Renaiximent del sigle XII - Historial de revisions

Jose2 en 10:11 18 set 2025

2025-09-18T10:11:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:11 18 set 2025
Llínea 6:		Llínea 6:

	[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:		[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:
	{{cita\|En molts aspectes, en [[Europa]] el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat migeval\|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}		{{cita\|En molts aspectes, en [[Europa]] el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat migeval\|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}

	== Referències ==		== Referències ==

Lluísm en 17:04 26 set 2024

2024-09-26T17:04:37Z

← Revisió anterior		Revisió de 17:04 26 set 2024
Llínea 6:		Llínea 6:

	[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:		[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:
	{{cita\|En molts aspectes, en [[Europa]] el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat migeval\|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}		{{cita\|En molts aspectes, en [[Europa]] el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat migeval\|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}

	== Referències ==		== Referències ==

Valencian: Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

2023-08-28T22:14:09Z

Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval'

← Revisió anterior		Revisió de 22:14 28 ago 2023
Llínea 3:		Llínea 3:
	El Renaiximent o revolució del [[sigle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del sigle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]].		El Renaiximent o revolució del [[sigle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del sigle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]].

	La data precisa en qué varen escomençar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[sigle X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[sigle XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns ~~medievals~~\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué varen escomençar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[sigle X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[sigle XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns migevals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].

	[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:		[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:
	{{cita\|En molts aspectes, en [[Europa]] el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat ~~medieval~~\|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}		{{cita\|En molts aspectes, en [[Europa]] el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat migeval\|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

2020-06-29T10:37:37Z

Text reemplaça - ' varen començar ' a ' varen escomençar '

← Revisió anterior		Revisió de 10:37 29 jun 2020
Llínea 3:		Llínea 3:
	El Renaiximent o revolució del [[sigle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del sigle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]].		El Renaiximent o revolució del [[sigle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del sigle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]].

	La data precisa en qué varen ~~començar~~ els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[sigle X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[sigle XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué varen escomençar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[sigle X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[sigle XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].

	[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:		[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:

Jose2 en 10:43 15 set 2015

2015-09-15T10:43:27Z

← Revisió anterior		Revisió de 10:43 15 set 2015
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics varen permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]		[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics varen permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]

	El Renaiximent o revolució del [[~~segle~~ XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del ~~segle~~ XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[~~segle~~ XVII]].		El Renaiximent o revolució del [[sigle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del sigle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[sigle XVII]].

	La data precisa en qué varen començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[~~segle~~ X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[~~segle~~ XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué varen començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[sigle X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[sigle XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].

	[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:		[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:
	{{cita\|En molts aspectes, en Europa el ~~segle~~ XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat medieval\|universitats europees]]. El ~~segle~~ XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}		{{cita\|En molts aspectes, en [[Europa]] el sigle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat medieval\|universitats europees]]. El sigle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}

	== Referències ==		== Referències ==

Jose2: Jose2 pàgina traslladada Renaiximent del segle XII a Renaiximent del sigle XII: Correcció

2015-09-15T10:42:19Z

Jose2 pàgina traslladada Renaiximent del segle XII a Renaiximent del sigle XII: Correcció

← Revisió anterior		Revisió de 10:42 15 set 2015
(Sense diferències)

Jose2 en 19:48 18 maig 2014

2014-05-18T19:48:36Z

← Revisió anterior		Revisió de 19:48 18 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics ~~van~~ permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]		[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics varen permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
	El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]]'''' és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

	~~La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final~~ del [[segle X]]~~, pero en general tots estan d'acort que~~ és ~~al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este~~ periodo de canvis ~~entre dos fites històriques determinades~~, ~~com per eixemple la~~ [[~~Primera Croada~~]] ([[~~1099~~]]) i la [[~~batalla de Legnano~~]] ([[~~1176~~]]~~), moment en qué es van consolidar els~~ [[~~comuns medievals\|comuns~~]] ~~al nort d~~'[[~~Itàlia~~]], ~~que van configurar~~ un nou ~~agent polític~~ que ~~disputava l'espai públic tant als~~ [[~~poders universals~~]] ([[~~pontificat~~]] i [[~~imperi~~]]~~) com a les monarquies~~ [[~~feudalisme\|feudals~~]].		El Renaiximent o revolució del [[segle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions varen trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

