Regió - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

2025-08-08T15:37:31Z

Text reemplaça - ' menudes ' a ' chicotetes '

← Revisió anterior		Revisió de 15:37 8 ago 2025
Llínea 5:		Llínea 5:
	Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de països, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.		Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de països, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.

	Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més chicotetes (per eixemple, «els països d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a ~~menudes~~ comarques o una reduïda vall de montanya.		Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més chicotetes (per eixemple, «els països d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a chicotetes comarques o una reduïda vall de montanya.

	Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional.		Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional.

Valencian: Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

2023-09-24T18:09:07Z

Text reemplaça - 'començos' a 'començaments'

← Revisió anterior		Revisió de 18:09 24 set 2023
Llínea 32:		Llínea 32:
	* El [[Municipi\|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige [[llatí]], podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries).		* El [[Municipi\|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige [[llatí]], podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries).

	* La [[Comarca\|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus ~~començos~~) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes.		* La [[Comarca\|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus començaments) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes.

	* Per últim, la regió ha tingut un significat relativament ambigu i canviant: en un principi s'ha referit a un àrea baix sobirania d'un rei o d'una persona en un títul semblant, per a convertir-se en époques molt més recents, en un territori administratiu en característiques diverses, dins d'un estat.		* Per últim, la regió ha tingut un significat relativament ambigu i canviant: en un principi s'ha referit a un àrea baix sobirania d'un rei o d'una persona en un títul semblant, per a convertir-se en époques molt més recents, en un territori administratiu en característiques diverses, dins d'un estat.

Valencian: Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

2022-06-01T14:38:34Z

Text reemplaça - 'paisos' a 'països'

← Revisió anterior		Revisió de 14:38 1 jun 2022
Llínea 3:		Llínea 3:
	Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot referir-se a les «característiques geogràfiques, històriques i socials» d'una [[Nació\|nació]].		Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot referir-se a les «característiques geogràfiques, històriques i socials» d'una [[Nació\|nació]].

	Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de ~~paisos~~, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.		Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de països, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.

	Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més chicotetes (per eixemple, «els països d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya.		Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més chicotetes (per eixemple, «els països d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya.

Jose2 en 10:16 23 jul 2021

2021-07-23T10:16:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:16 23 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
			[[File:Location-Asia-UNsubregions.png\|thumb\|300px\|Regions d'[[Asia]]]]

	Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot referir-se a les «característiques geogràfiques, històriques i socials» d'una [[Nació\|nació]].		Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot referir-se a les «característiques geogràfiques, històriques i socials» d'una [[Nació\|nació]].

Jose2 en 19:59 29 jun 2019

2019-06-29T19:59:52Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:59 29 jun 2019
Llínea 3:		Llínea 3:
	Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de paisos, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.		Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de paisos, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.

	Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més ~~menudes~~ (per eixemple, «els ~~paisos~~ d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya.		Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més chicotetes (per eixemple, «els països d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya.

	Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional.		Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional.

	En l'organisació territorial de molts ~~paisos~~, el terme regió designa una divisió política del territori d'un [[Estat]] a partir de l'espai regional definit segons els criteris establits oficialment, que generalment poden ser caràcters ètnics, demogràfics, històrics, culturals, econòmics o circumstàncies especials de clima, relleu o topografia, administració, govern, etc.		En l'organisació territorial de molts països, el terme regió designa una divisió política del territori d'un [[Estat]] a partir de l'espai regional definit segons els criteris establits oficialment, que generalment poden ser caràcters ètnics, demogràfics, històrics, culturals, econòmics o circumstàncies especials de clima, relleu o topografia, administració, govern, etc.

	En [[Geometria\|geometria]], una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rectes.		En [[Geometria\|geometria]], una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rectes.

	Etimològicament, el terme regió procedix de regir i el seu antecedent immediat és el concepte de [[Regne\|regne]]. En el [[sigle XIX]] el nom dels ~~paisos~~ es confonia en el de regnes, encara que no es tractara de monarquies.		Etimològicament, el terme regió procedix de regir i el seu antecedent immediat és el concepte de [[Regne\|regne]]. En el [[sigle XIX]] el nom dels països es confonia en el de regnes, encara que no es tractara de monarquies.

	== Tipos de regions ==		== Tipos de regions ==
Llínea 28:		Llínea 28:
	Com s'ha senyalat abans, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala. D'ací que les subdivisions que poden fer-se d'una regió també poden variar de tamany, característiques i de funcions, tant econòmiques com a administratives o urbanes.		Com s'ha senyalat abans, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala. D'ací que les subdivisions que poden fer-se d'una regió també poden variar de tamany, característiques i de funcions, tant econòmiques com a administratives o urbanes.

	* El [[Municipi\|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige llatí, podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries).		* El [[Municipi\|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige [[llatí]], podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries).

	* La [[Comarca\|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus començos) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes.		* La [[Comarca\|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus començos) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes.

