Remigio Soler Tomás - Historial de revisions

Jose2 en 16:24 18 jun 2024

2024-06-18T16:24:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 18 jun 2024
Llínea 2:		Llínea 2:
	'''Remigio Soler Tomás''' naix en [[Agres]] ([[El Comtat]]) el [[14 d'octubre]] de [[1897]], en el si d’una família numerosa d'humils jornalers. Fon un pintor i escultor [[Comunidad Valenciana\|valencià]] d'obres religioses i paisagístiques. Fill predilecte del seu poble d'Agres. Morí en [[Agullent]] el dia [[7 d'agost]] de [[1983]] (86 anys).		'''Remigio Soler Tomás''' naix en [[Agres]] ([[El Comtat]]) el [[14 d'octubre]] de [[1897]], en el si d’una família numerosa d'humils jornalers. Fon un pintor i escultor [[Comunidad Valenciana\|valencià]] d'obres religioses i paisagístiques. Fill predilecte del seu poble d'Agres. Morí en [[Agullent]] el dia [[7 d'agost]] de [[1983]] (86 anys).

	===Infància===		=== Infància ===
	Els primers anys de la seua vida transcorren en el seu poble natal, en un ambient rural i montanyós en permanent contacte en la naturalea, lo que li facilità la observació dels païsages característics de les serres de [[Mariola]], [[Benicadell]], [[Aitana]], que despuix representaria en la seua obra. Encara sent molt chiquet realisà, en miniatura, en argila, el modelat de la banda de música del poble, en els distints músics, en variades actituts i posicions. Ya llavors, en numeroses ocasions manifestà el seu desig d'aplegar a ser algun dia escultor.		Els primers anys de la seua vida transcorren en el seu poble natal, en un ambient rural i montanyós en permanent contacte en la naturalea, lo que li facilità la observació dels païsages característics de les serres de [[Mariola]], [[Benicadell]], [[Aitana]], que despuix representaria en la seua obra. Encara sent molt chiquet realisà, en miniatura, en argila, el modelat de la banda de música del poble, en els distints músics, en variades actituts i posicions. Ya llavors, en numeroses ocasions manifestà el seu desig d'aplegar a ser algun dia escultor.

	===Formació===		=== Formació ===
	En l'any [[1914]], per indicació del seu mestre d'escola, es trasllada en la seua família a viure en [[Valéncia]], a on els seus pares conseguixen regentar una porteria en una finca del carrer Comedies. Cursa estudis en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, tenint com professor al pintor [[Salvador Abril y Blasco]] i obtenint un premi extraordinari. Els seus desijos de ser escultor, pronte se veuen amenaçats per motius d'índole econòmica.		En l'any [[1914]], per indicació del seu mestre d'escola, es trasllada en la seua família a viure en [[Valéncia]], a on els seus pares conseguixen regentar una porteria en una finca del carrer Comedies. Cursa estudis en l'Escola d'Arts Aplicades i Oficis Artístics, tenint com professor al pintor [[Salvador Abril y Blasco]] i obtenint un premi extraordinari. Els seus desijos de ser escultor, pronte se veuen amenaçats per motius d'índole econòmica.

Llínea 12:		Llínea 12:
	Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol\|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers païsages són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la [[Anys 50\|década dels 50]] de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.		Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol\|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers païsages són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la [[Anys 50\|década dels 50]] de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.

	===La pintura al temple i la decoració===		=== La pintura al temple i la decoració ===
	Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el païsage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus païsages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.		Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el païsage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus païsages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.

	En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de païsages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.		En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de païsages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.

	===Etapa de la guerra civil===		=== Etapa de la guerra civil ===
	Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, inclús els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta païsages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc.		Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, inclús els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta païsages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc.