	[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any 1070. L'any 1927, Haskins escrivia:		La data precisa en qué varen començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és en el [[segle XII]] quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Creuda]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es varen consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que varen configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].
	{{cita\|En molts aspectes, a Europa el segle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les ~~croades~~, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat medieval\|universitats europees]]. El segle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}
			[[Charles H. Haskins]] va ser el primer historiador que va utilisar extensament el concepte per referir-se al renaiximent que va viure Europa a partir de l'any [[1070]]. En l'any [[1927]], Haskins escrivia:
			{{cita\|En molts aspectes, en Europa el segle XII va ser una época de vida fresca i vigorosa. El moment de les creuades, el creiximent de les ciutats i dels primers Estats burocràtics d'Occident va vore la culminació de l'[[art romànic]] i el començament del [[art gòtic\|gòtic]]; l'emergència de les lliteratures vernàcules; la resurrecció dels clàssics llatins, la poesia llatina i el [[dret romà]]; la recuperació de la ciència grega, en les aportacions àraps, i de gran part de la filosofia grega, i l'orige de les primeres [[universitat medieval\|universitats europees]]. El segle XII va deixar la seua firma en una educació superior, en la [[escolàstica\|filosofia escolàstica]], els sistemes jurídics europeus, en l'arquitectura i l'escultura, en el [[teatre llitúrgic]], en la poesia llatina i vernàcula...<ref>Charles Homer Haskins. ''The Renaissance of the Twelfth Century''. Cambridge: Harvard University Press, 1927. (p. viii, Introduction).</ref>}}

	== Referències ==		== Referències ==
	<references/>		<references/>

			[[Categoria:Història]]
	[[Categoria:Edat mija]]		[[Categoria:Edat mija]]

Chabi en 16:13 18 maig 2014

2014-05-18T16:13:11Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 18 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]		[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
	El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].		El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]]'''' és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

	La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].

Chabi en 16:12 18 maig 2014

2014-05-18T16:12:49Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 18 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]		[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
	El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]]~~{{/bold}}~~ és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].		El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

	La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].

Chabi en 16:12 18 maig 2014

2014-05-18T16:12:31Z

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 18 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]		[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
	El ~~'''~~Renaiximent o revolució del [[segle XII]]~~'''~~ és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].		El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]]{{/bold}} és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

	La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:13 18 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]		[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
	El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].		El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]]'''' és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

	La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 18 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]		[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
	El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]]~~{{/bold}}~~ és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].		El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]] és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

	La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].

← Revisió anterior		Revisió de 16:12 18 maig 2014
Llínea 1:		Llínea 1:
	[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]		[[Archiu:Koelner_Dom_Innenraum.jpg\|right\|thumb\|200px\|Els nous descobriments tecnològics van permetre el desenroll de l'[[art gòtic]].]]
	El ~~'''~~Renaiximent o revolució del [[segle XII]]~~'''~~ és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].		El {{bold}}Renaiximent o revolució del [[segle XII]]{{/bold}} és un periodo de canvis [[política\|polítics]], [[societat\|socials]] i [[economia\|econòmics]] i de revitalisació intelectual basada en unes profundes arrels [[ciència\|científiques]] i [[filosofia\|filosòfiques]] que [[Europa]] va viure durant la [[baixa edat mija]]. Estes transformacions van trencar l'antiga estructura pròpia del [[feudalisme]], agrària i rural, en benefici d'un nou orde basat en la [[burguesia]] mercantil, que comandà Europa fins al naiximent de les [[Absolutisme\|monarquies absolutes]]. Els canvis produïts durant el Renaiximent del segle XII són la base del [[Renaiximent italià]] i de la [[revolució científica]] del [[segle XVII]].

	La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].		La data precisa en qué van començar els canvis és discutida, ya que alguns historiadors els fan remontar fins al final del [[segle X]], pero en general tots estan d'acort que és al segle XII quan formen una massa crítica i poden canviar la societat europea. Per motius pedagògics es pot situar este periodo de canvis entre dos fites històriques determinades, com per eixemple la [[Primera Croada]] ([[1099]]) i la [[batalla de Legnano]] ([[1176]]), moment en qué es van consolidar els [[comuns medievals\|comuns]] al nort d'[[Itàlia]], que van configurar un nou agent polític que disputava l'espai públic tant als [[poders universals]] ([[pontificat]] i [[imperi]]) com a les monarquies [[feudalisme\|feudals]].