Reinhard Heydrich - Historial de revisions

Lluísm en 20:47 3 gin 2024

2024-01-03T20:47:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 20:47 3 gin 2024
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg\|thumb\|200px\|Reinhard Heydrich en 1940]]		[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg\|thumb\|200px\|Reinhard Heydrich en 1940]]
	'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya\|alemà]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].		'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] - † [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya\|alemà]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].

	En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia\|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre \|autor=Jesús Hernández Martínez \|títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial\|editorial=Ediciones Nowtilus \|lloc=\|data=2011\|isbn=9788499672656\|llengua=castellà}}</ref> el [[4 de juny]] de [[1942]], ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de 1942 a on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>		En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia\|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre \|autor=Jesús Hernández Martínez \|títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial\|editorial=Ediciones Nowtilus \|lloc=\|data=2011\|isbn=9788499672656\|llengua=castellà}}</ref> el [[4 de juny]] de [[1942]], ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de 1942 a on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>
Llínea 10:		Llínea 10:
	{{Commonscat\|Reinhard Heydrich}}		{{Commonscat\|Reinhard Heydrich}}

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Militars]]		[[Categoria:Militars]]
	[[Categoria:Nazisme]]		[[Categoria:Nazisme]]

Jose2 en 09:43 14 maig 2017

2017-05-14T09:43:02Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:43 14 maig 2017
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya\|alemà]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].		'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya\|alemà]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].

	En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia\|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre \|autor=Jesús Hernández Martínez \|títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial\|editorial=Ediciones Nowtilus \|lloc=\|data=2011\|isbn=9788499672656\|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>		En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia\|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre \|autor=Jesús Hernández Martínez \|títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial\|editorial=Ediciones Nowtilus \|lloc=\|data=2011\|isbn=9788499672656\|llengua=castellà}}</ref> el [[4 de juny]] de [[1942]], ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de 1942 a on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Posmo en 00:17 29 maig 2016

2016-05-29T00:17:46Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:17 29 maig 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg\|thumb\|200px\|Reinhard Heydrich en 1940]]		[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg\|thumb\|200px\|Reinhard Heydrich en 1940]]
	'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya\|~~alemany~~]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].		'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya\|alemà]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].

	En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia\|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre \|autor=Jesús Hernández Martínez \|títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial\|editorial=Ediciones Nowtilus \|lloc=\|data=2011\|isbn=9788499672656\|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>		En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia\|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre \|autor=Jesús Hernández Martínez \|títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial\|editorial=Ediciones Nowtilus \|lloc=\|data=2011\|isbn=9788499672656\|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>

Jose2 en 09:19 1 dec 2015

2015-12-01T09:19:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:19 1 dec 2015
Llínea 11:		Llínea 11:

	[[Categoria:Militars]]		[[Categoria:Militars]]
			[[Categoria:Nazisme]]

Jose2 en 09:18 1 dec 2015

2015-12-01T09:18:00Z

← Revisió anterior		Revisió de 09:18 1 dec 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg\|thumb\|200px\|Reinhard Heydrich en 1940]]		[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg\|thumb\|200px\|Reinhard Heydrich en 1940]]
	'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya\|alemany]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]]. En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia\|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre \|autor=Jesús Hernández Martínez \|títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial\|editorial=Ediciones Nowtilus \|lloc=\|data=2011\|isbn=9788499672656\|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>		'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya\|alemany]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]].

			En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia\|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre \|autor=Jesús Hernández Martínez \|títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial\|editorial=Ediciones Nowtilus \|lloc=\|data=2011\|isbn=9788499672656\|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Posmo: Pàgina nova, en el contingut: «Reinhard Heydrich en 1940 '''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' (Halle del Saal...»

2015-11-30T22:55:43Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|200px|Reinhard Heydrich en 1940 '''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' (Halle del Saal...»

Pàgina nova

[[Image:Bundesarchiv Bild 146-1969-054-16, Reinhard Heydrich.jpg|thumb|200px|Reinhard Heydrich en 1940]]
'''Reinhard Tristan Eugen Heydrich''' ([[Halle del Saale]], [[7 de març]] de [[1904]] – [[Praga]], [[4 de juny]] de [[1942]]) fon un militar [[Alemanya|alemany]], el segon en el mando de les [[SS]], organisació del règim [[nazi]] liderada per [[Heinrich Himmler]]. En l'any [[1936]], fon nomenat cap de la [[Gestapo]]. Ademés, des de l'any [[1939]], dirigí l'[[Oficina Central de Seguritat del Reich]]. Fon [[Protectorat de Bohèmia i Morvia|protector dè Bohèmia i Moràvia]] des del [[29 de setembre]] de [[1941]] fins el seu assessinat en un atentat,<ref>{{ref-llibre |autor=Jesús Hernández Martínez |títul=Operaciones secretas de la Segunda Guerra Mundial|editorial=Ediciones Nowtilus |lloc=|data=2011|isbn=9788499672656|llengua=castellà}}</ref> el 4 de juny de 1942, ocasionat per la resistència checa. Convocà i presidí la [[conferència de Wannsee]] del [[20 de giner]] de [[1942]] on es va planejar l'extermini dels [[judeu]]s d'Europa ([[Holocaust]]). Els seus propis hòmens de les SS ho nomenaven la «béstia rossa».<ref>Julián Casanova (2012). [http://internacional.elpais.com/internacional/2012/06/01/actualidad/1338565907_022545.html «El genocida nazi que tocaba el violín»]. ''El País''.</ref>

== Referències ==
<references />

== Enllaços externs ==
{{Commonscat|Reinhard Heydrich}}

[[Categoria:Militars]]