	===La gran obra religiosa===		=== La gran obra religiosa ===
	Finalisada la guerra, Remigio Soler, troba en la vertent religiosa, el terreny abonat per a mostrar les seues obres pictòriques que plasmarà en "la seua gran obra religiosa", a la que es dedicarà intensament. Per a poder realisar eixa ingent obra, Remigio, persona de profundes convenciments religioses adquirides en la seua infància, s'inspira en la llectura dels texts sagrats o inclús en les regles de les órdens religioses o les vides dels sants, segons les seues pròpies declaracions "hi ha que amerar-se primer dels continguts simbòlics i teològics per a poder elevar-los a la major dignitat dels pinzells”, i acodint als grans mestres com [[Rafael]], [[Miguel Angel\|Miguel Ángel]], [[Tiépolo]], [[Sorolla]], [[Benlliure]], etc.		Finalisada la guerra, Remigio Soler, troba en la vertent religiosa, el terreny abonat per a mostrar les seues obres pictòriques que plasmarà en "la seua gran obra religiosa", a la que es dedicarà intensament. Per a poder realisar eixa ingent obra, Remigio, persona de profundes convenciments religioses adquirides en la seua infància, s'inspira en la llectura dels texts sagrats o inclús en les regles de les órdens religioses o les vides dels sants, segons les seues pròpies declaracions "hi ha que amerar-se primer dels continguts simbòlics i teològics per a poder elevar-los a la major dignitat dels pinzells”, i acodint als grans mestres com [[Rafael]], [[Miguel Angel\|Miguel Ángel]], [[Tiépolo]], [[Sorolla]], [[Benlliure]], etc.

Llínea 29:		Llínea 29:
	En escultura, la seua obra més important és una replica de la talla romànica del [[sigle XVI]] de la Verge del Castell d'Agres, desapareguda durant la guerra civil del 36-39, que en compliment d'una promesa esculpí sobre el tronc d'un [[ciprer]] i que donà al seu poble natal.		En escultura, la seua obra més important és una replica de la talla romànica del [[sigle XVI]] de la Verge del Castell d'Agres, desapareguda durant la guerra civil del 36-39, que en compliment d'una promesa esculpí sobre el tronc d'un [[ciprer]] i que donà al seu poble natal.

	===El retrobament en el païsage i els llenços===		=== El retrobament en el païsage i els llenços ===
	En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de païsages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.		En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de païsages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.

Llínea 37:		Llínea 37:
	* [https://pintors-valencians.blogspot.com/2023/02/remigio-soler-tomas.html Remigio soler. Pintores valencianos]		* [https://pintors-valencians.blogspot.com/2023/02/remigio-soler-tomas.html Remigio soler. Pintores valencianos]

	==Enllaços externs==		== Enllaços externs ==
	* [https://www.axesor.es/Informes-Empresas/n/7405296/ASSOCIACIO_CULTURAL_PINTOR_REMIGIO_SOLER_TOMAS.html Associació cultural Pintor Remigio soler]		* [https://www.axesor.es/Informes-Empresas/n/7405296/ASSOCIACIO_CULTURAL_PINTOR_REMIGIO_SOLER_TOMAS.html Associació cultural Pintor Remigio soler]
	* [http://www.remigiosoler.org/ Web sobre Remigio Soler]		* [http://www.remigiosoler.org/ Web sobre Remigio Soler]

