Regla de l'octet - Historial de revisions

Valencian: Text reemplaça - '{{Llistaref}}' a '{{Reflist}}'

2021-05-26T13:01:54Z

Text reemplaça - '{{Llistaref}}' a '{{Reflist}}'

← Revisió anterior		Revisió de 13:01 26 maig 2021
Llínea 29:		Llínea 29:

	== Referències ==		== Referències ==
	{{~~Llistaref~~}}		{{Reflist}}

	== Vore també ==		== Vore també ==

Jose2: Text reemplaça - ' gassos ' a ' gasos '

2018-08-13T08:40:13Z

Text reemplaça - ' gassos ' a ' gasos '

← Revisió anterior		Revisió de 08:40 13 ago 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	els elements ubicats a l'extrem dret de la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]]. Els gasos nobles són elements electroquímicament estables, ya que complixen en la [[estructura de Lewis]], són inerts, és dir que és molt difícil que reaccionen en algun atre element. Esta regla és aplicable per a la creació d'enllaços entre els [[àtom]]s, la naturalea d'estos enllaços determinarà el comportament i les propietats de les molècules. Estes propietats dependran per tant del tipo d'[[enllaç químic\|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]].		els elements ubicats a l'extrem dret de la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]]. Els gasos nobles són elements electroquímicament estables, ya que complixen en la [[estructura de Lewis]], són inerts, és dir que és molt difícil que reaccionen en algun atre element. Esta regla és aplicable per a la creació d'enllaços entre els [[àtom]]s, la naturalea d'estos enllaços determinarà el comportament i les propietats de les molècules. Estes propietats dependran per tant del tipo d'[[enllaç químic\|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]].

	Existixen diferents tipos d'[[enllaç químic]], basats tots ells, com s'ha explicat abans en l'estabilitat especial de la configuració electrònica dels ~~gassos~~ nobles, tendint a rodejar-se de huit electrons en el seu nivell més extern. Este octet electrònic pot ser adquirit per un àtom de diferents maneres:		Existixen diferents tipos d'[[enllaç químic]], basats tots ells, com s'ha explicat abans en l'estabilitat especial de la configuració electrònica dels gasos nobles, tendint a rodejar-se de huit electrons en el seu nivell més extern. Este octet electrònic pot ser adquirit per un àtom de diferents maneres:
	* [[Enllaç iònic]]		* [[Enllaç iònic]]
	* [[Enllaç covalent]]		* [[Enllaç covalent]]
Llínea 26:		Llínea 26:
	També es pot donar quan existixen molècules impars, molècules hipovalents i molècules hipervalents.		També es pot donar quan existixen molècules impars, molècules hipovalents i molècules hipervalents.
	És quan els àtoms formen composts en perdre, guanyar o compartir electrons per a adquirir 8 electrons de valència. L'hidrogen conseguix l'estabilitat de l'heli, en 2 electrons de valència.		És quan els àtoms formen composts en perdre, guanyar o compartir electrons per a adquirir 8 electrons de valència. L'hidrogen conseguix l'estabilitat de l'heli, en 2 electrons de valència.
	Els àtoms dels gasos nobles es caracterisen per tindre tots els seus nivells i subnivells energètics completament plens. L'estabilitat dels ~~gassos~~ nobles s'associa en l'estructura electrònica de la seua última capa que queda plena en huit electrons.		Els àtoms dels gasos nobles es caracterisen per tindre tots els seus nivells i subnivells energètics completament plens. L'estabilitat dels gasos nobles s'associa en l'estructura electrònica de la seua última capa que queda plena en huit electrons.

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:29:38Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:29 20 feb 2018
Llínea 18:		Llínea 18:
	Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: [[bor]], [[carbono]], [[nitrogen]], [[oxigen]], [[flúor]], [[fòsfor]] i [[sofre]]. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen.		Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: [[bor]], [[carbono]], [[nitrogen]], [[oxigen]], [[flúor]], [[fòsfor]] i [[sofre]]. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen.

	L'hidrogen té un ~~només~~ orbital en la seua capa de valència la qual pot acceptar com a màxim dos electrons, junt en el berili que es completa en una cantitat de quatre electrons i el bor que requerix de 6 electrons per a portar a terme esta funció, de modo en que s'eludix a la normativa que especifica que tot element es completa en 8 electrons a la seua disposició. Per una atra part, els àtoms no metàlics a partir del tercer periodo poden formar "octets expandits" és dir, poden contindre més de huit electrons en la seua capa de valència, en general colocant els electrons extra en subnivells.		L'hidrogen té un a soles orbital en la seua capa de valència la qual pot acceptar com a màxim dos electrons, junt en el berili que es completa en una cantitat de quatre electrons i el bor que requerix de 6 electrons per a portar a terme esta funció, de modo en que s'eludix a la normativa que especifica que tot element es completa en 8 electrons a la seua disposició. Per una atra part, els àtoms no metàlics a partir del tercer periodo poden formar "octets expandits" és dir, poden contindre més de huit electrons en la seua capa de valència, en general colocant els electrons extra en subnivells.

	Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF<sub>3</sub>). En la molècula de BF<sub>3</sub> l'àtom de bor central ~~només~~ té sis electrons al seu entorn.		Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF<sub>3</sub>). En la molècula de BF<sub>3</sub> l'àtom de bor central a soles té sis electrons al seu entorn.

	La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO<sub>3</sub>, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO<sub>2</sub> i no HNO<sub>3</sub>.		La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO<sub>3</sub>, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO<sub>2</sub> i no HNO<sub>3</sub>.

Jose2 en 18:14 8 gin 2017

2017-01-08T18:14:18Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 8 gin 2017
Llínea 35:		Llínea 35:
	* [[Configuració electrònica]]		* [[Configuració electrònica]]
	* [[Capa electrònica]]		* [[Capa electrònica]]


	[[Categoria:Química]]		[[Categoria:Química]]

Jose2 en 11:57 31 oct 2016

2016-10-31T11:57:41Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:57 31 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	La '''regla de l'octet''', enunciada en [[1916]] per [[Gilbert Newton Lewis]], Físicoquímic nortamericà, diu que la tendència dels [[ions]] dels elements del [[sistema periòdic]] és completar els seus últims nivells d'energia en una cantitat de 8 [[electró\|electrons]], de tal forma que adquirix una configuració molt estable. Esta configuració és semblant a la d'un [[gas noble]],<ref>[http://books.google.es/books?id=jbNCBpVwE9AC&pg=PA276&dq=Regla+del+octeto&hl=es&ei=xryHTInjIdCKswbc15GfCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Regla%20del%20octeto&f=false] Theodore L. Brown, Bruce E. Bursten, Julia R. Burdge. ''Química: la ciencia central.'' Página 276. (books.google.es)</ref>		La '''regla de l'octet''', enunciada en [[1916]] per [[Gilbert Newton Lewis]], Físicoquímic nortamericà, diu que la tendència dels [[ions]] dels elements del [[sistema periòdic]] és completar els seus últims nivells d'energia en una cantitat de 8 [[electró\|electrons]], de tal forma que adquirix una configuració molt estable. Esta configuració és semblant a la d'un [[gas noble]],<ref>[http://books.google.es/books?id=jbNCBpVwE9AC&pg=PA276&dq=Regla+del+octeto&hl=es&ei=xryHTInjIdCKswbc15GfCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Regla%20del%20octeto&f=false] Theodore L. Brown, Bruce E. Bursten, Julia R. Burdge. ''Química: la ciencia central.'' Página 276. (books.google.es)</ref>
	els elements ubicats a l'extrem dret de la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]]. Els gasos nobles són elements electroquímicament estables, ya que complixen en la [[estructura de Lewis]], són ~~#inert~~, és dir que és molt difícil que reaccionen en algun atre element. Esta regla és aplicable per a la creació d'enllaços entre els [[àtom]]s, la naturalea d'estos enllaços determinarà el comportament i les propietats de les molècules. Estes propietats dependran per tant del tipo de [[enllaç químic\|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]].		els elements ubicats a l'extrem dret de la [[Taula periòdica dels elements\|taula periòdica]]. Els gasos nobles són elements electroquímicament estables, ya que complixen en la [[estructura de Lewis]], són inerts, és dir que és molt difícil que reaccionen en algun atre element. Esta regla és aplicable per a la creació d'enllaços entre els [[àtom]]s, la naturalea d'estos enllaços determinarà el comportament i les propietats de les molècules. Estes propietats dependran per tant del tipo d'[[enllaç químic\|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]].

	Existixen diferents tipos de [[enllaç químic]], basats tots ells, com s'ha explicat abans en l'estabilitat especial de la configuració electrònica dels ~~gasos~~ nobles, tendint a rodejar-se de huit electrons en el seu nivell més extern. Este octet electrònic pot ser adquirit per un àtom de diferents maneres:		Existixen diferents tipos d'[[enllaç químic]], basats tots ells, com s'ha explicat abans en l'estabilitat especial de la configuració electrònica dels gassos nobles, tendint a rodejar-se de huit electrons en el seu nivell més extern. Este octet electrònic pot ser adquirit per un àtom de diferents maneres:
	* [[Enllaç iònic]]		* [[Enllaç iònic]]
	* [[Enllaç covalent]]		* [[Enllaç covalent]]
Llínea 16:		Llínea 16:

	== Excepcions ==		== Excepcions ==
	Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: bor, carbono, nitrogen, oxigen, flúor, fòsfor i sofre. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen.		Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: [[bor]], [[carbono]], [[nitrogen]], [[oxigen]], [[flúor]], [[fòsfor]] i [[sofre]]. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen.

