Religió - Historial de revisions

Jose2: Text reemplaça - ' liberal ' a ' lliberal '

2020-06-06T19:07:29Z

Text reemplaça - ' liberal ' a ' lliberal '

← Revisió anterior		Revisió de 19:07 6 jun 2020
Llínea 9:		Llínea 9:
	La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó\|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, encara que l'[[hueyi tlatoani\|emperador asteca]] no n'era membre.		La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó\|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, encara que l'[[hueyi tlatoani\|emperador asteca]] no n'era membre.

	En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio ~~liberal~~ (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.		En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio lliberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.
	</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Iglésia i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:		</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Iglésia i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

Jose2: /* Religió i política */

2019-05-21T12:45:17Z

Religió i política

← Revisió anterior		Revisió de 12:45 21 maig 2019
Llínea 7:		Llínea 7:
	== Religió i política ==		== Religió i política ==
	[[Image:Thomas_Jefferson_by_Rembrandt_Peale,_1800.jpg\|thumb\|[[Thomas Jefferson]].]]		[[Image:Thomas_Jefferson_by_Rembrandt_Peale,_1800.jpg\|thumb\|[[Thomas Jefferson]].]]
	La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó\|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, ~~tot i~~ que l'[[hueyi tlatoani\|emperador asteca]] no n'era membre.		La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó\|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, encara que l'[[hueyi tlatoani\|emperador asteca]] no n'era membre.

	En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.		En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.

Jose2: Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

2018-02-20T12:51:47Z

Text reemplaça - 'només' a 'a soles'

← Revisió anterior		Revisió de 12:51 20 feb 2018
Llínea 12:		Llínea 12:
	</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Iglésia i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:		</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Iglésia i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

	"''En creure en vosatros que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen ~~només~~ accions i no opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, aixina puix construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>		"''En creure en vosatros que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen a soles accions i no opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, aixina puix construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: /* Religió i política */

2016-02-12T09:35:09Z

Religió i política

← Revisió anterior		Revisió de 09:35 12 feb 2016
Llínea 9:		Llínea 9:
	La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó\|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, tot i que l'[[hueyi tlatoani\|emperador asteca]] no n'era membre.		La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó\|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, tot i que l'[[hueyi tlatoani\|emperador asteca]] no n'era membre.

	En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[~~segle~~ XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.		En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[sigle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.
	</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre ~~Església~~ i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:		</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Iglésia i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

	"''En creure en vosatros que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, aixina puix construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>		"''En creure en vosatros que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, aixina puix construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>

Llana: /* Religió i política */

2015-06-18T09:59:57Z

Religió i política

← Revisió anterior		Revisió de 09:59 18 jun 2015
Llínea 12:		Llínea 12:
	</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Església i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:		</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Església i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

	"''En creure en ~~vosatres~~ que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no ~~pas~~ opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, aixina ~~dons~~ construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>		"''En creure en vosatros que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, aixina puix construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

2015-05-23T10:35:54Z

Text reemplaça - 'així' a 'aixina'

← Revisió anterior		Revisió de 10:35 23 maig 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''religió''' és el conjunt de creències i pràctiques comunes d'un grup de persones, a sovint relacionades en llur concepció del món i codificada en l'[[oració (religió)\|oració]], el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escritures, història i [[mitologia]], ~~així~~ com la [[fe]] personal i l'experiència [[místic]]a. El terme "religió" es referix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que compartixen els membres.		Una '''religió''' és el conjunt de creències i pràctiques comunes d'un grup de persones, a sovint relacionades en llur concepció del món i codificada en l'[[oració (religió)\|oració]], el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escritures, història i [[mitologia]], aixina com la [[fe]] personal i l'experiència [[místic]]a. El terme "religió" es referix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que compartixen els membres.

	La religió a sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creència en un pensament, un ser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els [[còdic]]s morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escritures s'associen de manera tradicional en la creència bàsica i a sovint coincidix en alguns conceptes seculars de la [[filosofia]].		La religió a sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creència en un pensament, un ser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els [[còdic]]s morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escritures s'associen de manera tradicional en la creència bàsica i a sovint coincidix en alguns conceptes seculars de la [[filosofia]].
Llínea 9:		Llínea 9:
	La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó\|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, tot i que l'[[hueyi tlatoani\|emperador asteca]] no n'era membre.		La religió, com a element present en totes les societats, ha jugat històricament un paper rellevant en l'estructura i l'organisació política dels diversos països i imperis. El terme [[teocràcia]] designa el govern eixercit directament per una divinitat, o per una persona l'autoritat de la qual se li atribuïx per una condició de divinitat o de relació especial en esta.<ref>[http://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=teocr%E0cia&operEntrada=0 Entrada de "Teocràcia" del DIEC]</ref> La primera referència a la paraula teocràcia sembla que prové de [[Josep]] (personage del [[Génesis]]), que hauria explicat i contrastat la forma de govern històrica judeua en el restant de formes de govern de l'época: la [[monarquia]], l'[[oligarquia]] i la [[república]].<ref>"[http://www.newadvent.org/cathen/14568a.htm Theocracy]". ''Catholic Encyclopedia''. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref> La teocràcia es va presentar en moltes civilisacions de l'[[Antiguetat]]; l'[[antic Egipte]] n'és un eixemple, on s'atribuïa als [[faraó\|faraons]] la condició de divinitat o semidivinitat. En atres cultures, com ara la [[civilisació asteca]], la classe sacerdotal tenia un paper important en la presa de decisions i en l'educació, tot i que l'[[hueyi tlatoani\|emperador asteca]] no n'era membre.