Lluísm: /* Formació */

2023-12-20T12:14:54Z

Formació

← Revisió anterior		Revisió de 12:14 20 dec 2023
Llínea 10:		Llínea 10:
	Alterna els seus estudis en treballs en un taller de pintura, aixina en els ingressos ajuda al sosteniment familiar. Conseguix alcançar molt pronte prestigi professional, aconsellat per D. Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguiste Lamo. També se dedica a la decoració de salons de famílies pecunioses i a la restauració d'obres d'art. Als 18 anys inicia l'Ensenyança Superior i es matricula en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a on predominen els postulats neoclàssics, sent els seus professors Julio Cebrián Mezquita, Rafael Rubio, [[Josep Renau]], Pedro Ferrer Calatayud i [[José Benlliure]], completant els seus estudis en lluents resultats acadèmics, i obtenint matricula d'honor.		Alterna els seus estudis en treballs en un taller de pintura, aixina en els ingressos ajuda al sosteniment familiar. Conseguix alcançar molt pronte prestigi professional, aconsellat per D. Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguiste Lamo. També se dedica a la decoració de salons de famílies pecunioses i a la restauració d'obres d'art. Als 18 anys inicia l'Ensenyança Superior i es matricula en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a on predominen els postulats neoclàssics, sent els seus professors Julio Cebrián Mezquita, Rafael Rubio, [[Josep Renau]], Pedro Ferrer Calatayud i [[José Benlliure]], completant els seus estudis en lluents resultats acadèmics, i obtenint matricula d'honor.

	Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol\|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers païsages són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la década dels 50 de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.		Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol\|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers païsages són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la [[Anys 50\|década dels 50]] de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.

	===La pintura al temple i la decoració===		===La pintura al temple i la decoració===

Lluísm: /* Referències */

2023-12-05T16:25:04Z

Referències

← Revisió anterior		Revisió de 16:25 5 dec 2023
Llínea 33:		Llínea 33:

	== Referències ==		== Referències ==
			* [https://www.archivalencia.org/remigio-soler-el-arte-como-expresion-de-humanidad-y-honestidad/ Remigio Soler. Archidiócesis de Valéncia]
	* [https://paraula.org/reportajes/remigio-soler/ Remigio Soler, el arte como expresión de humanidad y honestidad. Paraula]		* [https://paraula.org/reportajes/remigio-soler/ Remigio Soler, el arte como expresión de humanidad y honestidad. Paraula]
	* [https://www.archivalencia.org/remigio-soler-el-arte-como-expresion-de-humanidad-y-honestidad/ Remigio Soler. Archidiócesis de Valéncia]
	* [https://pintors-valencians.blogspot.com/2023/02/remigio-soler-tomas.html Remigio soler. Pintores valencianos]		* [https://pintors-valencians.blogspot.com/2023/02/remigio-soler-tomas.html Remigio soler. Pintores valencianos]

Lluísm en 16:24 5 dec 2023

2023-12-05T16:24:35Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:24 5 dec 2023
Llínea 31:		Llínea 31:
	===El retrobament en el païsage i els llenços===		===El retrobament en el païsage i els llenços===
	En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de païsages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.		En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de païsages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.

			== Referències ==
			* [https://paraula.org/reportajes/remigio-soler/ Remigio Soler, el arte como expresión de humanidad y honestidad. Paraula]
			* [https://www.archivalencia.org/remigio-soler-el-arte-como-expresion-de-humanidad-y-honestidad/ Remigio Soler. Archidiócesis de Valéncia]
			* [https://pintors-valencians.blogspot.com/2023/02/remigio-soler-tomas.html Remigio soler. Pintores valencianos]

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==
	[http://www.remigiosoler.org/ Web sobre Remigio Soler]		* [https://www.axesor.es/Informes-Empresas/n/7405296/ASSOCIACIO_CULTURAL_PINTOR_REMIGIO_SOLER_TOMAS.html Associació cultural Pintor Remigio soler]
			* [http://www.remigiosoler.org/ Web sobre Remigio Soler]

	[[Categoria:Biografies]]		[[Categoria:Biografies]]

Valencian: Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

2022-06-23T16:02:29Z

Text reemplaça - 'paisage' a 'païsage'

← Revisió anterior		Revisió de 16:02 23 jun 2022
Llínea 3:		Llínea 3:

