Regne dels francs en l'época merovingia - Historial de revisions

Jose2 en 16:48 10 oct 2022

2022-10-10T16:48:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 10 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg\|~~397px~~\|miniaturadeimagen\|dreta\|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]		[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg\|350px\|miniaturadeimagen\|dreta\|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]

	El '''regne dels francs''', en [[llatí]] '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí\|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la [[Wikipedia]] en [[francés]] (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc\|francs]] establit a finals del [[sigle V]] aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a l'any [[751]], establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.		El '''regne dels francs''', en [[llatí]] '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí\|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la [[Wikipedia]] en [[francés]] (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc\|francs]] establit a finals del [[sigle V]] aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a l'any [[751]], establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.

Jose2 en 16:48 10 oct 2022

2022-10-10T16:48:17Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:48 10 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg\|397px\|miniaturadeimagen\|dreta\|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]		[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg\|397px\|miniaturadeimagen\|dreta\|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]

	El '''regne dels francs''', en llatí '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí\|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la Wikipedia en francés (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc\|francs]] establit a finals del sigle V aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a 751, establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.		El '''regne dels francs''', en [[llatí]] '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí\|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la [[Wikipedia]] en [[francés]] (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc\|francs]] establit a finals del [[sigle V]] aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a l'any [[751]], establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.

	== Referències ==		== Referències ==
	<references group="Nota"/>		<references group="Nota"/>

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Estats i territoris fundats en 481]]		[[Categoria:Estats i territoris fundats en 481]]
	[[Categoria:Estats i territoris desapareguts en 751]]		[[Categoria:Estats i territoris desapareguts en 751]]
	[[Categoria:Antics regnes d'Europa en l'Edat Mija\|francs]]		[[Categoria:Antics regnes d'Europa en l'Edat Mija\|francs]]
	[[Categoria:Estats i territoris de França en l'Edat Mija]]		[[Categoria:Estats i territoris de França en l'Edat Mija]]

Caro de Segeda en 07:17 10 oct 2022

2022-10-10T07:17:58Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:17 10 oct 2022
Llínea 4:		Llínea 4:

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references group="Nota"/>

	[[Categoria:Estats i territoris fundats en 481]]		[[Categoria:Estats i territoris fundats en 481]]

Caro de Segeda en 07:17 10 oct 2022

2022-10-10T07:17:48Z

← Revisió anterior		Revisió de 07:17 10 oct 2022
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg\|397px\|miniaturadeimagen\|dreta\|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]		[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg\|397px\|miniaturadeimagen\|dreta\|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]

	El '''regne dels francs''', en llatí '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí\|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la Wikipedia en francés (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc\|francs]] establit a finals del sigle V aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a 751, establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.		El '''regne dels francs''', en llatí '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí\|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la Wikipedia en francés (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània</ref>. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc\|francs]] establit a finals del sigle V aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a 751, establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.

	== Referències ==		== Referències ==

Caro de Segeda: Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Merovingian dynasty.jpg|397px|miniaturadeimagen|dreta|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als rei…»

2022-10-10T07:17:17Z

Pàgina nova, en el contingut: «Archiu:Merovingian dynasty.jpg|397px|miniaturadeimagen|dreta|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als rei…»

Pàgina nova

[[Archiu:Merovingian dynasty.jpg|397px|miniaturadeimagen|dreta|Els regnes merovingis en el seu apogeu (els saxons i bretons també varen rendir homenage als reis merovingis, encara que en diferents époques)]]

El '''regne dels francs''', en llatí '''''Regnum francorum''''', també conegut (encara que menys usualment) com ''França'' (paraula [[llatí|llatina]] que no es referia a l'actual [[França]]), o simplement '''Regne Franco''',<ref group=Nota>En realitat, caldria parlar de regnes francs, com titula acertadament el propi artícul de la Wikipedia en francés (''Royaumes francs'') ya que varen ser en moltes etapes varis els regnes governats pels francs que varen sorgir de les successives particions del regne per a que cada u dels hereus tinguera la seua part: primers els regnes de de Soissons, d'Orleans, de París i de Metz (i després de Reims); després Austrasia, Neustria, Burgundia i Aquitània. són les denominacions historiogràfiques que identifiquen el [[regne germànic]] dels [[Poble franc|francs]] establit a finals del sigle V aprofitant la decadència de l'autoritat romana en les [[Galies]], durant l'época de les denominades [[invasions bàrbares]]. La [[dinastia merovingia]], la gobernant dels francs des de mediats del sigle V fins a 751, establirà el regne més gran i poderós d'Europa occidental despuix de la caiguda de l'imperi de [[Teodoric el Gran]], un estat que en el seu major apogeu eixercirà el control d'un extens territori: les actuals [[Bèlgica]], [[Luxemburc]] i [[Suïssa]]; la casi totalitat dels [[Països Baixos]], de [[França]] i de [[Àustria]]; i la part occidental de [[Alemània]]. Va ser la primera dinastia duradora en el territori de la França actual.

== Referències ==
<references/>

[[Categoria:Estats i territoris fundats en 481]]
[[Categoria:Estats i territoris desapareguts en 751]]
[[Categoria:Antics regnes d'Europa en l'Edat Mija|francs]]
[[Categoria:Estats i territoris de França en l'Edat Mija]]