el [[29 de setembre]] de [[1523]].

Jose2 en 10:30 14 ago 2021

2021-08-14T10:30:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:30 14 ago 2021
Llínea 36:		Llínea 36:

	[[Categoria:Itàlia]]		[[Categoria:Itàlia]]
			[[Categoria:Municipis d'Itàlia]]

Jose2 en 11:28 13 ago 2021

2021-08-13T11:28:43Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:28 13 ago 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Reggio emilia piazza san prospero abside duomo.jpg\|thumb\|250px\|Reggio de l'Emília]]		[[File:Reggio emilia piazza san prospero abside duomo.jpg\|thumb\|250px\|Reggio de l'Emília]]

	'''Reggio de l'~~Emília~~''', també nomenat simplificadament '''Reggio Emilia''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília de la que és capital.		'''Reggio de l'Emilia''', també nomenat simplificadament '''Reggio Emilia''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília de la que és capital.

	Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 171.944 habitants.		Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 171.944 habitants.
Llínea 16:		Llínea 16:
	Va passar als ostrogots en l'any [[489]] i en l'any [[539]] fon inclosa en l'Exarcat de Ravenna fins que fon conquerida pel rei Longobard Alboí en l'any [[569]] i fon sèu d'un dels ducats longobards.		Va passar als ostrogots en l'any [[489]] i en l'any [[539]] fon inclosa en l'Exarcat de Ravenna fins que fon conquerida pel rei Longobard Alboí en l'any [[569]] i fon sèu d'un dels ducats longobards.

	En l'any [[774]] va passar als francs a la caiguda del regne ~~longobard~~, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els ~~límits~~ de la diòcesis.		En l'any [[774]] va passar als francs a la caiguda del regne longobart, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els llímits de la diòcesis.

	En l'any 888 va passar al regne d'Itàlia i més tart fon inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana en l'any 1002 junt en [[Parma]], [[Brèscia]], [[Mòdena]], [[Màntua]] i [[Ferrara]].		En l'any [[888]] va passar al regne d'Itàlia i més tart fon inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana en l'any [[1002]] junt en [[Parma]], [[Brèscia]], [[Mòdena]], [[Màntua]] i [[Ferrara]].

	La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va ~~legar~~ els seus dominis al Papa.		La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va llegar els seus dominis al Papa.

	En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini però finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].		En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini però finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].

Jose2 en 11:24 13 ago 2021

2021-08-13T11:24:03Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:24 13 ago 2021
Llínea 30:		Llínea 30:
	En l'any [[1815]] el Congrés de Viena va confirmar l'incorporació al ducat de Mòdena. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i es va establir la dictadura de Luigi Carlo Farini, i el plebiscit de [[10 de març]] de [[1860]] la va declarar formalment annexionada al Regne de Sardenya, que posteriorment fon Regne d'Itàlia.		En l'any [[1815]] el Congrés de Viena va confirmar l'incorporació al ducat de Mòdena. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i es va establir la dictadura de Luigi Carlo Farini, i el plebiscit de [[10 de març]] de [[1860]] la va declarar formalment annexionada al Regne de Sardenya, que posteriorment fon Regne d'Itàlia.

	La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al XX. EN l'~~ANY~~ 1873 es ~~vaREn~~ enderrocar les muralles.		La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al [[Sigle XX\|XX]]. En l'any [[1873]] es varen enderrocar les muralles.




	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==

Jose2: Pàgina nova, en el contingut: «Reggio de l'Emília '''Reggio de l'Emília''', també nomenat simplificadament '''Reggi…»

2021-08-13T11:22:42Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Reggio de l'Emília '''Reggio de l'Emília''', també nomenat simplificadament '''Reggi…»

Pàgina nova

[[File:Reggio emilia piazza san prospero abside duomo.jpg|thumb|250px|Reggio de l'Emília]]

'''Reggio de l'Emília''', també nomenat simplificadament '''Reggio Emilia''' és una ciutat d'[[Itàlia]], situada en la regió d'Emília-Romanya en la província de Reggio de l'Emília de la que és capital.