	===Infància===		===Infància===
	Els primers anys de la seua vida transcorren en el seu poble natal, en un ambient rural i montanyós en permanent contacte en la naturalea, lo que li facilità la observació dels ~~paisages~~ característics de les serres de [[Mariola]], [[Benicadell]], [[Aitana]], que despuix representaria en la seua obra. Encara sent molt chiquet realisà, en miniatura, en argila, el modelat de la banda de música del poble, en els distints músics, en variades actituts i posicions. Ya llavors, en numeroses ocasions manifestà el seu desig d'aplegar a ser algun dia escultor.		Els primers anys de la seua vida transcorren en el seu poble natal, en un ambient rural i montanyós en permanent contacte en la naturalea, lo que li facilità la observació dels païsages característics de les serres de [[Mariola]], [[Benicadell]], [[Aitana]], que despuix representaria en la seua obra. Encara sent molt chiquet realisà, en miniatura, en argila, el modelat de la banda de música del poble, en els distints músics, en variades actituts i posicions. Ya llavors, en numeroses ocasions manifestà el seu desig d'aplegar a ser algun dia escultor.

	===Formació===		===Formació===
Llínea 10:		Llínea 10:
	Alterna els seus estudis en treballs en un taller de pintura, aixina en els ingressos ajuda al sosteniment familiar. Conseguix alcançar molt pronte prestigi professional, aconsellat per D. Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguiste Lamo. També se dedica a la decoració de salons de famílies pecunioses i a la restauració d'obres d'art. Als 18 anys inicia l'Ensenyança Superior i es matricula en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a on predominen els postulats neoclàssics, sent els seus professors Julio Cebrián Mezquita, Rafael Rubio, [[Josep Renau]], Pedro Ferrer Calatayud i [[José Benlliure]], completant els seus estudis en lluents resultats acadèmics, i obtenint matricula d'honor.		Alterna els seus estudis en treballs en un taller de pintura, aixina en els ingressos ajuda al sosteniment familiar. Conseguix alcançar molt pronte prestigi professional, aconsellat per D. Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguiste Lamo. També se dedica a la decoració de salons de famílies pecunioses i a la restauració d'obres d'art. Als 18 anys inicia l'Ensenyança Superior i es matricula en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a on predominen els postulats neoclàssics, sent els seus professors Julio Cebrián Mezquita, Rafael Rubio, [[Josep Renau]], Pedro Ferrer Calatayud i [[José Benlliure]], completant els seus estudis en lluents resultats acadèmics, i obtenint matricula d'honor.

	Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol\|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers ~~paisages~~ són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la década dels 50 de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.		Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol\|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers païsages són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la década dels 50 de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.

	===La pintura al temple i la decoració===		===La pintura al temple i la decoració===
	Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el païsage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus ~~paisages~~ d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.		Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el païsage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus païsages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.

	En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de ~~paisages~~ en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.		En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de païsages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.

	===Etapa de la guerra civil===		===Etapa de la guerra civil===
	Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, inclús els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta ~~paisages~~ ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc.		Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, inclús els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta païsages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc.

	===La gran obra religiosa===		===La gran obra religiosa===
Llínea 30:		Llínea 30:

	===El retrobament en el païsage i els llenços===		===El retrobament en el païsage i els llenços===
	En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de ~~paisages~~ que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.		En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de païsages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.

	==Enllaços externs==		==Enllaços externs==

Jose2: Text reemplaça - 's son ' a 's són '

2022-05-17T09:55:27Z

Text reemplaça - 's son ' a 's són '

← Revisió anterior		Revisió de 09:55 17 maig 2022
Llínea 10:		Llínea 10:
	Alterna els seus estudis en treballs en un taller de pintura, aixina en els ingressos ajuda al sosteniment familiar. Conseguix alcançar molt pronte prestigi professional, aconsellat per D. Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguiste Lamo. També se dedica a la decoració de salons de famílies pecunioses i a la restauració d'obres d'art. Als 18 anys inicia l'Ensenyança Superior i es matricula en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a on predominen els postulats neoclàssics, sent els seus professors Julio Cebrián Mezquita, Rafael Rubio, [[Josep Renau]], Pedro Ferrer Calatayud i [[José Benlliure]], completant els seus estudis en lluents resultats acadèmics, i obtenint matricula d'honor.		Alterna els seus estudis en treballs en un taller de pintura, aixina en els ingressos ajuda al sosteniment familiar. Conseguix alcançar molt pronte prestigi professional, aconsellat per D. Domingo Meli, el seu mestre, i pel droguiste Lamo. També se dedica a la decoració de salons de famílies pecunioses i a la restauració d'obres d'art. Als 18 anys inicia l'Ensenyança Superior i es matricula en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a on predominen els postulats neoclàssics, sent els seus professors Julio Cebrián Mezquita, Rafael Rubio, [[Josep Renau]], Pedro Ferrer Calatayud i [[José Benlliure]], completant els seus estudis en lluents resultats acadèmics, i obtenint matricula d'honor.

	Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol\|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers paisages ~~son~~ d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la década dels 50 de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.		Condiscípul de l'escultor [[Pascual Sempere]] d'[[Onil]] i del pintor [[Martínez Mulet]], entre els anys [[1920]] i [[1926]] lloguen conjuntament l'antic estudi del pintor valencià [[Pintor Fillol\|Fillol]] en el carrer [[Portal de Valldigna]]. Allí, realisaren importants obres d'escultura, policromia i pintura i es desenrollaren valiosos proyectes. Recorre constantment, en els seus companyers, els parages que voregen Valéncia i especialment la seua horta. Els seus primers paisages són d'evident tendència "sorollista". També s'aficiona a la fotografia, algunes de les seues instantànees de la década dels 50 de la [[Creu Coberta]] o [[Sant Marcelí]] són autèntics documents gràfics.

	===La pintura al temple i la decoració===		===La pintura al temple i la decoració===

Valencian: Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

2021-12-01T16:26:39Z

Text reemplaça - ' de o' a ' d'o'

← Revisió anterior		Revisió de 16:26 1 dec 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Remigiosoler.jpg\|thumb\|250px\|<center>Remigio Soler Tomás</center>]]		[[Archiu:Remigiosoler.jpg\|thumb\|250px\|<center>Remigio Soler Tomás</center>]]
	'''Remigio Soler Tomás''' naix en [[Agres]] ([[El Comtat]]) el [[14 d'octubre]] de [[1897]], en el si d’una família numerosa d'humils jornalers. Fon un pintor i escultor [[Comunidad Valenciana\|valencià]] de obres religioses i paisagístiques. Fill predilecte del seu poble d'Agres. Morí en [[Agullent]] el dia [[7 d'agost]] de [[1983]] (86 anys).		'''Remigio Soler Tomás''' naix en [[Agres]] ([[El Comtat]]) el [[14 d'octubre]] de [[1897]], en el si d’una família numerosa d'humils jornalers. Fon un pintor i escultor [[Comunidad Valenciana\|valencià]] d'obres religioses i paisagístiques. Fill predilecte del seu poble d'Agres. Morí en [[Agullent]] el dia [[7 d'agost]] de [[1983]] (86 anys).

	===Infància===		===Infància===

Jose2 en 18:56 25 jul 2021

2021-07-25T18:56:38Z

← Revisió anterior		Revisió de 18:56 25 jul 2021
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[~~Image~~:~~RemigioSoler~~.~~gif~~\|thumb\|<center>Remigio Soler Tomás</center>]]		[[Archiu:Remigiosoler.jpg\|thumb\|250px\|<center>Remigio Soler Tomás</center>]]
	'''Remigio Soler Tomás''' naix en [[Agres]] ([[El Comtat]]) el [[14 d'octubre]] de [[1897]], en el si d’una família numerosa d'humils jornalers. Fon un pintor i escultor [[Comunidad Valenciana\|valencià]] de obres religioses i paisagístiques. Fill predilecte del seu poble d'Agres. Morí en [[Agullent]] el dia [[7 d'agost]] de [[1983]] (86 anys).		'''Remigio Soler Tomás''' naix en [[Agres]] ([[El Comtat]]) el [[14 d'octubre]] de [[1897]], en el si d’una família numerosa d'humils jornalers. Fon un pintor i escultor [[Comunidad Valenciana\|valencià]] de obres religioses i paisagístiques. Fill predilecte del seu poble d'Agres. Morí en [[Agullent]] el dia [[7 d'agost]] de [[1983]] (86 anys).