	L'hidrogen té un només orbital en la seua capa de valència la qual pot acceptar com a màxim dos electrons, junt en el berili que es completa en una cantitat de quatre electrons i el bor que requerix de 6 electrons per a portar a terme esta funció, de modo en que s'eludix a la normativa que especifica que tot element es completa en 8 electrons a la seua disposició. Per una atra part, els àtoms no metàlics a partir del tercer periodo poden formar "octets expandits" és dir, poden contindre més ~~que~~ huit electrons en la seua capa de valència, en general colocant els electrons extra en subnivells.		L'hidrogen té un només orbital en la seua capa de valència la qual pot acceptar com a màxim dos electrons, junt en el berili que es completa en una cantitat de quatre electrons i el bor que requerix de 6 electrons per a portar a terme esta funció, de modo en que s'eludix a la normativa que especifica que tot element es completa en 8 electrons a la seua disposició. Per una atra part, els àtoms no metàlics a partir del tercer periodo poden formar "octets expandits" és dir, poden contindre més de huit electrons en la seua capa de valència, en general colocant els electrons extra en subnivells.

	Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF<sub>3</sub>). En la molècula de BF<sub>3</sub> l'àtom de bor central només té sis electrons al seu entorn.		Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF<sub>3</sub>). En la molècula de BF<sub>3</sub> l'àtom de bor central només té sis electrons al seu entorn.
Llínea 24:		Llínea 24:
	La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO<sub>3</sub>, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO<sub>2</sub> i no HNO<sub>3</sub>.		La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO<sub>3</sub>, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO<sub>2</sub> i no HNO<sub>3</sub>.

	També es pot donar quan existixen molècules impars, molècules hipovalentes i molècules hipervalentes.		També es pot donar quan existixen molècules impars, molècules hipovalents i molècules hipervalents.
	És quan els àtoms formen composts en perdre, guanyar o compartir electrons per a adquirir 8 electrons de valència. L'hidrogen conseguix l'estabilitat de l'heli, en 2 electrons de valència.		És quan els àtoms formen composts en perdre, guanyar o compartir electrons per a adquirir 8 electrons de valència. L'hidrogen conseguix l'estabilitat de l'heli, en 2 electrons de valència.
	Els àtoms dels gasos nobles es caracterisen per tindre tots els seus nivells i subnivells energètics completament plens. L'estabilitat dels ~~gasos~~ nobles s'associa en l'estructura electrònica de la seua última capa que queda plena en huit electrons.		Els àtoms dels gasos nobles es caracterisen per tindre tots els seus nivells i subnivells energètics completament plens. L'estabilitat dels gassos nobles s'associa en l'estructura electrònica de la seua última capa que queda plena en huit electrons.

	== Referències ==		== Referències ==
Llínea 36:		Llínea 36:
	* [[Capa electrònica]]		* [[Capa electrònica]]

			[[Categoria:Química]]
	[[Categoria:Enllaç químic]]		[[Categoria:Enllaç químic]]
	[[Categoria:Configuració electrònica]]		[[Categoria:Configuració electrònica]]

EirVal: Pàgina nova, en el contingut: «La '''regla de l'octet''', enunciada en 1916 per Gilbert Newton Lewis, Físicoquímic nortamericà, diu que la tendència dels ions dels elements de...»

2016-10-31T09:10:30Z

Pàgina nova, en el contingut: «La '''regla de l'octet''', enunciada en 1916 per Gilbert Newton Lewis, Físicoquímic nortamericà, diu que la tendència dels ions dels elements de...»