Segons el cens de l'any [[2018]], conta en una població de 171.944 habitants.

== Història ==
Regium Lepidi o Regium Lepidum fon el primer nom de la ciutat. Situada en la Gàlia Cispadana a la vora de la via Emília entre [[Mutina]] i [[Parma]] a uns 25 km de les dos.

Pel seu nom es pensa que fon fundada o al menys engrandida per Marc Emili Lèpid quan va construir la via Emília.

No va ser mai colònia [[Antiga Roma|romana]] pero fon una ciutat pròspera si bé molt per darrere de Mutina i Parma i [[Estrabó]] la situa entre les ciutats de segona classe. Claudi Ptolemeu li dona títol de colònia per equivocació, ya que [[Plini el vell]] no la nomena com a tal ni apareix en cap de les inscripcions trobades.

En el [[sigle V]] havia entrat en plena decadència tal com la nomena [[Sant Ambròs]], pero va ser sèu d'un bisbe.

Va passar als ostrogots en l'any [[489]] i en l'any [[539]] fon inclosa en l'Exarcat de Ravenna fins que fon conquerida pel rei Longobard Alboí en l'any [[569]] i fon sèu d'un dels ducats longobards.

En l'any [[774]] va passar als francs a la caiguda del regne longobard, i Carlemany va donar el poder local al bisbe i va establir els límits de la diòcesis.

En l'any 888 va passar al regne d'Itàlia i més tart fon inclosa dins els dominis del comte-marquès de Toscana en l'any 1002 junt en [[Parma]], [[Brèscia]], [[Mòdena]], [[Màntua]] i [[Ferrara]].

La dinastia marquesal es va extingir en l'any [[1115]] en la famosa comtesa Matilde de Canossa que va legar els seus dominis al Papa.

En l'any [[1356]] els Visconti de Milà, en 2000 exiliats de Reggio, es varen apoderar de la ciutat. Es va establir un donomini però finalment els Gonzaga varen vendre la ciutat a Milà per cinc mil ducats en l'any [[1371]] i va quedar en mans dels Visconti fins a l'any [[1404]] quan Ottobono Terzi de Parma se'n va apoderar; en l'any [[1409]] Ottobono fon assessinat per Miguel Attendolo, i Jacob Terzi no va poder conservar el poder que finalment Miguel va deixar a Nicolau III d'Este, senyor de Mòdena. La ciutat va conservar la seua autonomia dins dels dominis dels Este, en lleis pròpies i [[moneda]].

Despuix de l'intervenció francesa en l'any [[1512]], el ducat va passar al [[Papa]] [[Juli II]]. La ciutat fon retornada als Este a la mort del Papa [[Adrià VI]] el [[29 de setembre]] de [[1523]].

En l'any [[1706]] fon ocupada pels francesos que foren rebuts en entusiasme. El senat va assumir el govern i el [[26 de setembre]] de [[1796]] els voluntaris del govern provisional varen rebujar una columna austríaca en la batalla de Montechiarugolo, considerada la primera batalla del Risorgimento italià. No varen tardar en ocupar l'Emília i el [[7 de giner]] de [[1797]] varen proclamar en Reggio la República Cispadana, ràpidament unida el mateix 1797 a la República Transpadana per formar la República Cisalpina, en la que es va formar en l'any [[1802]] la República d'Itàlia.

En l'any [[1815]] el Congrés de Viena va confirmar l'incorporació al ducat de Mòdena. En l'any [[1859]] fon ocupada pels piemontesos i es va establir la dictadura de Luigi Carlo Farini, i el plebiscit de [[10 de març]] de [[1860]] la va declarar formalment annexionada al Regne de Sardenya, que posteriorment fon Regne d'Itàlia.

La població va créixer considerable al pas del [[sigle XIX]] al XX. EN l'ANY 1873 es vaREn enderrocar les muralles.

== Enllaços externs ==
{{Commonscat}}

[[Categoria:Itàlia]]