Llínea 35:		Llínea 35:
	[http://www.remigiosoler.org/ Web sobre Remigio Soler]		[http://www.remigiosoler.org/ Web sobre Remigio Soler]

			[[Categoria:Biografies]]
	[[Categoria:Valencians]]		[[Categoria:Valencians]]
	[[Categoria:Pintors]]		[[Categoria:Pintors]]
	[[Categoria:Pintors valencians]]		[[Categoria:Pintors valencians]]
			[[Categoria:Escultors]]
	[[Categoria:Escultors valencians]]		[[Categoria:Escultors valencians]]

Jose2: Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

2019-09-28T18:58:10Z

Text reemplaça - ' fins i tot ' a ' inclús '

← Revisió anterior		Revisió de 18:58 28 set 2019
Llínea 18:		Llínea 18:

	===Etapa de la guerra civil===		===Etapa de la guerra civil===
	Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, ~~fins i tot~~ els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta paisages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc.		Durant la guerra civil espanyola alterna estages en [[Agres]] com en [[Valéncia]], a on s'enrola, en un principi, en els pintors escenógrafs. Treballa en el teatre [[Russafa]] i en atres de Valéncia, pinta els seus telons, bambalines, decorats, inclús els seus cartells anunciadors. També treballa com pintor mural en este periodo. En els interiors de les vivendes pinta paisages ilusoris i grans motius florals, sòcols, sostres, guirlandes, etc.

	===La gran obra religiosa===		===La gran obra religiosa===
	Finalisada la guerra, Remigio Soler, troba en la vertent religiosa, el terreny abonat per a mostrar les seues obres pictòriques que plasmarà en "la seua gran obra religiosa", a la que es dedicarà intensament. Per a poder realisar eixa ingent obra, Remigio, persona de profundes convenciments religioses adquirides en la seua infància, s'inspira en la llectura dels texts sagrats o ~~fins i tot~~ en les regles de les órdens religioses o les vides dels sants, segons les seues pròpies declaracions "hi ha que amerar-se primer dels continguts simbòlics i teològics per a poder elevar-los a la major dignitat dels pinzells”, i acodint als grans mestres com [[Rafael]], [[Miguel Angel\|Miguel Ángel]], [[Tiépolo]], [[Sorolla]], [[Benlliure]], etc.		Finalisada la guerra, Remigio Soler, troba en la vertent religiosa, el terreny abonat per a mostrar les seues obres pictòriques que plasmarà en "la seua gran obra religiosa", a la que es dedicarà intensament. Per a poder realisar eixa ingent obra, Remigio, persona de profundes convenciments religioses adquirides en la seua infància, s'inspira en la llectura dels texts sagrats o inclús en les regles de les órdens religioses o les vides dels sants, segons les seues pròpies declaracions "hi ha que amerar-se primer dels continguts simbòlics i teològics per a poder elevar-los a la major dignitat dels pinzells”, i acodint als grans mestres com [[Rafael]], [[Miguel Angel\|Miguel Ángel]], [[Tiépolo]], [[Sorolla]], [[Benlliure]], etc.

	Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] són les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles.		Una part destacada d'estos treballs li foren encarregats gràcies a la seua gran amistat i excelent relació en el pare Elías, de l'abandonat convent de Franciscans d'[[Agres]]. Esta conexió permet a Remigio obrir-se camí entre Franciscans, Capuchins i Carmelites. En [[1940]] coneix a Mossén Josep Alba (Valéncia [[1911]]-[[1998]]), llavors retor d'[[Agullent]] i gran amant de l'art, qui li encomana la restauració i decoració del temple d'[[Agullent]] que junt al convent de Capuchins de [[l'Olleria]] són les seues obres de major magnitut. Esta magna obra li val a Remigio Soler la consideració de pintor "insigne i ilustre". La mort repentina d'Amalia en [[1954]], de qui estava profundament enamorat, no soles va a supondre un dur colp afectiu per a Remigio sino que li va a dur una llimitació en la seua carrera artística, ya que ademés de dedicar-se a la seua professió ha de portar avant a les quatre filles.

