Relacions internacionals de l'Unió Europea - Historial de revisions

Reval en 08:23 8 ago 2024

2024-08-08T08:23:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:23 8 ago 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.		D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.

	En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.		En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.

	[[Categoria:Unió Europea]]		[[Categoria:Unió Europea]]

Lluísm en 08:49 10 jun 2024

2024-06-10T08:49:10Z

← Revisió anterior		Revisió de 08:49 10 jun 2024
Llínea 4:		Llínea 4:
	D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.		D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.

	En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.		En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.

	[[Categoria:Unió Europea]]		[[Categoria:Unió Europea]]

Reval en 11:32 9 jun 2024

2024-06-09T11:32:53Z

← Revisió anterior		Revisió de 11:32 9 jun 2024
Llínea 5:		Llínea 5:

	En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.		En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.



	[[Categoria:Unió Europea]]		[[Categoria:Unió Europea]]

Sempreval: Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

2018-02-23T10:11:56Z

Text reemplaça - 'contengut' a 'contingut'

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 23 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme l'[[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comú]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea\|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme\|método federal]].		S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme l'[[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comú]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea\|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme\|método federal]].

	D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals ~~contenguts~~ en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.		D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.

	En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.		En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.

Jose2: Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

2018-02-22T14:28:59Z

Text reemplaça - 'tingut' a 'tengut'

← Revisió anterior		Revisió de 14:28 22 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme l'[[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comú]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea\|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme\|método federal]].		S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme l'[[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comú]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea\|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme\|método federal]].

	D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals ~~continguts~~ en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.		D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals contenguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.

	En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.		En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.

Jose2 en 00:54 8 gin 2017

2017-01-08T00:54:12Z

← Revisió anterior		Revisió de 00:54 8 gin 2017
Llínea 5:		Llínea 5:

	En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.		En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.



	[[Categoria:Unió Europea]]		[[Categoria:Unió Europea]]

Jose2 en 21:33 15 oct 2016

2016-10-15T21:33:08Z

← Revisió anterior		Revisió de 21:33 15 oct 2016
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:2006 1012 eu iran 600.jpg\|thumb\|400px\|Representants europeus durant la crisis sobre el [[Programa nuclear d'Iran\|programa nuclear iraní]].]]		[[Archiu:2006 1012 eu iran 600.jpg\|thumb\|400px\|Representants europeus durant la crisis sobre el [[Programa nuclear d'Iran\|programa nuclear iraní]].]]
	S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme la [[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat ~~comuna~~]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea\|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme\|método federal]].		S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme l'[[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comú]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea\|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme\|método federal]].

	D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.		D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.

	En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|~~marque~~ institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat ~~comuna~~, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, el [[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat ~~comuna~~ la seua posició no és vinculant.		En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.

			[[Categoria:Unió Europea]]
	[[Categoria:Política de l'Unió Europea]]		[[Categoria:Política de l'Unió Europea]]
	[[Categoria:Relacions internacionals de l'Unió Europea]]		[[Categoria:Relacions internacionals de l'Unió Europea]]

Chabi: Pàgina nova, en el contingut: «programa nuclear iraní.]] S'entén...»

2016-10-15T20:18:51Z

Pàgina nova, en el contingut: «thumb|400px|Representants europeus durant la crisis sobre el [[Programa nuclear d'Iran|programa nuclear iraní.]] S'entén...»

Pàgina nova

[[Archiu:2006 1012 eu iran 600.jpg|thumb|400px|Representants europeus durant la crisis sobre el [[Programa nuclear d'Iran|programa nuclear iraní]].]]
S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme la [[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comuna]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme|método federal]].

D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals continguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.

En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea|marque institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comuna, i la [[Comissió Europea|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, el [[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comuna la seua posició no és vinculant.

[[Categoria:Política de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Relacions internacionals de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Seguritat Comuna de l'Unió Europea]]
[[Categoria:Servici Europeu d'Acció Exterior]]
[[Categoria:Relacions internacionals per país|Unió Europea]]

← Revisió anterior		Revisió de 14:28 22 feb 2018
Llínea 2:		Llínea 2:
	S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme l'[[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comú]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea\|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme\|método federal]].		S'entén com a '''acció exterior de l'Unió''' ('''AE''') el conjunt de polítiques, instruments i capacitats en proyecció essencialment exterior que eixercita o porta a terme l'[[Unió Europea]] en el món, i a la concreta definició, desplegament i desenroll dels mateixos; açò és: l'àmbit de les seues '''relacions internacionals'''. L'acció exterior comprén diverses polítiques interconectades pero autònomes el funcionament de les quals s'estructura entorn a dos soports jurídics ben distints: la [[política exterior i de seguritat comú]], de disseny principalment [[intergovernamental]], i tot el restant d'àmbits tradicionalment compresos en l'extint "[[Tres Pilars de l'Unió Europea\|pilar comunitari]]", que s'ordenen per caixers més institucionals, o més propencs, si es vol, a un [[Federalisme\|método federal]].

	D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals ~~continguts~~ en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.		D'acort en [[Tractats de l'Unió Europea\|els Tractats]], l'acció exterior de l'Unió (i per lo tant totes les seues relacions internacionals i, en general, la sancera dimensió exterior de les seues activitats) es fonamenta i es construïx des del respecte als principis i ordenada als objectius constitucionals contenguts en l'artícul 21 del [[Tractat de l'Unió Europea\|Tractat de l'Unió]]. La seua definició i eixercici deuran ser coherents entre sí i sobre el conjunt de les polítiques i activitats de l'Unió Europea.

	En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.		En el disseny, desenroll i aplicació de l'acció exterior de l'Unió en el seu conjunt, que s'articulen des del [[Institucions de l'Unió Europea\|marc institucional únic]] de la mateixa, intervenen, en distint grau de participació, totes les institucions comunitàries, si be cal alvançar que, d'acort en la base jurídica entorn a la qual s'articule cada activitat, resalta en claritat la preponderància de dos d'elles, a lo manco en la seua fase eixecutiva: el [[Consell de l'Unió Europea\|Consell]], per a lo relatiu a la política exterior i de seguritat comú, i la [[Comissió Europea\|Comissió]], per a tots els demés àmbits de l'acció exterior. Existixen ademés una institució, el [[Consell Europeu]], i dos òrguens, l'[[Alt Representant de l'Unió per a Assunts exteriors i Política de Seguritat]] (AR) i el [[Servici Europeu d'Acció Exterior]] (SEAE), implicats molt activament en la definició i orientació, i ademés, en el cas del AR i el SEAE, en el desenroll i l'eixecució de l'acció exterior de l'Unió. El [[Parlament Europeu]] es troba associat en tot moment a l'acció exterior en el seu conjunt, si be en la política exterior i de seguritat comú, la seua posició no és vinculant.