	En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[segle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos ~~–així~~ com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.		En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[segle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –aixina com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.
	</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Església i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:		</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Església i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

	"''En creure en vosatres que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no pas opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, ~~així~~ dons construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>		"''En creure en vosatres que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no pas opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, aixina dons construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: /* Enllaços externs */

2014-03-07T14:49:10Z

Enllaços externs

← Revisió anterior		Revisió de 14:49 7 març 2014
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.upf.edu/bib/hum/relilink.htm#reli Documents i enllaços sobre religió de l'Universitat Pompeu Fabra]		* [http://www.upf.edu/bib/hum/relilink.htm#reli Documents i enllaços sobre religió de l'Universitat Pompeu Fabra]
	* [http://www.fragmenta.cat/ Fragmenta Editorial] Traduccions i originals en català d'assajos i atres obres sobre les diverses religions.		* [http://www.fragmenta.cat/ Fragmenta Editorial] Traduccions i originals en català d'assajos i atres obres sobre les diverses religions.

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Valencian: Text reemplaça - ' altres' a ' atres '

2014-03-07T14:48:16Z

Text reemplaça - ' altres' a ' atres '

← Revisió anterior		Revisió de 14:48 7 març 2014
Llínea 19:		Llínea 19:
	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.upf.edu/bib/hum/relilink.htm#reli Documents i enllaços sobre religió de l'Universitat Pompeu Fabra]		* [http://www.upf.edu/bib/hum/relilink.htm#reli Documents i enllaços sobre religió de l'Universitat Pompeu Fabra]
	* [http://www.fragmenta.cat/ Fragmenta Editorial] Traduccions i originals en català d'assajos i ~~altres~~ obres sobre les diverses religions.		* [http://www.fragmenta.cat/ Fragmenta Editorial] Traduccions i originals en català d'assajos i atres obres sobre les diverses religions.

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Valencian: Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat'

2014-03-07T13:55:20Z

Text reemplaça - ' la Universitat' a ' l'Universitat'

← Revisió anterior		Revisió de 13:55 7 març 2014
Llínea 18:		Llínea 18:

	== Enllaços externs ==		== Enllaços externs ==
	* [http://www.upf.edu/bib/hum/relilink.htm#reli Documents i enllaços sobre religió de la Universitat Pompeu Fabra]		* [http://www.upf.edu/bib/hum/relilink.htm#reli Documents i enllaços sobre religió de l'Universitat Pompeu Fabra]
	* [http://www.fragmenta.cat/ Fragmenta Editorial] Traduccions i originals en català d'assajos i altres obres sobre les diverses religions.		* [http://www.fragmenta.cat/ Fragmenta Editorial] Traduccions i originals en català d'assajos i altres obres sobre les diverses religions.

	[[Categoria:Religió]]		[[Categoria:Religió]]

Jose2 en 16:04 8 ago 2013

2013-08-08T16:04:33Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:04 8 ago 2013
Llínea 1:		Llínea 1:
	Una '''religió''' és el conjunt de ~~creences~~ i pràctiques comunes d'un grup de persones, a sovint relacionades en llur concepció del món i codificada en l'[[oració (religió)\|oració]], el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escritures, història i [[mitologia]], així com la [[fe]] personal i l'experiència [[místic]]a. El terme "religió" es referix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que compartixen els membres.		Una '''religió''' és el conjunt de creències i pràctiques comunes d'un grup de persones, a sovint relacionades en llur concepció del món i codificada en l'[[oració (religió)\|oració]], el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escritures, història i [[mitologia]], així com la [[fe]] personal i l'experiència [[místic]]a. El terme "religió" es referix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que compartixen els membres.

	La religió a sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la ~~creença~~ en un pensament, un ser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els [[còdic]]s morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escritures s'associen de manera tradicional en la ~~creença~~ bàsica i a sovint coincidix en alguns conceptes seculars de la [[filosofia]].		La religió a sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creència en un pensament, un ser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els [[còdic]]s morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escritures s'associen de manera tradicional en la creència bàsica i a sovint coincidix en alguns conceptes seculars de la [[filosofia]].

	El desenroll de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religió organisada" es referix a l'organisació de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de ~~creences~~. Atres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. ~~Sovint~~, la paraula "religió" s'usa de manera intercanviable en "fe" o "sistema de creences".		El desenroll de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religió organisada" es referix a l'organisació de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creències. Atres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. A sovint, la paraula "religió" s'usa de manera intercanviable en "fe" o "sistema de creences".

	== Religió i política ==		== Religió i política ==
Llínea 10:		Llínea 10:

	En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[segle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –així com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.		En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[segle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –així com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.
	</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] ~~van~~ ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Església i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:		</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Església i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units\|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

	"''En creure en vosatres que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no pas opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, així dons construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>		"''En creure en vosatres que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no pas opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, així dons construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>