Jose2: Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

2019-02-11T11:50:58Z

Text reemplaça - ' paisage ' a ' païsage '

← Revisió anterior		Revisió de 11:50 11 feb 2019
Llínea 13:		Llínea 13:

	===La pintura al temple i la decoració===		===La pintura al temple i la decoració===
	Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el ~~paisage~~ i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus paisages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.		Superats lluentament els estudis, i ple d'unció mística, es dedica a l'art religiós en iglésies, que alterna en el païsage i l'escultura. En eixos anys li encomanen la decoració de capelles, frescs, policromia d'imàgens, ornamentacions, estucats i dorats. Els seus paisages d'eixa etapa són en la seua majoria de [[Valéncia]], [[Agres]] i la [[Serra de Mariola]] o del monasteri de Sant Espirit ([[Gilet]]), a on passava les seues estages. En estos olis se decanta cap a un neoimpresionisme de llínees firmes i plans diferenciats, en forts cromatismes i contrallums. Es relaciona en el marqués de Lozoya i el comte Trigona. En este temps i per a una certa aristocràcia realisa retrats, tavernes, flors i decora salons. Estes obres seues són acadèmiques i de tall realiste.

	En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de paisages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.		En l'adveniment de la [[II República Espanyola]] es vincula al Círcul de Belles Arts i al Centre Escolar i Mercantil, entre atres. En [[maig]] de [[1931]] realisa la seua primera exposició de paisages en l'[[Ateneu Mercantil de Valéncia]], en el Círcul de Belles Arts i en galeries particulars. Es donà a conéixer com integrant dels que, posteriorment, es nomenara "Jove Pintura Valenciana”, seguidora d'una tradició provinent de l'Acadèmia i de les influencies sorollistes. També participa en una Exposició Nacional de Belles Arts en [[Madrit]], obtenint medalla de bronze.
Llínea 29:		Llínea 29:
	En escultura, la seua obra més important és una replica de la talla romànica del [[sigle XVI]] de la Verge del Castell d'Agres, desapareguda durant la guerra civil del 36-39, que en compliment d'una promesa esculpí sobre el tronc d'un [[ciprer]] i que donà al seu poble natal.		En escultura, la seua obra més important és una replica de la talla romànica del [[sigle XVI]] de la Verge del Castell d'Agres, desapareguda durant la guerra civil del 36-39, que en compliment d'una promesa esculpí sobre el tronc d'un [[ciprer]] i que donà al seu poble natal.

	===El retrobament en el ~~paisage~~ i els llenços===		===El retrobament en el païsage i els llenços===
	En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de paisages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.		En els començaments de la década dels xixanta se produïx un punt d'inflexió en la carrera artística de Remigio Soler, que recupera la seua obra de paisages que, ademés, havia segut el somi de tota la seua vida, ampliant i diversificant els llocs d'inspiració. D'eixa época cap destacar païsages mariners i de la serrania de [[Conca]], entre atres. També pintà retrats, flors, tavernes, etc. Viaja a [[Itàlia]], [[Galícia]], [[Astúries]]… i a lo llarc de numerosos pobles de la [[Comunitat Valenciana]] en busca d'un major coneiximent de l'Història de l'Art. Artiste polifacètic, celebrà diverses exposicions individuals i participà en numeroses exposicions colectives de caràcter regional i nacional. En la penúltima etapa de la seua vida residix durant varis anys en una chicoteta vivenda del barri [[Valencià]] de Sant Marcelí, prop de la seua filla Carmen i el seu germà Joaquín.