Rei Arturo - Historial de revisions

Jose2 en 18:15 3 ago 2025

2025-08-03T18:15:16Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:15 3 ago 2025
Llínea 8:		Llínea 8:

	Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada [[Morgana]], alumna de Merlín.		Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada [[Morgana]], alumna de Merlín.

			== Llegendes ==

	A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.		A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.

Jose2 en 18:14 3 ago 2025

2025-08-03T18:14:24Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:14 3 ago 2025
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Charles_Ernest_Butler_-_King_Arthur.jpg\|thumb\|250px\|Representació del Rei Arturo]]		[[File:Charles_Ernest_Butler_-_King_Arthur.jpg\|thumb\|250px\|Representació del Rei Arturo]]

	El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts migevals tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]]. La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.		El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts migevals tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]].

			== Història ==

			La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.

	Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada [[Morgana]], alumna de Merlín.		Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada [[Morgana]], alumna de Merlín.

	A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.		A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.

			== Vore també ==
			* [[Taula Redona]]

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 15:27 5 ago 2024

2024-08-05T15:27:40Z

← Revisió anterior		Revisió de 15:27 5 ago 2024
Llínea 5:		Llínea 5:
	Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada [[Morgana]], alumna de Merlín.		Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada [[Morgana]], alumna de Merlín.

	A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.		A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.

	== Referències ==		== Referències ==

Reval en 18:36 20 jun 2024

2024-06-20T18:36:14Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:36 20 jun 2024
Llínea 33:		Llínea 33:
	* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825		* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
	* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992		* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|King_Arthur}}		{{commonscat\|King_Arthur}}

Jose2 en 18:03 23 set 2023

2023-09-23T18:03:45Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:03 23 set 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts migevals tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]]. La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.		El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts migevals tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]]. La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.

	Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada Morgana, alumna de Merlín.		Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada [[Morgana]], alumna de Merlín.

	A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.		A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:13:46Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:13 28 ago 2023
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[File:Charles_Ernest_Butler_-_King_Arthur.jpg\|thumb\|250px\|Representació del Rei Arturo]]		[[File:Charles_Ernest_Butler_-_King_Arthur.jpg\|thumb\|250px\|Representació del Rei Arturo]]

	El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts ~~medievals~~ tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]]. La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.		El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts migevals tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]]. La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.

	Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada Morgana, alumna de Merlín.		Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada Morgana, alumna de Merlín.

Lluísm: /* Enllaços externs */

2023-02-11T20:43:49Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 20:43 11 feb 2023
Llínea 35:		Llínea 35:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	{{commonscat\|~~Rey Arturo~~}}		{{commonscat\|King_Arthur}}

	[[Categoria:Mitologia]]		[[Categoria:Mitologia]]
	[[Categoria:Mitologia celta]]		[[Categoria:Mitologia celta]]
	[[Categoria:Cicle Artúric]]		[[Categoria:Cicle Artúric]]

Lluísm: Pàgina nova, en el contingut: «Representació del Rei Arturo El '''rei Arturo''' (King Arthur, en galés i en anglés), t…»

2023-02-11T20:28:30Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|250px|Representació del Rei Arturo El '''rei Arturo''' (King Arthur, en galés i en anglés), t…»

Pàgina nova

[[File:Charles_Ernest_Butler_-_King_Arthur.jpg|thumb|250px|Representació del Rei Arturo]]

El '''rei Arturo''' (King Arthur, en [[galés]] i en [[anglés]]), també conegut com '''Arturo de Bretanya''', és un destacat personage de la lliteratura europea, especialment anglesa i galesa, en la qual se'l representa com el monarca ideal tant en la guerra com en la pau. Segons alguns texts medievals tardans, Arturo va ser un caudillo britanorroman que va dirigir la defensa de [[Gran Bretanya]] contra els invasors sajons al començament del [[sigle VI]]. La seua història pertany principalment al folclore i a la lliteratura, pero s'ha plantejat que Arturo va poder haver segut una persona real o, a lo manco, un personage llegendari basat en una persona real.