Xavier en 10:22 29 jun 2019

2019-06-29T10:22:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:22 29 jun 2019
Llínea 46:		Llínea 46:
	[[Categoria:Administració]]		[[Categoria:Administració]]
	[[Categoria:Divisió territorial]]		[[Categoria:Divisió territorial]]
			[[Categoria:Sociologia política]]
			[[Categoria:Dret constitucional]]

Xavier en 10:20 29 jun 2019

2019-06-29T10:20:26Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:20 29 jun 2019
Llínea 41:		Llínea 41:

	* [https://es.wikipedia.org/wiki/Regi%C3%B3n Regió en Wikipedia]		* [https://es.wikipedia.org/wiki/Regi%C3%B3n Regió en Wikipedia]

			[[Categoria:Societat]]
			[[Categoria:Política]]
			[[Categoria:Administració]]
			[[Categoria:Divisió territorial]]

Xavier: Pàgina nova, en el contingut: «Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot ref...»

2019-06-29T10:16:25Z

Pàgina nova, en el contingut: «Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot ref...»

Pàgina nova

Una '''regió''' pot referir-se a una «porció de territori» constituïda per aspectes com el clima, topografia o administració. Aixina mateix, pot referir-se a les «característiques geogràfiques, històriques i socials» d'una [[Nació|nació]].

Pot tractar-se d'un àrea o extensió determinada de terra més gran que les subregions o subdivisions que la constituïxen, ya es tracte d'un continent com [[Europa]], [[Àsia]], [[Amèrica]], [[Àfrica]], aixina com una part de dit continent ([[Europa Central]] o [[Amèrica del Sur]]), un país o conjunt de paisos, una conca, com la conca de l'[[Orinoco]] o del [[Danubi]], una cordillera o regió montanyosa, etc., i major que un lloc específic.

Aixina, una regió pot ser vista com el conjunt continu d'unitats més menudes (per eixemple, «els paisos d'Amèrica Llatina») o com la secció d'un tot més gran (com «les regions polars de la Terra»). Aixina, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala, per lo que podem considerar l'existència de regions de molt divers tamany, des de regions supranacionals (per eixemple, [[Comunitat Europea]], Regió Andina, etc.) fins a menudes comarques o una reduïda vall de montanya.

Les regions són definides de manera abstracta delimitant àrees d'una o més característiques comunes, ya siguen d'orde físic, humà o funcional. Com una forma de descriure àrees espacials, el concepte de regions és important i àmpliament usat entre les moltes branques de la geografia, cada una de les quals pot descriure àrees en térmens regionals. Per eixemple, el terme ecorregió és un terme usat en biogeografia, regió cultural en la geografia cultural, regió natural en geografia física, entre atres eixemples. L'estudi de les regions en sí mateixes és objecte de la geografia regional.

En l'organisació territorial de molts paisos, el terme regió designa una divisió política del territori d'un [[Estat]] a partir de l'espai regional definit segons els criteris establits oficialment, que generalment poden ser caràcters ètnics, demogràfics, històrics, culturals, econòmics o circumstàncies especials de clima, relleu o topografia, administració, govern, etc.

En [[Geometria|geometria]], una regió és un tros del pla que està comprés entre tres o més rectes.

Etimològicament, el terme regió procedix de regir i el seu antecedent immediat és el concepte de [[Regne|regne]]. En el [[sigle XIX]] el nom dels paisos es confonia en el de regnes, encara que no es tractara de monarquies.

== Tipos de regions ==

Les regions poden ser:

* Regió geogràfica
* Regió econòmica
* Regió cultural
* Regió històrica
* Regió urbana
* Regió social

== Municipi, comarca i regió ==

Com s'ha senyalat abans, el concepte de regió està indisolublement lligat al d'escala. D'ací que les subdivisions que poden fer-se d'una regió també poden variar de tamany, característiques i de funcions, tant econòmiques com a administratives o urbanes.

* El [[Municipi|municipi]] és una institució naixcuda en l'Edat Antiga durant l'expansió romana, procés que va tindre uns clars precedents en l'administració de les ciutats gregues, fins a tal punt de que este terme, d'orige llatí, podria considerar-se com una institució característica de la cultura grecorromana. La seua administració sempre ha seguit una espècie de règim més o menys democràtic fins als nostres dies i s'ha vingut desenrollant i millorant a través de l'[[Edat Mija]] i, sobretot, de l'[[Edat Moderna]], quan els imperis espanyol i portugués varen crear mils de municipis en Amèrica i en atres continents. Consta d'un territori (terme municipal en [[Espanya]]), un govern que sol ser electe pels habitants (consell municipal, compost pels edils o regidors i dirigit per un alcalde o president del consell municipal) i una série de normes i regles de convivència i administració, creades generalment a través de la costum (lleis consuetudinàries).

* La [[Comarca|comarca]] sol ser un àrea inicialment fronteriça i poc poblada (a lo manco en els seus començos) i que per lo general, coincidix en lo que es denomina regió natural, ya que les seues característiques predominants en un principi són més físiques que humanes.

* Per últim, la regió ha tingut un significat relativament ambigu i canviant: en un principi s'ha referit a un àrea baix sobirania d'un rei o d'una persona en un títul semblant, per a convertir-se en époques molt més recents, en un territori administratiu en característiques diverses, dins d'un estat.

== Regionalisme ==

Pierre George definix el [[Regionalisme|regionalisme]] com una «ideologia política l'objectiu de la qual és la promoció de l'autonomia regional». L'eixemple d'Espanya és molt interessant en este sentit.

== Enllaços externs ==

* [https://es.wikipedia.org/wiki/Regi%C3%B3n Regió en Wikipedia]