Pàgina nova

La '''regla de l'octet''', enunciada en [[1916]] per [[Gilbert Newton Lewis]], Físicoquímic nortamericà, diu que la tendència dels [[ions]] dels elements del [[sistema periòdic]] és completar els seus últims nivells d'energia en una cantitat de 8 [[electró|electrons]], de tal forma que adquirix una configuració molt estable. Esta configuració és semblant a la d'un [[gas noble]],<ref>[http://books.google.es/books?id=jbNCBpVwE9AC&pg=PA276&dq=Regla+del+octeto&hl=es&ei=xryHTInjIdCKswbc15GfCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Regla%20del%20octeto&f=false] Theodore L. Brown, Bruce E. Bursten, Julia R. Burdge. ''Química: la ciencia central.'' Página 276. (books.google.es)</ref>
els elements ubicats a l'extrem dret de la [[Taula periòdica dels elements|taula periòdica]]. Els gasos nobles són elements electroquímicament estables, ya que complixen en la [[estructura de Lewis]], són #inert, és dir que és molt difícil que reaccionen en algun atre element. Esta regla és aplicable per a la creació d'enllaços entre els [[àtom]]s, la naturalea d'estos enllaços determinarà el comportament i les propietats de les molècules. Estes propietats dependran per tant del tipo de [[enllaç químic|enllaç]], del número d'enllaços per àtom, i de les [[forces intermoleculars]].

Existixen diferents tipos de [[enllaç químic]], basats tots ells, com s'ha explicat abans en l'estabilitat especial de la configuració electrònica dels gasos nobles, tendint a rodejar-se de huit electrons en el seu nivell més extern. Este octet electrònic pot ser adquirit per un àtom de diferents maneres:
* [[Enllaç iònic]]
* [[Enllaç covalent]]
* [[Enllaç metàlic]]
* [[Forces intermoleculars|Enllaços intermoleculars]]
* [[Enllaç coordinat]]

És important saber, que la regla de l'octet és una regla pràctica aproximada que presenta numeroses excepcions pero que servix per a predir el comportament de moltes substàncies.

[[Archiu:Octeto.png|thumb|250px|[[Diòxit de carbono|CO2]], en dos enllaços dobles.]]

En la figura es mostren els 4 [[electrons de valència]] del [[carbono]], creant dos enllaços covalent, en els 6 electrons en l'últim nivell d'energia de cadascun dels [[oxigen]]s, la valència de la qual és 2. La suma dels electrons de cadascun dels àtoms són 8, aplegant a l'octet. Note's que existixen casos de molècules en àtoms que no complixen l'octet i són estables igualment.

== Excepcions ==
Existixen excepcions a esta regla. Els àtoms que no complixen la regla de l'octet en alguns composts són: bor, carbono, nitrogen, oxigen, flúor, fòsfor i sofre. En alguns casos estos elements formen dobles enllaços i fins a triples el carbono i el nitrogen.

L'hidrogen té un només orbital en la seua capa de valència la qual pot acceptar com a màxim dos electrons, junt en el berili que es completa en una cantitat de quatre electrons i el bor que requerix de 6 electrons per a portar a terme esta funció, de modo en que s'eludix a la normativa que especifica que tot element es completa en 8 electrons a la seua disposició. Per una atra part, els àtoms no metàlics a partir del tercer periodo poden formar "octets expandits" és dir, poden contindre més que huit electrons en la seua capa de valència, en general colocant els electrons extra en subnivells.

Algunes molècules o ions sumament reactius tenen àtoms en menys de huit electrons en la seua capa externa. Un eixemple és el *trifluoruro de bor (BF3). En la molècula de BF3 l'àtom de bor central només té sis electrons al seu entorn.

La forma més clara per a vore gràficament el funcionament de la "regla de l'octet" és la representació de Lewis de les molècules. Ans que es puguen escriure algunes estructures de Lewis, es deu conéixer la forma en que els àtoms estan units entre sí. Considere's per eixemple el [[àcit nítric]]. Encara que la fòrmula de l'àcit nítric en freqüència es representa com HNO3, en realitat l'hidrogen està unit a un oxigen, no al nitrogen. L'estructura és HONO2 i no HNO3.

També es pot donar quan existixen molècules impars, molècules *hipovalentes i molècules *hipervalentes.
És quan els àtoms formen composts en perdre, guanyar o compartir electrons per a adquirir 8 electrons de valència. L'hidrogen conseguix l'estabilitat de l'heli, en 2 electrons de valència.
Els àtoms dels gasos nobles es caracterisen per tindre tots els seus nivells i subnivells energètics completament plens. L'estabilitat dels gasos nobles s'associa en l'estructura electrònica de la seua última capa que queda plena en huit electrons.

== Referències ==
{{Llistaref}}

== Vore també ==
* [[Regla dels 18 electrons]]
* [[Configuració electrònica]]
* [[Capa electrònica]]

[[Categoria:Enllaç químic]]
[[Categoria:Configuració electrònica]]
[[Categoria:Ciència i tecnologia d'Estats Units del sigle XX]]
[[Categoria:Ciència de 1916]]
[[Categoria:Estats Units en 1916]]

{{Traduït de|es|Regla del octeto}}