Les primeres referències a Arturo es troben en les lliteratures cèltiques, en poemes de gales com ''Y Gododdin'' (colecció de poemes als héroes del regne de Gododdin). El primer relat de la vida del personage es troba en l'''Història Regum Britanniae'' (''Història dels reis de Bretanya''), de Geoffrey de Monmouth, qui va configurar les traces principals de la seua llegenda. Monmouth presenta a Arturo com un rei de Gran Bretanya que va derrotar als sajons i va establir un imperi en les illes britàniques. En el seu relat apareixen figures com el pare d'Arturo, [[Uther Pendragón]], i el seu conseller, el mac [[Merlín]], ademés d'elements com l'espasa Excalibur. També menciona el naiximent d'Arturo en Tintagel, aixina com la seua batalla final contra Mordred en Camlann i el seu retir posterior a l'illa d'Ávalon junt en la fada Morgana, alumna de Merlín.

A partir del [[sigle XII]], Arturo va ser el personage central d'un conjunt de llegendes conegut com a matèria de Bretanya, en la que figura com a personage de numeroses romançades en [[francés]]. Chrétien de Troyes va afegir atres elements essencials a la seua llegenda, entre ells la figura de Lanzarote del Llac i el Sant Grial. Despuix de l'[[Edat Mija]], la lliteratura artúrica va experimentar un cert decliu, pero va resorgir durant el [[sigle XIX]] i continua viva al començament del [[sigle XXI]], tant en la lliteratura, com en atres mijos. D'entre totes les versions del relat, la més llegida de les antigues és ''La mort d'Arturo'', de Thomas Malory, que és, en paraules de L. D. Benson, «l'única obra lliterària anglesa escrita entre Chaucer i [[Shakespeare]] que encara hui en dia és llegida en renovat fervor i plaure». Esta obra ha segut també una de les més influents en les adaptacions cinematogràfiques.

== Referències ==
* Arbrois De Jubainville, H., Merlin est-il un personage historique?, Revue des questions historiques 5, 1868
* Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
* Breton-Guay, Neomie, Merlin l'Enchanteur dans les images de la renaissance arthurienne, 2006
* Cadieux-Larochelle, Josee, Pour forger un mythe: les avatars de Merlin, 1996
* Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
* Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
* Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
* Elizabeth Andersen: Heinrich von dem Tuerlin's Diu Crone and the Prose Lancelot: An Intertextual Study. Arthurian Literature Volume 7. 1987
* [https://www.abc.es/archivo/periodicos/abc-madrid-19881231-71.html García Gual, Carlos. Reseña de Historia de Merlín y El balandro de Merlín, ABC Literario, 31-12-1988.]
* García Gual, Carlos: Historia del rey Arturo y de los nobles y errantes caballeros de la Tabla Redonda. Madrid: Alianza, 1989. ISBN 84-206-9955-1. Página 22
* Peralta Labrador, Eduardo (2003). Real Academia de la Historia, ed. Los cántabros antes de Roma. p. 214. ISBN 9788489512597
* Moneo, Teresa (2003). Real Academia de la Historia, ed. Religio iberica: santuarios, ritos y divinidades (siglos VII-I A.C.). p. 311. ISBN 9788495983213
* Sainero Sánchez, Ramón (1999). Diccionario Akal de Mitología celta. Ediciones AKAL. p. 193. ISBN 9788446009368

== Bibliografia ==
* Alvar, C., El rey Arturo y su mundo: diccionario de la mitología artúrica, Madrid, Alianza, 1991.
* Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
* D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
* Echard, S., Arthurian Narrative in the Latin Tradition, Cambridge, Cambridge University Press, 1998
* Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
* Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
* Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0
* Rider, Jeff, The fictional margin: The Merlin of the Brut, Modern Philology, 1989, University of Chicago Press
* Ritson, Joseph, Life of King Arthur From Ancient Historians and Authentic Documents, 1825
* Phillips, Graham; Keatman, Martin, King Arthur: The True Story, Arrow, 1992

== Enllaços externs ==
{{commonscat|Rey Arturo}}

[[Categoria:Mitologia]]
[[Categoria:Mitologia celta]]
[[Categoria:Cicle Artúric]]